F. Xavier Fargas Valero

Fargas Valero, F. Xavier

Hemeroteca Cientifica Catalana

690 NECROLOGIESEstudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 37 (2015), p. 665-737les infraestructures necessàries per al desenvolupament d’una cultura normalitzada. No puc entre-tenir-me a comentar tots els projectes que es van engegar, seria treball per a tot un llibre, però novull deixar d’esmentar-ne els més espectaculars: La Llei de Normalització Lingüística, TV3 i Ca-talunya Ràdio, adquisició del teatre Poliorama i el projecte del Teatre Nacional, l’Arxiu Nacionalde Catalunya, la Filmoteca de Catalunya, el Centre d’Arts Santa Mònica i a tot això cal sumar-hi larecuperació del patrimoni monumental, renovació de museus, creació de biblioteques i un llargetcètera que feren dir a Carod Rovira en una entrevista a l’Avui del 8 de desembre del 2006 «lapolítica cultural de la Generalitat, amb l’excepció de la primera legislatura, ha estat un gran error detots els governs. Sense excepció... mai la política cultural ha estat una prioritat, excepte l’any 80».Una de les facetes de Max Cahner, sovint massa oblidada, és la d’historiador de la llengua i laliteratura catalanes. Fou el Dr. Rubió qui li va encomanar la passió per l’estudi de la història de lacultura; una passió a la qual es va dedicar tota la seva vida, alternant-la amb totes les altres sevesocupacions. Mai no va deixar de dedicar unes hores al dia, sovint durant la nit, a llegir, investigar,fer fitxes. Podem afirmar, sense por a equivocar-nos, que la seva veritable vocació fou la d’histori-ador de la cultura. En són una mostra, a més dels múltiples articles sobre geografia comarcal, sobrellengua, literatura, etc., els dos volums de l’Epistolari català del Renaixement, l’Obra Catalanad’en Joan Baptista Anyes, la col·laboració a laHistòria de Barcelona, de la prehistòria al segle xvidirigida per AgustíDuran i Sanpere, però sobretot la monumental Literatura de la revolució i con-trarevolució 1789-1849, que, molt humilment, subtitulà,Notes d’història de la llengua i la literaturacatalanes. Max Cahner es proposà editar i estudiar la literatura en llengua catalana al Principat, alPaís Valencià i a les Illes, que generaren els canvis polítics, socials i ideològics que comportà laRevolució Francesa fins a l’aniquilació de l’Antic Règim. El projecte, doncs, engloba 60 anys dela mal anomenada decadència literària i lingüística. L’aportació de textos catalans i la recuperaciód’autors importantíssims oblidats fins ara és tan extraordinària que sens dubte canviarà definitiva-ment la concepció que es tenia d’aquest període pel que fa a la literatura catalana. I si l’obra ésimportant des del punt de vista de la literatura i de la llengua, també ho és des del punt de vista dela història; el Sr. Josep Fontana escrivia, referint-se a aquesta obra: «des de la perspectiva d’histo-riador em toca insistir que és de consulta necessària per al coneixement de la societat i la culturacatalanes en l’època del trànsit a la modernitat».Max Cahner pertany a una generació de patriotes que van dedicar la vida al servei del país, quees van comprometre incondicionalment amb el redreçament de la cultura catalana en uns momentshistòrics en què s’hi jugava la seva supervivència i gràcies a ells avui som on som.Albert Manent va dir d’ell que era una locomotora elèctrica imparable; malauradament aquestalocomotora ha arribat al seu destí final, però la càrrega que arrossegava ens quedarà per sempremés.Joan TresRosa Colomer i Artigas(1966-2013)Rosa Colomer i Artigas, directora del TERMCAT del 2002 fins al desembre del 2012, traspas-sà el 22 d’octubre del 2013, després de mesos de lluita contra un càncer.Llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, havia cursat també el Màs-ter en Lingüística Aplicada de la mateixa universitat. La seva activitat professional va estar semprevinculada al Centre de Terminologia TERMCAT: va incorporar-s’hi l’any 1986 com a col-laboradora quan encara cursava els estudis, a iniciativa de l’aleshores directora del centre MariaTeresa Cabré, i posteriorment hi va desenvolupar diverses tasques. Durant els primers anys es de-021-117666-ESTUDI ROMANIC-Vol 37-13.indd 690 10/02/15 17:52Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 37 (2015), p. 665-737NECROLOGIES 691dicà principalment a l’atenció i resolució de consultes terminològiques de lingüistes i especialistesdes del Servei de Consultes del Centre. Passà després a dur a terme feines d’assessorament espe-cialitzat en projectes com el Llibre d’estil de la Caixa i el Llibre d’estil de l’Ajuntament de Barcelona,en els quals va col·laborar amb Joan Solà. També es responsabilitzà de la tasca de revisió de laterminologia continguda en la segona edició del diccionari normatiu. En totes aquestes activitatssempre va destacar per un agut sentit lingüístic, una alta capacitat de resolució i una visió del treballpràctica i alhora rigorosa.Des de l’any 1994, concretament des de la seva reunió 187, del 10 de maig, va formar part delConsell Supervisor del TERMCAT en representació del Centre de Terminologia. Com a membredel Consell Supervisor, doncs, va participar en la normalització dels neologismes catalans delsàmbits especialitzats, tasca a la qual sempre dedicà una gran consideració, conscient de la impor-tància que té per a la llengua la constant actualització per donar resposta a les necessitats de comu-nicació en contextos altament especialitzats. Des d’aquesta responsabilitat, va compartir reunionsde treball amb els membres de la Secció Filològica que van presidir successivament el ConsellSupervisor: Carles Miralles, Josep Moran, Joan Martí i Castell i Joan Veny.Quan accedí a la direcció del TERMCAT, l’any 2002, emprengué ben aviat una línia de treballadreçada a la cerca de la màxima qualitat. Incorporà la planificació estratègica com a eina de ges-tió, amb plantejaments plurianuals que intentaven avançar-se a les necessitats dels usuaris i delcontext, i que feien de l’avaluació contínua i de l’establiment d’indicadors estratègics i operatiusels pilars sobre els quals se sostenia el funcionament del Centre. Aquests mecanismes de gestiós’acabaren concretant en l’obtenció del certificat ISO 9001 de qualitat l’any 2009: el TERMCATesdevenia, així, el primer centre de recerca del seu àmbit que obtenia aquest reconeixement.Amb un estil de direcció sempre dialogant i col·laborador, va reforçar els lligams del Centrede Terminologia amb els altres organismes implicats en el treball lingüístic i terminològic, tant del’àmbit català com de l’àmbit internacional. Fruit d’aquest tarannà, es pot destacar la consolidaciódel TERMCAT com a centre de referència en la producció i difusió de terminologia, activitat quees fa sempre en col·laboració amb les entitats de cada sector més representatives. Una ràpida repas-sada a la producció de materials terminològics dels seus anys de direcció permet observar-hi pro-jectes que són un exemple evident d’aquesta capacitat d’aglutinació de voluntats i d’acord. Perdestacar-ne només algun, ens podem fixar en elDiccionari general de l’esport (fet en col·laboracióamb la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, de diverses federacions balears i valencia-nes, amb el suport dels governs català, andorrà i balear, i amb la participació de nombrosos espe-cialistes); en el Diccionari d’educació (elaborat pel TERMCAT i el Departament d’Ensenyamentde la Generalitat de Catalunya amb el suport del Govern d’Andorra i la col·laboració de la SocietatCatalana de Pedagogia de l’Institut d’Estudis Catalans); o en la Terminologia de la cronicitat (re-sultat del treball conjunt i del consens terminològic formalitzat entre els professionals del Progra-ma de prevenció i atenció a la cronicitat del Departament de Salut i el TERMCAT, i la col·laboraciód’institucions i organismes dels sectors implicats).També es pot considerar un fruit del seu tarannà col·laborador la consolidació del TERMCATcom a centre d’acollida d’estudiants en pràctiques. Efectivament, el Centre de Terminologia haacollit en els anys de direcció de Rosa Colomer estudiants d’universitats d’arreu del domini lin-güístic català, i també altres universitats amb estudis relacionats amb la llengua catalana o amb laterminologia d’arreu d’Europa. A més, el TERMCAT ha col·laborat en diversos projectes ambparticipació de les universitats catalanes, especialment per mitjà de la Xarxa Vives d’Universitats.L’habilitat que tenia Rosa Colomer per a crear i reforçar xarxes de col·laboració es va fer tambéespecialment palesa en l’àmbit internacional. El TERMCAT sempre ha tingut un paper destacat enles associacions i xarxes que agrupen els centres dedicats a la terminologia, però durant la direccióde Rosa Colomer aquest paper es va consolidar amb la vicepresidència i la secretaria de l’Associa-021-117666-ESTUDI ROMANIC-Vol 37-13.indd 691 10/02/15 17:52692 NECROLOGIESEstudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 37 (2015), p. 665-737ció Europea de Terminologia. Des d’aquestes responsabilitats, Rosa Colomer va treballar per dotarelTERMCAT d’una perspectiva internacional en totes les seves actuacions, conscient que amb aixòaportava una funció referencial per a la llengua catalana: les persones d’arreu que no tenien unainformació precisa sobre l’estat de la llengua podien percebre, a través de l’actuació constant delCentre de Terminologia i de la seva direcció, que no es tractava d’una voluntat de recuperació ro-màntica d’una llengua de passat més o menys gloriós, sinó de l’esforç per fer de la llengua una einavàlida per a tota mena d’intercanvis de coneixement, des del més vulgar fins al més especialitzat.En el mateix sentit, és imprescindible destacar la importància que Rosa Colomer va concedirsempre al treball de caràcter criteriològic. Tenia molt clar que, a banda d’assegurar la disponibilitatdels termes, la funció del Centre de Terminologia també havia de ser assegurar una metodologia detreball sòlida i compartida, que garantís la qualitat general de la feina. Sota la seva direcció es vapublicar una obra referencial com La normalització terminològica en català: criteris i termes 1986-2004 (Publicacions de l’Abadia de Montserrat i TERMCAT, 2006), que exposava per primer copla metodologia aplicada en la normalització terminològica i, en el mateix volum, el conjunt delstermes que en 20 anys s’havien anat normalitzant. I, poc després, iniciava la publicació de la col-lecció En Primer Terme, coeditada amb Eumo i dedicada precisament a difondre criteris i estudissobre el treball terminològic. La col·lecció començà l’any 2005 amb el títolManlleus i calcs lingüís-tics en terminologia, una profunda reelaboració d’un criteri previ publicat l’any 1990, i el 2014 pre-senta ja 10 volums, amb títols dedicats a l’ordenació dels termes, a la recerca terminològica vinculadaa la normalització de propostes, a la redacció de definicions terminològiques, a estudis d’implantacióterminològica, al tractament de les variants geolingüístiques, a l’elaboració de diccionaris, etc.Tot el que hem dit fins ara és una mostra parcial i succinta de les qualitats professionals deRosa Colomer. Però, als qui vam tenir la sort de compartir-hi feina i amistat, aquesta llista de fets,de títols i d’assoliments professionals se’ns fa especialment parcial i en certa manera injusta, si nola podem acompanyar d’un altre tipus de reconeixement molt més important. Ens referim a la qua-litat humana d’una persona que estimava i es feia estimar. Una persona caracteritzada per unaconstant i sincera preocupació pels altres i per unes sòlides conviccions cristianes. Una personaresponsable, sempre conscient de la importància de la feina que tenia entre mans, però alhora sem-pre disposada a riure i a fer riure. Era una alegria, la seva rialla. Rosa Colomer tenia una gran estimaper la llengua i pel país, i vivia amb interès i implicació l’actualitat política i social, participant di-rectament en tota mena d’iniciatives, ja fos com a cantaire de la Coral Sant Jordi durant molts anys,o en l’associació de pares i mares de l’escola de les filles, per posar només un parell d’exemples.Llargs mesos de malaltia van esdevenir una dura prova per a ella i per a la seva família, però elsolc que la nau de Rosa Colomer ha deixat marcat en el nostre mar és ample i profund, tant desd’una perspectiva estrictament professional com des de l’àmbit més personal. Ella, que era unaenamorada del mar, ja fos el de la costa catalana o el de la seva estimadaMenorca, hauria somrigut,sens dubte, en veure que ens valíem avui de la imatge marinera del deixant d’un vaixell per hono-rar-ne la memòria.F. Xavier Fargas ValeroTERMCAT021-117666-ESTUDI ROMANIC-Vol 37-13.indd 692 10/02/15 17:52

Rosa Colomer i Artigas (1966-2013)

Revistes Catalanes amb Accés Obert

690 NECROLOGIES
Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 37 (2015), p. 665-737
les infraestructures necessàries per al desenvolupament d’una cultura normalitzada. No puc entre-
tenir-me a comentar tots els projectes que es van engegar, seria treball per a tot un llibre, però no
vull deixar d’esmentar-ne els més espectaculars: La Llei de Normalització Lingüística, TV3 i Ca-
talunya Ràdio, adquisició del teatre Poliorama i el projecte del Teatre Nacional, l’Arxiu Nacional
de Catalunya, la Filmoteca de Catalunya, el Centre d’Arts Santa Mònica i a tot això cal sumar-hi la
recuperació del patrimoni monumental, renovació de museus, creació de biblioteques i un llarg
etcètera que feren dir a Carod Rovira en una entrevista a l’Avui del 8 de desembre del 2006 «la
política cultural de la Generalitat, amb l’excepció de la primera legislatura, ha estat un gran error de
tots els governs. Sense excepció... mai la política cultural ha estat una prioritat, excepte l’any 80».
Una de les facetes de Max Cahner, sovint massa oblidada, és la d’historiador de la llengua i la
literatura catalanes. Fou el Dr. Rubió qui li va encomanar la passió per l’estudi de la història de la
cultura; una passió a la qual es va dedicar tota la seva vida, alternant-la amb totes les altres seves
ocupacions. Mai no va deixar de dedicar unes hores al dia, sovint durant la nit, a llegir, investigar,
fer fitxes. Podem afirmar, sense por a equivocar-nos, que la seva veritable vocació fou la d’histori-
ador de la cultura. En són una mostra, a més dels múltiples articles sobre geografia comarcal, sobre
llengua, literatura, etc., els dos volums de l’Epistolari català del Renaixement, l’Obra Catalana
d’en Joan Baptista Anyes, la col·laboració a laHistòria de Barcelona, de la prehistòria al segle xvi
dirigida per AgustíDuran i Sanpere, però sobretot la monumental Literatura de la revolució i con-
trarevolució 1789-1849, que, molt humilment, subtitulà,Notes d’història de la llengua i la literatura
catalanes. Max Cahner es proposà editar i estudiar la literatura en llengua catalana al Principat, al
País Valencià i a les Illes, que generaren els canvis polítics, socials i ideològics que comportà la
Revolució Francesa fins a l’aniquilació de l’Antic Règim. El projecte, doncs, engloba 60 anys de
la mal anomenada decadència literària i lingüística. L’aportació de textos catalans i la recuperació
d’autors importantíssims oblidats fins ara és tan extraordinària que sens dubte canviarà definitiva-
ment la concepció que es tenia d’aquest període pel que fa a la literatura catalana. I si l’obra és
important des del punt de vista de la literatura i de la llengua, també ho és des del punt de vista de
la història; el Sr. Josep Fontana escrivia, referint-se a aquesta obra: «des de la perspectiva d’histo-
riador em toca insistir que és de consulta necessària per al coneixement de la societat i la cultura
catalanes en l’època del trànsit a la modernitat».
Max Cahner pertany a una generació de patriotes que van dedicar la vida al servei del país, que
es van comprometre incondicionalment amb el redreçament de la cultura catalana en uns moments
històrics en què s’hi jugava la seva supervivència i gràcies a ells avui som on som.
Albert Manent va dir d’ell que era una locomotora elèctrica imparable; malauradament aquesta
locomotora ha arribat al seu destí final, però la càrrega que arrossegava ens quedarà per sempremés.
Joan Tres
Rosa Colomer i Artigas
(1966-2013)
Rosa Colomer i Artigas, directora del TERMCAT del 2002 fins al desembre del 2012, traspas-
sà el 22 d’octubre del 2013, després de mesos de lluita contra un càncer.
Llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, havia cursat també el Màs-
ter en Lingüística Aplicada de la mateixa universitat. La seva activitat professional va estar sempre
vinculada al Centre de Terminologia TERMCAT: va incorporar-s’hi l’any 1986 com a col-
laboradora quan encara cursava els estudis, a iniciativa de l’aleshores directora del centre Maria
Teresa Cabré, i posteriorment hi va desenvolupar diverses tasques. Durant els primers anys es de-
021-117666-ESTUDI ROMANIC-Vol 37-13.indd 690 10/02/15 17:52
Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 37 (2015), p. 665-737
NECROLOGIES 691
dicà principalment a l’atenció i resolució de consultes terminològiques de lingüistes i especialistes
des del Servei de Consultes del Centre. Passà després a dur a terme feines d’assessorament espe-
cialitzat en projectes com el Llibre d’estil de la Caixa i el Llibre d’estil de l’Ajuntament de Barcelona,
en els quals va col·laborar amb Joan Solà. També es responsabilitzà de la tasca de revisió de la
terminologia continguda en la segona edició del diccionari normatiu. En totes aquestes activitats
sempre va destacar per un agut sentit lingüístic, una alta capacitat de resolució i una visió del treball
pràctica i alhora rigorosa.
