Obra ressenyada: Antoni SIMON I TARRÉS, Diccionari d'historiografia catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2003

Alavedra i Bosch, Josep

Diposit Digital de Documents de la UAB

Escriure història no deixa de ser un exerci-ci en el qual mirem i interpretem el món ambuna nova mirada; anant més enllà, redesco-brim el nostre passat, per tornar-lo a miraramb uns altres ulls. La història no presentaels homes com un conjunt de fets aïllats, ansal contrari, els organitza, amb distintes meto-dologies i sistematitzacions, i els dóna,almenys ho intenta, una interpretació.Aquesta explicació, que podríem qualificarde necessitat de cada grup humà, ens ajudaa viure el present i a comprendre el passat.Cercant i donant valor als fets historicocul-turals, esdeveniments i tendències del pas-sat, els quals han anat forjant el nostrepresent, podem intentar capir el món que ensenvolta.Un dels recursos al nostre abast perendinsar-nos en els temps pretèrits seria l’es-tudi de la historiografia, la feina feta peraltres investigadors socials que abans quenosaltres han escomès aquesta engrescado-ra tasca. La reflexió i l’anàlisi de les dife-rents teories històriques i culturals que enshan precedit constituirien una de les einesque ens farien avançar en la construcció delconeixement històric. Així en l’àmbit catalàens trobem amb un gran ventall de personesi institucions que d’una manera o altra hancontribuït des de vell antuvi —els darrersdeu segles— al bastiment del seu bagatgehistoriogràfic: des dels cronistes medievalsi del Renaixement, passant pels autors huma-nistes, els barrocs i il·lustrats dels tempspreindustrials, fins arribar a la figura de l’his-toriador, pròpiament dit, dels temps con-temporanis. És a dir, podríem parlar del’existència d’una, si més no, notable tradi-ció historiogràfica catalana. Altra cosa seriala dispersió de tot aquest patrimoni culturali històric, i els límits intrínsecs que moltscops ens fan caure en un provincialismeaïllat, en el qual l’ànsia d’avançar en el saberhistòric és absent, cosa que ens impossibi-lita el coneixement de l’altre, i en conse-qüència de nosaltres mateixos.En aquesta línia, el mestratge de JaumeVicens Vives, pel que fa referència a Cata-lunya, no amagava la necessitat de fer unexamen introspectiu per tal de saber el quehem estat i el que som. En aquesta tascacol·lectiva de mirar cap enrere, a l’historia-dor professional, segons Vicens, li corres-pondria un paper fonamental tot i assenya-lar-nos la necessitat de no deixar de bandaaltres veus existents —economistes, sociò-legs, filòlegs, crítics literaris, literats, entred’altres— i d’anar més enllà del territoridel vell Principat —València i les Illes, aixícom Castella— per assolir un coneixementintegral de la nostra manera de ser.Quasi mig segle després, la publicaciódel Diccionari d’historiografia catalana(a partir d’ara el Diccionari) omple un granbuit que existia en la història de la història acasa nostra. El Diccionari aplega en un solcorpus el patrimoni historiogràfic existent,el qual és fruit de distintes aportacions fetesal llarg de la nostra història per persones iinstitucions, i es converteix en un instru-ment que ens permet posar una mica mésde llum al que som i hem estat, a partir deresseguir qui, com i per què s’ha escrit lanostra història.En efecte, un equip de més de 250 espe-cialistes (prehistòria, arqueologia, històriaantiga, medieval, moderna i contemporània;història del dret, de la literatura, de la filo-sofia i en arxivística), professors i investi-gadors de les nostres universitats, dirigitspel catedràtic d’Història Moderna de laUniversitat Autònoma de Barcelona AntoniSimon i Tarrés, ha reunit en quasi 2.000veus, i, amb cinc tipus d’entrades, l’obra ipensament d’historiadors catalans, les tendèn-cies historiogràfiques, les aportacions docu-mentals de diferents institucions científiques,revistes i publicacions; les col·leccions docu-Ressenyes Manuscrits 21, 2003 247SIMON I TARRÉS, Antoni (dir.)Diccionari d’historiografia catalana.Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2003, p. 1222 (Diccionaris d’Enciclopèdia Catalana. Diccionaris Temàtics).MANUSCRITS-21  31/5/05  13:37  Página 247mentals i les obres cabdals; amb l’objectiud’oferir-nos una obra «integral», sense ante-cedents, de la historiografia catalana.Una obra no solament adreçada al mónacadèmic, ja que tenint en compte els con-dicionaments històrics de «l’espai català»,que el converteixen en un cas un tant especial—els quals, com assenyalen Antoni Simon iels dos codirectors de l’obra (Jordi Casassasi Enric Pujol) a la Presentació (p. 15-19),han fet difícil l’elaboració d’una obra glo-bal de la producció historiogràfica existentque servís de referent a la història de la his-toriografia catalana, cosa que, a la vegada,ha condicionat l’afermament d’una identitatcatalana; precisament per la manca de co-neixement d’un dels seus eixos culturals:l’aportació feta a l’àmbit català per histo-riadors, persones, institucions i publicacions,entre d’altres—, el Diccionari ens fa avinentun recorregut acurat de qui i com s’ha escritla història del nostre país, recollint referèn-cies disperses i fins i tot menystingudes opoc estudiades, per la qual cosa la resultantn’és un documentat estat de la qüestió de lanostra historiografia, útil i imprescindibleper al coneixement de la nostra identitat.En aquest sentit el Diccionari recull lesaportacions i biografies no tan sols d’his-toriadors professionals —agafant pels histo-riadors vius el criteri d’incloure sols elsnascuts fins a l’any 1940—, sinó de totesaquelles persones —polítics, arxivers, lite-rats, entre d’altres— que han fet aportacionsa la historiografia catalana o a l’àmbit de laseva cultura —literatura, filosofia, econo-mia, i d’altres— ja siguin de casa nostra ooriginaris d’altres indrets, la qual cosareforçaria el criteri interdisciplinari que esproposen els autors, i la concepció «d’histò-ria integral» que, al llarg de l’obra, defen-sen aquests.Aspectes que agafen la seva consolida-ció en el Diccionari si posem atenció a lesentrades que s’ocupen de revistes i publica-cions, on no solament trobarem les dedica-des a la ciència històrica, sinó de totesaquelles que s’han fet càrrec de la seva divul-gació. Tanmateix, l’afany de recollir apor-tacions al nostre patrimoni historiogràfic esconstata en el capítol de veus adreçades ales institucions i els centres documentals, ons’intenta incloure —juntament amb els dife-rents centres arxivístics i documentals—totes aquelles entitats locals que s’encarre-guen del seu l’estímul i dinamització.Altrament, les entrades que tenen cura deles obres cabdals de la historiografia enmolts casos són un complement més deta-llat a la veu del seu autor, les quals podenquedar ben documentades, juntament ambla seva biografia valorativa, si resseguim lesentrades que fan referència a les escoles,conceptes i tendències historiogràfiques quehan marcat la manera de fer història a l’àm-bit de les terres catalanes en una conjuntu-ra determinada, des de les més pretèrites finsa les més recents.Escoles, conceptes i tendències histo-riogràfiques; institucions, centres documen-tals i bibliogràfics i jornades científiques;obres cabdals i col·leccions documentals; aixícom les publicacions periòdiques, és a dir,tots els articles no biogràfics ens vénen rela-cionats, a l’inici del Diccionari (p. 27-32),per a una millor utilització d’aquest.El rigor com estan tractats els diferentsarticles, en molts casos fruit d’una laborio-sa recerca, la qualitat dels seus textos, ava-lats per la signatura d’especialistes en lesdistintes àrees del coneixement —ens reme-tem al llistat de col·laboradors (p. 9-11),per no caure en l’oblit injust—, les fontsconsultades (p. 18), i el bon assessorament—encapçalat per Josep Termes—, fan d’a-quest Diccionari una obra bàsica per a l’in-vestigador i per al coneixement en generaldel que ha estat la nostra història, marcantun camí pioner a seguir en el terreny de lahistòria de la historiografia catalana, la qual,al nostre parer, i com dèiem més amunt, ésuna eina fonamental per aprendre a mirar elmón amb uns altres ulls.Josep Alavedra i BoschUniversitat Autònoma de Barcelona248 Manuscrits 21, 2003 RessenyesMANUSCRITS-21  31/5/05  13:37  Página 248

Ressenyes

https://ddd.uab.cat/pub/manuscrits/02132397n21/02132397n21p247.pdf

Ressenyes

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB