La influència de la llengua vehicular i el coneixement enciclopèdic en l’aprenentatge de la fraseologia a secundària

Abstract

La comprensió de la fraseologia està condicionada per fenòmens culturals, pragmàtics, cognitius i sociolingüístics. Aquests últims factors poden ser especialment significatius en casos de minorització lingüística. Per això, resulta interessant concretar quins són els paràmetres sociolingüístics que més influeixen en el grau de coneixement que els joves valencians tenen de la fraseologia en català. En aquest article exposem alguns dels resultats de la prova que vam fer, amb aquest mateix objectiu, a alumnes dels centres de secundària de la Vila Joiosa (la Marina Baixa, País Valencià). Concretament, descrivim la relació del programa lingüístic, la llengua d’identificació i l’àmbit de transmissió del català amb les respostes que donen els informants. Així mateix, reflexionem sobre els aspectes cognitius que influeixen en el procés d’ensenyament-aprenentatge de les unitats fraseològiques.The understanding of phraseology is influenced by cultural, pragmatic, cognitive, and sociolinguistic phenomena. These last factors may become especially relevant in cases of linguistic minorization. That is why it seems interesting to identify the sociolinguistic parameters which most strongly impact on the degree of knowledge that Valencian youngsters have about phraseology in Catalan. The present paper shows some of the results drawn from our test performed for this same purpose with the students of secondary education centers located at la Vila Joiosa (la Marina Baixa, Valencian Autonomous Region). More precisely, a description is offered of the connection existing between the linguistic program and the identification language, as well as the transmission context of Catalan, and the answers given by our informants. An additional reflection on the cognitive aspects which have a bearing on the teaching-learning process when it comes to phraseological units serves to complete our study.Aquest estudi ha estat desenvolupat al si de l’Institut Superior d’Investigació Cooperativa IVITRA [ISIC-IVITRA] de la Generalitat Valenciana (Programa de la Generalitat Valenciana per a la Constitució i Acreditació d’Instituts Superiors d’Investigació Cooperativa d’Excel·lència [Ref. ISIC/012/042]), i en el marc dels projectes de recerca següents: “Gramàtica del Català Modern (1601-1834)” (MINECO, Ref. FFI2012-37103); “Continuación de la Gramática del Catalán Moderno (1601-1834)” (MINECO FFI2015-69694-P); “Constitució d’un corpus textual per a una gramàtica del català modern (Gcm)” (IEC, Refs. PT 2012-S04-MARTINES; IEC1-15X); Digicotracam (Programa PROMETEU per a Grups d’Investigació en I+D d’Excel·lència, Generalitat Valenciana [Ref.: PROMETEOII-2014-018], finançat per FEDER de la UE; i el “Grup d’Investigació en Tecnologia Educativa en Història de la Cultura, Diacronia lingüística i Traducció” (Universitat d’Alacant [Ref. GITE-09009-UA]). Aquest estudi ha estat possible gràcies a la concessió d’una ajuda per a la contractació de Personal Docent Investigador en formació de caràcter predoctoral, Programa Vali+d [ACIF/2015/336]