Obra ressenyada: Robert B. POTTER; Tony BINNS; Jennifer A. ELLIOTT; David SMITH, Geographies of development. Londres: Longman, 1999

Ortiz Guitart, Anna

Diposit Digital de Documents de la UAB

subsistència, sinó que també ho és per-què a partir d’ella els aborígens cons-trueixen la identitat, les relacions socials il’espiritualitat.La contribució final, «Women andhuman rights in Post-communist coun-tries: the situation in the Czech Republic»,corre a càrrec de la txeca Jirina Siklova(Charles University, República Txeca),qui ens apropa, en primer lloc, a la cons-trucció que va caracteritzar la conceptua-lització dels drets humans i els drets deles dones als Estats socialistes de l’Europade l’Est i, en segon lloc, a les connota-cions actuals d’aquests dos termes a laRepública Txeca. La manipulació i apro-piació que els règims socialistes van ferdel terme dels drets humans definint-loscom a drets col·lectius necessaris per la«construcció del socialisme» (obviant, d’a-questa manera, el sentit individual delterme) i el fet de considerar la lluita perl’emancipació de les dones una demandaburgesa va suposar, segons l’autora, lamanca de debat social sobre el tema, i aixòva fer més difícil per a les dones actualsposicionar-se pels seus drets.Enllaçant amb la presentació inicialde la publicació i després d’haver-nosaproximat al contingut general del llibre,només ens resta insistir en l’extraordinà-ria i ambiciosa tasca d’edició realitzadaper la geògrafa Tovi Fenster. La dificul-tat que representa haver d’agrupar en unmateix llibre recerques portades a termeper investigadores socials amb bagatgestan diferents i sobre contextos geogrà-fics tan diversos, queda superada gràciesa l’homogeneïtzació temàtica i d’interes-sos que aconsegueix l’editora en la intro-ducció i en les conclusions del llibre. Nohi manquen tampoc elogis per a les auto-res a l’hora d’aconseguir escriure textosaccessibles i de lectura recomanada, tantper als nois i noies estudiants de llicen-ciatura —per les molt bones contextua-litzacions que s’hi fan sobre els països iels temes debatuts— com pels estudiantsde postgrau —per les aproximacions teò-riques i metodològiques, i per l’acuradabibliografia donada.Bibliografia citadaMOSER, C.O.N. (ed.) (1993). Gender, Planningand Development: Theory, Practice andTraining. Londres i Nova York: Routledge.YOUNG, K. (1993). Planning, Developmentwith Women. Londres: Macmillan.Anna Ortiz GuitartUniversitat Autònoma de BarcelonaDepartament de GeografiaRessenyes Doc. Anàl. Geogr. 35, 1999 225Globalització, postmodernitat, dretshumans, necessitats bàsiques, desenvolu-pament sostenible, degradació ambien-tal, empowerment, gènere… En els darrersanys aquests conceptes i temàtiques s’hananat introduint d’una manera acceleradadins la literatura de les ciències socials ihan centrat l’atenció de nombroses recer-ques dins la geografia humana i regional.La diversitat del món que ens envolta,amb les seves desigualtats i injustícies, lacomplexitat de les relacions entre els paï-sos desenvolupats i subdesenvolupats, i lavoluntat d’entendre millor el món en quèvivim són algunes de les raons que podenexplicar la proliferació d’aquests estudisen geografia.Geographies of development, escrit pelsgeògrafs britànics Robert Potter, TonyBinns, Jennifer Elliott i David Smith, ensPOTTER, Robert B.; BINNS, Tony; ELLIOTT, Jennifer A.; SMITH, David.Geographies of development.Londres: Longman, 1999, 312 p.DAG 35 221-231  25/1/2000 10:45  Página 225aproxima, d’una manera clara i directa,però també critica, a tots aquells temes ienfocaments necessaris per iniciar estudissobre desenvolupament i geografia. Elsobjectius dels autors són, per una banda,enfocar el tema del desenvolupament desd’una visió alternativa i, per una altra,plantejar un llibre de text que pugui serútil tant per als estudiants que s’intro-dueixen per primera vegada al tema compels professors que imparteixen l’assigna-tura. Tots dos objectius s’aconsegueixenperfectament gràcies a l’ampli i profundconeixement teòric sobre el tema —calremarcar les sis-centes vuitanta-vuitreferències bibliogràfiques que s’hiinclouen—, les seves estades sobre elterreny en diversos països d’Àfrica,Amèrica Llatina i Àsia i la llarga expe-riència docent dels quatre geògrafs en dife-rents universitats del Regne Unit. Elcomponent didàctic del llibre queda cla-rament visualitzat per la quantitat demapes, taules, gràfics, diagrames i foto-grafies que reforcen el text escrit, així compels nombrosos exemples concrets i casosd’estudi que aprofundeixen els diversostemes tractats al llibre. El llibre està dividit en tres parts. A laprimera s’emmarquen les diferents teo-ries del desenvolupament, a la segonas’estudien els actors i les parts implicadesen els processos de desenvolupament i ala tercera es defineixen els diferents espaison tenen lloc aquestes estratègies.La primera part del llibre, «Theoriesof development», comprèn quatre ca-pítols. El primer, «Defining develop-ment», proporciona una informació moltdetallada i acurada sobre les idees, els con-ceptes i les ideologies que envolten els tre-balls relacionats amb el desenvolupament.El capítol comença amb una revisióhistòrica sobre l’origen del concepte,repassa els diferents termes utilitzats perdefinir els contrastos espacials que esdonen al món (Centre-Perifèria, Nord-Sud, països desenvolupats-països subde-senvolupats), i mostra els diferents modelsde desenvolupament donats al llarg delsanys. Es fa, també, un interessant segui-ment sobre les diferents etapes ideològi-ques per les quals han passat les estratègiesdel desenvolupament: des de les visionssimplistes dels anys cinquanta, que con-sideraven el desenvolupament com a sinò-nim de creixement econòmic, passant peròptiques més crítiques dels anys seixanta,setanta i vuitanta, fins arribar al discurspostmodernista dels «antidesenvolupa-mentistes» dels noranta. Segons els autors,les influències d’aquests darrers en eldesenvolupament —lluny de les gransteories universalistes i de visions paterna-listes—, han estat fonamentals, tant percridar l’atenció sobre la importància dellloc concret com per fomentar la presèn-cia dels moviments i de les comunitats debase en la presa de decisions referents aldesenvolupament.El capítol segon, «Understanding colo-nialism», defineix, en primer lloc, els ter-mes imperialisme —com l’últim esglaó enl’evolució del capitalisme i les relacionsentre les metròpolis i els països subdesen-volupats—; i colonialisme —com un pro-cés polític que mostra una visió espacialde la globalització del capitalisme—.Continua amb un detallat seguiment deles fases del colonialisme en les diferentszones del món on s’ha desenvolupat: elcolonialisme mercantil iniciat a finals delsegle XV amb la conquesta d’AmèricaLlatina i estès espacialment, en segles pos-teriors, a Àfrica, Àsia, Nord-amèrica i elCarib, caracteritzat pels intercanvis comer-cials i la poca presència física d’europeus;el colonialisme industrial, on s’accentuaaquesta presència i s’adquireixen terres perorganitzar els propis mecanismes de pro-ducció, i el colonialisme tardà, amb unaforta influència política i cultural de lesmetròpolis. Finalment, el capítol analitzafenòmens postcolonials tan interessantscom la nova divisió internacional del tre-ball i el nou ordre econòmic internacional.Al capítol tercer, «Strategies of deve-lopment», es fa una introducció dels prin-226 Doc. Anàl. Geogr. 