Obra ressenyada: Antonio GIL OLCINA; Alfredo MORALES GIL (eds.), Causas y consecuencias de las sequías en España. Alacant: Caja de Ahorros del Mediterráneo i Instituto Universitario de Geografía, 2001

Bayés i Bruñol, Carles

Diposit Digital de Documents de la UAB

els dos subjectes. Altres aspectes tractatsal llarg dels capítols del segon bloc sónaquells que fan referència als conceptesde subjectivitat (els individus estudiats il’investigador o investigadora tenen múl-tiples identitats segons les seves cir-cumstàncies personals i el seu context) ide reflexivitat (l’investigador o investi-gadora és conscient de la seva posició —sexe, edat, nivell educatiu, classe social,etc.— en el procés de recerca i en els seusresultats), així com les qüestions relacio-nades amb el reconeixement de la par-cialitat del coneixement o les repercus-sions ètiques de la recerca. Aquestaqüestió, la de l’ètica, és represa en el ter-cer bloc quan es tracta el tema de la dis-crecionalitat que ha d’assumir qualsevolrecerca que basi els seus mètodes en lesentrevistes personals, fent-ho a partir demantenir l’anonimitat dels entrevistats iles entrevistades o canviant algun esdeve-niment per evitar fer reconeixibles els sub-jectes d’estudi.L’altre mètode estudiat és l’anàlisi tex-tual (es considera «text» qualsevol pro-ducció cultural realitzada pels éssershumans que es pugui «llegir»), que ésemprat, bàsicament, per la geografia post-colonial i pretén, en termes generals, aju-dar a comprende, per una banda, les dife-rents pràctiques discursives relacionadesamb els espais i els llocs que reforcen oresisteixen les estructures de poder i, perl’altra, les diverses representacions delsllocs i dels espais construïdes en la litera-tura (poemes, noveles, memòries, cartes,etc.), la documentació visual (fotografies,postals, pel·lícules, etc.), la pintura, etc.El tercer bloc tracta sobre la importànciad’analitzar sistemàticament els textos, elsdiscursos o les entrevistes en profunditat(es proposa per a aquest darrer l’ús delprograma informàtic anomenat Atlas-ti)i es proposen formes alternatives al textper presentar els resultats obtinguts (pòs-ters, multimèdia, fotografia, vídeo, etc.).Per acabar, recomanar, d’una maneraespecial, la lectura del llibre a aquelles geò-grafes i geògrafs que, treballant des d’unaperspectiva cultural, han rebut, algunavegada, crítiques cap a la seva recerca perser considerada «poc geogràfica». La sevalectura pot encoratjar-los a continuar tre-ballant des d’una visió feminista, postes-tructuralista, no eurocèntrica, no elistista,entre d’altres, i continuar aportant novesidees i visions al coneixement geogràficen aquest nou segle que tot just encetem.Anna Ortiz GuitartUniversitat Autònoma de BarcelonaDepartament de GeografiaAnna.Ortiz@uab.es234 Doc. Anàl. Geogr. 42, 2003 RessenyesEl llibre neix amb l’objectiu de reunir enun únic document el conjunt d’aporta-cions que es van realitzar en el col·loquique, sota el mateix títol del llibre, es vacelebrar la primavera de l’any 2000 a laciutat d’Alacant. L’objectiu del col·loquiera el d’aprofundir sobre les causes i lesconseqüències de les sequeres a l’Estatespanyol i tingué la intervenció d’expertsen aquesta problemàtica, enfocada sotauna permanent mirada geogràfica, atesala pròpia formació dels autors. Ha estateditat pels prestigiosos catedràtics de geo-grafia Antonio Gil Olcina i Alfredo Mora-les Gil, tots dos membres de l’InstitutUniversitari de Geografia vinculat a laGIL OLCINA, Antonio; MORALES GIL, Alfredo (eds.)Causas y consecuencias de las sequías en EspañaAlacant: Caja de Ahorros del Mediterráneo i Instituto Universitario deGeografía, 2001, 573 p.ISBN: 84-7908-600-9Universitat d’Alacant i propietaris d’unadilatada experiència en la recerca entornde l’avaluació del