Obres ressenyades: J. ANDRÉS-GALLEGO (ed.), La historia de la Iglesia en España y el mundo hispano. Múrcia: UCAM-AEDOS, 2001 ; J. ALBAREDA I SALVADÓ (ed.), Política, religió i vida quotidiana en temps de guerra (1705-1714). El dietari del Convent de Santa Caterina i les memòries d'Honorat de Pallejà. Vic: Eumo Editorial, 2001

Ribas Rabassa, Pere

Diposit Digital de Documents de la UAB

Una ràpida ullada a l’estat actual de la recer-ca sobre història de l’Església tant aCatalunya com a la resta d’Espanya trans-met una sensació d’optimisme. És evident,com veurem més endavant, que pels espe-cialistes que dediquen els seus esforços aaquesta matèria la situació és força lluny deser completament satisfactòria. Però aquellsque ens mirem l’interior de la casa a travésde la finestra no podem sinó valorar moltpositivament la tasca d’aquesta historiogra-fia. Una tasca que, donada l’enorme influèn-cia de l’Església fins no fa gaire temps, tantpel seu poder temporal com per la seva capa-citat per a determinar els principis moralspels quals es regeix la societat i l’organit-zació de la vida quotidiana, ens resulta abso-lutament imprescindible per a comprendreel nostre passat.La primera de les dues obres que res-senyem, La historia de la Iglesia en Españay el mundo hispano, és fruit del recull de lesponències que es presentaren a l’homònimI Congreso de Historia de la Iglesia enEspaña y el Mundo Hispano celebrat aMadrid l’octubre de 1999, l’objectiu del qualera fer un balanç de la situació de la disci-plina al final del segle XX. Els treballs agru-pats en aquest llibre recorren la cronologiacompleta del cristianisme i han estat realit-zats per grans especialistes en cada una deles diferents èpoques tractades: José MaríaBlázquez («Últimas aportaciones de laarqueología al conocimiento del cristianis-mo primitivo de Hispania»), María VictoriaEscribano Paño («Ortodoxos y herejes en laIglesia hispana del siglo IV»), Luis A. GarcíaMoreno («La Iglesia en la España visigoday postvisigoda: obispos y santos»), MiguelÁngel Ladero Quesada («Historia de laIglesia en la España medieval»), MiguelÁngel de Bunes Ibarra («La Iglesia en laEspaña de los Austrias: una aproximacióna las tendencias historiográficas»), JesúsMaría García Añoveros («Historiografía ehistoria de la Iglesia en la América españo-la»), José Andrés-Gallego («El siglo XVIII yel tránsito al XIX, en Indias y en España»),José Manuel Cuenca Toribio («La historio-grafía eclesiástica española contemporánea:balance provisional a finales de siglo (1976-2000)») i Antón M. Pazos («La historia reli-giosa contemporánea sobre la AméricaLatina en los años noventa»). El llibre escompleta amb dos estudis de José AndrésGallego, un a manera d’introducció i un altrea manera de conclusió: «El nacimiento dela historiografía religiosa en el mundo his-pano» i «La historia de la Iglesia y la delhecho religioso como tarea de los historia-dores».La segona, Política, religió i vida quo-tidiana en temps de guerra (1705-1714),continua la valuosa tasca que Eumo Editoriali l’Institut Universitari d’Història JaumeVicens i Vives fan dins la col·lecció JaumeCaresmar publicant textos, escrits i memò-ries de diferents moments del passat català.En aquest cas se’ns presenten dos documentsdels anys de la guerra de Successió: el die-tari del Convent de Santa Caterina deBarcelona, que pertany a l’orde dels domi-nics, i les memòries del filipista Honorat dePallejà, conseller tercer de Barcelona, quees va veure obligat a exiliar-se a Perpinyàquan la ciutat quedà en mans de l’arxiducCarles. L’edició és a cura de JoaquimAlbareda, un dels més destacats especialis-240 Manuscrits 20, 2002 RessenyesANDRÉS-GALLEGO, J. (ed.),La historia de la Iglesia en España y el mundo hispano, Múrcia, UCAM-AEDOS, 2001.ALBAREDA I SALVADÓ, J. (ed.),Política, religió i vida quotidiana en temps de guerra (1705-1714). El die-tari del Convent de Santa Caterina i les memòries d’Honorat de Pallejà,Vic, Eumo Editorial, 2001, Col·lecció Jaume Caresmar, vol.14, InstitutUniversitari d’Història Jaume Vicens i Vives.tes actuals sobre la guerra de Successió, querealitza un molt interessant estudi introduc-tori.El problema inicial que planteja La his-toria de la Iglesia en España y el mundohispano és que no es tracta d’un llibre homo-geni. Però en aquest cas no tant pel fetd’haver estat realitzat per diferents autorscom pel fet que els capítols dedicats al cris-tianisme en el món antic i en l’època visi-goda i postvisigoda són estudis dedicats aaspectes concrets de l’època i no a fer unbalanç de la producció historiogràfica sobrel’Església en aquells períodes. Així, nos’aconsegueix oferir un balanç complet jaque només hi comptem a partir de l’èpocamedieval, a més del treball de Blázquezsobre les últimes troballes arqueològiquesreferents als inicis del cristianisme aHispània. Amb això únicament volem assen-yalar una mancança del llibre, no desme-rèixer les aportacions de María VictoriaEscribano y Luis A. García Moreno, que,per altra banda, són de les de més qualitaten aquesta obra col·lectiva.En primer lloc tenim el capítol intro-ductori, en què José Andrés-Gallego fa unbreu repàs als orígens de la historiografiareligiosa tant a Espanya com a Amèrica iFilipines, des de les obres pioneres deVicente La Fuente i Fra Ramon Buldú perEspanya a mitjan segle XIX i les cròniquesde les diverses famílies eclesiàstiques perAmèrica i Filipines, fins a la Historia de laIglesia en España (1979), de Ricardo GarcíaVilloslada, i la Historia de la Iglesia enHispanoamérica y Filipinas (1992), dirigi-da per Pedro Borges. Després, en el segoncapítol del llibre, José María Blázquez fa unmolt útil repàs a les darreres troballes arque-ològiques relacionades amb els orígens delcristianisme a Hispània, des de la basílicapaleocristiana de Ceuta fins a la basílica deValència passant per la basílica de SantaEulàlia de Mérida.María Victoria Escribano realitza unintent de redefinició del priscil·lianisme, permitjà del qual considera que «se puede acce-der al conocimiento de las formas que adop-ta la cristianización de la sociedad hispanaen el siglo IV y en particular de sus clasessuperiores» (Escribano, p. 61). La conclu-sió d’Escribano a partir de l’estudi de lespràctiques i creences de priscil·lianistes idels motius pels quals van ser acusats demaniqueisme i jutjats en judicis civils és quedels priscil·lianistes del segle IV eren llunyde ser «una secta organizada en torno a uncuerpo doctrinal definido de carácter mani-queo y que por esta razón fueron condenadosa muerte sus líderes» (Escribano, p. 90).Per la seva part, García Moreno estudial’Església visigoda i postvisigoda assenya-lant primer que l’escàs nombre de bisbes del’Església espanyola moderna té els seus orí-gens en època visigoda, quan els bisbes farantot el possible per a evitar la proliferació denous bisbats a fi que els ja existents pogues-sin concentrar el màxim poder socioeconò-mic, polític i judicial i això serà motiu deconflictes amb la noblesa laica i amb elpoder monàrquic. Tot això en un momenten què les minories dirigents, una vegadadissolt a la península el poder imperial romà,tindran com a objectiu principal assolir l’he-gemonia social, política i ideològica a lesciutats. En segon lloc es fa ressò del con-flicte entre l’Església hispana i la carolíngiadesprés de la invasió musulmana de la penín-sula estudiant l’origen de la llegenda delsset Varons apostòlics al segle VIII com unintent de l’Església mossàrab de «demostrarsu directa vinculación con San Pedro, enquien Jesús había hecho una precisa institu-ción de potestas» (García Moreno, p. 107)i estudia també l’origen del culte a santJaume de Galícia i la seva relació amb elsconflictes interns de l’Església hispana delsegle VIII.Pel que fa a la resta d’estudis inclososen el llibre és millor fer-ne un comentari con-junt donada la gran gran quantitat d’infor-macions que aporten i la manca d’espaiinherent a una ressenya. En tots aquests tre-balls podem percebre, com ja assenyalàvemen començar, una certa sensació de no con-formitat amb l’estat actual de la historio-grafia religiosa a Espanya, més directamentRessenyes Manuscrits 20, 2002 241pessimista en Miguel Ángel de Bunes, queconsidera que l’actual renovació entre elshistoriadors que estudien la història del’Església «aún no logra suplir el vacío gene-rado por la desaparición física o la avanza-da edad de muchos de los religiosos quese dedicaron a estudiar sus respectivas órde-nes religiosas» (de Bunes, p. 196) i a més laformació de nous especialistes es veuria per-judicada per la falta d’assignatures i llicen-ciatures específiques en història de l’Esglésiaa les universitats no religioses. En el mateixsentit es manifesta Cuenca Toribio respec-te a la historiografia eclesiàstica espanyolacontemporània, de la qual diu que es trobaen una situació de debilitat i endarrerimenti que «ni metodológica ni informativamen-te, el estadio alcanzado cabe compararlo conel conquistado por otras ramas de la histo-riografía nacional» (Cuenca Toribio, p. 264).Però a l’hora de l’anàlisi més concreta, totsreconeixen que l’estat de la investigació cen-trat en l’Església com a institució és forçapositiu. És el cas de l’estudi dels monjos iels monestirs a l’edat mitjana, com destacaLadero Quesada, o del regalisme i les rela-cions Església-Estat al segle XVIII, segonsJosé Andrés-Gallego.Gairebé tots els autors reconeixen queel principal camp que manca per treballarés el de la religiosat. Qui més ho remarca ésLadero Quesada, que diu que «debería ser elobjetivo principal de los estudios de historiareligiosa y eclesiástica» i continua més enda-vant dient que «aquí está, a mi modo de ver,el futuro de la historia del cristianismo y dela Iglesia en España y todos los demás temasy objetos de investigación deberían reorien-tarse en función de este objetivo principalque es el conocimiento del «corazón reli-gioso» de la sociedad en cada época» (LaderoQuesada, p. 136). A proclamar la necessitatd’aprofudir en aquest estudi del fet religiósdedica José Andrés-Gallego el darrer capí-tol del llibre: «La historia de la Iglesia y ladel hecho religioso como tarea de los histo-riadores». Un José Andrés-Gallego que enel capítol que dedica a estudiar l’Església aEspanya i Amèrica al llarg del segle XVIII ila transició al XIX assenyala com a fona-mental la microhistòria (la història de casos)per a poder assolir una aproximació impor-tant a la religiositat. Finalment, pel que fa alcapítol que Antón M. Pazos dedica a la histò-ria religiosa contemporània sobre AmèricaLlatina als anys noranta, dir que és especial-ment interessant el repàs que fa sobre elsnous temes que s’hi estan tractant, des delprotestantisme a les migracions, passantpel gènere o la religiositat.L’interès dels dos documents publicatssota el títol Política, religió i vida quotidia-na en temps de guerra (1705-1714), és deltot punt innegable. Ambdós, el dietari delConvent de Santa Caterina i les memòriesd’Honorat de Pallejà, contribueixen de mane-ra important a partir de testimonis contem-poranis a fer més entenedor un conflicte de lacomplexitat de la guerra de Successió. Peròel seu interès no rau només en això, sinóespecialment en la possibilitat que ens ofe-reixen per a copsar els trets essencials de lavida quotidiana i com es vivia la religió a l’è-poca. És en aquest darrer punt que trobem larelació entre aquestes dues obres que estemressenyant conjuntament, ja que és a partird’aquest tipus de documentació que es podràfer en el futur la història de la religiosat queconsideraven fonamental Miguel ÁngelLadero Quesada i José Andrés-Gallego.El dietari del Convent de Santa Caterinaens permet conèixer el funcionament de lacomunitat de religiosos dominics que hi viviaamb la seva litúrgia i les seves pràctiquesreligioses quotidianes. Un funcionament quees veurà greument trasbalsat pel conflicteamb l’acollida constant de tropes, amb elsbombardejos i amb la falta progressiva dequeviures. «Vui han arribats 200 hòmens delregiment faltaven, ab que ara tenim de 800a 1000 hòmens en casa», diu el redactor deldietari el 31 de gener de 1708, o «vui a la nitla comunitat no ha begut ja vi, havent-se aca-bat lo poc que lo p. Prior havia comprat, abque d’aquí avant beurem aigua», escriu el 4de novembre de 1713. Però el més interes-sant és veure l’ambient d’exaltada religiosi-tat que es vivia a Barcelona als darrers mesos242 Manuscrits 20, 2002 Ressenyesde la guerra, com per exemple el 23 de junyde 1713: «Tots estos dies són contínues lespregàries, anant cada dia una parròquia a laSeu ab professó, ab moltes minyones blan-ques cantant llitanies…». També són prouclarificadores les disposicions preses enaquest sentit pel govern de Barcelona el julioldel mateix any: «També vui s’ha començata executar lo ordenat per la Ciutat, ço és quea les 6 del matí, a les 2 de la tarda i a les 7se digués tot lo rosari a la columna del Born,a la Plaça Nova i a Cap de Creus, davant elstrinitaris descalços…». A les memòriesd’Honorat de Pallejà, les quals es centrensobretot en la narració de la caiguda deBarcelona en mans de l’arxiduc Carlesd’Àustria i la posterior fugida de Pallejà finsa arribar a Perpinyà, també podem observarcom era viscuda la religió a un nivell mésindividual. Són constants les referències quefa Pallejà al llarg de la seva narració sobrepregàries o sobre la seva fe en la Verge. Coma mostra, pot servir aquest fragment: «I pas-sejant-me per lo vaixell, dient oracions iimplorant lo patrocini de Maria Santíssimaen qui jo sempre confiï de punt en punt…».Però, com és obvi, no és aquesta l’únicaaportació que suposa la publicació d’aquestsdos documents. En part gràcies a la magní-fica introducció que fa Joaquim Albareda,hom pot copsar la multitud d’informacionsque ens aporten aquests documents: la narra-ció detallada de tots els fets d’armes quetenen lloc a Barcelona i més enllà al llargd’aquest període, la transcendència amb quèes viu la presència de l’emperadriu a la CiutatComtal, el progressiu abandó de Catalunyaa la seva sort per part dels seus aliats inicialsa partir de 1713, perfectament visible en eldietari del Convent de Santa Caterina, queconsigna regularment la sortida de tropesestrangeres i de personalitats o la repressió aquè es varen veure sotmesos segons la con-juntura aquells que es significaren en favord’algun dels dos bàndols en conflicte.En conclusió podem dir que es tracta dedues obres molt útils. La primera per dur aterme la imprescindible tasca del balanç his-toriogràfic, deturar-se un moment per veureel que ja s’ha fet i poder continuar endavantamb una base molt més sòlida. La segonaper ser una mostra dels fruits que pot donarencara la publicació de materials documen-tals inèdits a fi de fer més entenedors aspec-tes complexos del nostre passat.Pedro Ribas i RabassaUniversitat Autònoma de BarcelonaRessenyes Manuscrits 20, 2002 243LARA RAMOS, AntonioIglesia y poder: propiedad y diezmos en la crisis del antiguo régimen.Guadix y su obispado (1750-1808),Granada, Universidad de Granada - Ayuntamiento de Guadix, 2001, 410 p.GARBELLOTI, Marina; PASTORE, Alessandro (dirs.),L’uso del denaro. Patrimoni e amministrazione nei luoghi pii e negli entiecclesiastici in Italia (secoli XV-XVIII),Bolònia, il Mulino, 2001, 402 p. L’extensió geogràfica del cristianisme haportat l’Església (en aquest cas, la catòlica)a configurar-se com una institució amb for-mes d’organització i funcionament comuns,però també afectada per nombrosos parti-cularismes locals. Dit d’una altra manera,l’Església és una institució «entre el local iel genèric»1. Aquest fet es constata en mono-1. JIMÉNEZ SUREDA, Montserrat (2000), «Entre el local i el genèric. La imatge de l’Església a Europaa través dels temps. L’exemple català», Revista de Catalunya, 152, p. 9-23.

Ressenyes

https://ddd.uab.cat/pub/manuscrits/02132397n20/02132397n20p240.pdf

Ressenyes

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB