Obra ressenyada: Josep ABAD I SENTÍS, La vila de Sabadell davant la Guerra Patriòtica o dels Segadors (1598-1659). Sabadell: Arxiu Històric de Sabadell, 2003 ; Antoni SIMON I TARRÉS (a cura de), Cròniques de la Guerra dels Segadors. Barcelona: Fundació Pere Coromines, 2003

Lucas Val, Núria de

Diposit Digital de Documents de la UAB

Giannini constituye una importante aporta-ción a dicho debate en cuanto muestra cómose configura un espacio fiscal pontificio que,tras las reticencias iniciales, acaba siendoaceptado por poderes laicos y eclesiásticosde gran parte de Italia. La fiscalidad se con-vierte así en un rasgo específico de la pre-sencia de la Santa Sede en la escena italianay en un elemento fundamental de sus rela-ciones con los distintos poderes territoriales.En fin, la investigación de MassimoGiannini desvela un aspecto hasta ahora muypoco conocido de la historia italiana y, alhacerlo, como todo buen libro de historia,abre la puerta a nuevos interrogantes y, porlo tanto, a futuros trabajos. Un problemabásico que se plantea al hilo de sus investi-gaciones es el del funcionamiento interno ylos balances de la Cámara Apostólica, quese revela a lo largo de la segunda mitad delsiglo XVI como un organismo cada vez máseficaz y, por ende, la cuestión general de lasolidez de las finanzas pontificias. Otroaspecto fundamental lo constituyen los efec-tos del incremento de la presión fiscal sobrelas economías y las estructuras clericales ylas consecuencias a nivel social e inclusopolítico, en los diferentes estados y dióce-sis italianas, de los nuevos repartos deimpuestos entre el clero. Así, por ejemplo,el propio autor apunta cómo el aumento dela tributación sobre los eclesiásticos pudoestar en el origen de los problemas de losobispos para financiar los seminarios tri-dentinos. Dilucidar estos efectos requeriráestudios de tipo local que se convierten, trasla aparición del libro de Giannini, en el con-trapunto obligado a su investigación, basa-da en la visión política de conjunto que seintentaba mantener desde el vértice de laCuria.Ignasi Fernández TerricabrasUniversitat Autònoma de Barcelona192 Manuscrits 22, 2004 RessenyesJosep Sanabre, en la seva obra de 1955 LaGuerra «dels Segadors» en el Ampurdán yla actuación de la casa condal de Perelada,ja indicava que un dels problemes de la his-toriografia de la Guerra dels Segadors(1640-1652) es devia a la falta d’estudis decaràcter local o comarcal que oferissin unavisió més àmplia i enriquidora sobre aquestperíode. De fet, l’autor denunciava el puntde vista excessivament barceloní d’aques-ta historiografia, la qual sovint ha extrapo-lat el model barceloní a la resta deCatalunya sense considerar les realitats par-ticulars de cada zona i fins i tot de cadapoblació, realitats que moltes vegades dife-riren de la de Barcelona i que demostrenque cal qüestionar-se aspectes tradicional-ment assumits. De la mateixa manera, tam-poc es pot explicar un esdeveniment de lacomplexitat de la Guerra de Separació sensetenir en compte tot el ventall de fonts pos-sibles, fonts de tipologia ben diversa queofereixen també múltiples visions sobre unmateix fet. Així, al costat de les fonts ofi-cials (principalment la documentació pro-duïda per les institucions del moment), desde fa uns quants anys la historiografia hacomençat a incorporar en l’anàlisi de laGuerra dels Segadors fonts que pertanye-rien més a la «història de les mentalitats»,com ara els diaris, les memòries o les rela-cions personals, entre moltes altres.ABAD I SENTÍS, Josep La vila de Sabadell davant la Guerra Patriòtica o dels Segadors (1598-1659).Sabadell: Arxiu Històric de Sabadell, 2003, 212 p. (Quondam; 2)SIMON I TARRÉS, Antoni (a cura de)Cròniques de la Guerra dels Segadors.Barcelona: Fundació Pere Coromines, 2003, 348 p.Els recentment publicats La vila deSabadell davant la Guerra Patriòtica o delsSegadors (1598-1659) i Cròniques de laGuerra dels Segadors aporten noves visionssobre la realitat polièdrica que fou la Guerrade Separació. El primer s’ocupa de l’anàli-si d’un cas local, el de la vila de Sabadell, iel segon presenta l’edició crítica de cinc tes-timonis escrits per individus coetanis als fets,els quals van intuir la importància històricad’aquells esdeveniments i en volgueren dei-xar constància per escrit, cadascú des delpropi punt de vista.La vila de Sabadell davant la GuerraPatriòtica o dels Segadors (1598-1659) ésobra de Josep Abad i Sentís i incrementa elreduït nombre d’estudis locals i comarcalssobre la Guerra dels Segadors. De fet, desde l’advertència de Josep Sanabre, pocsavenços s’han produït en aquest àmbit, tot ique el 1991 Agustí Alcoberro tornà a rei-vindicar la necessitat d’aquest tipus d’in-vestigacions per a un coneixement més amplii profund de la Guerra que abastà el perío-de 1640-16521. Així, l’obra de Josep Abadrepresenta una ambiciosa investigació sobrela vila de Sabadell durant un moment histò-ric del qual no existien estudis. S’hi hanutilitzat fonts fins ara poc treballades, prin-cipalment els llibres d’ordinacions i elsllibres de clavariat per a l’estudi dels allot-jaments de l’exèrcit a la vila, així com elsprocessos de cort per a l’anàlisi dels con-flictes socials que aquests allotjaments pro-vocaren a Sabadell. El contingut de lainvestigació està estructurat en tres capítols,a més d’una àmplia secció dedicada a lesconclusions finals, l’annex i un apartat pera les fonts i la bibliografia consultada. El textes completa amb gràfics, mapes i reproduc-cions originals d’alguns dels documents d’è-poca consultats, juntament amb les sevestranscripcions. El primer capítol és una llar-ga introducció on s’exposen els objectius, esfixa la cronologia (1599-1659), s’explica elperquè d’anomenar «Guerra Patriòtica» laGuerra dels Segadors, i es presenta un acu-rat estat de la qüestió sobre els estudisd’història local que s’han ocupat d’aquestesdeveniment. En el capítol segon s’hi estu-dia la situació a la vila de Sabadell durant elsanys previs al conflicte, des del 1598, analit-zant com, any rere any, fins a l’entrada de laMonarquia Hispànica a la Guerra dels TrentaAnys (1635), Sabadell pateix els allotjamentsde les tropes, els bagatges, l’impost del quinti altres taxes que deixaran la població i lahisenda local en una desesperada situacióeconòmica. Finalment, el tercer capítol s’o-cupa del període 1635-1659, des de l’inici dela guerra francohispànica, passant pels esde-veniments de 1640, i fins al retorn deCatalunya a la Monarquia Hispànica. Aquíl’autor demostra com la vila seguí patint lesoneroses càrregues derivades de la guerra,principalment els allotjaments, tant dels terçoshispànics com, des de 1641, de les tropes fran-ceses. L’actitud del govern municipal deSabadell fou sempre de lluita contra aques-tes imposicions, tot emparant-se en aspectesjurídics o bé al·legant les taxes econòmiquesque ja suportava. Sobre la política de les auto-ritats locals, la investigació d’Abad i Sentísens descobreix un aspecte summamentavançat pel seu temps: per tal d’alleugerirl’impacte dels allotjaments sobre la població,es procura que les tropes no s’allotgin a lescases particulars, sinó a l’hostal, i les despe-ses originades es reparteixen entre els habi-tants de la vila segons les rendes de cadascú.Tal com destaca l’autor, estem davant d’unsistema contributiu de caràcter progressiu benpoc comú durant l’Època Moderna, tot i queaquesta política «social» no va poder evitarel creixent descontentament de la poblaciócontra les tropes i el govern municipal. Unaltre aspecte rellevant en aquest estudi és quedemostra que no es pot aplicar arreu del terri-tori català la tradicional cronologia dels allot-jaments. Aquest model clàssic estableix l’iniciRessenyes Manuscrits 22, 2004 1931. ALCOBERRO I PERICAY, Agustí. «De la mobilització antifrancesa a la mobilització antiespanyola(1639-1641). Alguns exemples al Baix Empordà». A: La Revolució Catalana de 1640, Barcelona:Crítica, 1991, p. 165-191.dels allotjaments a Catalunya a partir de