Obra ressenyada: Francis BEZLER, Les pénitentiels espagnols. Contributions a l'étude de la civilization de l'Espagne Chrétienne du Haut Moyen Age. Münster, 1994

Udina i Martorell, Frederic

Diposit Digital de Documents de la UAB

BEZLER, Francia. Les pénitentiels espagnols. Contributions a l'étude de ¡a ci-vilization de l'Espagne Chrétienne du Haut Moyen Age. Münster, 1994,334 p.La Spanische Forschungen des Gorresgeseílechaft, fundada per HeinrichFinke, Wilhelm Neuss, Georg Schreiber, continuada per Johannes Vincke iamb la coUaboració de Quintí Aldea, Theo Berchem, Hans Flache, Hans Ju-retschke i Frederic Udína Martorell, en el seu trenta volum, de la segona seriei a cura d'Odiló Engels, publica aquest interessantíssim llibre que, a mes del seucontingut jurídic, conté dades remarcables per a un estudi de mentalitats; no estracta, dones, d'un pregón tractat de dret eclesiáslic únicament, sino també d'ac-tituds de clergues i fidels durant l'alta edat mitjana: és un veritable conjunt dedades per a un esludi de les mentalitats hispániques a l'alta edat mitjana.En general, el tema deis penitenciáis espanyols no ha interessat a lesgrans figures de la historia de l'església espanyola —García Villada, GarcíaVillosada—, ni ais historiadors de gran relleu —com Menéndez Pidal o Sán-chez Albornoz^, malgrat que el primer d'aquets dos destacáis historiadorss'hagi interessat peí de Silos (com a conseqüéncia de les famoses glosses delcastellá) i D. Claudio amb motiu del seu estudi sobre la ciutat de Lleó al se-gle x, on es parla, un xic de passada, de les penitencies deis espanyols.Alguns insignes especialistes, pero, shan interessat peí tema: M.C. Díazi Díaz que ho féu sobre el penitencial de Córdova; altres —Romero, Pérezde Urbel, Vázquez de Parga, González Riva— han tractat del tema sensegaire penetrado.L'autor del llibre que comentem, escrit en francés, com se'n pot deduirdel títol, estudia, en primer lloc, la posició deis penitenciáis espanyols en elquadre general penitencial; després s'ocupa de la descripció i datado de ca-dascun dets Ilibres penitenciáis (I part); mes endavant, a la II part, tracta dela doctrina deis dits Ilibres, estudia la tipología de les penes (III part) i de lesfaltes (IV part). D'aquesta darrera part cal assenyalar, d'entre els catorzecapítols, el capítol 12 que estudia les supersticions i practiques mágiques,mentre que al final s'analitza la vida deis clergues. Finalment, hi ha un dar-rer aparta! de dita l'tiltima part amb unes conclusions.El llibre queda enriquit per dos índexs de noms propis i de matéries, iuna bibliografía molt completa.L'autor estudia tres penitenciáis espanyols: el de Vigila, el de Silos i elde Cordova. El primer el data a la fi del segle x; el de Silos a la segona mei-tat del segle xi, i, finalment, el de Córdova l'any 976.A continuado apareix la doctrina i el procés penitencial en els Ilibres es-panyols esmentats i els reméis de la penitencia.En la darrera part, la mes extensa, s'analilza la tipología deis delicies,amb catorze eapítols.De gran profit per treure una idea clara de l'estudi del professor Bez-ler recollirem un resum de les conclusions, que ens resulten d' n gran in-terés: els tres llibres penitenciáis espanyols porten manifestament la marcade llur elaborado a la Península: es tracta deis an e gades es-mentals, de Vigila, de Silos i de Córdova, la data deis quals ja s'ha asse-nyalat (segles x-xi). Hi ha estretes relacions entre els llibres: el de Silosderiva del de Vigila, independenment del de Córdova. Respecte a l'origeni la difusió deis textos es pot afirmar que a Espanya ja circulaven els pe-nitenciáis francesos, pero cal admetre textos elaborats al nostre pafs, an-teriors ais tres penitenciáis citats; existiren textos ai nord d'Espanya itambé al sud entre els mossárabs; aquests llibres tingueren una utilitat nosois dinire deis monestirs com ho provarien les glosses, les quals sensdubte ajudarien els clergues humils en la pastoral, és a dir, el poblé en ge-neral. El gran moviment penitencial de tot Europa es dona també a Bs-panya. Aquests llibres teñen un valor documental indubtable.Cal dir abans d'acabar que en aquesta descripció que ens ha donat l'au-tor, els penitenciáis teñen un gran valor per a l'estudi de les mentalitats deisespanyols de l'alta edat mitjana, car no s'ha pas de pensar que aquests llibreses refereixen solament a! clergat, sino a tots els cristians i, per tant, ens po-den donar una clara orientado en aquest sentit.Frederic Vaina i Mariorell

Bibliografia

https://ddd.uab.cat/pub/medievalia/medievalia_a1994n11/medievalia_a1994n11p157.pdf

Bibliografia

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB