Obres ressenyades: Francesco BENIGNO, Espejos de la revolución. Conflicto e identidad política en la Europa moderna. Barcelona: Crítica, 2000 ; Miguel Ángel MARTÍNEZ RODRÍGUEZ, La cuna del liberalismo. Las revoluciones inglesas del siglo XVII. Barcelona: Ariel, 1999

Varo Moral, Nàdia

Diposit Digital de Documents de la UAB

la biografia del bisbe Tomàs o la descrip-ció del funcionament intern de la cate-dral), però que al mateix temps obren cla-rament unes línies d’investigació queforçosament hauran de ser configurades.Girona esdevé, en aquestes dues obres, ellaboratori d’experiències on es projectenmacroteories històriques, que, en el casde la ciutat del Ter, presenta trets bencaracterístics i definitoris. La individuali-tat dels personatges importa tant com laseva pertinença a un col·lectiu, en lamesura que permeten dibuixar diferentspsicologies i estratègies de l’Occident del’època moderna. Per això, al llibre deMontserrat Jiménez trobo a faltar uníndex onomàstic (tenint en compte lagran quantitat d’actors que hi transiten).Amb tot, són dos assajos molt recomana-bles per a aquells interessats en la vessantreligiosa del XVIII, que trenquen d’unavegada per totes una visió historiogràfica—plena d’apriorismes sense fona-ments— que només veu a l’Europa delsegle XVIII el pensament antireligiós, unimaginari que, sens dubte, no afectàamplis sectors socials, puix que oblida elcaràcter elitista de l’anomenada «Repú-blica de les Lletres».Rubèn Coleto i FernàndezUniversitat Autònoma de BarcelonaRessenyes Manuscrits 19, 2001 211Francesco BENIGNO, Espejos de la revolución. Conflicto e identidad política en la Europa moder-na, Barcelona: Crítica, 2000, 300 p.Miguel Ángel MARTÍNEZ RODRÍGUEZ,La cuna del liberalismo. Las revoluciones inglesas del siglo XVII, Barcelona: Ariel, 1999, 221 p.La historiografia sobre les revolucionseuropees d’època moderna ha generatuna àmplia bibliografia i un intens debat.Els llibres de F. Benigno i M. A. Rodrí-guez en són mostres recents.F. Benigno és un especialista enhistòria economicosocial de l’edatmoderna en l’àmbit mediterrani. Exer-ceix com a professor d’història modernaa la universitat de Teramo (Itàlia). Entreles seves obres destaca La sombra delrey. Ministros y lucha política en laEspaña del siglo XVI (1992).M. A. Martínez Rodríguez primera-ment va centrar les seves investigacionsen la demografia catalana d’època moder-na, encara que posteriorment ha estudiatles estructures polítiques del Principat i lapolítica anglesa del segle XVII. És profes-sor de la Universitat de Barcelona.«La revolución, ése poderoso mitode nuestro tiempo, está perdida» (p. 7).Amb aquesta contundent frase, F. Benig-no inicia un estudi que, a més d’intentarmostrar quina ha estat la visió de lesrevolucions europees de l’edat modernaper part de la historiografia del segle XX,n’intenta formular una explicació alter-nativa. La interpretació clàssica de lesrevolucions ha tingut un caràcter social is’ha plantejat en termes de progrés. Entreels anys cinquanta i setanta del segle pas-sat va començar a ser qüestionada per leslectures històriques revisionistes. Elrevisionisme subratllava el caràcter con-juntural dels esdeveniments i en feia unainterpretació ideològica o política. L’au-tor afirma que Espejos de la revoluciónés un intent d’evitar l’expulsió de lesrevolucions de la història de l’Europamoderna, ja que els revisionismes podenconvertir-les en esdeveniments casuals oen canvis de paradigmes, revolucions deparaules.En el primer capítol s’analitza la tra-jectòria del revisionisme entorn de la Re-volució Francesa (1789-1799) i la Revo-lució Anglesa de 1640-1660. S’hi trobena faltar referències respecte a la inter-pretació clàssica aplicada a la RevolucióFrancesa. L’autor hi destaca les profun-des diferències entre el revisionisme dela Revolució Francesa, concentrat en lahistòria ideològica i cultural, i el de laRevolució Anglesa, que es basa en lahistòria política i fàctica. F. Benigno esdistancia de la interpretació clàssica,però adopta una postura molt crítica ambaquests revisionismes, que qualifica deparcials.Seguidament, descriu el desenvolu-pament dels debats entorn del conceptede «crisi del segle XVII», atès que a par-tir dels anys cinquanta va estar moltrelacionat amb la discussió de la natura-lesa de les revoltes i revolucions. Enaquest capítol introdueix una sèrie d’ele-ments de debat poc rellevants per a a lareflexió entorn de la historiografia de larevolució, com el debat referent a lesrepercussions de la crisi a Itàlia. L’autorés contrari a la idea de crisi general delsegle XVII, encara que considera correc-te utilitzar el concepte de crisi entre elsanys 1640 i 1650. En aquests anys vanproduir-se una sèrie de revolucions aFrança, Anglaterra, Nàpols, Sicília,Holanda i Portugal, manifestació de lacrisi de les monarquies basades en l’e-xercici del poder per part d’un primerministre.Les consideracions de caràcter glo-bal contrasten amb el posterior estudi dedos fenòmens insurreccionals menysconeguts: la Fronda (1648-1653) i larevolta antiespanyola de Nàpols (1647-1648). La Fronda, a França, es va carac-teritzar per aplegar un ampli front d’inte-ressos contra la política desenvolupadapel primer ministre Mazzarino, que com-portà un augment de la pressió fiscal, lacentralització de l’aparell administratiu ila restricció de l’espai polític. En les suc-cessives revoltes de la Fronda hi van par-ticipar juristes del parlament, la noblesa iles elits locals tradicionals, entre d’al-tres. En la revolta antiespanyola deNàpols (anomenada per F. Benigno «elmisteri de Masaniello») els sectors popu-lars van assolir un elevat protagonisme ivan enfrontar-se a la noblesa. L’anàlisid’aquestes dues revolucions frustradespermet a l’autor plantejar la revoluciócom a moment de radicalització políticaen el qual l’esfera política s’obre a grupsi individus que normalment no podenparticipar-hi. Es produeix una desestruc-turació de l’ordre jeràrquic de la societat,fet que condueix a l’acceleració de lacomposició i descomposició de grupssocials i, per tant, al sorgiment de nousgrups.A Espejos de la revolución l’anàliside la involució de la historiografia de lesrevolucions de l’edat moderna és com-plexa i pormenoritzada. Les propostesd’interpretació de l’autor estan basadesen aproximacions bibliogràfiques alsdiversos temes. Tanmateix, els estudisamb fonts primàries són puntuals. Arribaa conclusions que reprenen l’interès perla dimensió social de la revolució, enca-ra que allunyant-se del concepte de con-flicte de classes, propi de la historiogra-fia marxista. Potencia una imatge moltdinàmica i fluida de la societat de l’edatmoderna. L’autor no veu motius per dis-tingir entre revoltes i revolucions, peraixò qualifica de revolucions fets que,com la Fronda, tradicionalment s’handenominat «revoltes».Pel que fa a aspectes formals, es potpercebre que la redacció provoca dificul-tats de comprensió del text. Aquest fet ésagreujat per la profusa utilització denotes, que constitueixen la meitat del lli-bre i s’agrupen al final. L’àmplia biblio-grafia consultada justifica una gran partd’aquestes notes, però n’hi ha moltes decaràcter explicatiu. Resulta paradoxall’absència d’un apartat específic dedicata la bibliografia.212 Manuscrits 19, 2001 RessenyesPer la seva banda, M.A. MartínezRodríguez tracta el tema de les revolu-cions d’una manera molt diferenciada.La cuna del liberalismo és una atractivaaproximació a les revolucions anglesesdel 1640 i 1688 a partir de textos de lamateixa època. Possiblement, per aixòforma part de la col·lecció «Ariel Practi-cum». Inclou un capítol on se sintetitzael desenvolupament històric que em-marca aquests processos i, al final, unglossari. L’autor situa els conflictes reli-giosos com a element central per com-prendre les dues revolucions, i dedicauna gran atenció als episodis on s’en-fronten monarquia i parlament. A des-grat del títol del llibre, no fa cap referèn-cia al liberalisme.La síntesi històrica tendeix a eludirl’especificació de les causes de la revolu-ció de 1640 i destaca el factor religióscom a element d’oposició a la monar-quia. Crida l’atenció la insistència en laindiferència o hostilitat de la població ala guerra civil entre els partidaris de lacorona i els del parlament (1642-1648).Després de l’execució de Carles I i laproclamació de la república (1649), fa unbalanç de les actuacions de Cromwell,on se n’ometen alguns aspectes negatius.En tractar el tema de la Restauració,insisteix en el fet que la monarquia res-taurada el 1660 en Carles II no era exac-tament com l’anterior i en el fet que elsantics problemes no havien estat resolts.El regnat de Jaume II s’analitza en fun-ció de la Revolució Gloriosa (1688) i, uncop aquesta és descrita, al·ludeix lesmesures legislatives immediatamentposteriors. Aquest capítol, més que unaintroducció, sembla un recordatori delsconeixements previs necessaris per a lacomprensió dels textos. S’hi utilitzennombrosos conceptes que no s’hi expli-quen, fet solucionat parcialment amb elglossari.La part més significativa del llibre ésel conjunt de documents del períodeestudiat, on trobem textos jurídics, car-tes i diaris personals, acords polítics, etc.S’hi troben ordenats cronològicament iagrupats per capítols. Cada capítol vaprecedit d’un comentari dels textos queconté, que consisteix bàsicament en unresum amb una contextualització discre-ta. Podria haver-se utilitzat per ampliarelements que no quedaven prou aclaritsper la síntesi històrica. En destacal’absència de documents referents a lasituació social i econòmica, cosa quedóna la imatge d’una política aïlladad’altres processos històrics contempora-nis. El primer capítol d’aquesta partexplica la situació anterior a la Revolu-ció de 1640. Està dividit en àmbits temà-tics, amb els seus comentaris corresponents. En aquest cas, el criteri cro-nològic es deixa de banda. Hi trobemtextos des de 1603 i importants parènte-sis temporals, com en el cas dels «Onzeanys de tirania» (1629-1640). Posterior-ment, no s’hi fan referències al desenvo-lupament de la guerra civil ni al newmodel army (exèrcit al servei del parla-ment). Els textos permeten una àmpliadescripció de la personalitat de Crom-well, però també hagués estat útil lainclusió de textos on es parlés específi-cament de la seva actuació en el govern.Des de 1649 fins a 1660 l’absència dedocuments il·lustratius de la políticaeconòmica i internacional és especial-ment notòria, ja que entre aquests anyses va elaborar la primera acta de navega-ció (1651) i es produí la primera guerraangloholandesa (1652-1654). Les des-cripcions del procés de la Restauració ila Revolució Gloriosa són molt encerta-des i, en l’últim cas, considerem interes-sant la inclusió d’un document que mos-tra la reacció de Jaume II davant el seudestronament.Malgrat que omet alguns aspectesque es poden considerar rellevants, el lli-bre permet fer-se una idea clara deldesenvolupament de les revolucionsangleses del segle XVII. M.A. Martínezafirma que vol donar consciència de laRessenyes Manuscrits 19, 2001 213necessitat d’estudiar aquestes revolu-cions globalment, en consonància amb latendència dels anys vuitanta a valoritzarels esdeveniments posteriors a 1660. Pelplantejament del llibre, cal inscriure’l enel marc de la historiografia postrevisio-nista, ja que dóna gran importància a laideologia i als debats constitucionals.Espejos de la revolución i La cunadel liberalismo són una mostra del qües-tionament dels postulats revisionistes. Enel primer cas, la crítica és clara i explíci-ta. En el segon, l’autor s’allunya de l’en-foncament eminentment factual del revi-sionisme anglès, que tendeix a donarpoca importància als enfrontaments entrela monarquia i el parlament. Aquestesobres són exemples d’un conjunt mésampli de treballs de caràcter postrevisio-nista. Això fa pensar que les sospites deF. Benigno sobre l’exclusió de la revolu-ció de la història moderna, probablement,no es veuran confirmades.Nàdia Varo MoralUniversitat Autònoma de Barcelona.214 Manuscrits 19, 2001 Ressenyes

Ressenyes

https://ddd.uab.cat/pub/manuscrits/02132397n19/02132397n19p211.pdf

Ressenyes

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB