La meva intenció no és fer un informe exhaustiu, que seria inútil intent per part meva, del que ha estat aquest any la comunicació. I per tant no és l'estat de la comunicació el que intentaré fer, sinó un estat de la comunicació. Només faré referència, entre tants temes que estan presents en el panorama de la comunicació d'aquest any, a tres focus que a més semblen interessants pel que significa la transformació en el moment en què estem vivint. El primer gran bloc correspondria a la recuperació de les polítiques de comunicació com un element actiu i de debat després de molts anys d'estar vivint una mena d'ocultació i, fins i tot, una certa vergonya de reivindicar la política com un element absolutament vital per a la configuració del sistema de comunicació i tots els seus aspectes. El segon seria el desafiament de la mal assolida transició digital per manca d'unes polítiques de comunicació, que estan amenaçades en la seva pròpia virtualitat, i eines d'extraordinari interès com la ràdio digital corren el risc de ser arqueologia industrial abans que es procedeixi a la seva implantació. Finalment, tot això va lligat a l'últim aspecte que vull tractar: el dels continguts, conseqüència de l'encadenament d'aquests tres element