35, 1999 RessenyesDAG 35 221-231  25/1/2000 10:45  Página 226cipals enfocaments teòrics del desenvolu-pament que s’han anat succeint a partirdels diferents paradigmes existents. Elsautors engloben en quatre grups les dife-rents visions i ideologies que expliquen ladiversitat de perspectives que han donatsuport a l’actuació dels diferents actorsdel desenvolupament. En primer lloc, enstrobem amb  l’enfocament clàssic i tradi-cional representat per la teoria de lamodernització dels anys cinquanta iseixanta, centrat en la idea del desenvo-lupament com un procés temporal iespacial d’imitació del model d’indus-trialització occidental. En segon lloc, afinals dels seixanta i setanta, apareix l’en-focament històric i empíric que dóna lloca una àmplia varietat de models de desen-volupament basats en l’observació real delmón al llarg del temps. En tercer lloc, icom a crítica a la teoria de la modernit-zació i des d’enfocaments radicals, neix lateoria de la dependència, on, des d’unaperspectiva holística, es descriuen les rela-cions de dependència entre països a par-tir de l’establiment del capitalisme com asistema econòmic mundial dominant.Finalment, amb l’arribada d’enfocamentsalternatius i postmodernistes, s’emfatit-zen les polítiques bottom-up pel desenvo-lupament, així com la necessitat dereconèixer la diversitat de propostes vin-gudes de les diferents «veus» i cultures delSud.Un dels capítols més interessants delllibre, per les reflexions que s’hi fan i lesidees que s’hi debaten, és el capítol quart«Globalisation and development». En elsdarrers anys el terme globalització ha anatadquirint protagonisme, tant en les con-verses de carrer i en els mitjans de comu-nicació com en els estudis realitzats encercles acadèmics i intel·lectuals. Elsautors, lluny de visions simplistes queconsideren la globalització com unahomogeneïtzació del món en què vivim,demostren com els processos de canvi glo-bal tendeixen a diversificar i incrementarles diferències existents entre les regionsi els llocs concrets. Perquè, com molt bés’expressa Amin Maalouf en la mateixalínia dels autors, «l’època actual es trobasota el doble signe de l’harmonització ide la dissonància. Mai els éssers humanshavien tingut tantes coses en comú, tantsconeixements i tantes referències comu-nes, ni compartit tantes imatges, tantesparaules, tants instruments, però això elsempeny a tots a afirmar encara més la sevadiferència» (Maalouf, 1999: 123). Així,doncs, amb la globalització, aspectes comel consum, els hàbits, el turisme, els mit-jans de comunicació han ajudat a conèixermés l’«Altre» —d’una manera recíprocaentre totes les cultures— (globalitzacióconvergent); mentre que, alhora, fruitd’aquest mateix fenomen, han quedatmarginats llocs i regions del món que res-ten fora de les xarxes de producció i dedecisió econòmiques (globalització diver-gent). Per exemple, la dispersió de lesindústries manufactureres localitzades enregions de baixos costos laborals i l’incre-ment d’inversions i control en el sistemaeconòmic mundial en mans de compa-nyies transnacionals i multinacionals fanque un nombre limitat de països i poquesmetròpolis participin en el marc econò-mic d’aquest canvi global.La segona part de llibre, «Developmentin practice: components of development»,dirigeix la seva mirada cap a cadascun delsprotagonistes que, d’una manera o unaaltra, participen i tenen a veure amb elscomplexos processos del desenvolupament:les persones, les comunitats, els recursos, elmedi ambient i les institucions. El capí-tol cinquè, «People in the developmentprocess», estudia el que és, i hauria de ser,l’element central i integrador de totes lesestratègies de desenvolupament: els éssershumans. Les polítiques de desenvolupa-ment haurien de prioritzar la millora de laqualitat de vida de les persones (reduintla pobresa, l’atur i les desigualtats socials)i no només, com tantes altres vegades,tenir com a principal objectiu la maxi-mització dels rendiments econòmics.Ressenyes Doc. Anàl. Geogr. 35, 1999 227DAG 35 221-231  25/1/2000 10:45  Página 227Segons els autors, un altre problema queacompanya la implementació de les polí-tiques de desenvolupament institucionalsés la visió homogènia i passiva que es téde les persones i les comunitats a les qualsvan dirigides, en comptes de considerar-les com el que realment són: entitats diver-ses i dinàmiques amb opinió pròpia icapacitat per decidir el seu futur. Aquestesreflexions i d’altres són expressades al llargdel capítol a partir de l’estudi de temescom la distribució, l’estructura i les dinà-miques de la població mundial, així comels factors que defineixen la qualitat devida de les persones (educació, salut, habi-tatge i drets humans).Estretament lligat al tema anterior,s’arriba al capítol sisè, «Resources and theenviroment», on es discuteixen els possi-bles models i processos de desenvolupa-ment necessaris per reduir la pobresa ialleugerir la degradació ambiental (desfo-restació, contaminació, desertificació, ero-sió del sòl…) que pateixen molts païsosdel Tercer Món. Avui en dia no hi ha capdubte entre els estudiosos del tema que eldesenvolupament de les societats i, ambella el de totes les formes d’activitat econò-mica (agricultura, indústria…), depenendels recursos físics del planeta (matèriesprimeres i energia) i que el desenvolupa-ment sostenible —paradigma de la teoriadel desenvolupament dels anys noranta—,ofereix la millor forma per aconseguir-lo.Malgrat l’evident complexitat de factorsque poden explicar la relació entre el mediambient i el desenvolupament, és possi-ble identificar mancances en els recursos(manca d’aigua, recursos energètics orecursos minerals) que són comunes enalgunes societats del Tercer Món. El capítol setè, «Institutions, commu-nities and development», ens apropa alconeixement de l’important paper quetenen en el desenvolupament els diferentsagents, cossos i organitzacions (institu-cions internacionals i estatals, sindicats,les ONG i les comunitats de base) encar-regades, en major o menor mesura, dedecidir les estratègies i els tipus d’inter-vencions de desenvolupament a les socie-tats del Tercer Món. En primer lloc, es fauna detallada anàlisi sobre l’origen, les fun-cions i el paper que tenen les institucionsinternacionals (Nacions Unides, BancMundial, Fons Monetari Internacional iOrganització Mundial del Comerç) en elmón del desenvolupament. Afortu-nadament, els autors no es limiten a des-criure el paper d’aquests agents en eldesenvolupament, sinó que a més fan unavaloració crítica de les seves actuacions.Així, per exemple, en el cas de les NacionsUnides critiquen la falta de coherència enalguns projectes de cooperació, la dupli-citat de les seves funcions a causa de lesnombroses comissions i agències internes,i l’excessiva burocràcia de la seva admi-nistració. Mentre que, en el cas de l’FMI,les crítiques van enfocades a la duresade les imposicions dels programes d’ajus-tament estructural als països deutors i alsnefastos resultats que provoquen aquests.Finalment, es revisa el paper dels Estats,les comunitats de base i les ONG tot reco-neixent en aquestes darreres l’importan-tíssim i insubstituïble paper que tenen enel desenvolupament per ser entitats pro-motores d’estratègies democràtiques, efi-cients i sostenibles.Tal com diuen els autors en la tercerapart del llibre, «Spaces of development:places and development», els estudis serio-sos sobre geografies del desenvolupamenthan de considerar les relacions existentsentre els éssers humans, el medi ambienti els llocs en diferents espais geogràfics ien diverses escales (des de l’escala indivi-dual, domèstica, comunitària, regional,nacional, internacional, fins a la global).En aquesta darrera part es defineix, doncs,el desenvolupament en relació amb lespersones i els llocs concrets on viuen. Alcapítol vuitè, «Movements and flows»,s’analitza la diversitat i la complexitat delsmoviments de població, capital i innova-cions entre Nord i Sud, així com la situa-ció dels transports i les comunicacions al228 Doc. Anàl. Geogr. 35, 1999 RessenyesDAG 35 221-231  25/1/2000 10:45  Página 228Tercer Món. Pel que fa als moviments depoblació, els autors en distingeixen quatretipus: migracions temporals, migracionsdel camp a la ciutat per raons econòmi-ques a la recerca de millors oportunitatslaborals, turisme internacional en païsosen vies de desenvolupament i migracionsforçades. Malgrat la cada vegada més graninterdependència del món expressada enels fluxos de població, finances i produc-tes, no deixa de donar-se, però, un móncada vegada més desigual representat pelcomerç mundial (dominat per les granscompanyies multinacionals), la dependèn-cia de l’ajuda i l’assistència externa, aixícom la crisi del deute extern.El capítol nou, «Urban spaces», ensapropa, a través de nombrosos exemples icasos d’estudi, a les característiques, cau-ses i conseqüències de l’imparable i cadavegada més ràpid procés d’urbanitzacióen les societats contemporànies del TercerMón. La pobresa i l’atur de les zonesrurals, per una banda, i les millores mèdi-ques (disminució de la mortalitat i fecun-ditat alta), per l’altra, són algunes de lescauses que expliquen l’augment de lapoblació urbana en aquests països; causesmolt diferents de les que van acompanyar,al segle XIX, els processos d’urbanitzacióde les principals ciutats occidentals (pro-cés d’industrialització i transició demogrà-fica). Un altre punt que cal destacar enels processos d’urbanització dels païsosdel Tercer Món és la concentració de lapoblació urbana en les capitals. Segonsels autors, la primacia d’aquestes ciutatsfa visible, encara més, l’existència de desi-gualtats regionals i la polarització espacialdel desenvolupament. Amb aquestamateixa perspectiva, les zones urbanes delTercer Món explicarien, també, el procésglobal de divergència (localitats espacialson es concentra la producció, el capital ila presa de decisions) i convergència (cen-tres de difusió de normes globals i modelsde consum).Segons els autors, malgrat la quanti-tat de literatura dels darrers quinze anysdedicada a promoure la planificació bot-tom-up i la importància dels enfocamentsdels moviments socials de base, el BancMundial i el Programa de Desenvolu-pament de les Nacions Unides, influen-ciats pels èxits dels nous països asiàticsindustrialitzats, tornen a centrar el seudiscurs en la importància del creixementurbà i les grans ciutats com a factors clauper al desenvolupament i el canvi. Comes pot veure, doncs, els espais rurals, temacentral del darrer capítol, han estat sovintmarginats de les polítiques de desenvo-lupament, quan en realitat són espais quemereixen una especial atenció, no nomésperquè proveeixen d’alimentació lespoblacions urbanes i rurals o perquè asse-guren la biodiversitat, sinó perquè de laseva conservació depèn el desenvolupa-ment de la identitat personal i social demoltes comunitats del Tercer Món. Amés, en aquest capítol es toquen temestan interessants com les diferents estruc-tures agràries o models de tinença de laterra existents a l’Amèrica Llatina, Àfri-ca i Àsia; els principals sistemes de pro-ducció rurals (agricultura, pastoratge,pesca i activitats forestals), i les diferentsestratègies per promoure el desenvolu-pament rural, com ara les reformes agrà-ries, la revolució verda, la irrigació o altresactivitats rurals no agrícoles com l’arte-sania.Per finalitzar, i després d’haver fet unbreu repàs als principals temes d’estudi,només ens cal insistir en l’extraordinàriafont d’informació i coneixement queaporta aquest llibre, assenyat i lúcid, sobreles geografies del desenvolupament. Unllibre que transmet inquietuds però tambéesperances per a un món més just.Bibliografia citadaMAALOUF, Amin (1999) Les identitats quematen, Barcelona: La Campana, 214 p.Anna Ortiz GuitartUniversitat Autònoma de BarcelonaDepartament de GeografiaRessenyes Doc. Anàl. Geogr. 35, 1999 229DAG 35 221-231  25/1/2000 10:45  Página 229

Ressenyes

http://ddd.uab.cat/pub/dag/02121573n35/02121573n35p225.pdf

Ressenyes

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB