Obra ressenyada: Vladimiro VALERIO, Società, uomini e istituzioni cartografiche nel Mezzogiorno d'Italia. Florència: Istituto Geografico Militare, 1993

Nadal, Francesc

Diposit Digital de Documents de la UAB

Aquest llibre constitueix una aportació deprimer ordre a la història de la cartografiaoccidental. Al llarg de les seves més de set-centes pàgines s’explica amb gran cura irigor la història de la cartografia del sudd’Italià des de 1442, any en què Alfons IVel Magnànim conquerí el Regne deNàpols, fins l’any 1880, en que, ja inte-grat al nou Estat unitari i uniformista ita-lià, es procedí a desmantellar els serveiscartogràfics organitzats durant l’època dela seva independència.El llibre està dividit en dues grans parts.La primera, relativa a la història de les ins-titucions cartogràfiques, és la més extensai abasta disset capítols, agrupats en qua-tre seccions. La primera secció s’anome-na «Els antecedents (1442-1781)»; lasegona, «El primer aixecament geodèsic(1781-1814)»; la tercera, «L’Officio Topo-grafico del Regno di Napoli (1814-1860)», i la quarta, «Epíleg (1860-1880)».La segona part és de caire biogràfic i estàformada per dos capítols, el primer dedi-cat als directors de l’Officio Topograficoi el segon, al personal tècnic.A la primera part del llibre s’explicacom a partir de la conquesta del Regnede Nàpols per Alfons IV el Magnànim lanova Administració catalanoaragonesaimpulsà decididament els estudis geogrà-fics. Així, una de les primeres mesuresadoptades pels nous governants fou la deconfeccionar una estadística general delregne. D’altra banda, durant la domina-ció catalanoaragonesa es traçaren mapesmolt acurats de diferents parts del sudd’Itàlia. Des de final del segle XV fins lasegona meitat del segle XVII la tradiciómedieval de fer cartes nàutiques roman-gué viva, per la qual cosa el Regne deNàpols esdevingué, fins ben entrada l’e-dad moderna, un punt de trobada entrecartògrafs mallorquins, sicilians i geno-vesos.Tot i que durant el segle XVI el Regnede Nàpols va anar quedant, com la majorpart de països mediterranis, desplaçat delsgrans centres i eixos comercials, científicsi polítics del món occidental, va viure unaèpoca d’importants realitzacions car-togràfiques. Així, l’any 1566 EtienneDuperac va publicar una excel·lent plan-ta de la ciutat de Nàpols, mentre que elcartògraf Nicola Antonio Stigliola va rea-litzar, entre 1583 i 1595, un aixecamentcartogràfic del territori napolità. Per laseva part, Enrique de Guzmán, comted’Olivares i virrei de Nàpols durant elsanys 1595 i 1599, va ordenar que es deco-rés el sostre de l’església de San LorenzoMaggiore de Nàpols amb representacionscartogràfiques del regne.Aquesta situació canvià de forma moltacusada durant el segle XVII en el qual l’ac-tivitat cartogràfica experimentà, des detots els punts de vista, una gran davallada.Sortosament, aquesta situació de declivicanvià a partir de 1734 un cop assolidala independència d’Espanya. A més amés, la independència anà acompanyadade l’existència d’un important movimentreformista de caire il·lustrat, que si bé vafracassar en el seu projecte d’aixecar uncadastre geomètric, fou capaç d’endegari portar a terme tot un seguit de projec-tes cartogràfics.Una primera i important realització vaser la del plànol de la ciutat de Nàpolstraçat a mitjan segle XVIII per GiovanniCarafa a partir d’un acurat aixecamentgeomètric. Ara bé, l’embranzida mésimportant va venir de la mà del políticil·lustrat Ferdinando Galiani, secretari del’Ambaixada de Nàpols a París, on vaentrar en contacte amb destacats cartò-grafs francesos, així com amb el grancartògraf italià Rizzi Zannoni. El 1762,Galiani, conscient de la pèssima situaciócartogràfica amb què es trobava el Regne246 Doc. Anàl. Geogr. 32, 1998 RessenyesVALERIO, VladimiroSocietà, uomini e istituzioni cartografiche nel Mezzogiorno d’ItaliaFlorència: Istituto Geografico Militare, 1993. 751 p.DAG 32 231-248  27/5/98 14:18  Página 246de Nàpols, emprengué la realització d’unmapa geogràfic general del regne, el pri-mer full del qual va aparèixer publicatl’any 1768. Galiani també va aconseguirque Rizzi Zannoni s’establís el 1781 aNàpols per tal d’aixecar un mapa topogrà-fic a escala 114.545.Segons Valerio, l’empresa escomesa perRizzi Zannoni fou la primera gran ope-ració cartogràfica realitzada a gran escalai sobre una base trigonomètrica de totItàlia. Per tal de portar-la a terme, elmateix 1781 es va crear la Comissionedella Carta Geografica del Regno i tresanys més tard ja hi havia a Nàpols, aple-gats a l’entorn de Zannoni, un autènticgrup de cartògrafs. Finalment, el 1789Zannoni va aconseguir que es publiques-sin els darrers cinc fulls de la carta quehavia dissenyat el 1781.Però l’onada revolucionària que sac-sejà Europa arran de la RevolucióFrancesa, afectà cada cop més la políticanapolitana, i de retruc, la seva activitatcartogràfica. El 1793 la monarquia napo-litana, aliada amb altres d’europees,declarà el 1793 la guerra a la Repúblicafrancesa i els cartògrafs napolitanscomençaren a traçar mapes relacionatsamb aquesta conflagració internacional.Com a conseqüència d’això, el 1794 s’or-denà a Zannoni que tracés un mapa dela planura del Po. I l’any 1796, quan lestropes franceses emprengueren una novai victoriosa campanya pel nord d’Itàlia,Zannoni va rebre l’encàrrec de cartogra-fiar els Estats de l’Església. Però tots elsesforços dels borbons per tal d’impedirl’ocupació francesa del sud d’Itàlia resul-taren infructuosos, i el 1799 s’instaurà aNàpols un efímer govern republicà. Apartir d’aleshores, el sud d’Itàlia va viureun llarg període d’inestabilitat política isocial, que afectà la marxa dels treballscartogràfics.Durant l’interregne borbònic de 1799-1805 Zannoni continuà fent treballs forçaallunyats de la cartografia de base napoli-tana, com la Gran Carta d’Itàlia a escala1:380.000. Després, a final de 1805, s’i-nicià un període de dominació napoleò-nica, que durà fins l’any 1815 i en el quals’efectuà una gran tasca de modernitzaciói racionalització de l’Administració públi-ca napolitana. Fou aleshores quan es creàl’any 1807 el Deposito Topografico.L’any 1814 va morir Zannoni i ambell cloïa tot un capítol de la cartografianapolitana, que Valerio ha definit com agloriós. El seu càrrec fou ocupat per l’en-ginyer militar Ferdinando Visconti, queva dissenyar un ambiciós projecte de mapatopogràfic i militar del Regne de Nàpolsa escala 1:20.000. D’altra banda, un delsdarrers actes portats a terme per l’Ad-ministració napoleònica fou la creació delDeposito Generale della Guerra e Marinaa imitació dels ja existents a París o a Milà,així com la formació d’un cos militar d’en-ginyers geògrafs. El 1815, quan el bor-bons tornaren a fer-se novament amb lesregnes del poder, van donar el seu visti-plau al projecte cartogràfic dissenyat perVisconti, però reduint l’escala a 1:80.000.Tot seguit, s’endegaren els treballs, i l’any1818 es mesurà la base central deCastelvolturno, sobre la qual s’havia debasar tota la xarxa geodèsica. Malgrataquesta forta embranzida inicial, els tre-balls topogràfics prosseguiren a un ritmemolt lent.L’any 1820, de forma similar al que vasucceir a Espanya i a Portugal, els liberalsnapolitans es feren amb el poder i obli-garen el rei Francesc I a jurar una consti-tució. Visconti formà part de l’efímergovern liberal napolità, ja que un exèrcitaustríac va entrar l’any 1821 a Nàpols irestaurà el vell ordre borbònic. Aleshores,la reacció borbònica no es féu esperar i esdecidí suprimir el Deposito Generale dellaGuerra e Marina, potenciar el vell RealeOfficio Topografico i separar Visconti dela direcció dels treballs cartogràfics.Amb l’arribada al poder de Francesc IIs’inicià un nou període històric molt mésobert a les reformes liberals. L’any 1835,arran d’aquest canvi d’orientació política,Ressenyes Doc. Anàl. Geogr. 32, 1998 247DAG 32 231-248  27/5/98 14:18  Página 247Visconti fou restituït en el seu càrrec i l’any1839 es va publicar el primer full del mapaa escala 1:80.000. Més tard, l’any 1848,a redós de les revoltes nacionalistes idemocràtiques que sacsejaren una bonapart d’Europa, els sicilians es revoltarenper tal de desempallegar-se del jou napo-lità. Un cop apaivagada aquesta subleva-ció, es procedí a cartografiar primer laciutat de Palerm i després la resta de l’illa.L’any 1849 es va nomenar nou cap delsserveis cartogràfics l’enginyer militarFridolino Giordino. En un principi la sevatasca anà acompanyada d’una millora enl’instrumental geodèsic i topogràfic, peròla producció cartogràfica romangué estan-cada, a causa, essencialment, de la dispa-ritat de feines encomanades al personaltopogràfic. Així, a final de la dècada de1850 els treballs del mapa a escala1:80.000 continuaven molt endarrerits,de manera que el territori interior de lesregions de la Molise, la Campània, laBasilicata i la Calàbria va romandre finsa la fi del règim borbònic sense ser carto-grafiat.Aquesta situació canvià radicalmentl’any 1860 amb l’entrada de Garibaldi aNàpols, que no sols va posar fi al règimborbònic, sinó que també integràl’anomenat Regne de les Dues Sicílies dinsdel d’Itàlia. Durant els primers anys de launificació, el Reale Officio Topograficocontinuà funcionant, encara que com unasecció de l’Estat Major italià. L’any 1872el govern italià creà l’Istituto TopograficoMilitare, que, entre 1873 i 1876, vaenllestir els mapes a escala 1:50.000 deles províncies peninsulars més meridio-nals d’Itàlia. Per la seva part, els cartògrafsnapolitans treballaren entre 1863 i 1880amb l’Ajuntament de Nàpols per tald’aixecar el plànol a escala 1:2.000 d’a-questa ciutat.Finalment, l’any 1880 es va transferir aFlorència, que era on hi havia la seu cen-tral de l’Istituto Topografico Militare, totel personal i part del material cartogràficde la secció topogràfica napolitana. Perúltim, no m’agradaria cloure aquesteslínies sense assenyalar que tant aquest des-mantellament definitiu, com la decisió decentralitzar tots els serveis cartogràfics ita-lians a Florència i no a Nàpols han estatconsiderats, tant per Valerio, com per unabona part de la intel·lectualitat del sudd’Itàlia, com una pèrdua gairebé irrepa-rable de la seva cultura geogràfica.Francesc Nadal i PiquéUniversitat de BarcelonaDepartament de Geografia Humana248 Doc. Anàl. Geogr. 32, 1998 RessenyesDAG 32 231-248  27/5/98 14:18  Página 248

Ressenyes

http://ddd.uab.cat/pub/dag/02121573n32/02121573n32p246.pdf

Ressenyes

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB