Joan Anton Rabella i Ribas

Rabella i Ribas, Joan Anton

Revistes Catalanes amb Accés Obert

624 CRÒnICA
Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 39 (2017), p. 593-630
En la trayectoria del profesor Michel Contini (de la Universidad Sthendal-Grenoble 3, Fran-
cia), Director del Atlas Linguistique Roman (ALiR) y Co-Director del proyecto AMPER, destaca 
su profundo conocimiento de la variación geolectal románica, desde el sardo (su lengua materna, a 
la que ha dedicado numerosos análisis) hasta el portugués brasileño (ha coordinado, entre otros, el 
último número monográfico de la revista Géolinguistique, de 2015, dedicado a la cartografía lin-
güística en Brasil). Es, además, un asiduo colaborador de revistas europeas y americanas como 
Estudis Romànics, en cuyo número XXXVI (de 2014), se recogió su investigación sobre «Le cata-
lan dans les parlers sardes». 
Por su parte, el Dr. Anthony Julius Naro (de la Universidad Federal de Río de Janeiro, Brasil) 
fue el introductor en las universidades brasileñas, en la década de los setenta, de los estudios de 
Variación Sociolingüística y de Lingüística Funcional. Formado en la Universidad de Chicago, en 
el Instituto Tecnológico de Massachusetts y en la Universidad Politécnica de Nueva York, hoy es 
considerado un maestro de maestros, ya que ha formado a un buen número de filólogos de la 
escuela brasileña. Fue miembro fundador del «Programa de Estudos sobre o Uso da Língua» (co-
nocido como PEUL) y autor de numerosos estudios sobre Sociolingüística, Lingüística Histórica y 
Lenguas en contacto. 
Por último, Harald Thun (Universidad de Kiel, Alemania) ha sido codirector, junto al Dr. 
Adolfo Elizaincín (de la Universidad de la República, Montevideo), del Atlas lingüítico Diatópico 
y Diastrático del uruguay (ADDu), uno de los proyectos geolingüísticos más ambiciosos del con-
tinente americano, cuyo objetivo principal ha sido recoger la variación sociolingüística del país y 
de las zonas fronterizas con Argentina y Brasil. Destaca, además, por sus investigaciones sobre el 
guaraní, lengua a la que ha dedicado su Atlas Lingüístico Guaraní-Románico y, en los últimos 
años, el «Proyecto Kuatia Ymaguare» (PEKY), de recuperación, análisis y traducción de libros del 
pasado (1610-1768) escritos en guaraní y procedentes de las Misiones Jesuíticas de Paraguay.
Dolores Corbella
Universidad de La Laguna
II Congrés-Convegno d’Onomàstica de la Mediterrània (Universitat de València, 8-10 
de setembre de 2016). — El II Congrés-Convegno d’Onomàstica de la Mediterrània ha estat 
organitzat pel Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València, el Dottorato in 
Lingue e Letterature Straniere, Linguistica e Onomastica de la Universitat de Torí i l’Acadèmia 
Valenciana de la Llengua — amb la col·laboració de la Societat d’Onomàstica i de l’Institut Carto-
gràfic Valencià— i dirigit per Emili Casanova, de la Universitat de València, i per Alda Rossebas-
tiano, de la Universitat de Torí, i ha comptat amb un comitè científic format per Ana María Cano, 
María Dolores Gordon, Pierre-Henry Billy, Ramon Ferrer, Joan Tort i Enzo Caffarelli.
Aquest II Congrés ha continuat la tasca iniciada en el I Congrés d’Onomàstica Mediterrània 
— en aquell cas dedicat a l’onomàstica d’origen zoonímic i dels intercanvis entre pobles—, cele-
brat l’abril de 2012, i s’ha centrat en tres línies temàtiques: 1. Antroponímia dels expòsits en 
la Romània; 2. Toponímia i etimologia, i 3. Recorregut diacrònic de l’onomàstica valenciana. 
El congrés s’ha estructurat en dues conferències plenàries, a càrrec de Jean Germain («Les 
noms donnés aux enfants trouvés en Wallonie à la charnière des 18e et 19e siècles») i Wolfgang 
Schweickard («Problemi e metodi dell’etimologia in ambito (de-)toponimico»), i en dues ses-
sions paral·leles atesa la gran participació de comunicacions que s’hi han presentat: 
Sebastià Albiol: «Els expòsits del Maestrat»; Joaquim Amorós i Vicent Cabanes: «Toponímia 
i etimologia: el terme d’Alcoi»; Xaverio Ballester: «Tribulaciones grafofónicas en la antroponi-
mia valenciana»; Joan Barberà: «El valor dels processos criminals per a l’estudi de l’Onomàstica: 
001-684 Estudis romanics 39.indd   624 07/02/2017   15:01:07
 CRÒnICA 625
Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 39 (2017), p. 593-630
el cas de Sueca-Alzira al segle xvi»; Maria-Reina Bastardas: «Noms i cognoms d’expòsits a Cata-
lunya»; Joan Bell-lloc: «Toponímia medieval de la Vallbona»; Jesús Bernat: «Penyagolosa i el riu 
de Montlleó. Un orònim aigualós i un hidrònim muntanyós»; Patrizia Bertini Malgarini i Marzia 
Caria: «Cognomi di trovatelli algheresi tra xix e xx secolo»; Danilo Bertoli: «Toponomastica di 
Vico del Gargano»; Pierre-Henri Billy: «Les noms des enfants abandonnés dans le Midi de la 
France, sous l’Ancien Régime»; Ana Boullon: «Componentes etimológicos de la toponimia galle-
ga. Una aproximación cuantitativa»; Daniela Cacia: «I nomi dell’infanzia abbandonata in Emilia 
Romagna tra xviii e xix secolo»; Enzo Caffarelli: «Strategie onomaturgiche nell’imposizione di 
cognomi agli esposti italiani (xix secolo)»; Ana Cano: «Los expósitos asturianos»; Pascuale Cara-
tu: «Ancora Toponomastica del Gargano»; Emili Casanova: «Noms propis, mites i creences de 
finals del segle xix valencià: el cas d’Amparo»; Ivanna Casasola: «Fasti e vestigia delle glorie 
imperiali nell’onomastica degli esposti del Dipartimento della Stura»; Ventura Castellvell: «Els 
noms dels expòsits a Catalunya. Una mostra»; Silvia Corino: «Regolari e irregolari a Lanzo 
all’inizio del xix secolo»; Martí Crespo: «“Gibraltar” és espanyol»; Antonia Dettori: «I nomi dei 
bambini esposti a Cagliari nei secoli xvi e xvii»; Miriam Di Carlo: «La toponomastica al confine 
tra Lazio e Umbria: una fonte per lo studio fonologico in diacronia»; Doménec Tàrrega: «Els noms 
dels expòsits de Benicàssim»; Ramon Ferrer: «De l’antroponímia a la història social a l’Edat Mit-
jana: el cas de Vila-real»; Ramon Ferrer i Emili Casanova: «Els cognoms provinents d’oficis a 
València»; Federico Fogo: «I trovatelli della parrocchia di S. Agostino (1550-1699)»; Consuelo 
García Gallarín: «Antroponimia madrileña del siglo xvii: nombres de pila de los niños abandona-
dos»; Antonio Garcia Osuna: «Aproximació a l’antroponímia dels expòsits valencians del segle 
xix”; José Enrique Gargallo: «La toponimia de la Puebla de Arenoso»; Lluís Gimeno: «És el mite 
ancestral de la Vetula l’origen del topònim catinenc de l’Avellà?»; María Dolores Gordon: «Topo-
nimia y etimología»; Enric Guinot: «Comparació entre l’antroponímia medieval i la del se- 
gle xvii»; Esther Haro: «El aprovechamiento de la toponimia para el turismo»; Paco Hernàndez: 
«Topònims d’origen dubtós de l’Horta»; Joan Ivars: «Zootopònims de la Marina Alta»; Giovanni 
Laera: «Toponimi medievali pugliesi tra etimologia e dialetto»; Alfons Llorenç: «La toponímia 
històrica de Planes»; Antoni López: «L’interés per la toponímia en la retòrica del barroc valen-
cià»; Ottavio Lurati: «Dalle Prealpi al mare: nuove piste, forse, sugli Antelami e sui magistri co-
màcini»; Francesc Xavier Martí: «Unes notes sobre la toponímia de Castelló (Ribera Alta)»; Do-
nís Martines: «Onomàstica hispànica a Itàlia (arribada i evolució dels cognoms)»; Joan Carles 
Membrado: «El paisatge agrari de l’Horta de València recuperat a partir de la toponímia urbana»; 
Marcos Moll Barber, Juan Antonio Marco Molina, Pablo Giménez Font i Daniel Riera Moll: «Els 
noms de lloc vinculats amb l’aprofitament dels recursos naturals: la Vall de Laguar»; Maite Mollà: 
«Reflexions al voltant de la toponímia digital. El cas del nomenclàtor toponímic Valencià»; Jo-
sep Moran: «Toponímia antiga de la costa mediterrània»; Ricard Morant i Maria Morant: «Juego 
de tronos, juego de identidades: los nombres de los nobles, de los bastardos y de los esclavos»; 
Carmel Navarro: «De considerar el substrat a redescobrir el passat arabòfon de la toponímia del 
migjorn valencià: el cas de Novelda i de la Romana»; Aurora Navarro: «Els noms dels expòsits de 
Montserrat-Torís»; Gonzalo Navaza: «Los nombres de los expósitos en Galicia»; Elena Papa: 
«Beffa, Imbroglio, Zavorra: le identità segnate dei fanciulli esposti»; Joan Peytaví: «Els cognoms 
dels fills de la ventura a la Catalunya del Nord»; Robert Pocklington: «Pautas del análisis etimoló-
gico de la toponimia, aplicadas a Murcia»; Franco Quaccia: «L’Onomastica degli esposti attraver-
so la normativa tra Antico regime ed età rivoluzionaria e napoleonica»; Joan Anton Rabella: «De 
la ribera a la noguera: evolució històrica dels descriptius hidronímics»; Rafael Reig Bodí: «Els 
noms dels expòsits d’Agres»; Alda Rossebastiano: «Fauna e flora nell’onomastica dei venturini»; 
Annaluisa Rubano: «Microtoponomastica in area ginosina»; Stefan Rusthaller: «La etimología del 
nombre del conjunto dolménico más importante de la Península Ibérica»; Francesc Sala: «Mutxa-
001-684 Estudis romanics 39.indd   625 07/02/2017   15:01:07
626 CRÒnICA
Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 39 (2017), p. 593-630
mel — etimologia, ideologia i poètica»; Josep Lluís Santonja: «Nàixer sense ascendència: expòsits 
en una ciutat bressol de la revolució industrial (Alcoi, segles xviii-xx)»; José A. Saura: «La topo-
nimia coma element parllant d’una lluenga: el caso de Benàs (Alta Ribagorsa)»; Maria Semeraro: 
«Masserie brindisine tra passato e presente: riflessioni onomastiche»; Vicent Terol: «Onomàstica 
dels conversos de sarraïns o “baptitzats” en els segles xiii i xiv»; Domnita Tomescu: «La romanité 
de la toponymie roumaine»; Federico Vicario: «Esposti a Udine nel primo Ottocento tra Rivo-
luzione e Restaurazione», i Alfons Vila: «Els noms expòsits de l’Alcúdia». 
Malgrat la diversitat habitual de les intervencions en els congressos i col·loquis d’onomàstica, 
en aquest cas resulta remarcable el nivell i l’interès de moltes de les participacions, com ho han 
estat les conferències plenàries de Jean Germain i de Wolfgang Schweickard. L’exposició de les 
conferències i comunicacions es va complementar amb altres activitats de caràcter més lúdic, com 
les visites per la València gòtica i renaixentista i a l’Horta de València o el recital de poesia La pell 
possible del grup Colectivo Mortero.
Joan Anton Rabella
Institut d’Estudis Catalans
Inauguració del Centre Internacional d’Investigació d’Estudis Ibèrics / Internationales 
Institut für Iberische Studien a l’Otto-Friedrich-Universität de Bamberg (Alemanya; 21 de 
setembre de 2016). — El 21 de setembre de 2016, a les 19:00 h, es féu la inauguració del Centre 
Internacional d’Investigació d’Estudis Ibèrics (CIIEI)/ Internationales Institut für Iberische Studien 
(IIIS) a l’Otto-Friedrich-Universität Bamberg (Alemanya). L’acte va ser presidit per M. Teresa 
Cabré, presidenta de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, i tingué lloc en el marc 
de la inauguració del 25è Col·loqui Germanocatalà, que es dugué a terme entre els dies 21 i 24 de 
setembre de 2016 en aquesta mateixa universitat. El CIIEI/IIIS és el resultat d’un conveni de col·la-
boració entre l’Otto-Friedrich-Universität de Bamberg, la Universitat d’Alacant (UA), la Seu Uni-
versitària de la Nucia i l’Institut Superior d’Investigació Cooperativa IVITRA de la UA i promourà 
la cooperació entre totes aquestes institucions acadèmiques. Pel que fa a la recerca, el centre es 
proposa d’estudiar les diferents llengües i cultures de la península Ibèrica, amb una atenció especial 
al català, des d’una perspectiva global i multidisciplinària que integrarà les principals aportacions 
de la lingüística aplicada, la lingüística romànica i els estudis literaris i traductològics. A més, el 
CIIEI/IIIS també té el propòsit de desenvolupar estudis de grau, de postgrau i de doctorat conjunts. 
Al setembre de 2015 va tenir lloc, a la Seu Universitària de la Nucia de la UA, l’acte de cons-
titució del CIIEI/IIIS a la mateixa Universitat d’Alacant. Calia, doncs, realitzar l’acte fundacional 
corresponent a la Universität Bamberg. 
En la inauguració del centre a la Universitat de Bamberg intervingueren diferents autoritats 
acadèmiques. Els professors Hans-Ingo Radatz i Vicent Martines, codirectors del CIIEI/IIIS, en-
cetaren la sessió i exposaren els precedents de cooperació científica i acadèmica que havien donat 
lloc al nou centre. Tot seguit, prengueren la paraula els Prof. Markus Behmer, Degà de la Facultat 
d’Humanitats i Estudis Culturals de la Universitat de Bamberg, Sebastian Kempgen, Vicepresi-
dent de Docència de la Universitat de Bamberg, i Juan Mesa, Degà de la Facultat de Filosofia i 
Lletres de la Universitat d’Alacant. Finalment, la Presidenta de la Secció Filològica de l’Institut 
d’Estudis Catalans, la professora M. Teresa Cabré, va pronunciar el discurs de cloenda.
Josep Vicent Garcia i Sebastià 
Universitat d’Alacant, ISIC-IVITRA
001-684 Estudis romanics 39.indd   626 07/02/2017   15:01:07


II Congrés-Convegno d'Onomàstica de la Mediterrània (Universitat de València, 8-10 de setembre de 2016)

Hemeroteca Cientifica Catalana

624 CRÒnICAEstudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 39 (2017), p. 593-630En la trayectoria del profesor Michel Contini (de la Universidad Sthendal-Grenoble 3, Fran-cia), Director del Atlas Linguistique Roman (ALiR) y Co-Director del proyecto AMPER, destaca su profundo conocimiento de la variación geolectal románica, desde el sardo (su lengua materna, a la que ha dedicado numerosos análisis) hasta el portugués brasileño (ha coordinado, entre otros, el último número monográfico de la revista Géolinguistique, de 2015, dedicado a la cartografía lin-güística en Brasil). Es, además, un asiduo colaborador de revistas europeas y americanas como Estudis Romànics, en cuyo número XXXVI (de 2014), se recogió su investigación sobre «Le cata-lan dans les parlers sardes». Por su parte, el Dr. Anthony Julius Naro (de la Universidad Federal de Río de Janeiro, Brasil) fue el introductor en las universidades brasileñas, en la década de los setenta, de los estudios de Variación Sociolingüística y de Lingüística Funcional. Formado en la Universidad de Chicago, en el Instituto Tecnológico de Massachusetts y en la Universidad Politécnica de Nueva York, hoy es considerado un maestro de maestros, ya que ha formado a un buen número de filólogos de la escuela brasileña. Fue miembro fundador del «Programa de Estudos sobre o Uso da Língua» (co-nocido como PEUL) y autor de numerosos estudios sobre Sociolingüística, Lingüística Histórica y Lenguas en contacto. Por último, Harald Thun (Universidad de Kiel, Alemania) ha sido codirector, junto al Dr. Adolfo Elizaincín (de la Universidad de la República, Montevideo), del Atlas lingüítico Diatópico y Diastrático del uruguay (ADDu), uno de los proyectos geolingüísticos más ambiciosos del con-tinente americano, cuyo objetivo principal ha sido recoger la variación sociolingüística del país y de las zonas fronterizas con Argentina y Brasil. Destaca, además, por sus investigaciones sobre el guaraní, lengua a la que ha dedicado su Atlas Lingüístico Guaraní-Románico y, en los últimos años, el «Proyecto Kuatia Ymaguare» (PEKY), de recuperación, análisis y traducción de libros del pasado (1610-1768) escritos en guaraní y procedentes de las Misiones Jesuíticas de Paraguay.Dolores CorbellaUniversidad de La LagunaII Congrés-Convegno d’Onomàstica de la Mediterrània (Universitat de València, 8-10 de setembre de 2016). — El II Congrés-Convegno d’Onomàstica de la Mediterrània ha estat organitzat pel Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València, el Dottorato in Lingue e Letterature Straniere, Linguistica e Onomastica de la Universitat de Torí i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua — amb la col·laboració de la Societat d’Onomàstica i de l’Institut Carto-gràfic Valencià— i dirigit per Emili Casanova, de la Universitat de València, i per Alda Rossebas-tiano, de la Universitat de Torí, i ha comptat amb un comitè científic format per Ana María Cano, María Dolores Gordon, Pierre-Henry Billy, Ramon Ferrer, Joan Tort i Enzo Caffarelli.Aquest II Congrés ha continuat la tasca iniciada en el I Congrés d’Onomàstica Mediterrània — en aquell cas dedicat a l’onomàstica d’origen zoonímic i dels intercanvis entre pobles—, cele-brat l’abril de 2012, i s’ha centrat en tres línies temàtiques: 1. Antroponímia dels expòsits en la Romània; 2. Toponímia i etimologia, i 3. Recorregut diacrònic de l’onomàstica valenciana. El congrés s’ha estructurat en dues conferències plenàries, a càrrec de Jean Germain («Les noms donnés aux enfants trouvés en Wallonie à la charnière des 18e et 19e siècles») i Wolfgang Schweickard («Problemi e metodi dell’etimologia in ambito (de-)toponimico»), i en dues ses-sions paral·leles atesa la gran participació de comunicacions que s’hi han presentat: Sebastià Albiol: «Els expòsits del Maestrat»; Joaquim Amorós i Vicent Cabanes: «Toponímia i etimologia: el terme d’Alcoi»; Xaverio Ballester: «Tribulaciones grafofónicas en la antroponi-mia valenciana»; Joan Barberà: «El valor dels processos criminals per a l’estudi de l’Onomàstica: 001-684 Estudis romanics 39.indd   624 07/02/2017   15:01:07 CRÒnICA 625Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 39 (2017), p. 593-630el cas de Sueca-Alzira al segle xvi»; Maria-Reina Bastardas: «Noms i cognoms d’expòsits a Cata-lunya»; Joan Bell-lloc: «Toponímia medieval de la Vallbona»; Jesús Bernat: «Penyagolosa i el riu de Montlleó. Un orònim aigualós i un hidrònim muntanyós»; Patrizia Bertini Malgarini i Marzia Caria: «Cognomi di trovatelli algheresi tra xix e xx secolo»; Danilo Bertoli: «Toponomastica di Vico del Gargano»; Pierre-Henri Billy: «Les noms des enfants abandonnés dans le Midi de la France, sous l’Ancien Régime»; Ana Boullon: «Componentes etimológicos de la toponimia galle-ga. Una aproximación cuantitativa»; Daniela Cacia: «I nomi dell’infanzia abbandonata in Emilia Romagna tra xviii e xix secolo»; Enzo Caffarelli: «Strategie onomaturgiche nell’imposizione di cognomi agli esposti italiani (xix secolo)»; Ana Cano: «Los expósitos asturianos»; Pascuale Cara-tu: «Ancora Toponomastica del Gargano»; Emili Casanova: «Noms propis, mites i creences de finals del segle xix valencià: el cas d’Amparo»; Ivanna Casasola: «Fasti e vestigia delle glorie imperiali nell’onomastica degli esposti del Dipartimento della Stura»; Ventura Castellvell: «Els noms dels expòsits a Catalunya. Una mostra»; Silvia Corino: «Regolari e irregolari a Lanzo all’inizio del xix secolo»; Martí Crespo: «“Gibraltar” és espanyol»; Antonia Dettori: «I nomi dei bambini esposti a Cagliari nei secoli xvi e xvii»; Miriam Di Carlo: «La toponomastica al confine tra Lazio e Umbria: una fonte per lo studio fonologico in diacronia»; Doménec Tàrrega: «Els noms dels expòsits de Benicàssim»; Ramon Ferrer: «De l’antroponímia a la història social a l’Edat Mit-jana: el cas de Vila-real»; Ramon Ferrer i Emili Casanova: «Els cognoms provinents d’oficis a València»; Federico Fogo: «I trovatelli della parrocchia di S. Agostino (1550-1699)»; Consuelo García Gallarín: «Antroponimia madrileña del siglo xvii: nombres de pila de los niños abandona-dos»; Antonio Garcia Osuna: «Aproximació a l’antroponímia dels expòsits valencians del segle xix”; José Enrique Gargallo: «La toponimia de la Puebla de Arenoso»; Lluís Gimeno: «És el mite ancestral de la Vetula l’origen del topònim catinenc de l’Avellà?»; María Dolores Gordon: «Topo-nimia y etimología»; Enric Guinot: «Comparació entre l’antroponímia medieval i la del se- gle xvii»; Esther Haro: «El aprovechamiento de la toponimia para el turismo»; Paco Hernàndez: «Topònims d’origen dubtós de l’Horta»; Joan Ivars: «Zootopònims de la Marina Alta»; Giovanni Laera: «Toponimi medievali pugliesi tra etimologia e dialetto»; Alfons Llorenç: «La toponímia històrica de Planes»; Antoni López: «L’interés per la toponímia en la retòrica del barroc valen-cià»; Ottavio Lurati: «Dalle Prealpi al mare: nuove piste, forse, sugli Antelami e sui magistri co-màcini»; Francesc Xavier Martí: «Unes notes sobre la toponímia de Castelló (Ribera Alta)»; Do-nís Martines: «Onomàstica hispànica a Itàlia (arribada i evolució dels cognoms)»; Joan Carles Membrado: «El paisatge agrari de l’Horta de València recuperat a partir de la toponímia urbana»; Marcos Moll Barber, Juan Antonio Marco Molina, Pablo Giménez Font i Daniel Riera Moll: «Els noms de lloc vinculats amb l’aprofitament dels recursos naturals: la Vall de Laguar»; Maite Mollà: «Reflexions al voltant de la toponímia digital. El cas del nomenclàtor toponímic Valencià»; Jo-sep Moran: «Toponímia antiga de la costa mediterrània»; Ricard Morant i Maria Morant: «Juego de tronos, juego de identidades: los nombres de los nobles, de los bastardos y de los esclavos»; Carmel Navarro: «De considerar el substrat a redescobrir el passat arabòfon de la toponímia del migjorn valencià: el cas de Novelda i de la Romana»; Aurora Navarro: «Els noms dels expòsits de Montserrat-Torís»; Gonzalo Navaza: «Los nombres de los expósitos en Galicia»; Elena Papa: «Beffa, Imbroglio, Zavorra: le identità segnate dei fanciulli esposti»; Joan Peytaví: «Els cognoms dels fills de la ventura a la Catalunya del Nord»; Robert Pocklington: «Pautas del análisis etimoló-gico de la toponimia, aplicadas a Murcia»; Franco Quaccia: «L’Onomastica degli esposti attraver-so la normativa tra Antico regime ed età rivoluzionaria e napoleonica»; Joan Anton Rabella: «De la ribera a la noguera: evolució històrica dels descriptius hidronímics»; Rafael Reig Bodí: «Els noms dels expòsits d’Agres»; Alda Rossebastiano: «Fauna e flora nell’onomastica dei venturini»; Annaluisa Rubano: «Microtoponomastica in area ginosina»; Stefan Rusthaller: «La etimología del nombre del conjunto dolménico más importante de la Península Ibérica»; Francesc Sala: «Mutxa-001-684 Estudis romanics 39.indd   625 07/02/2017   15:01:07626 CRÒnICAEstudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 39 (2017), p. 593-630mel — etimologia, ideologia i poètica»; Josep Lluís Santonja: «Nàixer sense ascendència: expòsits en una ciutat bressol de la revolució industrial (Alcoi, segles xviii-xx)»; José A. Saura: «La topo-nimia coma element parllant d’una lluenga: el caso de Benàs (Alta Ribagorsa)»; Maria Semeraro: «Masserie brindisine tra passato e presente: riflessioni onomastiche»; Vicent Terol: «Onomàstica dels conversos de sarraïns o “baptitzats” en els segles xiii i xiv»; Domnita Tomescu: «La romanité de la toponymie roumaine»; Federico Vicario: «Esposti a Udine nel primo Ottocento tra Rivo-luzione e Restaurazione», i Alfons Vila: «Els noms expòsits de l’Alcúdia». Malgrat la diversitat habitual de les intervencions en els congressos i col·loquis d’onomàstica, en aquest cas resulta remarcable el nivell i l’interès de moltes de les participacions, com ho han estat les conferències plenàries de Jean Germain i de Wolfgang Schweickard. L’exposició de les conferències i comunicacions es va complementar amb altres activitats de caràcter més lúdic, com les visites per la València gòtica i renaixentista i a l’Horta de València o el recital de poesia La pell possible del grup Colectivo Mortero.Joan Anton RabellaInstitut d’Estudis CatalansInauguració del Centre Internacional d’Investigació d’Estudis Ibèrics / Internationales Institut für Iberische Studien a l’Otto-Friedrich-Universität de Bamberg (Alemanya; 21 de setembre de 2016). — El 21 de setembre de 2016, a les 19:00 h, es féu la inauguració del Centre Internacional d’Investigació d’Estudis Ibèrics (CIIEI)/ Internationales Institut für Iberische Studien (IIIS) a l’Otto-Friedrich-Universität Bamberg (Alemanya). L’acte va ser presidit per M. Teresa Cabré, presidenta de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, i tingué lloc en el marc de la inauguració del 25è Col·loqui Germanocatalà, que es dugué a terme entre els dies 21 i 24 de setembre de 2016 en aquesta mateixa universitat. El CIIEI/IIIS és el resultat d’un conveni de col·la-boració entre l’Otto-Friedrich-Universität de Bamberg, la Universitat d’Alacant (UA), la Seu Uni-versitària de la Nucia i l’Institut Superior d’Investigació Cooperativa IVITRA de la UA i promourà la cooperació entre totes aquestes institucions acadèmiques. Pel que fa a la recerca, el centre es proposa d’estudiar les diferents llengües i cultures de la península Ibèrica, amb una atenció especial al català, des d’una perspectiva global i multidisciplinària que integrarà les principals aportacions de la lingüística aplicada, la lingüística romànica i els estudis literaris i traductològics. A més, el CIIEI/IIIS també té el propòsit de desenvolupar estudis de grau, de postgrau i de doctorat conjunts. Al setembre de 2015 va tenir lloc, a la Seu Universitària de la Nucia de la UA, l’acte de cons-titució del CIIEI/IIIS a la mateixa Universitat d’Alacant. Calia, doncs, realitzar l’acte fundacional corresponent a la Universität Bamberg. En la inauguració del centre a la Universitat de Bamberg intervingueren diferents autoritats acadèmiques. Els professors Hans-Ingo Radatz i Vicent Martines, codirectors del CIIEI/IIIS, en-cetaren la sessió i exposaren els precedents de cooperació científica i acadèmica que havien donat lloc al nou centre. Tot seguit, prengueren la paraula els Prof. Markus Behmer, Degà de la Facultat d’Humanitats i Estudis Culturals de la Universitat de Bamberg, Sebastian Kempgen, Vicepresi-dent de Docència de la Universitat de Bamberg, i Juan Mesa, Degà de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat d’Alacant. Finalment, la Presidenta de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, la professora M. Teresa Cabré, va pronunciar el discurs de cloenda.Josep Vicent Garcia i Sebastià Universitat d’Alacant, ISIC-IVITRA001-684 Estudis romanics 39.indd   626 07/02/2017   15:01:07

http://revistes.iec.cat/index.php/ER/article/download/143307/142180

II Congrés-Convegno d'Onomàstica de la Mediterrània (Universitat de València, 8-10 de setembre de 2016)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Hemeroteca Cientifica Catalana