Obra ressenyada: NATIONAL RESEARCH COUNCIL. REDISCOVERING GEOGRAPHY COMMITTEE, Rediscovering Geography. New Relevance for Science and Society. Washington DC: National Academy Press, 1997

Feliu Torrent, Jaume

Diposit Digital de Documents de la UAB

Aquest llibre vol ser una síntesi i una ava-luació de la situació de la geografia alsEstats Units, i ha estat elaborat pel Redis-covering Geography Committee, uncomitè creat l’any 1993 per a aquesta fina-litat. Aquest comitè ha tingut el suportde les principals institucions americanes,com ara el National Research Council,l’Association of American Geographers,l’Environmental Research Institute i laNational Geographic Society, entre d’al-tres, i ha comptat amb l’assessorament degeògrafs de renom.El llibre s’estructura en vuit capítols,els sis primers dels quals són una anàlisidels diversos aspectes de la geografia: elstemes clau que tracta, les perspectives d’onparteix, les tècniques que empra, les con-tribucions que aporta en el món acadè-mic o polític. Els dos capítols darrers, encanvi, adopten un caràcter més propositiu,on s’explica quina estratègia hauria de por-tar-se a terme per enfortir el paper de lageografia en el món acadèmic i en la socie-tat en general.Aquest estudi apareix en uns momentsen què, als Estats Units, el nombre de lli-cenciats en Geografia i la demanda labo-ral d’aquesta disciplina ha crescut més queen d’altres carreres. Aquest augment, encanvi, no es correspon amb el fort desco-neixement en molts àmbits, des de lesescoles fins al govern, i especialment a lasocietat, de què és la geografia, quineshabilitats aporta, quins usos pot tenir. Unestudi de 1986 mostrava el gran desco-neixement dels joves nord-americans encultura general geogràfica: la meitat nosabien on era Sud-àfrica, ni eren capaçosd’encertar cap país de Sud-amèrica en unmapa polític. Aquest fet ha preocupat lesinstitucions educatives i per aquest motius’han volgut incrementar els coneixementsgeogràfics a les escoles i a la resta de lapoblació. Tot i l’augment de llicenciats,la geografia als Estats Units és una disci-plina amb pocs practicants i relativamentpoques universitats que imparteixinaquesta carrera. Però, per altre cantó, elselements propis de la perspectiva geogrà-fica, com ara el concepte de lloc o d’es-cala, s’estan estenent a d’altres disciplinesi usos, fora de la geografia, en l’educació,en la presa de decisions.Entre d’altres raons, aquest llibre esva escriure per enfortir les bases cientí-fiques de la geografia en uns momentsde forta responsabilitat social i científica.Això és especialment necessari en unsmoments de canvi social a causa de laglobalització de la política, del comerç,dels problemes ambientals, de crisi de laciència nomotètica, etc. Aquest pot ser,doncs, un context propici, segons elsautors, per al «redescobriment de la geo-grafia».Els capítols que avaluen l’estat actualde la geografia han estat dividits de lamanera següent: «geografia i qüestionsclau», «perspectives geogràfiques», «tèc-niques en geografia», «contribució de lageografia al coneixement científic» i «presade decisions».Les qüestions clau de la geografia nohan de ser, segons els autors, el coneixe-ment dels noms de llocs, rius, muntanyes,coneixements qualificats de massa neutresi poc útils per a l’acció. Han de ser, percontra, aquells que responguin a pregun-tes com ara: per què aquest fenomen ocor-re en uns llocs i no en uns altres? Per quèfenòmens que succeeixen a una escala,afecten una altra escala? Els interessos dela geografia, s’apunta, han de ser aquellsque siguin útils a la societat. Els autorsposen com a exemple diverses temàtiques190 Doc. Anàl. Geogr. 39, 2001 RessenyesNATIONAL RESEARCH COUNCIL. REDISCOVERING GEOGRAPHY COMMITTEERediscovering Geography. New Relevance for Science and Society.Washington DC: National Academy Press, 1997, 234 p.ISBN 0-309-05199-1DAG 39 001-206  22/7/02  18:33  Página 190útils, com ara el benestar econòmic, ladegradació ambiental, el conflicte ètnic,la salut, el canvi climàtic o l’educació. Lesrecerques han de ser útils, per tant, alscientífics, als polítics, als educadors i alsector privat. Des d’aquest punt de vistaaltament pragmàtic, no sembla que hihagi lloc, doncs, per als temes d’investi-gació que no siguin útils a cap d’aquestscol·lectius.El capítol sobre les perspectives geogrà-fiques és molt més dens, i més interes-sant. Es tracta, primerament, d’unaintroducció als conceptes de lloc, inter-dependència entre llocs i entre diversesescales. Tot i que el concepte de lloc esdesenvoluparà en capítols posteriors, enaquest sorprèn que el concepte de lloc eslimiti a la definició que en feia Hägers-rand l’any 1970. Per altre cantó, es defen-sa que la geografia és una ciència, tradi-cionalment, de síntesi, que integra lesdinàmiques ambientals i socials sobre elterritori. Tot i aquesta premissa, aquestaafirmació no s’acaba de demostrar en elsexemples que es van proposant, ja que esveu una diferenciació força dràstica entreuns estudis de marcat caràcter social i unsaltres de fort pes físic, amb un granpredomini dels primers. La representa-ció de l’espai és la tercera dimensió de lesperspectives geogràfiques, i mostra la car-tografia, sobretot la digital, com un ins-trument amb grans potencialitats. Final-ment, les epistemologies geogràfiques sónl’última perspectiva descrita. Aquest apar-tat és sorprenent, especialment des delpunt de vista europeu. Pels autors de lapublicació, la història epistemològica dela geografia comença després de la Sego-na Guerra Mundial, amb el positivismequantitatiu. Abans d’aquesta data no sem-bla que hi hagués cap més epistemologiani altres maneres de fer geografia. Aixídoncs, la gènesi epistemològica de la geo-grafia comença amb la geografia quanti-tativa, i la reacció posterior al quantita-tivisme és el que fa sorgir els enfocamentsmarxistes, culturals, feministes, postco-lonials… Un fet destacable que es trobaal llarg de tot el llibre, i que seguramentexplica aquest lag, és que els autors citatsen els diversos exemples són únicament,amb poquíssimes excepcions, nord-ame-ricans. La pràctica de la geografia descritaen aquesta publicació està exclusivamentcentrada en els Estats Units, sense inter-ferències, ni teòriques ni pràctiques,d’altres països.El capítol següent, «Tècniques en geo-grafia», fa un repàs interessant de les tèc-niques d’observació, representació i anà-lisi de les dades geogràfiques. El text vaacompanyat d’uns quadres molt útils queexposen exemples pràctics d’investiga-cions que han utilitzat aquestes tècniques.Les tècniques que s’hi exposen amb mésprofunditat, i que representen un dife-rencial de la geografia davant altres dis-ciplines, són els sistemes d’informaciógeogràfica (SIG) i l’estadística i la mode-lització espacial. Tot i els avenços fets enl’anàlisi amb SIG, els autors auguren queel desenvolupament futur d’aquestes tec-nologies serà encara molt més gran. Talcom s’escriu, «un geògraf educat fa vint-i-cinc anys quedaria sorprès de les tècni-ques de SIG actuals; però quedaria enca-ra més astorat del que no s’ha fet encara[…]: la unió del SIG i l’estadística com-plexa» (p. 57).El capítol titulat «Contribució de lageografia al coneixement científic» és unaexcel·lent síntesi dels enfocaments de lageografia contemporània, encara quenomés s’hi citin geògrafs angloamericans.S’hi desenvolupen àmpliament els con-ceptes de lloc (the distinctiveness of Place),la complexitat dels processos territorials(territoriality), els sistemes complexos, lainterdependència entre escales territorials,tot descrivint múltiples exemples on esveu reflectida la utilitat d’aquestes teories.S’hi citen estudis interessants que mos-tren l’aportació de la geografia en diver-sos camps com ara l’econòmic (explica-ció dels canvis de patró en la localitzacióde les empreses als EUA, el sorgiment delRessenyes Doc. Anàl. Geogr. 39, 2001 191DAG 39 001-206  22/7/02  18:33  Página 191Silicon Valley), el demogràfic (conflicte ipoblació a Los Àngeles, patrons de migra-ció regional als EUA) o el climatològic(climatologia urbana, afectació dels focsa Sud-amèrica).El sisè i últim capítol, que explica quèés i per a què serveix la geografia, estàdedicat a la contribució de la geografiaen la presa de decisions, a l’actuació en elmón de les polítiques públiques i delsnegocis. Com és natural, el gran volumde les decisions on la geografia hi té unpes important ha estat en el primer camp,les polítiques públiques. A escala regio-nal i local, els receptors principals delsestudis geogràfics han estat les polítiquesurbanes, els responsables dels recursoshídrics i les empreses de màrquetingcomercial. Un exemple curiós de pràcti-ca geogràfica fa referència als tribunals.Com s’hi explica, els geògrafs són cridatssovint a les corts de justícia per testificar,com a observadors experts, a favor o encontra de la legalitat de certes polítiques,especialment ambientals. No crec que espuguin comptabilitzar gaires casos comaquests en el nostre país. A nivell nacio-nal, la recerca geogràfica ha servit perprendre decisions en diversos camps, comara la política energètica, la distribucióelectoral, la reestructuració econòmica,la planificació de seguretat nuclear i elrisc d’inundacions. Finalment, a nivellinternacional, els geògrafs han ajudat adonar indicacions sobre el canvi climàtico la reestructuració política i econòmicaglobal.La segona part del llibre correspon al’apartat proactiu de la reflexió. En elsdos últims capítols es recepten una sèriede mesures per enfortir la geografia coma ciència i difondre-la a la societat. Enaquest sentit, els autors aprofiten tambéper assegurar que la geografia pot aju-dar a fer dels Estats Units una naciómillor, i no s’estalvien un cop d’efectepatriòtic esmentant que el primer geò-graf d’Amèrica seria el president Tho-mas Jefferson, que el 1781 publicaval’obra geogràfica Notes on the State ofVirginia.Les recomanacions són diverses, peròles podríem agrupar en dues. En primerlloc, es proposa que la recerca en geo-grafia hauria de dirigir-se cap a unes àreesprioritàries, accentuant el valor que potaportar en els estudis la col·laboracióamb altres disciplines, com ara l’econo-mia, la sociologia, la biologia, etc., és adir, la multidisciplinarietat. Les recer-ques proposades es dirigirien a: l’estudidels sistemes complexos amb l’aplicacióde models matemàtics, els canvis glo-bals de la terra (polítics, econòmics,ambientals, etc.), l’estudi del continuumglobal-local i el seu moviment transes-calar, la comparació de casos d’estudi através de sèries llargues de dades i, final-ment, la representació espacial de carto-grafia amb SIG.Amb tot, els autors creuen que la con-tribució de la geografia no ha de sernomés en el camp de la recerca, sinótambé en tots els nivells educatius, fomen-tant l’ús de tècniques multimèdia i altresrecursos educatius innovadors. En segonlloc, per tant, es planteja la necessitatd’augmentar els coneixements geogràficsen l’ampli ventall educatiu, tant en lesescoles com en la resta de la societat. Iaquests objectius han de ser liderats perles múltiples organitzacions i associacionsque tenen un interès directe en la geo-grafia. Hem de tenir en compte, en aquestcas, que el context americà, tant de lesescoles com de la població, és força dife-rent de l’europeu.Així doncs, en definitiva, si se segueixenaquestes recomanacions, la geografia, lasocietat i el país en sortiran beneficiats.Aquest és el missatge optimista que voldifondre, de manera molt correcta, el textque acabem de comentar.Jaume Feliu i TorrentUniversitat de GironaSecció de Geografiajaume.feliu@udg.es192 Doc. Anàl. Geogr. 39, 2001 RessenyesDAG 39 001-206  22/7/02  18:33  Página 192

Ressenyes

http://ddd.uab.cat/pub/dag/02121573n39/02121573n39p190.pdf

Ressenyes

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB