Aquest article ha estat elaborat dins el marc del projecte d'investigació «The Latin Talmud and its Influence on Christian-Jewish Polemic», finançat per l'European Research Council de la Unió Europea (FP7/ 2007-2013 / ERC Grant agreement n. 613694 [http://pagines. uab.cat/lattal]); també, al seu torn, és el resultat escrit de la conferència «Lex super os vel in ore: la traducció del Talmud ( תורה שבעל פה ) al llatí durant el segle xiii», presentada per U. Cecini, Ó. de la Cruz i E. Vernet durant l'assemblea anual celebrada per la Societat Catalana d'Estudis Hebraics el dia 2 de juny de 2015 a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans.L'objectiu d'aquest article és el d'oferir alguns dels trets característics presents en la traducció llatina del Talmud, anomenada Extractiones de Talmud, que fou elaborada a París pels volts de 1244-1245. Aquestes Extractiones de Talmud són importants pel fet que configuren la primera traducció més o menys extensa del Talmud. Aquesta primera traducció llatina es caracteritza per ser força extensa, però no pas completa, car ofereix una selecció de diferents llocs talmúdics, amb finalitat teològica i pensada per a la refutació del judaisme. Feta una breu presentació del context en què neix aquesta traducció llatina, se'n fa una descripció del text, bo i comentant-ne alguns exemples, per tal de valorar-ne la qualitat