lesinacabades Corts de 1626, i data l’incrementd’aquests a partir de 1635. Per a l’autor, elcas de Sabadell provaria com aquesta i altresviles patiren els allotjaments continuats ja desdels primers anys del segle XVII. Així, laimportància que Sanabre atribuïa als estudisd’història local queda aquí ben palesa, ja quela investigació d’Abad i Sentís sobre la realitatlocal de la vila de Sabadell ofereix novesdades per al coneixement general de la GuerraPatriòtica.Per la seva banda, el llibre Cròniques dela Guerra dels Segadors, d’Antoni Simon iTarrés, catedràtic d’Història Moderna de laUniversitat Autònoma de Barcelona, es fixaen els diaris, les memòries o les relacions per-sonals, així com els dietaris institucionals (toteselles, fonts manuscrites), per tal de conèixercom els individus que van viure aquells esde-veniments els perceberen i els interpretaren.Ja el mateix J. H. Elliott, en la seva obra TheRevolt of the Catalans (1963), parla d’aquesttipus de fonts en citar el diari de Joan Guàrdia,un pagès de l’Esquirol2, o la relació de Ramonde Rubí i Marimon, jutge de la ReialAudiència, publicada ara en el volum que ensocupa. Després, autors com J. S. Amelang,X. Torres, J. Vila o el mateix Simon i Tarréss’han ocupat d’aquest tipus de fonts en els seusestudis sobre l’Època Moderna a Catalunya,i no només de localitzar-les i inventariar-les,sinó també de la seva edició crítica i posteriorpublicació. Amb aquest nou llibre, AntoniSimon i Tarrés posa a disposició dels estu-diosos cinc exemples d’aquesta «literatura per-sonal» o «escriptura privada» fins ara inèditso bé mai abans publicats en la seva totalitat.Els textos triats corresponen al dietari personalde Bartomeu Llorenci, oficial subaltern del’administració virregnal; a la relació de JoanBaptista Sanz, advocat de Vic; a la CrònicaExemplària de la catedral de Barcelona; a larelació, en forma de carta adreçada a un germà,de Ramon Rubí i Marimon, jutge de la ReialAudiència i exiliat felipista a Madrid, i al diarianònim d’un personatge barceloní no llunyàals àmbits de poder de la ciutat. Cadascun delstextos és precedit per un estudi preliminar onSimon i Tarrés s’ocupa del personatge autor,així com dels fets que s’hi narren, situant-losdins els esdeveniments generals de la Guerradels Segadors. La característica comuna alscinc textos és la voluntat manifesta dels seusautors de voler deixar constància per escritd’uns fets que ja els propis coetanis percebe-ren com a importantíssims per a la història deCatalunya. És cert que l’estil narratiu i el puntde vista d’un jutge de la Reial Audiència queescriu en castellà no pot ser el mateix que eld’un humil subaltern, però el caràcter de lesinformacions que donen és similar, ja que, amés d’ocupar-se de les vicissituds personals ifamiliars durant aquells anys, ens ofereixen lavisió que d’uns mateixos fets (la jornada delCorpus de Sang, la batalla de Montjuïc) tin-gueren sectors ben diferents de la població.A la vegada, cal destacar que quatre de lescinc narracions estan escrites en català, la qualcosa demostra l’ús tant parlat com escrit de lallengua pròpia del país, des dels grups socialsmés modests fins a les institucions catalanes.A més, tant en la narració del capítol catedra-lici de Barcelona com en la del diari anònim,a banda de donar ple suport a l’acció de laGeneralitat de Catalunya durant la revoluciópolítica, fins i tot després de la unió ambFrança, traspua un fort sentiment nacionalcatalà, sentiment que es materialitza en ladefensa a ultrança de les constitucions i lesinstitucions de Catalunya davant del governde Felip IV. Així, l’odi contra els castellans ésen aquell moment a Catalunya reflex de lasituació de conflicte polític entre la cort reial iles institucions catalanes, odi que en les narra-cions més populars (com la de BartomeuLlorenci) es personalitzarà en els soldats del’exèrcit hispànic allotjats entre la població ien els membres de la cort virregnal. D’altrabanda, el llibre es completa amb una intro-ducció ben aclaridora sobre el període histò-ric en què es van produir els cinc textos, i dins194 Manuscrits 22, 2004 Ressenyes2. El text fou més tard publicat per PLADEVALL, A.; SIMON, A. Guerra i vida pagesa a la Catalunyadel segle XVII. Barcelona: Curial, 1986.d’ella s’ofereix als investigadors l’inventaride les memòries, cròniques, relacions i diarispersonals i institucionals de la Guerra deSeparació.La vila de Sabadell davant la GuerraPatriòtica o dels Segadors (1598-1659) iCròniques de la Guerra dels Segadors sóndos exemples de noves aportacions al conei-xement general sobre un moment històric ques’ha convertit en un referent nacional dins lahistòria de Catalunya. La novetat de les duesinvestigacions rau en el fet d’ocupar-se defenòmens fins ara poc estudiats i des d’enfo-caments que van més enllà de les habitualsinvestigacions històriques. Així, des de fontsfins al moment poc treballades, ofereixen con-clusions que amplien el coneixement histò-ric sobre la Guerra dels Segadors i fins i totqüestionen aspectes tradicionalment assumits.Núria de Lucas ValUniversitat Autònoma de BarcelonaRessenyes Manuscrits 22, 2004 195RUIZ IBÁÑEZ, José JavierFelipe II y Cambrai, el Consenso del Pueblo. La soberanía entre la práctica y la teoría política, Cambrai (1595-1677).Rosario: Prohistoria ediciones, 2003, 228 p.En esta segunda edición, argentina en estaoportunidad, corregida y aumentada, de lapresente obra de J. J. Ruiz Ibáñez, joven his-toriador murciano, de Yecla para más señas,volvemos a asistir a una de las caracterís-ticas de su hacer como historiador y/o comoautor: la grandilocuencia. De hecho, de elo-cuencia tiene la suficiente, lo que le sobranson las ansias de grandeza. Éste no es susegundo libro a secas, es la segunda partede una trilogía, Ruiz Ibáñez dixit, que versaacerca de «los efectos que sobre la vidaindividual tuvieron las variaciones en la for-mación, evolución y legitimación del poderpolítico» (p. 17). El primer trabajo de la tri-logía, como quiere el autor, se tituló Lasdos caras de Jano. Monarquía, ciudad eindividuo. Murcia, 1588-1648 (Murcia,1995), y se dedicó a indagar el significadoreal que tuvieron las demandas de la Mo-narquía —hombres y dinero— en unos años—1588-1648— cruciales para la políticainternacional de los Austrias sobre la orde-nación de la sociedad, en este caso mur-ciana, que la sustentaba. Como apunta elpropio autor, su trabajo no era una obra dehistoria local, sino el estudio de la prácticapolítica en una sociedad urbana. Pues bien,hasta cierto punto en este segundo trabajorepite idéntica temática, pues se trata deanalizar cómo la práctica política en un casomuy puntual, concreto o local —el Cambraide 1595— hubo de imponerse a los dicta-dos de la teoría política que, a priori, mar-caban una actuación política radicalmentedistinta e inflexible. Probablemente lo mejordel libro, que es resultado de una excelen-te investigación histórica a la que poco onada se puede objetar, es recordarnos queincluso para el inflexible Felipe II —¿o enrealidad no lo era tanto?— la teoría políti-ca debía permitir, precisamente, una ciertaflexibilidad a la hora de encarar en deter-minadas circunstancias la praxis política.El asunto que encandiló a Ruiz Ibáñezfue «el acto de reconocimiento como prínci-pe por parte del pueblo de la ciudad deCambrai a Felipe II en 1595, un acto queimplicaba la transferencia de la soberanía alrey hispano». Lo extraordinario del caso,según Ruiz Ibáñez, no fue que la oferta seprodujese, sino que se aceptase finalmentepor parte del monarca hispano. Bien, ¿y quépodía hacer Felipe II? ¿Rechazar la oferta?No en vano fue una de las pocas alegrías quele habían dado en los últimos años desdeFlandes, y Cambrai y el Cambrésis, obvia-mente, era un territorio de una importanciaestratégica notable. De acuerdo que dichaaceptación significaba oponerse de facto a

Ressenyes

https://ddd.uab.cat/pub/manuscrits/02132397n22/02132397n22p192.pdf

Ressenyes

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB