Gasull i Embid, Armengol

Gasull, Armengol

Diposit Digital de Documents de la UAB

http://www.gsd.uab.catFórmules i filatèliaArmengol GasullDepartament de Matemàtiques, Edifici C, Universitat Autònoma de Barcelona,08193 Bellaterra (Barcelona) Spain. gasull@mat.uab.catEl col.leccionisme és un entreteniment que no tothom comparteix. Es deu portar als gens.De fet, jo encara recordo quan amb uns deu o dotze anys convencia al meu pare per a que emportés a passejar els diumenges al matí per la Plaça Reial per a veure les paradetes de segells.Aquest entreteniment es va anar apagant amb l’adolescència fins que a l’any 2000, amb l’ocasióde l’Any Mundial de les Matemàtiques, van començar a aparèixer segells dedicats al tema enqüestió, vegeu uns quants a la figura 1.Figure 1. Sis segells commemorant l’Any Mundial de les MatemàtiquesA l’entorn d’aquest període també va sortir publicat el llibre de R. J. Wilson, Stampingthrough Mathematics, dedicat a la filatèlia matemàtica amb una sel.lecció preciosa de segellsamb aquesta temàtica, vegeu [3]. Llegint el seu pròleg em vaig assabentar que aquest llibreés un recull dels articles força entretinguts, del mateix autor que apareixen regularment, i desde 1984, a la secció Stamp Corner de la coneguda revista The Mathematical Intelligencer. Unllibre anterior sobre el tema, publicat en castellà i anglès, és Las Matemáticas en los sellos decorreos editat amb ocasió del VIII Congres Internacional d’Educació Matemàtica, [2]. Tambéés interessant consultar la publicació molt posterior [1], editada per “el Instituto Nacional deEstadística”, que conté imatges de diversos segells sobre temes relacionats amb l’Estadística.Potser va ser per a tornar-me a sentir com quan era un nen, però en veure els segells dedicatsa l’Any Mundial i algun dels dels llibres esmentats em vaig animar de nou a ser col.leccionista.Em vaig decidir per a col.leccionar segells, monedes i bitllets amb temàtica científica, fentespecial èmfasi en les matemàtiques i la física.1This is a preprint of: “Fo´rmules i filate`lia”, Armengol Gasull, Not´ıcies SCM, vol. 37, 49–54, 2015.2En Xavi, l’editor actual del Noticies, coneixent la meva afició, m’ha convidat a preparar unpetit escrit il.lustrat sobre el tema, que he acceptat sense dubtar. El que més m’ha costat ésdecidir cap a on enfocar-lo. Ràpidament, diverses opcions m’han vingut al cap: fer una sel.leccióde segells dedicats als matemàtics més famosos i influents; fer una sel.lecció on surtin imatgesi figures relacionades amb matemàtiques; buscar segells que incloguin fórmules matemàtiques;o potser una sel.lecció mixta, on aparegui una mica de cada cosa. Finalment, tal i com el títold’aquest escrit mostra, m’he decidit per una sel.lecció de segells amb fórmules o expressionsmatemàtiques. La raó és molt senzilla, són els que més m’agraden.Començarem amb quatre segells que contenen fórmules “elementals”, vegeu la figura 2. Hipodem veure productes, l’àrea i el perímetre d’un quadrat, el teorema de Pitàgores o la definicióde la tangent d’un angle.Figure 2. Fórmules senzillesTambé tenim un segell, bé de fet dos, per una de les fórmules més omnipresent, (a + b)2 =a2 + 2ab+ b2,Figure 3. El quadrat d’una sumaComplicant una miqueta més la cosa, però encara dins del Batxillerat, al menys en els meustemps, ens apareix el binomi de Newton o el triangle de Pascal, que dit sigui de pas, semblaser que ja era conegut de ben abans del temps de Pascal a Xina (des de 1303). De fet, en eltriangle els números estan escrits en xinès, vegeu la figura 4.Figure 4. Binomi de Newton i triangle de Pascal3Seguint en el Batxillerat, exposem a la figura 5 un segell sobre la funció exponencial i ellogaritme (dins de la bonica serie “las 10 fórmulas matemáticas que cambiaron la faz de laTierra”) i un altre on es mostra un gravat d’Euler, un políedre i la fórmula de la característicad’Euler d’un políedre sense forats: e − k + f = 2. En aquesta fórmula e, k i f denoten el seunúmero de vèrtexs, arestes i cares, respectivament. Així pel políedre de la figura, e = 12, k = 30i f = 20, i per tant 12− 30 + 20 = 2.Figure 5. Exponencial i logaritme, i característica d’EulerPer si us ha entrat la curiositat, les deu fórmules triades a la sèrie de segells nicaragüencssón: 1 + 1 = 2, el Teorema de Pitàgores, la llei de la palanca d’Arquimedes, la definiciód’exponencial i logaritme de la figura anterior, la llei de la gravitació de Newton, la llei deMaxwell de l’electromagnetisme, la famosíssima fórmula d’Einstein E = mc2, la llei d’ones demateria de Broglie, la llei de l’entropia de Boltzmann i la llei de Tsiolkovskii sobre el movimentdels coets. Qualsevol d’aquests segells seria també adequat per a ser inclòs en aquesta sel.lecció.També són interessants els segells de la figura 6 dedicats als nombres complexos. Per exempleal primer d’ells hi apareix la fórmula eiϕ = cosϕ+ i sinϕ.Figure 6. Exponencial complexa i representació de nombres complexosEn aquest punt voldríem destacar uns quants segells dedicats a certs números concrets. Aixíper exemple a la figura 7 mostrem els dedicats al nombre d’or (o raó àuria) Φ = (1 +√5)/2 i alnombre primer 213 466 917 − 1. Recordeu que els nombres primers de la forma 2n − 1 es coneixencom primers de Mersenne.Figure 7. Nombre d’or i el 39è primer de MersenneLa tipografia d’aquest segell de Liechtenstein no és prou cuidada, ja que(1 +√5)/2 =1.61803398874989484820458683436563811772030917980576 . . .Per tant a la última fila del segell hi ha dos errors: en particular, falta un 6 després de laseqüència 365 i l’últim 1 ha de ser un 7.4Pel que l’autor sap, en al moment d’escriure aquest escrit es coneixen 48 nombre primers deMersenne, essent el més gran 257 885 161 − 1. El que apareix al segell de la dreta de la figura ésel que fa 39 de la llista, va ser trobat l’any 2001 i té 4 053 946 dígits.En aquest recull no pot faltar el número pi. El segell de l’esquerra de la Figura 8 té com afons alguns dels dígits d’aquest número. Com a curiositat direm per exemple que els númerosque apareixen a la primera fila del segell corresponen als que hi ha en la tercera i quarta fila del’expressió decimal:pi = 3.141592653589793238462643383279502884197169399375105820974944592307816406286208998628034825342117067982 . . .Al segon segell de la figura 8 apareixen com a fons diverses vegades el primers decimals de pi,aquest cop començant amb 3.14 . . . També és interessant comentar que el rectangle de la figurarepresenta la partició del rectangle amb base 177 i alçada 176 en quadrats de costats enters.Els dos que toquen al costat superior de costats 99 i 78. Els quatre que toquen a la base ambcostats 77, 34, 25 i 41. El que toquen al costat dret amb mides 78, 57 i 41 i els tres interiorsde més a l’esquerra (de dalt a baix) amb costats 21, 43, 9. El quadrat interior que queda ambcostat 16.Figure 8. Alguns decimals de piDels dos segells de la figura 9, el primer ens dona una aproximació força bona de pi. De fet,al segle V, el matemàtic xines Tsu Ch’ung-Chih va provar que 3.1415926 < pi < 3.1415927.Al segell hi apareix un gravat seu i l’aproximació donada per la mitjana d’aquests valors,3.14159265. Ell també va demostrar que la fracció 355/133 (molt fàcil de recordar (113/355)−1)aproxima pi amb error menor que una milionèsima. Aquesta aproximació va trobar-se moltmés tard a occident. En el segon apareix la gràfica del logaritme neperià, el número e i unaaproximació de ln 2 = 0, 69314718 . . .Figure 9. Aproximacions de pi i ln 2Entrem a continuació en una matemàtica més avançada amb segells dedicats a resultatsfonamentals d’aquesta ciència i comencem amb un parell de segells on hi trobem notacionsmatemàtiques: un sumatori, una unió i una integral de línia, vegeu la figura 10.5Figure 10. Sumatori, unió i integral de líniaAls resultats de la figura 11 tenim “enunciades” la Llei dels grans nombres (J. Bernoulli) i lafórmula integral de Cauchy.Figure 11. Llei dels grans nombres i fórmula de CauchyDe manera similar, a la figura 12 tenim un altre segell emès amb motiu de l’any de lesMatemàtiques a on hi veiem el nombre pi, la funció zeta de Riemman, el Teorema de Stokes il’equació diofàntica associada al Teorema de Fermat. Al segell del costat veiem les propietatsque ens defineixen el quaternions de Hamilton.Figure 12. Fórmules diverses i propietats dels quaternionsEn el següent segell doble de la figura 13, dedicat als matemàtics grecs Caratheodory i Tales,ens apareix per exemple un problema variacional.Figure 13. Un problema variacionalEls següents dos segells de la figura 14 mostren a Liapunov amb una integral primera, pre-sumiblement per a ser usada com a funció de Liapunov, i la factorització única d’un ideal coma producte de potències d’ideals primers, juntament amb la imatge d’en Dedekind.6Figure 14. Integral primera i factorització d’idealsPodem veure en la figura 15 la famosa llei de NewtonForça = massa× acceleració,escrita com ∆(mv) = F∆t, així com un segell dedicat a Ramanujan on hi apareix un trossetd’una de les moltes increïbles igualtats que va demostrar.Figure 15. Llei de Newton i un tros de fórmula de RamanujanTambé dedicat a Newton, tenim a la figura 16 un segell triangular on apareix la llei de lagravitació universal,G = FM1M2R2.Com no, hi ha gent interessada en col.leccionar segells amb formes variades. Per exem-ple, també hi ha segells (no dedicats a les matemàtiques) circulars, hexagonals, pentagonals,trapezoïdals, romboïdals, . . .Figure 16. Llei de la gravitació universalA les imatges de la figura 17 hi apareix a l’esquerra Helmholtz, famós entre d’altres coses perl’estudi de certes equacions integrals, i a la pissarra de darrera seu unes derivades parcials, i al’altre segell, una equació diferencial de tercer ordre associada a un problema mecànic.Figure 17. Derivades parcials i equació diferencialEn els dos segells russos dedicats a científics del segle XX de la figura 18, al primer d’ells hipodem veure l’operadorfh(x) =1h∫ h2−h2f(x+ t) dt,i al segon una sèrie convergent.7Figure 18. Operador i sèrie convergentEn el segell txecoslovac de la figura 19 apareixen tres matemàtic i físics del pais i de fonsunes desigualtats, que semblen ser part d’un resultat de teoria de nombres.Figure 19. DesigualtatsAcabem aquesta selecció d’imatges amb dos segells xinesos on es mostren els èxits recents delsseus investigadors, vegeu la Figura 20. En el segell de l’esquerra es presenta un dels resultatsrecents més potents sobre la Conjectura de Goldbach. Recordem que aquesta va ser presentadaper Goldbach a Euler en un peu de pàgina d’una carta, l’any 1742, i assegura que tot nombreparell (més gran que dos) es pot escriure com la suma de dos nombres primers. La conjecturano està encara resolta, però un resultat de Chen Jing-Run de 1966, implica que tot númeroparell suficientment gran es pot escriure com la suma d’un número primer i un altre númeroque és producte de com a molt dos primers. De fet la notació (1, 2) que apareix al segell fareferència a la descomposició “1 primer més un producte de com a molt 2 primers”. Al segellde la dreta, dedicat a Xiong Qinglai, especialista en funcions enteres i meromorfes, apareixescrit: “Étant donée une fonction meromorphe, il existe au moins une direction D. . . convergepour tous les α . . . diverge sauf pour. . . ”. Potser és el segell més proper a incloure un enunciatmatemàtic complert.Figure 20. Conjectura de Goldbach i teoria de funcions meromorfesA part dels segells també hi ha altres objectes filatèlics que es poden col.leccionar i que sónforça interessants. Tenim per exemple les fulles i els sobres de primer dia. Com a exemple delprimer cas veiem a la figura 21 una fulla on hi ha arguments matemàtics. En particular el delmig és una “demostració”:(x1 =m√a, xn+1 =m√a+ xn, x = limn→∞xn)⇒ (xm = a+ x)De fet, essencialment l’únic que falta argumentar en la fulla filatèlica és l’existència del límit.8Figure 21. Algunes demostracionsEn els sobres de primer dia (sobres emesos i timbrats el dia en que surt a circulació el segell),apart del segell hi ha més informació relacionada amb ell. El mata-segells també pots serespecialment interessant, com en el cas de la figura 22, on tenim un segell dedicat a Gauss, i aon hi podem veure l’àrea2√pi∫ x0e−t2dt,corresponent a una densitat de tipus gaussià.Figure 22. Sobre de primer dia amb mata-segell matemàticEncara que m’alegra poder dir que tinc la major part dels segells que apareixen en aquestescrit i els podria haver escanejat per a il.lustrar-lo, les imatges han estat obtingudes de lameravellosa plana web de Jeff Miller (http://jeff560.tripod.com/stamps.html), on regu-larment es pengen aquestes imatges amb molt bona qualitat. La informació d’algun dels segellsha estat obtinguda dels articles corresponents del Stamp Corner de The Mathematical Intelli-gencer. A la plana web de Hung Manh Bui,http://www.maths.bris.ac.uk/ hb0262/miscellany.htmhi ha una gran sel.lecció de segells i sobres de primer dia matemàtics escanejats.També m’agradaria comentar que, fins i tot hi ha una revista de filatèlia matemàtica, Phil-amath, que es pot obtenir per subscripció i de la que per exemple el volum XXXIII, No. 2,d’octubre de 2011 es pot veure a http://mathstamps.org/October%202011.pdf.Voldria acabar reflexionant sobre alguns dels avantatges que penso que m’ha aportat aquestafició. En primer lloc, crec que m’ha ajudat a conèixer una mica més la història i cronologiade les matemàtiques. També m’ha fet pensar en la importància que han donat diferents païsosa la ciència. No és descabellat considerar que hi ha una certa correlació entre ciència dequalitat i quantitat de filatèlia científica. Així, ens ambdues llistes apareixen en els primersllocs Alemanya (DDR i BDR), EEUU, França, Polònia, Rússia (URSS), UK,. . . .A un nivell més personal, m’ha fet gaudir d’un turisme una mica diferent. Recordo, perexemple, passejar pels carrerons de Praga buscant aquella petita filatèlia que tot col.leccionistadesitja trobar. I, un cop trobada, la cerca de segells especials, xerrant sense pressa amb eldependent, començar parlant d’ells i acabant amb qualsevol altre tema,. . . , vaja disfrutant dela vida. Finalment, i molt important, l’alegria que m’han proporcionat molts amics, que durant9els seus viatges arreu i coneixent la meva “petita mania”, s’han recordat de mi i, somrient, m’hanportat un petit tresor.L’autor esta recolzat pels projectes MINECO/FEDER MTM2013-40998-P i per la General-itat de Catalunya, projecte 2014SGR568.References[1] La Estadística en la Filatelia mundial del siglo XX. Instituto Nacional de Estadística, Madrid 2009.[2] Gutiérrez, S. i Tarancón, M., Las Matemáticas en los sellos de correos. SMPM Emma Castelnuovo,1996.[3] Wilson, R. J., Stamping through Mathematics. Springer-Verlag, New York, 2001.

Fórmules i filatèlia

https://ddd.uab.cat/pub/artpub/2015/gsduab_4112/Gas2014.preprint.pdf

Fórmules i filatèlia

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB