28 pages, 3 figues, 5 tablesEn aquest capítol es determinen els estocs i els embornals de carboni (C) dels diferents sistemes terrestres i marins. El bosc és el sistema terrestre que manté en estoc més quantitat de carboni per hectàrea, 149,5 Mg Cha−1 (en una proporció vegetació/sòl [v:s] de 60:100). Els prats ocupen la segona posició, amb 121,4 Mg Cha−1 (v:s d ’11:10 0 ), i a continuació trobem els conreus llenyosos i els matollars, amb 104,0 Mg Cha−1 (v:s de 12:100) i 112,1 Mg Cha−1 (v:s de 15:100), respectivament. En la darrera posició, hi ha els conreus herbacis, amb 100,8 Mg Cha−1 (v:s d’1:100). La mar catalana ha anat augmentant l’estoc de carboni des del 1750 fins al 2001, amb un còmput acumulat de 12 Mg Cha−1. Les praderies de fanerògames, que acumulen 330 Mg Cha−1 (en una proporció planta/sediment de 4:100) són molt destacables. Les aigües continentals mantenen 47,9 Mg Cha−1, però una part molt elevada és carboni inorgànic dissolt del sistema carbònic-carbonats, que es calcula que pot ser trenta vegades superior al carboni orgànic. [...]Peer Reviewe