Des de l’any 1994, concretament des de la seva reunió 187, del 10 de maig, va formar part del
Consell Supervisor del TERMCAT en representació del Centre de Terminologia. Com a membre
del Consell Supervisor, doncs, va participar en la normalització dels neologismes catalans dels
àmbits especialitzats, tasca a la qual sempre dedicà una gran consideració, conscient de la impor-
tància que té per a la llengua la constant actualització per donar resposta a les necessitats de comu-
nicació en contextos altament especialitzats. Des d’aquesta responsabilitat, va compartir reunions
de treball amb els membres de la Secció Filològica que van presidir successivament el Consell
Supervisor: Carles Miralles, Josep Moran, Joan Martí i Castell i Joan Veny.
Quan accedí a la direcció del TERMCAT, l’any 2002, emprengué ben aviat una línia de treball
adreçada a la cerca de la màxima qualitat. Incorporà la planificació estratègica com a eina de ges-
tió, amb plantejaments plurianuals que intentaven avançar-se a les necessitats dels usuaris i del
context, i que feien de l’avaluació contínua i de l’establiment d’indicadors estratègics i operatius
els pilars sobre els quals se sostenia el funcionament del Centre. Aquests mecanismes de gestió
s’acabaren concretant en l’obtenció del certificat ISO 9001 de qualitat l’any 2009: el TERMCAT
esdevenia, així, el primer centre de recerca del seu àmbit que obtenia aquest reconeixement.
Amb un estil de direcció sempre dialogant i col·laborador, va reforçar els lligams del Centre
de Terminologia amb els altres organismes implicats en el treball lingüístic i terminològic, tant de
l’àmbit català com de l’àmbit internacional. Fruit d’aquest tarannà, es pot destacar la consolidació
del TERMCAT com a centre de referència en la producció i difusió de terminologia, activitat que
es fa sempre en col·laboració amb les entitats de cada sector més representatives. Una ràpida repas-
sada a la producció de materials terminològics dels seus anys de direcció permet observar-hi pro-
jectes que són un exemple evident d’aquesta capacitat d’aglutinació de voluntats i d’acord. Per
destacar-ne només algun, ens podem fixar en elDiccionari general de l’esport (fet en col·laboració
amb la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, de diverses federacions balears i valencia-
nes, amb el suport dels governs català, andorrà i balear, i amb la participació de nombrosos espe-
cialistes); en el Diccionari d’educació (elaborat pel TERMCAT i el Departament d’Ensenyament
de la Generalitat de Catalunya amb el suport del Govern d’Andorra i la col·laboració de la Societat
Catalana de Pedagogia de l’Institut d’Estudis Catalans); o en la Terminologia de la cronicitat (re-
sultat del treball conjunt i del consens terminològic formalitzat entre els professionals del Progra-
ma de prevenció i atenció a la cronicitat del Departament de Salut i el TERMCAT, i la col·laboració
d’institucions i organismes dels sectors implicats).
També es pot considerar un fruit del seu tarannà col·laborador la consolidació del TERMCAT
com a centre d’acollida d’estudiants en pràctiques. Efectivament, el Centre de Terminologia ha
acollit en els anys de direcció de Rosa Colomer estudiants d’universitats d’arreu del domini lin-
güístic català, i també altres universitats amb estudis relacionats amb la llengua catalana o amb la
terminologia d’arreu d’Europa. A més, el TERMCAT ha col·laborat en diversos projectes amb
participació de les universitats catalanes, especialment per mitjà de la Xarxa Vives d’Universitats.
L’habilitat que tenia Rosa Colomer per a crear i reforçar xarxes de col·laboració es va fer també
especialment palesa en l’àmbit internacional. El TERMCAT sempre ha tingut un paper destacat en
les associacions i xarxes que agrupen els centres dedicats a la terminologia, però durant la direcció
de Rosa Colomer aquest paper es va consolidar amb la vicepresidència i la secretaria de l’Associa-
021-117666-ESTUDI ROMANIC-Vol 37-13.indd 691 10/02/15 17:52
692 NECROLOGIES
Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 37 (2015), p. 665-737
ció Europea de Terminologia. Des d’aquestes responsabilitats, Rosa Colomer va treballar per dotar
elTERMCAT d’una perspectiva internacional en totes les seves actuacions, conscient que amb això
aportava una funció referencial per a la llengua catalana: les persones d’arreu que no tenien una
informació precisa sobre l’estat de la llengua podien percebre, a través de l’actuació constant del
Centre de Terminologia i de la seva direcció, que no es tractava d’una voluntat de recuperació ro-
màntica d’una llengua de passat més o menys gloriós, sinó de l’esforç per fer de la llengua una eina
vàlida per a tota mena d’intercanvis de coneixement, des del més vulgar fins al més especialitzat.
En el mateix sentit, és imprescindible destacar la importància que Rosa Colomer va concedir
sempre al treball de caràcter criteriològic. Tenia molt clar que, a banda d’assegurar la disponibilitat
dels termes, la funció del Centre de Terminologia també havia de ser assegurar una metodologia de
treball sòlida i compartida, que garantís la qualitat general de la feina. Sota la seva direcció es va
publicar una obra referencial com La normalització terminològica en català: criteris i termes 1986-
2004 (Publicacions de l’Abadia de Montserrat i TERMCAT, 2006), que exposava per primer cop
la metodologia aplicada en la normalització terminològica i, en el mateix volum, el conjunt dels
termes que en 20 anys s’havien anat normalitzant. I, poc després, iniciava la publicació de la col-
lecció En Primer Terme, coeditada amb Eumo i dedicada precisament a difondre criteris i estudis
sobre el treball terminològic. La col·lecció començà l’any 2005 amb el títolManlleus i calcs lingüís-
tics en terminologia, una profunda reelaboració d’un criteri previ publicat l’any 1990, i el 2014 pre-
senta ja 10 volums, amb títols dedicats a l’ordenació dels termes, a la recerca terminològica vinculada
a la normalització de propostes, a la redacció de definicions terminològiques, a estudis d’implantació
terminològica, al tractament de les variants geolingüístiques, a l’elaboració de diccionaris, etc.
Tot el que hem dit fins ara és una mostra parcial i succinta de les qualitats professionals de
Rosa Colomer. Però, als qui vam tenir la sort de compartir-hi feina i amistat, aquesta llista de fets,
de títols i d’assoliments professionals se’ns fa especialment parcial i en certa manera injusta, si no
la podem acompanyar d’un altre tipus de reconeixement molt més important. Ens referim a la qua-
litat humana d’una persona que estimava i es feia estimar. Una persona caracteritzada per una
constant i sincera preocupació pels altres i per unes sòlides conviccions cristianes. Una persona
responsable, sempre conscient de la importància de la feina que tenia entre mans, però alhora sem-
pre disposada a riure i a fer riure. Era una alegria, la seva rialla. Rosa Colomer tenia una gran estima
per la llengua i pel país, i vivia amb interès i implicació l’actualitat política i social, participant di-
rectament en tota mena d’iniciatives, ja fos com a cantaire de la Coral Sant Jordi durant molts anys,
o en l’associació de pares i mares de l’escola de les filles, per posar només un parell d’exemples.
Llargs mesos de malaltia van esdevenir una dura prova per a ella i per a la seva família, però el
solc que la nau de Rosa Colomer ha deixat marcat en el nostre mar és ample i profund, tant des
d’una perspectiva estrictament professional com des de l’àmbit més personal. Ella, que era una
enamorada del mar, ja fos el de la costa catalana o el de la seva estimadaMenorca, hauria somrigut,
sens dubte, en veure que ens valíem avui de la imatge marinera del deixant d’un vaixell per hono-
rar-ne la memòria.
F. Xavier Fargas Valero
TERMCAT
021-117666-ESTUDI ROMANIC-Vol 37-13.indd 692 10/02/15 17:52


http://revistes.iec.cat/index.php/ER/article/download/137957/136629

Rosa Colomer i Artigas (1966-2013)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana

Revistes Catalanes amb Accés Obert