cicle hidrològic i la ges-tió dels recursos hídrics. L’èxit de la tro-bada a Alacant i el seu reflex en el llibreés el resultat de la intenció reeixida deplantejar un enfocament global i repre-sentatiu dels diferents tipus de sequeraque hi ha al territori espanyol i les conse-qüències que permeten visualitzar la diver-sitat de les realitats territorials davant lespossibles respostes als períodes crítics demanca d’aigua.El contingut general del llibre insisteixen tres idees principals. Una primera seriala interpretació de la sequera com unamanifestació recurrent de la realitat climà-tica dels nostres entorns peninsulars.Al·lusions als estudis dendroclimàtics i ala consulta de documentació històricademostren la normalitat de l’ocurrènciaintermitent de períodes secs al llarg delssegles i avancen els seus resultats territo-rials amb efectes trascendents sobre les acti-vitats agropequàries dominants i el desen-volupament de les societats, obligadessovint a abandonar les terres i emigrar capa territoris amb menys exigències climàti-ques. En el treball de José Maria Cuadrates fa esment d’una important etapamigratòria gallega cap a l’Amèrica del Suddurant la persistent anomalia pluviomè-trica de principis del segle XX. Al mateixtemps, el professor Antonio Gil Olcinareconstrueix les grans sequeres històriquesdel sud-est peninsular, amb el buidatge defonts documentals antigues, reveladoresde les estretes i seculars relacions entre elmedi i la societat, per tal de contribuir aun coneixement més gran de les manifes-tacions climàtiques ibèriques, moltes vega-des determinants en els canvis de les for-mes d’organització espacial. Una segona idea és la lectura de lasequera com un fenomen físic que ràpi-dament trasllada la responsabilitat de laseva caracterització a la conducta antrò-pica, a la implicació dels col·lectius socialsi la intervenció dels agents polítics ieconòmics que gestionen els usos de l’ai-gua i decideixen la disponibilitat hídrica.Un dels treballs més representatiusd’aquesta idea és el d’Alejandro PérezCueva, on concep les sequeres de la regióvalenciana com un fenomen fonamen-talment antròpic, amb unes formes d’or-ganització territorial molt sensibles a lesanomalies pluviomètriques i al dèficithidrològic. Respon a un escenari on con-flueixen múltiples aspectes de la climato-logia i de la geografia humana.Una tercera i darrera idea és que lesaportacions de diversos treballs del llibreenriqueixen els plantejaments de la geo-grafia ambientalista recent amb un con-junt de notes sobre la relació entre lescaracterístiques naturals de la sequera iles seves implicacions socials i territorials.D’aquesta manera, s’exigeix un coneixe-ment de les característiques bàsiques decada regió per entendre i definir un llin-dar geogràfic —proposat per Jorge Olci-na Cantos— que delimiti les situacionscrítiques des d’on es puguin percebre lespossibles conseqüències territorials quepot comportar una reducció en la dispo-nibilitat hídrica. Així, es necessita diag-nosticar els tipus d’activitats econòmiquesi la magnitud de l’elasticitat de la deman-da d’aigua vinculada a les possibilitats dela seva oferta segons les mesures estructu-rals i conjunturals que s’adoptin, les qualsdeterminaran la intensitat, la durada, l’es-tacionalitat i la localització de la sequera.El llibre consta de divuit treballs quees podrien agrupar en tres blocs temàtics,formalment no delimitats. Un primer blocagrupa tots aquells treballs que definei-xen, des d’un punt de vista teòric i apli-cat a escala peninsular, el concepte desequera. És el cas del treball de Jorge GilOlcina, que zonifica l’esdeveniment de lasequera pel conjunt del territori espanyol,acotant tres tipus de sequera meteorolò-gica. La mateixa posició meridional de lapenínsula Ibèrica dins la zona de circula-ció general atmosfèrica de l’oest atrau l’es-tacionalitat de les aproximacions anti-Ressenyes Doc. Anàl. Geogr. 42, 2003 235ciclòniques i allunya la possibilitat de pre-cipitacions. La irregularitat orogràfica il’exposició zonal de la península Ibèricacondiciona les variades distribucions espa-cials de la indigència pluviomètrica ambunes àrees meridionals més sensibles, peròprèviament adaptades a la durada del feno-men i, d’altres, als marges septentrionals,molt vulnerables a la intensitat d’aques-tes anomalies pluviomètriques. En aquestcontext, l’autor destaca la importància deconsiderar la component humana en laidentificació de la problemàtica de lessequeres.Un segon bloc ja concreta àmpliamentcasos específics de sequeres ordinàries i,en alguns casos, extraordinàries dins elterritori espanyol. José Quereda Sala, enel seu treball «Situaciones atmosféricas desequía en la Fachada Oriental de la Penín-sula Ibérica» incideix en els orígensatmosfèrics de la sequera i planteja lanecessitat de cobrir els reptes de la cli-matologia mediterrània per diagnosticaraquestes realitats i avançar en la recercade les tendències en el funcionamentlocal de les pulsacions atmosfèriques lli-gades als mecanismes planetaris que regei-xen la circulació general. En el treball jamencionat d’Alejandro Pérez Cueva, «Lassequías en tierras valencianas», s’analitza laimportància de la component antròpicadins les sequeres a la regió valenciana, sin-gular en l’aprofitament compartit de l’ai-gua entre les reserves subterrànies i super-ficials, fet que facilita una elasticitat mésgran de l’oferta hídrica, amb la possibili-tat de proporcionar subministramentsmínims d’aigua en moments de crisi pera la majoria d’activitats. La rigorositat del’exposició per part de l’autor permet lle-gir els principals elements naturals i socialsque intervenen en l’extensió de les seque-res i convida a buscar similituds en altresàmbits territorials de la península Ibèri-ca. La conca del riu Segura, radiografia-da per Francisco López Bermúdez i Fran-cisco Alonso Sarrià a «Aridez y sequías enla Cuenca del Segura», és el màxim expo-nent espanyol com a regió hidrogràficadeficitària. El desequilibri continuat entreels recursos hídrics disponibles i lesdemandes es remunta, sens dubte, a indi-cacions climàtiques, però alhora, i insi-nuat breument pels autors, a un desajus-tament entre la capacitat del medi peroferir l’aigua necessària i les pressionshumanes, insostenibles i poc conciliadesamb la realitat ambiental d’aquest espai.La determinació climàtica en la normali-tat de la sequera, sobretot a les influèn-cies mediterrànies, és avalada pel decàlegque proposa Javier Martín Vide per des-criure el comportament extremat, varia-ble, irregular i concentrat de la precipita-ció a la conca occidental mediterrània. Laseva aportació transmet l’evidència de lacomplexitat del fenomen amb disparitatsespacials molt acusades per uns factorspermanents que descriuen la geografiamediterrània, principalment el relleu i elmar. Fernando Molinero Hernando exa-mina el cas de Castella i Lleó, una socie-tat d’arrelament agrari que gaudeix degrans extensions de conreus de secà, moltsensible al repartiment estacional de laprecipitació. L’autor ens introdueix en elcomplex escenari de la sequera agrícola apartir d’apreciacions conceptuals i unaacurada anàlisi pràctica de la regió delDuero, amb estudis que mesuren les des-viacions entre la precipitació i els rendi-ments de determinats cultius. L’autor con-clou la seva intervenció amb una sentènciaque resumeix l’estat actual de l’ordenaciódels recursos hídrics a Castella i Lleó, apli-cable a altres àrees del país: «Tiene agua,tiene medios técnicos y tiene una agri-cultura evolucionada. Falta una gestiónmás eficaz de sus recursos hídricos parasuperar los períodos coyunturales desequía» (p. 276). I és que, emparats peruna suposada eficiència, per les presumi-bles possibilitats hidrològiques i per l’a-fany productiu, s’han desenvolupat i s’es-tan desenvolupant polítiques de gestióhídrica errònies que basen els seus fona-ments desgastats en l’oferta de l’aigua per236 Doc. Anàl. Geogr. 42, 2003 Ressenyesavançar noves expectatives econòmiquesque el mateix medi no serà capaç d’ad-metre. José Creus Novau i María Fer-nanda Pita López tracten la problemàti-ca de les sequeres a la vall de l’Ebre i a laconca del Guadalquivir, respectivament, apartir del càlcul de les seqüències seques ila identificació de les seves conseqüènciessobre el substrat socioeconòmic que sostécada regió. La seva lectura ens recupera lareflexió ja proposada —i que acompan-ya la majoria dels articles— sobre la difi-cultat de cercar solucions a la problemà-tica de la sequera quan el grau d’exigènciahumana se situa per sobre de les possibi-litats del recurs al qual, escriu Creus,«.[…] se le exige un grado de regularidady disponibilidad no acordes con los rit-mos que marca la naturaleza» (p. 257). Eltreball de María Victoria Marzol Jaén ana-litza el cas de les sequeres a les Illes Canà-ries, també amb unes manifestacions espa-cials molt dispars dins el mateix arxipèlag,que requereixen un enfocament singulardel problema a partir de propostes quehan d’ajustar-se a les limitacions físiquesdel territori. L’autora recorre més a dèficitstecnològics per un mal funcionament deles dessaladores que no pas a unes defi-ciències pluviomètriques per justificar lesinusuals restriccions en l’abastament d’ai-gua en aquesta regió.Un tercer bloc de treballs tracta unsaltres aspectes relacionats amb l’esdeveni-ment de les sequeres, com serien la for-mulació de propostes d’actuacions davantel fenomen, el seu tractament en els mit-jans de comunicació, l’enfocament geogrà-fic del fenomen i una reflexió sobre la vali-desa de l’actual model de planificacióhidràulica. Un exemple en seria el treballde Francisco Calvo García-Tornel, el quales preocupa per la necessitat de milloraren els models de gestió de la sequera, unfenomen que s’agreuja i, alhora, s’ocultaen les iniciatives que volen corregir el«desequilibri hidrològic» amb ordenacionshidràuliques que interpreten la sequeracom una contingència superable, peròsempre dins el context general on es desen-volupa la política de l’aigua. La incorrec-ció d’aquests plantejaments polítics asses-sora l’autor per aplicar encertadamentl’adjectiu «normal» a la sequera i fer mésexplícit l’agreujament de la problemàticaals nostres entorns amb desajustamentscontinuats i negatius entre recursos idemandes, relació cada vegada més sensi-ble a la manifestació pluviomètrica, la qualposa en evidència les debilitats del siste-ma. Els professors Alfredo Morales Gil iAntonio Rico Amorós aporten la seva acre-ditada experiència a enfocar el tractamentde la sequera des del punt de vista de l’es-gotament de l’aigua com a recurs i de lanecessitat d’optar per unes alternativesestructurals i no convencionals, com arala reutilització d’aigües residuals, per al seuaprofitament més adequat i sostenible. Elsegon autor concreta el cas de la sobreex-plotació creixent dels aqüífers a la Sub-meseta Sud, identificant sobretot les con-ques hidrogràfiques dels rius Tajo iGuadiana. L’escassa coincidència temporalen les necessitats dels diferents usos dis-tingeix una sèrie de percepcions de lasequera molt variables. Moltes vegades elsmitjans de comunicació transmetenaquests missatges com a informació que,en alguns casos, afavoreix una sensibilit-zació social davant el problema, però que,en d’altres, avança situacions d’alerta pocconvenients i prematures. Manuel Toha-ria Cortés sintetitza, a «Las sequías en losmedios de comunicación», el paper delsmitjans periodístics en la difusió de lainformació climàtica, de l’expressió extre-ma de les conductes ambientals i les sevesconseqüències sobre la societat.El llibre conclou amb un article de JesúsGarcía Fernández que conté unes refle-xions sobre la sequera com a fet geogrà-fic, i que recull molts dels enfocamentsplantejats, fidels a la pròpia formaciógeogràfica dels autors. Tanca la publica-ció un exhaustiu recull bibliogràfic.La multiplicitat de factors i agentsimplicats en la problemàtica de les seque-Ressenyes Doc. Anàl. Geogr. 42, 2003 237res a la península Ibèrica exigeix la publi-cació de llibres com aquest, que recullininvestigacions que ajustin a una escalaregional —concretades per exemple enles conques hidrogràfiques— l’aplicacióde la diversitat metodològica per identi-ficar els episodis secs i les seves conse-qüències en la disponibilitat dels recur-sos hídrics que han de satisfer lesnecessitats de cada territori. Ara per ara,no existeix cap estudi general sobre la sevacaracterització a l’Estat espanyol, ja ambpoc suport per l’escassa atenció presa a lasequera des del Libro Blanco del Agua,amb identificacions incompletes delsperíodes secs i només una breu dedicaciódins la diagnosi que avalua l’estat actualde l’aigua al territori espanyol. En defi-nitiva, les diverses consideracions plante-jades pels autors del llibre, totes fetes desd’una perspectiva eminentment geogrà-fica, es presenten com a molt vàlides iencertades per entendre la sequera i la sevacomplexitat, la qual exigeix un reconei-xement de les realitats climàtiques,hidrològiques i de funcionament territo-rial que la geografia és capaç de sintetit-zar i transmetre amb rigor.Carles Bayés i BruñolUniversitat de GironaDepartament de Geografia, Història iHistòria de l’Artcarles.bayes@udg.es238 Doc. Anàl. Geogr. 42, 2003 RessenyesUn nuevo lugar para la geografíaHace algún tiempo, en la revista Ería, fuepublicado nuestro primer comentariosobre la obra de J. Ortega Valcárcel, Loshorizontes de la geografía. En contra de loque ha sido norma en la geografía espa-ñola, en el momento de escribirlo consi-derábamos que es necesario seguir lasprincipales novedades bibliográficas queaparecen en el mercado, valorarlas conlibertad e iniciar un debate sobre el con-tenido de las mismas, como forma de dar-les la importancia que merecen y de plan-tear sus fortalezas y limitaciones. Por esoacordamos realizar un comentario largosobre este auténtico tratado de teoría ehistoria de nuestra disciplina, y otro másbreve dejando pasar cierto tiempo, que esel que presentamos ahora.Por lo que se refiere a esta recensión,se debe señalar que el título elegido se ase-meja intencionalmente más a otra obrade la misma temática traducida al caste-llano a mediados de la década de los19901, ya que de este modo podemosavanzar dos ideas. La primera referida alas similitudes entre los dos libros. Ambosparten de la filosofía de la ciencia paraorganizar los enfoques de la geografía entres grandes grupos: empírico-analíticos,subjetivistas-idealistas y racionalistas dia-lécticos o críticos, según una clasificaciónformulada por J. Habermas. Además, enlos dos textos se rechaza el modelo kuh-niano del cambio científico, los saberesespaciales y territoriales anteriores alsiglo XIX se incluyen en sus aproximacio-nes, se otorga una notable importancia ala institucionalización universitaria de laORTEGA VALCÁRCEL, JoséLos horizontes de la geografía. Teoría de la geografíaBarcelona: Ariel, 2000, 604 p.ISBN 84-344-3464-41. UNWIN, Tim, El lugar de la geografía, Madrid: Cátedra, 1995.

Ressenyes

http://ddd.uab.cat/pub/dag/02121573n42/02121573n42p234.pdf

Ressenyes

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB