Baucells Sánchez, María Dolores

Martínez-Puig, David

Diposit Digital de Documents de la UAB

Alternatives a l'ús d'antibiòtics com a additius promotors delcreixementDaniel Martínez-Puig, Mariola BaucellsUnitat de Nutrició i Alimentació Animals, Facultat de Veterinària, UniversitatAutònoma de Barcelona.La producció porcina actual es caracteritza per un alt grau d'intensificació, que porta alsanimals a situacions d'estrès. Un dels principals efectes perjudicials d'aquest estrès és,entre altres, que trenca l'equilibri de la població microbiana que habita l'intestí. Aquestapoblació microbiana pot classificar-se com a beneficiosa, si ajuda a mantenir l'estatsanitari i afavoreix la correcta digestió de l'aliment per part de l'animal o perjudicial,si provoca l'empitjorament de l'eficiència productiva i el risc de problemes patològicsseriosos, com són les diarrees a la transició. Fins ara aquests problemes s'han controlatamb l'ús d'antibiòtics que s'afegien al pinso en petites quantitats com la Tilosina,Virginamicina, Bacitracina de Zinc i Espiramicina, que eliminaven part de la poblaciómicrobiana, en especial la més perjudicial i per lo tant, milloraven les eficiènciesproductives dels animals ja que actuaven com a permisors del seu creixement, i és peraixò que eren anomenats promotors del creixement. A partir del Juliol de 1999 amb laprohibició d'aquests productes en tot el marc de la Unió Europea es fa necessari pelsector porcí de buscar alternatives que permetin mantenir els nivells de producció sensereduir els rendiments ni perjudicar l'estat sanitari del bestiar. Per tal d'aconseguir aquestobjectiu es pot incidir en tres aspectes: 1) augmentar els costos de producció irepercutir-los en el preu de la carn, 2) profunditzar en la millora de tècniquesd'alimentació i maneig i 3) fer servir altres additius, legalment permesos, que tinguinefecte promotor del creixement.La primera solució no es contempla perquè incidiria directament sobre la capacitatadquisitiva del consumidor i exigeix una decisió política altament impopular. Pel que faal segon aspecte, adquireixen especial rellevància les millores del nivell sanitari de lesexplotacions i la optimització de la qualitat nutritiva i sanitària dels pinsos.En tercer lloc, els additius legals promotors del creixement de què es disposa actualmentsón : 1) acidificants, 2) probiòtics, prebiòtics i sinbiòtics, 3) preparats enzimàtics i 4)immunomoduladors.L'addició d'acidifícants al pinso (que poden ser inorgànics com l'àcid fosfòric oorgànics com l'àcid fòrmic o el propionic) té sentit en el moment del deslletament, jaque l'estómac de l'animal no és capaç de produir suficient àcid clorhídric per la digestióòptima d'un aliment no làctic. Com a conseqüència es produeix una digestió incompletadel pinso i en concret del seu contingut en proteïna, i una arribada massiva demicroorganismes patògens a l'intestí perquè l'animal no disposa d'una barrera àcidaprotectora. És per això que la inclusió d'acidifícants millora el rendiment dels animalsen el període crític de l'entrada a transició.Una altra forma d'evitar la proliferació de patògens a l'intestí és incidir directamentsobre el tipus de població microbiana, potenciant els organismes beneficiosos respecteels perjudicials. En aquest sentit existeixen diferents estratègies: els prebiòtics sónadditius alimentaris que es poden considerar com "aliment" per les bactèriesbeneficioses (bifídobactèries i lactobacils) i que per lo tant estimulen selectivament elcreixement d'aquestes bactèries. Els probiòtics, en canvi, són pròpiamentmicroorganismes beneficiosos que s'administren directament a la dieta, mentre que elconcepte de sinbiòtic no és altra cosa que la combinació dels dos conceptes anteriors.Tenint en compte que la digestió i aprofitament del aliment del porc és degut a ladigestió que fan els enzims endògens, una altra estratègia per augmentar l'eficiènciadigestiva dels animals és la incorporació de preparats enzimàtics que complementen isuplementen el potencial enzimàtic propi de l'animal, de manera que aquest és capaçd'aprofitar més eficientment l'aliment i s'evita que quedin residus no digerits a l'intestíque poden ser aprofitats per microorganismes no desitjables.Els additius més innovadors són els immunomoduladors que intenten estimular ipotenciar la resposta de defensa immunològica de l'animal davant de possiblesinfeccions bacterianes.No obstant, sembla evident que cap d'aquestes substàncies per ella mateixa és capaç desubstituir els antibiòtics promotors del creixement, sinó que més aviat poden formar partd'un conjunt integral mesures que inclouen fonamentalment el maneig i el controlhigiènic-sanitari de les explotacions.

Alternatives a l'ús d'antibiòtics com a additius promotors del creixement

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB