Contiene: -«La vivenda, I. Una mica d'història», Vida cooperativa, núm. XXII, 00-06-1977, València, Cooperativa de Viviendas Populares, sense paginació.; -«La vivenda, II. La vivenda com a mercaderia», Vida cooperativa, núm. XXIII, 00-07-1977, València, Cooperativa de Viviendas Populares, p. 1-2.; -«La vivenda, III. La seua funció ideològica», Vida cooperativa, núm. XXIV, 00-09-1977, València, Cooperativa de Viviendas Populares, p. 1-2.En estos tres artículos se revisa brevemente el papel de la vivienda como necesidad inmediata, pero también como mercancía y como producto ideológico en una economía capitalista. El texto se acompaña de pequeños dibujos ilustrativos

Jaén i Urban, Gaspar

RUa Reposity University of Alicante

RICO DIL LLIIBI NOSALTRES ELS VALENCIANS Autor : Joan Fuster Edicions 62 NOSALTRES Joan Fuster ELS VALENCIANS J oan Fuster escri~é aquest llibre en 1962., siguent un punt de p~tida per a el actual movi-ment valencianista. En aquest llibre, el autor fa un anàlisi de la nostra his-toria, els nostres origens, les nostres reaccions historiques a . traves dels divers moments cru--cials de la nostra historia com a poble. El objectiu del llibre el explica el seu autor en començar el . llibre: "aprendre a coneixer-nos". Conegam-nos i sabrem quines son les nostres qualitats i ----quins els nostres defectes. Sols d'aquesta mena podrem millorar-nos. LA LLENGUA DELS VALENCIANS Autor: Manuel Sanchis Guarner Edit.: L 'estel ¿Qui~a ~s la llengUa dels valencians?. Obviament , tots con-testarem : la valenciana. Pero ••• ¿que ~s la llengUa valenciana? .I aquesta resposta no la po dem donar influits per un sentimeñ talisme ni sensibileria, ans al --çontrari ha de ser una resposta ra cional, basada :amb dades elabora-: des per els científics de la llen-gua: els filolegs . Manuel Sanchis Guarner. Fi -loleg . Segui a Columbia (USA) estu-dis de Fonètica i Gartografia lin-gUística . Es autor d 'una gran quanti -tat d 'obres d'historia, e tnografia, dialectografia , historia l i t eraria i lingUística, etc. sempre sobre -materials acuradament treballats i estudiats, especialment sobre el Fais València. Any 111 vida cooperativa Cooperativa de Viviendas Populares DIRECTOR: VICENTE OIEGO RAMON Redscción y Admlnistrsción: CI. San Vicent, 208 Teléfono 378 33 50 VALENCIA Junio de 1.977 Número XXII SILLA 11 Aquest grup, del cupo del 73, té 42 vivendes. El seu constructor fou Agustín Felipe, que co-mençà les obres e123-4-7 4, arrematant-les el 23-2-76. LA VI VENDA Capítol 1: UNA MICA En principi , 1a viver.da ve a cobri r unes necessitats primàries molt elementals : e s un recer per a resguardar - se de la pluja, del f red o de la calor . En aquest estadi , trobem l es covea o l es cabanyes, en l es que hom, a part de protegir-se , guarda els seus bens (ferra- -mentes , ramat, o grans) . . Tanmateix, ja aleshores el produc-te final (és a dir la forma de la casa) no ve condicionat d 'una manera directa per - -qüestions climatiques o geografiques . D'HISTORIA Itt f(\lf '.,, \I,'' • • • ' 'fJ!<SfH EVidentmen t , la direcció dels venta 1 ' altura topogràfi ca, les t emperatures do~ -· minanta, etc. tenen una importancia f onamen tal al hora de de t erminar com és l'habitat ge, paro tanta importancia com açò t enen : els factors culturals del medi. Així apa- -re i xen elements màgica o religiosos 0 un determinat ús ·dels materials de con~truc-­ció de que ~s disposa. Recordem les pintures rupestres,, 0 les decoracions de l es cabanyes de certa -poblats;. aquests el ements no s on "f uncio --nals" en e~ sentit estricte del teroe, Si-no que obe~xen a unes creències o a un Sis tema de vida determinat , é s a dir, a alló--que anomenem "cultura" (d 'un poble o d 'una tribu o d'una comunitat) : La transformació més important que sofre ix aquella primera "vivenda" es dona dur~t els segles XVIII i XIX , i ve causa -da per l a Revolució Industrial. Durant to ts els segles anteriors ,-la cova o la cabanya havia desaparegut en forrrar - s e els'ambients urbans (per més--que fins i tot encara avuí existe ixen) . A l es ciutats, tant durant l'època esclavista , com durant la feuda~ , sorgeix la cas a de pisos que, amb moltes variaqions arriba fins al s egle XVIII . Però. és precisament la Revolució lnéius-t.rial (sorgiment de la màquina; possj. bilitat de produir en grans cantitata qual s evol producte en lloc del lent product e -manufacturat ar.terior ) el fet a partir del qual comença haver demanda do vivendea en gran canti tat . Les i ndus tries necessiten mà d '~ bra; acudeixen a les ciutats grans contin-gents de camperols . I fan falta vivendes . Les condicions de misèria de l e s Vivendes ens la descriuen els inte lectuals ~omtemporanie eeus,entre els q~als ca~--­dria citar a Federic Engels Com ja hem dit abans, l a cova o 1a cabanya no eren resultat s oles d'uns condiciananta climàtica, o de l mataria~ constructiu de que es disposava, Bino tam-bé, i en gran mesura, dels elementa cultu-rals del medi en que s e desenvolupa. E~ mateix podem dir de l e s viven des del XI~ Són el resultat del medi en -es donen. Estem en el gran moment de la --burgesia exPansionista; aquesta acaba de -triunfar políticament en la Revolució Fr~ casa i necessita a cumular capital, necess1 L---------------------~~s~/1~~~ ta des envolupar- s e . La situació mater i al de la cl~­sse obrera (i per tant la situació de l e s B3ues vivendes) és un del llocs d'on ex---trsure la plusvàlua que li és tan necessà-ria per a expandir-se. I altre tant succedeix en les Vi vendes de la bur~sia i de la petita bur~ sia. El tipus de vivendes, el tipus -de mobles de cortines (i també el tipus -de vestit) seguixen obeint a unes qües t ions elementals de refugi o protecció , paro ta~ bé són productes ideol ogi es pel que tenen de superflu (desde e l nostre punt de vista) pel que tenen de no estrictament necessari . (continuarh) BIGO DBL LLIBBB LA IJ:UO ~.E LLAURADORS Autor: J osep So~iano Be ssó E:li t : J . Huguet Ras cual Es ja casi tradicio-nal :¡ue e l s ectoe pri:nari , el sector agrari, s i ga el sector més ignorat i deprimit . I dic que é s tradicional , perque a f orça d 'es coltar-ho ja casi ho donem com normal . Paro sembla que els llaura dors e stan espabilant- se . I la mani festació de aquest "espabilo" esta-en la creació d ' un Sindicat democr~ tic i reprense;1tatiu, per a la de--f.ensa dels intessos dels llauradorl;.l. · ¿Gom s ' na arribat a la ---constitució d ' aquest Sindicat , al -marge dels sindica t s g:cocs que ens vo len fer tragar els amos de l es --"hermandades"? Aquest llibre es la histo -r ia de com es varen anar ficant les bases per a la cons titució d ' aquest sindicat . El lle~guatje e s pla i di-recte, es un llibre f a cil de llegir i que e s deu llegir , per l o menys, per t ots els llauradors. RAONS D'IDENTI TAT DEL FAIS VALENCIA Autor : Pere Sisè Edit : Elise:.t Climen t Aquest llibrs es un recull de escrits de diversos investigadors de la nostra Universitat. Hi trovem economist es, filo---legs , historiadors , t ots amb un -es f orç comú: donar elements ci enti fics per a la clarificació de la -nostra ent¿_tat com a poble . Es un llibre important , elabQ ra d 'una f orma ct entifica, amb d~ des , amb estudi, dei xant de banda la passió i l'ennyorànça . En difini tiva , es un llibre que s ' ha de llegir , sobretot per part d'aquells preoc~.~pats per el nostre retrobament com a poble . 'BIBLIOTECA Recordem a tots e ls s ocis que als l ocals de la Coop·ar~ tiva e/ San Vicent , 208 de Vale~cia , hi ha ~~a bibliot~ ca al servei de t ots e l s s o-cis . 11 r Any 111 vida cooperativa Cooperativa de Viviendas Populares DIRECTOR: VICENTE DIEGO RAMON Redacción y Admlnistrac/ón: CI. San Vicent, 208 Teléfono 378 33 50 VALENCIA Juliol -Agost Número XXIII BETERA 11 Aquest grup, el segón de Betera, té 35 vivendes, baixos i garatge. El seu constructor fou l'empresa Muarpo que comença les obres el 26-8-74, acaban-les el 24-8-76. LA VIVENDA cAPI TOL 11: la vivenda com a mere aderia. La situació de penúria de l pr~let~ riat del segle XIX, feu q~e aquest anara donant successives respostes a la s eua -situació d 'expl o tació , tanmateix, no.de -sapareix conforme avança el temps, s1no que va prenent noves formes . Respecte a la mBn ca de vivendes d~-~ cents , la ·pressió dels treballadors (a1xi com les variacions internes del mode de -producci ó capitalista) tingué co~ a c~ns~ cuència que se li prestara atenc~ó a .la -vivenda de les classes mitjanes 1 ba1xes. Tot e l segle E:~ es t à ple de propost~s d ' habitatges per als obrer s . I durant les --pr imeres tres décades de l segle XX, trobem -realitzacions estatals importants, com oón -els Hofs de Viena (bloc de vivendes realit--zats sota l'impul~de la socialdemocràcia --austriapa) , o la Casa Bloc de Barcelona. Tot açó eren actuacions molt concretes i molt escasses que no resolvien en absolut la qUestió . El bo t m~s important de la classe dom! nant pèr a resoldre la "qUestió de la viven-da" no arriba fins al període posterior al -a cabament de la s e gona guerra mundial . A partir d ' aleshores, l a vivenda es~ devé un olement necessari per a la repro ducció de la força de treball (açó vol -dir que els s ous que paga e l capitalisme i els serveis dels quals s 'ocupa , són el minim necessari per a la reproducció del proletaria t , per a que aques t puga ser--guir surtint "carn de canó" a les ins t a -lacions capitalistes) . D'altra banda tenim el f et de que l a vivenda e s considera d'una maner a tota l com a mercaderia , ~s a dir , com a e~ -oue es fabrica per a vendre i per a tin-dre uns beneficis; que ha d'agradar als consumidora , i per la qual es paga un --pre u . ... cl.IJI., sl ,AIIU~ \ñv$WO(S , i L.éS vwc. I lóLLS ¡:~ cbu.E~ i .b EIXA · cu, (ti-(¿1/YE .iUit.S f/6 1 Dues qUes t i ons hem de r ecordar : 1 .-l.-La vivenda a ctualment es con siderada com a una cosa necesà: ria per a · ià reproducció de la f orça de treba ll, gràcies a l a pressió de l s treballadors . 2 . -L~ vivenda é s produida pels agents capitalistes com a meroa daria. -O siga, exis teixen necessitats de -vivenda . El pro l etariat (industrial i --camper ol) no pot seguir en les condicions de virla del segle XIX , per tant , ca l f er vi vendes . Ara bé, l es vi vendes que e s f anen no seran gratui tes ni a carr eè de l'es t at , s1 no que pasaran a ser una .mercaderia: una -cosa que se compr a i que s e ven. Per tant, açó dvuna banda perme t al capital invertir en el s ect or vivenda ~--d , ' altra banda , els destinat aris de la viven da t enen que Pa.~la a :.un . preu~!fuperior a l de l seu cost , t o,t lo qual suposa un incre - -ment de la plus- vàl ua que trau e l capi t al . BECAS VERANO: adjudica.eiones Hemos recibido mu- chas soli ci tudes de be cas de vera."1o. Hay que dec i r que todas las solicitudes nan sido aprobadas . Nos alegramos que las ~olicitudes de becas de verano vayan en auroe nto, esto quiere decir cada ve z s on mas l os niños que acuden a camp~~entos o albergues , y esto e s bueno, porque ya ; desde peque--ños comienzan a comprender las leyes de . la convivencia comunitaria . Los s ocios que han solicitado beca de verano son : - Vicenta Ferrandis Dolz Al buixec I. Socio 1 . 166 3 Becas . - Rosa Simó Fortuny Malverrossa V. Socio i . 826 l beca. -Jesus Carlos Go~ez Herrero Malvarrossa VII . Socio 2 . 460 l Be ca. -Rafael Pelecha Campos Pobi a Va llbona I. Soci o 2 Becas -Jos e Domenech Vil ata Pobl a Vallbona I . Soci o 2 Becas - Guillermo Garcia Marti Pobla Val lbona I. So ci o 2 Becas (continua pag . 501 473 498 S') 2 lACO DIL LJ.IBII ESTATUISMO Y VALENCIANISMO, Au tor: Alfons Cucó Edit.: Fernando Torres. FEIIAJIDO 11)11116-EIITUI IITEIIOISClP\JIAR AlfONS CUCO ~STATUTISMO Y VALENCIANISMO El frofesor de Historia Contemporanea de la Facultad de Fi losòfia y Letras, Alfona Cucó, fa-un ·estudi de les forces polítiques valencianes que en temps de la Re-publica es plantejaren la questió de l'estatut per al Paia Valencia. Tots sabem que en la 2~ Repu-blica, Catal unya, el Pais Basc, van obtenir l'Estatut d'Autonomia. Al final Galicia també havia votat un projecte d'estatut i el Pais Valen cià estaba a port es de fer el ma~: teix. ¿Que passa? quina fou la l'ac tuació de les forçés polítiques va lencianes que no aconsigueren l'es tatut al Paia Valencià? -Aquestes son l es incognites -que Alfons Cucó desvetlla en el seu estudi. Es un llibre, doncs impor-tant; que · cal llegir. EL MOVIMENT OBRER AL PAlS VALENCIA SOTA. EL FRANQUISME. Autor: Josep Picó E~it.: Eliseo Climent. Josep Picó, doctor en Filo-sofia ~ Lletres per la Universi-tat de València, i llicenciat en sociologia per Italia, en aquest llibre fà una exposició de les s!, tuacions, problemes, fets i movi-ments sindicals o de partits, es-devinguts al Paia Valencià durant el periode franquista. A més de fer una anàlisi de la conflicti-vitat laboral a partir de la cri-si del 68 . Es un llibre testimonial i molt interessant per a conéixer e l present del Paia Valen cia, a través de l:liistoria del moviment obrer . Ens trobem davant una obra que obre un llarg cami de recupe-ració de l a membria co1lectiva. ft I Any 111 vida cooperativa Cooperativa de Viviendas Populares DIRECTOR: VICENTE OIEGO RAMON Redsccíón y Administrsción: CI. San Vicent, 208 Teléfono 378 33 50 VALENCIA Setembre, 1.977 Número XXIV Aqueste grup, del cupo del 73, té 25 vivendes, baixos i garatge. El seu constructor fou, l 'empresa dels "Hermanos Saez". LA VI VENDA CA .. TOL lli : llur luncld ldeolb&lca.. LA VÍvENr:. ~ ~TÀ ~1 TUJÍ /.4 !.-A ~UPI!~b(.rrollÀTÍCA 1;)1 L!ES~1 ~\.. T ltE~SIUC J>.. U.. MA SOG.AA i l'& Pi To I>OU4 f.. Cll 1-\A MAllA i E.L M~J~ ES rAJJ xiccrn qve f $.4 TVIU>O$ fSt. I< lÚIJOR... En un moment històric de t erminat , l 'acció de les masses populars fa que -s e li pres t e atenció a la questió de la vivienda . L'escase tat d ' aquestes , aixi com la s eua inhabitabilitat comença a -disminu ir , perb es a cos ta de pagar un preu ; a mé s a m~s un preu molt e l evat . La iniciativa pri vada interv~ i e s por-te la qUestió al seu terr eny : produe i x vivie ndes per a la venda (amb totes l es consequ~ncies d'especul a ci ó, obten ci ó de plusvàl ues , e tc.). Es e l que anome-narem vivenda com a mer caderia . Però a banda d ' a ixó, le s produe i x d ' una de terminada manera: l e s vi -vt endes han de tenir unes cer t es car~cteristiques f orma l s . En primer -lloc, el· tamany . Es t à clar que per al sistema capi t alista , · les vi vendes de s t inades a l e s classes popul ars han de tenir unes d imensions mi nimes , per t al que siguen el m~ s ren~ables possibl e . I en segón lloc , té que f er-s e de maner a que siga acceptada, ~s a d i r "que agrade ". Na tura lmen t, per a lograr açb es fixa un model únic, que amb l leuger es varia ci ons e s re -pe t e i x constantment . No es trac ta ja de la vivenda popular (estiga si-t uada en e l camp o en la ciutat) , sino de l tipus de vivenda que llançen al mer cat l e s promotores , les inmobi liàries , la t e l evisió o e ls peri ò-dics . La qUe stiò és clara : la de f ensa gue e l capitalisme fa de la vida -familiar com a única manera de que hom s 'organitze la vida quotidiana, e s refle)W. ~n 1 'espai on aquesta ha d ' habitar . Aixi la viven:ia es defe~ .sa com a "f e1.1.do" pr ivat , í ntim, t ancat , que no t é re s a veure amb les -vivendes que l 'envolten. i. Po t>aJ.. ~ M~ e.L.. IJoSTt.E AMic J>f>S¡>I> ® f ÏIJS ¡,._ <J) ? I fins i t o t d i n s mateix de la vivenda , se'ns donen espa i s t otalment t anca t s , perf ectes capsetes per a de--f ensar tot tipus d ' individualismes . Cal dir que l a maj or part de les vive~ des . són un laberint de port es i de p~ tites cambres, units per pe tits passi -llos? . Ai xò es cons eguència naturalmen t de gue el promotor ha d'extraure el - -màxim profit (la màxima plusvàlua) al t erreny , perb també de le~ motivacions ideol ògiques que hem esmentat : defensa de l a f ami lia com a unitat individual; i defensa de la individualitat dins els mateixos components d ' aquesta. 1 1.-"SU....f' O Aoic.io i u. I!I;~TA O • , )USl~I'\CUO ~·15+~5 Lto BO- ~o= ~o Trac~ament que no és el mateix per a tots els components de la fa~i lia. Si distingim entre els cooponeñts d'aquesta (pares i fills) no é s difi-cil veure com e ls segons es veue n re -l egats a un lloc secundari dins la vi venda : llurs habitacions són les més-petites; gairebé mai no es preveuen -activitats com estudi i treball e n elles, i han de recurrir a 1 'espai "co mú" (estar-menjador), que realment t~ poc els "pertany" , ja que està pensat molt mès per als pares que per a ells . Finalment voldria remarcar una qUestió dins la producció ideolò-gica de la vivenda, i és l'intent per part dels promotors de que la -vivenda de les classes populars s'assemble a la vivenda de les classe s superiors (fenómen que gràcies a Televisio i pransa, es molt ben vist per les mateixes classes populars). Estem assistint - a nivell de viven da- a un intent de desclassament . La f orma i la decoració de la viven= da obeix en gran mesura a aq..test.a finalitat . Distri bucions , materials , número de peces • . etc . no responen a unes necessitat s r eals dels que van a s er e ls habitants , sino que han de t enir "a cceptació." e n el mer-cat (a part de que hagen de ser rendables ) . I aixi s ' ha preparat e ixe "mer cat" . La t e l evisió i la premsa ens ha acostumat a un tipus de vivenda co~ si e ixe fora 1 1 únic o el millor ti-pus possible. l ixi doncs podem dir que la in-mensa majoria de les vivendes que ac tualment fan el arquitectes, els pro mot orsf e lsconstructors estan obe1nt als tres mecanismes que hem citat, -mes gue a unes neceçitats reals dels habitants , obtenció de la : ca . 1 . - méxima rendabilitat econòmi 2 .- defensa del individualisme. 3 .- prendre com a model , amb e l v i st i pl~ popular , per a les vivende s de las classes populars , les vive nde s de las .classes altes (podem parlar , en cer t a mida , d ' Ul'lJ in-tent de des classament) . , 1\\'IS NOU HORARI AL PUBLIC A PARTIR DEL 5 DE SETEMBRE MATI DE 9.00 A 14.00 HORES VESPRADA DE 16.00 A 19.00 HORES 

La vivenda

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

RUa Reposity University of Alicante

RUA