Fullana i Puigserver, Pere

Revistes Catalanes amb Accés Obert

9Tema monogràfic
Educació i Història: Revista d’Història de l’Educació, Núm. 28 (juliol-desembre, 2016), pàg. 9-15
DOI 10.2436/20.3009.01.170Educació i Història: Revista d’Història de l’Educació 
Núm. 28 (juliol-desembre, 2016), pàg. 9-15
Societat d’Història de l’Educació dels Països de Llengua Catalana
ISSN: 1134-0258
e-ISSN: 2013-9632
Presentació. Ramon Llull: 
savi, educador i reformador
Presentation. Ramon Llull: 
sage, educator and reformer
Pere Fullana Puigserver
pere.fullana@uib.cat
Grup d’Estudis d’Història de l’Educació, Universitat de les Illes Balears (Espanya)
Data de la recepció de l’original: novembre de 2015
Data d’acceptació: desembre de 2015
Aquest monogràfic s’emmarca en el context de la commemoració del setè cen-
tenari de la mort de Ramon Llull –Any Llull, 2015-2016. En aquest marc, 
s’han promogut activitats molt diverses en tota la geografia lul·liana, entre 
aquestes excel·leix el lideratge d’aquelles universitats que han mostrat la seva 
capacitat, especialitat i voluntat de liderar tot allò relacionat amb la producció 
de coneixement sobre Llull, en sistematitzar i enfortir l’impacte d’aquestes 
investigacions específiques relacionades amb Llull i el lul·lisme. Amb aquesta 
finalitat s’han associat a institucions diverses per promoure iniciatives culturals 
i cíviques durant aquest Any Llull que transcorre entre el novembre de 2015 i 
el novembre de 2016. En paral·lel als congressos internacionals, convocatòries 
específiques i altres esdeveniments científics, entenem que l’ona expansiva de 
l’esperit de Llull, a través de la seva obra i el seu pensament, va molt més 
enllà de les especialitats acadèmiques i es projecta a l’escola, als diversos àmbits 
d’educació, al terreny de l’animació socioeducativa i a tots els espais i racons 
de la ciutadania. Atès que un dels objectius de la revista Educació i Història 
10 Educació i Història: Revista d’Història de l’Educació, Núm. 28 (juliol-desembre, 2016), pàg. 9-15
Pere Fullana Puigserver
respon als eixos educació, història, llengua i país, des de la Societat d’Història 
de l’Educació dels Països de Parla Catalana es va promoure aquest monogràfic 
dedicat a Ramon Llull, com a icona i precursor d’una idea integral de mestre 
i educador, no només en el terreny de l’escolarització, sinó també de la forma-
ció i de les pedagogies en general.
Les commemoracions esdevenen una oportunitat per ponderar el grau de 
relació existent entre el passat i el present. Amb la memòria es reflecteix i es 
posa al dia allò que han representat, sobretot, els pensadors i els corrents de 
pensament i els seus diferents graus de persistència. Una commemoració com 
ara l’Any Llull esdevé una oportunitat per tornar a llegir una trajectòria para-
digmàtica amb les claus d’interpretació del present. La història ens situa en el 
present i interroga el passat a partir dels coneixements, exigències i preocupa-
cions actuals. La nostra revista ha fet aportacions meritòries sobre la memòria 
en general i, com se suposa, sobre la memòria en la història de l’educació,1 i 
ha publicat articles sobre Ramon Llull i la Doctrina Pueril,2 però no hi ha estat 
gaire present tot allò relacionat amb Ramon Llull i la història de l’educació, 
al llarg dels darrers set-cents anys. Amb més motiu hem considerat la comme-
moració com una ocasió per recuperar una de les fonts i una de les tradicions 
més profundes no només de l’educació catalana, sinó també universal, com 
tindrem ocasió de constatar en aquest aplec.
Entre els grans objectius que ens impulsaren a engegar aquest número 
monogràfic hi figurava el de recuperar la relació entre educació i Ramon Llull; 
però també entre Llull i l’evolució de la Universitat, com a institució acadèmi-
ca, casal del debat científic i centre del pensament. No preteníem esser exhaus-
tius ni havíem de presentar un aplec dedicat a Llull i la pedagogia. Enteníem 
que, en el seu punt just, podíem considerar Ramon Llull entre els pares de 
la pedagogia. Com a mínim podem assegurar que compleix perfectament els 
requisits per esser considerat entre els inspiradors i les referències intangibles 
dels grans discursos pedagògics. Ni que sigui parcialment Llull és present en 
moltes de les propostes educatives al llarg de la història i molt singularment 
en algunes de les obres rellevants sobre les quals hi ha un cert consens que 
han influït decisivament en la història de l’educació. Pensem en el model 
1  Vegeu, entre d’altres, Fernández Soria, Juan M. «Memòria i oblit en la història de l’educació», 
Educació i Història. Revista d’Història de l’Educació [Barcelona], 9-10 (2006-2007), pp. 11-26.
2  Colom Cañellas, Antoni J. «Lectura del primer llibre de lectura de la pedagogia catalana: 
aproximació a la Doctrina Pueril», Educació i Història. Revista d’Història de l’Educació [Barcelona], 13 
(2009), pp. 47-70.
11Educació i Història: Revista d’Història de l’Educació, Núm. 28 (juliol-desembre, 2016), pàg. 9-15
Presentació. Ramon Llull: savi, educador i reformador
d’Universitat medieval, en la presència de Llull en determinats estudis generals 
o universitats de l’àmbit cultural català, com ara la Universitat Literària de 
Mallorca o la Universitat de Barcelona. Però val la pena aprofundir també en 
altres direccions, certament d’un gran interès per a l’historiador de l’educació, 
com ara la presència de l’obra de Llull en grans figures de l’educació com el 
gran Jan Amos Komensky –Comenius (1592-1670). Val la pena fer esment a 
un paràgraf de l’article que ens presenta el professor Rafael Ramis Barceló en 
aquest número: «Els deixebles més importants d’Alsted a Herborn van ser Jan 
Ámos Komenský (Comenius) i Johann Heinrich Bisterfeld (que també va ser 
professor a Weissenburg). No pot dir-se que Comenius arribés a ser professor 
en centres de rang universitari o parauniversitari, però és innegable una con-
tribució lul·liana en les seves idees pedagògiques, sobretot en les seves obres 
Didactica magna, Schola pansophica i Unum necessarium. Amb Comenius 
comença tota una influència indirecta del lul·lisme en la història de la peda-
gogia que encara no ha estat adequadament atesa». Només aquesta referència 
ja justificaria, des del nostre punt de vista, la publicació d’aquest monogràfic.
Òbviament aquest pensament i aquest coneixement no es pot fer al marge 
de la història, defugint la circumstància concreta. Ramon Llull no és preci-
sament un rastre del passat, és un actiu del present, una peça essencial, un 
element que ens permet recórrer moments històrics, analitzar plantejaments 
pedagògics, i observar com som davant un autor que ha donat vida, ha generat 
debats, ha originat escoles de pensament, ha influït decisivament sobre indi-
vidus i escoles en indrets diversos, molts dels quals de primeríssim nivell en 
l’àmbit de la formació acadèmica. En aquest monogràfic tindrem ocasió de 
constatar com la influència de Llull supera totes les previsions
Des del segle xiii fins a l’actualitat, la vida universitària, l’escolarització i la 
formació cívica han seguit un trajecte que més o menys ha generat consensos. 
Ramon Llull i els lul·listes ens permeten transcórrer aquests set-cents anys i 
observar-ne els matisos, les particularitats, els canvis i les persistències. Des de 
molts punts de vista, aquest monogràfic pretén enfocar l’obra de Ramon Llull 
amb el fet educatiu com a rerefons, entès en un sentit ampli, tant en allò que 
afecta el procés de canvi del sistema educatiu, com en allò que afecta l’evolució 
de les idees pedagògiques i el compromís que han sostingut molts estudiosos 
influents durant els darrers set-cents anys. La nostra contribució, amb tot el 
respecte i el reconeixement davant les escoles lul·lianes, no pretén més que 
enriquir el coneixement sobre Llull i acostar-lo a sectors i espais de coneixe-
ment que potser tracten Llull de passada en els seus programes, i segurament 
no li dediquen el temps ni l’espai que es mereixeria. Des del respecte hem 
12 Educació i Història: Revista d’Història de l’Educació, Núm. 28 (juliol-desembre, 2016), pàg. 9-15
Pere Fullana Puigserver
convidat a participar en aquest monogràfic els principals lul·listes de la Uni-
versitat de les Illes Balears, tot prioritzant una generació de joves professors, 
de diferents perfils acadèmics. A tots ells, i als que s’han sumat a la proposta 
com Teleanu o García, els volem agrair la seva aportació i la seva dedicació, i 
molt especialment que hagin treballat la història de l’educació des de diferents 
competències i àmbits acadèmics.
Passant directament al contingut dels set articles que us presentam, cal dir-
vos que responen a un esquema clar. Llull apareix públicament en àmbits del 
saber universitari de primer nivell a l’Europa del final del segle xiii. Per això 
al primer article, de Gabriel Ensenyat, titulat «Idees sobre el saber intel·lectual 
en Ramon Llull», situam el lector a l’època de Ramon Llull. Tot just en una 
circumstància en la qual constatam canvis rellevants en relació amb l’espai 
públic que ocupava el saber. El professor Ensenyat ens recorda que el conei-
xement era presentat per alguns com un obstacle per a la salvació quan aquest 
no encaixava en l’univers salvífic. De fet, l’autor destaca com el saber era con-
siderat un do de Déu que no permetia cap guany, perquè pertanyia exclusi-
vament a Déu. Durant el segle xiii, aquesta consideració evolucionà gràcies, 
entre d’altres factors, a la intervenció dels ordes mendicants, univers en el qual 
participà Llull. Des d’aquest punt de vista, hom constata com durant els segles 
xiii i xiv, sobretot, es posen els fonaments d’un nou model de coneixement 
basat en el diàleg i en la crítica.
A continuació, l’article d’Antoni Bordoy titulat «Ramon Llull i la universi-
tat parisenca: una proposta de reforma dels “curricula” de les arts liberals» ens 
situa precisament en el context de la Universitat de París, els darrers anys del 
segle xiii, concretament entre 1297 i 1299, un temps que serveix a l’autor per 
plantejar una proposta de reforma universitària que tot just s’estava introduint 
llavors en els fòrums acadèmics, una circumstància que permetrà a Ramon 
Llull participar-hi activament. Aquesta oportunitat permet aprofundir la rela-
ció de Ramon Llull amb la Universitat de París i els canvis socials, econòmics 
i intel·lectuals que es desenvoluparen en aquella seu acadèmica de primeríssim 
nivell, durant les dècades de 1270 a 1290. Per resoldre les problemàtiques de 
creixement i de reforma, Bordoy hi encaixa l’estructura i el contingut de la 
proposta de Llull. Com a conseqüència d’això, es constata com Llull proposà 
una modificació dels curricula dels estudis d’arts que partia de la supressió de 
la filosofia antiga i la seva substitució per un sistema pròpiament cristià.
El tercer article, de Constantin Teleanu, titulat «La réforme de l’Universi-
tas magistrorum et scholarium Parisiensium selon Raymond Lulle», es refe-
reix a la reforma que Ramon Llull va ordenar a la Universitat de París, amb 
13Educació i Història: Revista d’Història de l’Educació, Núm. 28 (juliol-desembre, 2016), pàg. 9-15
Presentació. Ramon Llull: savi, educador i reformador
la intenció de millorar el procés d’aprenentatge dels universitaris. D’aquesta 
manera Llull no ens presenta tant un manual de pedagogia com una reforma 
del sistema universitari, i raona les causes que el porten a aquesta reforma en 
profunditat. En realitat tot parteix de la reflexió que fa Llull després d’observar 
les dificultats que tenen els estudiants per aprendre a aprendre l’Art quater-
nària, i per això redissenya el model. El saber pedagògic de Llull està enfocat, 
sobretot, a implementar l’enteniment dels escolars, i per això plantejà l’Art 
ternària com a nova ordenació de les humanitats i les disciplines generals.
En quart lloc, la responsable de la Càtedra Ramon Llull de la UIB, la pro-
fessora Maribel Ripoll Perelló, al seu article, titulat «Sobre la formació feme-
nina i el paper de la dona en la reforma social de Ramon Llull», ens proposa 
una mirada enriquidora de la reforma, una perspectiva que Ripoll ha incor-
porat amb força en la producció lul·liana més recent. Diu l’autora que l’art 
de Ramon Llull és una tècnica que serveix per arribar al coneixement de Déu. 
Convençut que la finalitat última per a la qual l’home ha estat creat és estimar 
Déu, arribar al coneixement de Déu i estimar Déu conforma el substrat de 
l’obra de Ramon Llull. Tota l’obra és plena d’aquest llenguatge i d’aquest uni-
vers religiós medieval, però en aquest mateix argumentari hi desplega un seguit 
de novetats metodològiques i pedagògiques significatives. Maribel Ripoll ens 
proposa, aquí, una d’aquestes perspectives, com són les estratègies que Llull 
fa servir per educar amb la seva Art el públic femení. Com se suposa, el fet 
d’incloure la dona com a destinatària potencial de l’Art resulta atractiu. Llull 
imaginava el seu missatge dirigit a tots els públics, i per això se serví de tots 
els recursos literaris, estilístics i lingüístics. Aquest tots inclou d’una manera 
singular i subtil la dona, una temàtica que cobra encara més interès, si pot ser, 
en el marc de l’evolució trepidant dels estudis de gènere.
Després de quatre aportacions centrades en el context de l’obra de Llull en 
el marc universitari medieval, el professor Rafael Ramis Barceló al seu article, 
titulat «L’ensenyament de les doctrines de Ramon Llull a les escoles i univer-
sitats europees durant l’època moderna», ens introdueix en la repercussió del 
pensament lul·lià. Amb una dosi elevada d’erudició i d’informació, l’autor ens 
descriu com les doctrines de Ramon Llull van ser presents en els debats uni-
versitaris i escolars més rellevants de l’època moderna a Europa. Va ser durant 
els segles xvi-xviii quan el pensament de Llull tingué una major presència a 
les aules i als cercles acadèmics i erudits, tot constituint una xarxa intensa i 
ben viva que ocupava no només els regnes de la Corona d’Aragó sinó també el 
sud i el nord d’Europa. A través de la identificació dels mestres, els deixebles, 
14 Educació i Història: Revista d’Història de l’Educació, Núm. 28 (juliol-desembre, 2016), pàg. 9-15
Pere Fullana Puigserver
les càtedres, les escoles i l’ensenyament, s’expressa el dinamisme i la força del 
lul·lisme universitari i escolar a Europa.
Francisco José García Pérez, que acaba de presentar la seva tesi doctoral a la 
Universitat de Granada, tracta un dels capítols més controvertits del lul·lisme 
acadèmic i devocional a la Mallorca del segle xviii. El seu article, titulat «Dis-
putas lulianas en la enseñanza universitaria de Mallorca durante el siglo xviii», 
constitueix la sisena aportació d’aquest monogràfic. El bisbe Díaz de la Guerra 
convulsà la societat mallorquina de la segona meitat del xviii amb una actitud 
i un projecte que provocaren divisions profundes entre els principals corrents 
de pensament i entre els elements de poder local. Les seves directrius i polí-
tiques culturals i pastorals afectaren d’una forma ben viva el món estudiantil, 
un fenomen que figura entre els capítols més estridents de l’evolució política 
i cultural local. Tot girava entorn del lul·lisme i la Universitat Lul·liana de 
Mallorca. El mateix Francisco J. García afirma al seu article que les divisions 
entre els estudiants i també els claustres universitaris eren molt presents i es 
reflectien en atemptats contra la simbologia lul·liana, violència verbal i física 
entre els universitaris i disputes ideològiques entre el professorat. Una qüestió 
sovint ignorada o minimitzada que va marcar, en molts d’aspectes, l’esdevenir 
de la història educativa de Mallorca durant l’edat moderna.
Finalment, Pere Fullana Puigserver titula el seu article «Ramon Llull, ins-
pirador i pedagog de la religió civil». En aquesta proposta ens presenta l’en-
caix de la icona de Ramon Llull en l’univers cívic i religiós de la modernitat, 
sobretot després de les ruptures entre els vells esquemes de l’Antic Règim i 
les noves inquietuds i presentacions de l’imaginari contemporani. El lul·lisme 
havia tingut un impacte rellevant en la societat mallorquina des del segle xiv, 
segurament molt més en els àmbits universitaris, acadèmics i polítics que en 
el terreny de les devocions. Això no obstant, Llull era el beat per excel·lència 
i el pare de la pàtria i així ha continuat essent durant la contemporaneïtat. 
En aquesta aportació es presenten els canvis i les adaptacions de Llull durant 
el segle xix i, per altra banda, s’analitza el doble vessant –religiós i cívic– de 
la figura de Llull en el marc de la commemoració del sisè centenari de la seva 
mort, promogut per la Diòcesi, amb les iniciatives del bisbe Pere Joan Cam-
pins, i per l’Ajuntament de Palma, amb la creació de l’Institut d’Estudis Supe-
riors per a la Dona.
Aquest conjunt d’articles tenen molts punts i aspectes en comú, compar-
teixen el component històric, tenen l’educació i la transformació de la societat 
com un element essencial i ens ajuden a transcórrer per l’obra de Llull, el 
lul·lisme, passat i contemporani. Ramon Llull permet observar de ben a prop 
15Educació i Història: Revista d’Història de l’Educació, Núm. 28 (juliol-desembre, 2016), pàg. 9-15
Presentació. Ramon Llull: savi, educador i reformador
l’evolució de la Universitat i de l’ensenyament a Europa des del xiii fins a l’ac-
tualitat. I en gairebé tots els casos l’obra i el compromís cultural de Llull tenen 
connotacions clarament cíviques i de civilització. Per altra banda, també cada 
article conté singularitats. Ramon Llull té obres dedicades clarament a la peda-
gogia. La Doctrina Pueril representa el paradigma del seu pensament educatiu. 
Però tota la seva obra encaixa en allò que entenem com la voluntat d’educar 
i un compromís persistent en la reforma educativa, com una exigència i una 
actitud de qui aspira a millorar el món. Amb aquest retorn a Llull es tracta 
de recuperar una tradició, un saber antic, però amb ell una certa senzillesa a 
l’hora d’expressar-ho i una elegància no dogmàtica a l’hora de defensar-ho.


Presentació. Ramon Llull: savi, educador i reformador

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert