Carme Oriol Carazo

Oriol Carazo, Carme

Hemeroteca Cientifica Catalana

Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 37 (2015), p. 509·623SERRÀ CAMPINS: SET ESTUDIS DE LITERATURA ORAL 615Serrà Campins, Antoni (2012): Set estudis de literatura oral. Palma: Lleonard Muntaner, 336 p.Per a la literatura oral catalana és una sort poder disposar d’obres com aquesta que ens ofereix l’in·vestigador de la Universitat de Girona Antoni Serrà Campins. La publicació del llibre Set estudis de li-teratura oral contribueix, sens dubte, a donar visibilitat i impuls a aquesta disciplina científica que, cadavegada amb més força, s’obre camí com a matèria d’estudi a les universitats catalanes. De fet, el llibreque ara comentem té tots els ingredients perquè es pugui convertir fàcilment en un bon manual universi·tari malgrat que l’autor no l’hagi escrit amb aquesta intenció: és un llibre rigorós, didàctic i clar, molt bendocumentat i amb una àmplia i selecta bibliografia. En definitiva, és un assaig sobre la poesia oral ontrobem desenvolupada per capítols tota una teoria sobre aquesta forma d’art tan antiga. Des de l’ús d’unaterminologia específica fins a les definicions i els conceptes, el llibre ens ajuda en gran manera a com·prendre el fenomen de l’art oral i la seva pervivència en la cultura catalana.El llibre presenta una clara unitat de contingut malgrat que està format per una sèrie d’estudis quel’autor ja havia publicat entre els anys 1983 i 2008 en llocs diferents. Aquests estudis han estat actualit·zats, agrupats i ordenats per donar lloc als set capítols que integren les tres parts de què consta el llibre.El criteri d’ordenació per contingut fa que els set estudis esdevinguin progressius i complementaris demanera que el lector pot començar pel primer capítol i anar avançant de forma metòdica i sistemàtica,ampliant els seus coneixements a mesura que progressa en la lectura, fins al final del llibre.Una característica que dóna un especial valor al llibre és el fet que, al costat d’una base teòrica moltben documentada, s’hi inclouen reflexions contínues sobre el context en què es produeix l’obra del poe·ta oral, amb valuoses concrecions sobre la funció dels gèneres de la poesia oral que l’autor estudia. Però,alhora, cada estudi s’acompanya d’exemples aclaridors que donen un to amè i entenedor al treball. Enaquest sentit, la pràctica docent que l’autor ha exercit durant molts anys com a professor de la Universi·tat de Girona segur que hi ha tingut molt a veure.La primera part del llibre, «El poeta oral i dos dels gèneres que conrea», és la més extensa tant pelque fa al seu conjunt (ocupa més de la meitat del llibre) com pel que fa a la dimensió de cadascun delsestudis. És una part molt elaborada des del punt de vista conceptual, que beu de les aportacions teòriquesrealitzades per investigadors de referència com: William Bascom, Ruth Finnegan, John Miles Foley, iAlbert B. Lord, a més de les dels treballs més específics sobre els glosadors catalans realitzats per JosepMassot i Muntaner, Felip Munar, i Miquel Sbert, entre d’altres.El primer estudi, que porta per títol «Aproximació al poeta oral de llengua catalana», tracta sobre elpoeta oral (enversador, versador, cantador o glosador) en tant que creador, diferencia la seva funció dela que exercien els joglars medievals, i en destaca el seu perfil humà (gent de condició humil, però dota·da d’una cultura tradicional heretada de les generacions anteriors). A continuació, l’autor reflexionasobre el paper dut a terme pels poetes orals i també per les poetesses, explica el context de les actuacionsen què tenia lloc la seva activitat i parla de qui eren els seus patrocinadors. En definitiva, situa la tascadel poeta oral en el marc de les relacions humanes i socials pròpies d’una època i no exclusives de lasocietat catalana.El segon estudi està dedicat a les «Modalitats de la poesia amebea». Aquest és un estudi molt com·plet que fusiona tres treballs publicats anteriorment per l’autor sobre el cant amebeu o alternat, en què «doso més poetes orals dialogaven, polemitzaven o competien posant a prova la seva capacitat improvisado·ra» (p. 85). En aquest estudi, l’autor dibuixa els orígens d’aquest cant així com el seu manteniment finsals nostres dies. En uns moments en què hi ha un clar interès per la recuperació del cant improvisat, quetanta vitalitat va tenir en el passat, el present estudi podrà constituir un autèntic full de ruta per a totesaquelles persones interessades a dinamitzar·lo. En aquest sentit, és de gran utilitat la definició i classifi·cació d’alguns dels tipus més importants de cant improvisat que ens ofereix l’autor: la topada o escomesa,la demanda o pregunta difícil, i el combat, amb les seves respectives modalitats.El tercer estudi, «Els glosats de tristor: Un estudi del gènere», correspon a la introducció al llibre Elsglosats de tristor: Una forma primordial de la poesia elegíaca (Serrà Campins, 2005), obra guanyadoradel XVIè premi Valeri Serra i Boldú de Cultura Popular de l’any 2004. L’estudi tracta un tema en general021-117666-ESTUDI ROMANIC-Vol 37-12.indd 615 09/02/15 15:11616 GABRIEL SANSANOEstudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 37 (2015), p. 509·623molt poc conegut, el del cant funerari. Seguint la tònica dels estudis anteriors, l’autor situa el gènere enel context que li és propi: el dels rituals funeraris que tenien per objecte mostrar públicament el dol per lamort de les persones estimades. En aquest sentit, explica que el cant funerari tenia com a funció donar«expressió poètica al dol» i «consistia en un plany en vers d’una llargada considerable, cantat cerimoni·alment, per la mort d’una persona estimada o per la mort d’un grup de persones» (p. 166). A continuació,l’autor ens parla de l’origen i la universalitat d’aquest cant, de la seva vigència en les terres de parla ca·talana, dels textos localitzats (uns dos·cents setze, que corresponen a vuitanta·set glosats diferents), delseu contingut, estructura i funció.La segona part del llibre du per títol «Fórmules de la balada i la rondalla». El primer dels dos estudisque la componen, «“Matinet me’n llevo” i altres fórmules de la baladística catalana», pren com a punt departida el clàssic llibre d’Albert B. Lord, The Singer of Tales (1960), que estudia les característiques delspoemes narratius de composició oral. Mentre que el segon estudi, «Composició i estil formularis de larondalla meravellosa», segueix els postulats teòrics que els folkloristes Axel Olrik, Max Lüthi i Vladi·mir Propp van fer en relació a l’estil i l’estructura de la rondalla meravellosa. A partir de les aportacionsd’aquests estudiosos, l’autor analitza algunes de les fórmules que apareixen en les balades i en les ron·dalles catalanes i en mostra el seu valor arquetípic. En aquesta part, com en general també en la resta delllibre, l’autor fa referència a les connexions entre la literatura oral i la literatura culta i es fa ressò d’unaafirmació que em sembla molt rellevant de destacar i és que «són els gèneres i els temes de la literaturaescrita els que deriven dels de tradició oral, sempre o gairebé sempre anteriors a aquells i patrimoni detotes les classes socials» (p. 223, nota 16).Finalment, la tercera part del llibre està dedicada al «Teatre de composició oral i conservació me·morística». Aquesta part conté dos estudis: «Formes dramàtiques de composició oral», i «Notes sobre latradició oral i l’antic teatre popular». Els dos treballs aporten una valuosa informació sobre el teatre decomposició oral, les seves característiques, els temes tractats, i les seves formes, que abasten des delsballs parlats fins al misteri religiós o l’entremès còmic. Un punt interessant de reflexió que aporta l’autorés el que posa sobre la taula la relació entre el teatre popular versificat i dialogat i altres gèneres, com,per exemple, la cançó de Nadal. En aquest sentit, l’autor aporta diverses proves documentals sobre el fetque moltes cançons de Nadal són fragments d’obres de teatre popular versificat que es representaven al’església i a les cases (davant del pessebre) durant les festes nadalenques, com ja havia apuntat, perexemple, Josep Romeu i Figueras en els seus estudis sobre el cançoner nadalenc català.El llibre Set estudis de literatura oral constitueix una obra de primer nivell on gairebé res no éssobrer i on cada frase i cada paraula té el seu sentit, començant pel mateix títol del llibre, en què desco·brim el mot «set», un nombre de gran simbolisme en la literatura oral com molt bé es va encarregard’explicar Axel Olrik en les seves conegudes lleis de la narrativa oral. Com diu Serrà Campins refe·rint·se a la rondalla meravellosa: «És prou coneguda la preferència que el gènere manifesta pel tres i elset, dos nombres amb arrels molt antigues i una gran càrrega simbòlica, que es troben especialmentvinculats a la màgia, la mitologia, la religió, el joc, i l’art en general, la literatura inclosa» (p. 256). Gau·diu, doncs, de la lectura d’aquests set estudis de literatura oral, que són una invitació a la descoberta delsmecanismes, també simbòlics, de la poesia oral.Carme OriolUniversitat Rovira i VirgiliTayadella, Antònia (2012): Sobre literatura del segle xix. A cura de JosepM.Domingo. Pròlegd’E. Gallén, J. M. Domingo i E. Cassany. Barcelona: Universitat de Barcelona; SocietatVerdaguer, 408 p. (El Vuit·cents, 8).Ens trobem davant d’un llibre nou que conté estudis considerats clàssics i, tanmateix, aquests sónencara una referència obligada en els nostres dies. Això es deu al fet que l’autora ha estat professora de021-117666-ESTUDI ROMANIC-Vol 37-12.indd 616 09/02/15 15:11

Serrà Campins, Antoni (2012): Set estudis de literatura oral. Palma: Lleonard Muntaner, 336 p.

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 37 (2015), p. 509·623
SERRÀ CAMPINS: SET ESTUDIS DE LITERATURA ORAL 615
Serrà Campins, Antoni (2012): Set estudis de literatura oral. Palma: Lleonard Muntaner, 336 p.
Per a la literatura oral catalana és una sort poder disposar d’obres com aquesta que ens ofereix l’in·
vestigador de la Universitat de Girona Antoni Serrà Campins. La publicació del llibre Set estudis de li-
teratura oral contribueix, sens dubte, a donar visibilitat i impuls a aquesta disciplina científica que, cada
vegada amb més força, s’obre camí com a matèria d’estudi a les universitats catalanes. De fet, el llibre
que ara comentem té tots els ingredients perquè es pugui convertir fàcilment en un bon manual universi·
tari malgrat que l’autor no l’hagi escrit amb aquesta intenció: és un llibre rigorós, didàctic i clar, molt ben
documentat i amb una àmplia i selecta bibliografia. En definitiva, és un assaig sobre la poesia oral on
trobem desenvolupada per capítols tota una teoria sobre aquesta forma d’art tan antiga. Des de l’ús d’una
terminologia específica fins a les definicions i els conceptes, el llibre ens ajuda en gran manera a com·
prendre el fenomen de l’art oral i la seva pervivència en la cultura catalana.
El llibre presenta una clara unitat de contingut malgrat que està format per una sèrie d’estudis que
l’autor ja havia publicat entre els anys 1983 i 2008 en llocs diferents. Aquests estudis han estat actualit·
zats, agrupats i ordenats per donar lloc als set capítols que integren les tres parts de què consta el llibre.
El criteri d’ordenació per contingut fa que els set estudis esdevinguin progressius i complementaris de
manera que el lector pot començar pel primer capítol i anar avançant de forma metòdica i sistemàtica,
ampliant els seus coneixements a mesura que progressa en la lectura, fins al final del llibre.
Una característica que dóna un especial valor al llibre és el fet que, al costat d’una base teòrica molt
ben documentada, s’hi inclouen reflexions contínues sobre el context en què es produeix l’obra del poe·
ta oral, amb valuoses concrecions sobre la funció dels gèneres de la poesia oral que l’autor estudia. Però,
alhora, cada estudi s’acompanya d’exemples aclaridors que donen un to amè i entenedor al treball. En
aquest sentit, la pràctica docent que l’autor ha exercit durant molts anys com a professor de la Universi·
tat de Girona segur que hi ha tingut molt a veure.
La primera part del llibre, «El poeta oral i dos dels gèneres que conrea», és la més extensa tant pel
que fa al seu conjunt (ocupa més de la meitat del llibre) com pel que fa a la dimensió de cadascun dels
estudis. És una part molt elaborada des del punt de vista conceptual, que beu de les aportacions teòriques
realitzades per investigadors de referència com: William Bascom, Ruth Finnegan, John Miles Foley, i
Albert B. Lord, a més de les dels treballs més específics sobre els glosadors catalans realitzats per Josep
Massot i Muntaner, Felip Munar, i Miquel Sbert, entre d’altres.
El primer estudi, que porta per títol «Aproximació al poeta oral de llengua catalana», tracta sobre el
poeta oral (enversador, versador, cantador o glosador) en tant que creador, diferencia la seva funció de
la que exercien els joglars medievals, i en destaca el seu perfil humà (gent de condició humil, però dota·
da d’una cultura tradicional heretada de les generacions anteriors). A continuació, l’autor reflexiona
sobre el paper dut a terme pels poetes orals i també per les poetesses, explica el context de les actuacions
en què tenia lloc la seva activitat i parla de qui eren els seus patrocinadors. En definitiva, situa la tasca
del poeta oral en el marc de les relacions humanes i socials pròpies d’una època i no exclusives de la
societat catalana.
El segon estudi està dedicat a les «Modalitats de la poesia amebea». Aquest és un estudi molt com·
plet que fusiona tres treballs publicats anteriorment per l’autor sobre el cant amebeu o alternat, en què «dos
o més poetes orals dialogaven, polemitzaven o competien posant a prova la seva capacitat improvisado·
ra» (p. 85). En aquest estudi, l’autor dibuixa els orígens d’aquest cant així com el seu manteniment fins
als nostres dies. En uns moments en què hi ha un clar interès per la recuperació del cant improvisat, que
tanta vitalitat va tenir en el passat, el present estudi podrà constituir un autèntic full de ruta per a totes
aquelles persones interessades a dinamitzar·lo. En aquest sentit, és de gran utilitat la definició i classifi·
cació d’alguns dels tipus més importants de cant improvisat que ens ofereix l’autor: la topada o escomesa,
la demanda o pregunta difícil, i el combat, amb les seves respectives modalitats.
El tercer estudi, «Els glosats de tristor: Un estudi del gènere», correspon a la introducció al llibre Els
glosats de tristor: Una forma primordial de la poesia elegíaca (Serrà Campins, 2005), obra guanyadora
del XVIè premi Valeri Serra i Boldú de Cultura Popular de l’any 2004. L’estudi tracta un tema en general
021-117666-ESTUDI ROMANIC-Vol 37-12.indd 615 09/02/15 15:11
616 GABRIEL SANSANO
Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 37 (2015), p. 509·623
molt poc conegut, el del cant funerari. Seguint la tònica dels estudis anteriors, l’autor situa el gènere en
el context que li és propi: el dels rituals funeraris que tenien per objecte mostrar públicament el dol per la
mort de les persones estimades. En aquest sentit, explica que el cant funerari tenia com a funció donar
«expressió poètica al dol» i «consistia en un plany en vers d’una llargada considerable, cantat cerimoni·
alment, per la mort d’una persona estimada o per la mort d’un grup de persones» (p. 166). A continuació,
l’autor ens parla de l’origen i la universalitat d’aquest cant, de la seva vigència en les terres de parla ca·
talana, dels textos localitzats (uns dos·cents setze, que corresponen a vuitanta·set glosats diferents), del
seu contingut, estructura i funció.
La segona part del llibre du per títol «Fórmules de la balada i la rondalla». El primer dels dos estudis
que la componen, «“Matinet me’n llevo” i altres fórmules de la baladística catalana», pren com a punt de
partida el clàssic llibre d’Albert B. Lord, The Singer of Tales (1960), que estudia les característiques dels
poemes narratius de composició oral. Mentre que el segon estudi, «Composició i estil formularis de la
rondalla meravellosa», segueix els postulats teòrics que els folkloristes Axel Olrik, Max Lüthi i Vladi·
mir Propp van fer en relació a l’estil i l’estructura de la rondalla meravellosa. A partir de les aportacions
d’aquests estudiosos, l’autor analitza algunes de les fórmules que apareixen en les balades i en les ron·
dalles catalanes i en mostra el seu valor arquetípic. En aquesta part, com en general també en la resta del
llibre, l’autor fa referència a les connexions entre la literatura oral i la literatura culta i es fa ressò d’una
afirmació que em sembla molt rellevant de destacar i és que «són els gèneres i els temes de la literatura
escrita els que deriven dels de tradició oral, sempre o gairebé sempre anteriors a aquells i patrimoni de
totes les classes socials» (p. 223, nota 16).
Finalment, la tercera part del llibre està dedicada al «Teatre de composició oral i conservació me·
morística». Aquesta part conté dos estudis: «Formes dramàtiques de composició oral», i «Notes sobre la
tradició oral i l’antic teatre popular». Els dos treballs aporten una valuosa informació sobre el teatre de
composició oral, les seves característiques, els temes tractats, i les seves formes, que abasten des dels
balls parlats fins al misteri religiós o l’entremès còmic. Un punt interessant de reflexió que aporta l’autor
és el que posa sobre la taula la relació entre el teatre popular versificat i dialogat i altres gèneres, com,
per exemple, la cançó de Nadal. En aquest sentit, l’autor aporta diverses proves documentals sobre el fet
que moltes cançons de Nadal són fragments d’obres de teatre popular versificat que es representaven a
l’església i a les cases (davant del pessebre) durant les festes nadalenques, com ja havia apuntat, per
exemple, Josep Romeu i Figueras en els seus estudis sobre el cançoner nadalenc català.
El llibre Set estudis de literatura oral constitueix una obra de primer nivell on gairebé res no és
sobrer i on cada frase i cada paraula té el seu sentit, començant pel mateix títol del llibre, en què desco·
brim el mot «set», un nombre de gran simbolisme en la literatura oral com molt bé es va encarregar
d’explicar Axel Olrik en les seves conegudes lleis de la narrativa oral. Com diu Serrà Campins refe·
rint·se a la rondalla meravellosa: «És prou coneguda la preferència que el gènere manifesta pel tres i el
set, dos nombres amb arrels molt antigues i una gran càrrega simbòlica, que es troben especialment
vinculats a la màgia, la mitologia, la religió, el joc, i l’art en general, la literatura inclosa» (p. 256). Gau·
diu, doncs, de la lectura d’aquests set estudis de literatura oral, que són una invitació a la descoberta dels
mecanismes, també simbòlics, de la poesia oral.
Carme Oriol
Universitat Rovira i Virgili
Tayadella, Antònia (2012): Sobre literatura del segle xix. A cura de JosepM.Domingo. Pròleg
d’E. Gallén, J. M. Domingo i E. Cassany. Barcelona: Universitat de Barcelona; Societat
Verdaguer, 408 p. (El Vuit·cents, 8).
Ens trobem davant d’un llibre nou que conté estudis considerats clàssics i, tanmateix, aquests són
encara una referència obligada en els nostres dies. Això es deu al fet que l’autora ha estat professora de
021-117666-ESTUDI ROMANIC-Vol 37-12.indd 616 09/02/15 15:11


http://revistes.iec.cat/index.php/ER/article/download/137919/136591

Serrà Campins, Antoni (2012): Set estudis de literatura oral. Palma: Lleonard Muntaner, 336 p.

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana

Revistes Catalanes amb Accés Obert