Obra ressenyada: Javier ANTÓN PELAYO, La sociabilitat epistolar de la família Burgués de Girona (1799-1803). Girona: Cercle d'Estudis Històrics i Socials de Girona, 2005

Jiménez Sureda, Montserrat

Diposit Digital de Documents de la UAB

Seguint en la seva línia de recerca sobrehistòria de la cultura, el professor d’HistòriaModerna de la Universitat Autònoma deBarcelona, Javier Antón Pelayo, acaba detreure a llum el llibre titulat La sociabilitatepistolar de la família Burgués de Girona(1799-1803). Amb un títol perfectamentajustat al contingut, l’autor analitza cinc anysen la vida d’una família gironina, establintun fil telefònic invisible amb aquests perso-natges del passat, sentint directament elsdiferents matisos de la seva veu a través deles cartes que s’enviaren des del darrer anyde l’Època de les Llums fins al tercer deldesprés trasbalsat segle següent. De granequilibri entre forma i fons, el volum es divi-deix en quatre parts que integren la tramafamiliar i històrica dels Burgués a través dela correspondència: la —pels criteris que uti-litza, científicament rigorosa— transcripciódel fons epistolar de Martí de Burgués, queés el pilar que sustenta aquest estudi; dosapèndixs en forma de llistes o inventaris d’e-fectes quotidians —roba i llibres—, que con-tribueixen a construir el retrat personald’aquest don Martí, i un imprescindible—pel tema del qual s’ocupa— índex ono-màstic elaborat pel mateix Javier Antón.Dins el primer apartat, amb el dominibibliogràfic que li és peculiar, Antón expli-ca, clarament i sintètica, el valor de la corres-pondència com a font històrica, comprenenten tal pintura l’evolució de la pràctica epis-tolar; descriu la ciutat de Girona en el tràn-sit de centúries en què situa el seu estudi; secentra en la família Burgués, de la qual n’haesbossat els orígens; gira el mirall perquèla contemplem des de l’angle dels seuscorresponsals; indaga en les múltiples videsparal·leles que emergeixen d’aquests escritsi ens permet, mitjançant un material gràficque li serveix d’acompanyament, simplifi-car la complexitat consanguínia a travésd’una detallada genealogia, ubicar les mis-sives en un territori cartografiat, intuir comdivertien els adults els ocis de la mainada,llegir dues cartes sense intermediaris i obser-var la cara d’Enrique O’Donnell tot lamen-tant no poder veure les dels altres.En ser la carta un canal polimorf sus-ceptible d’esdevenir gaseta noticiari de qual-sevol temàtica nacional o internacional,dietari íntim, llibre de comptabilitat, diàlego monòleg dialogat o tots aquests gèneres—i més encara—, alhora en una mena demiscel·lània potencialment ingovernable,malgrat tants intents de codificació des del’època clàssica fins a la més estricta con-temporaneïtat, és evident tant la multiplici-tat d’eixos sobre els quals es pot fer gravitarun estudi com la dificultat d’enfrontar-s’hides d’una perspectiva, com la present, ade-quada. D’aquí que alguns epistolaris s’ha-gin fossilitzat com una simple sumad’escrits, mentre que d’altres, mercès a l’es-tudi introductori i a les notes a peu de pàgi-na, són la clau per accedir a emissors ireceptors, a fi de comprendre llur context illurs circumstàncies. En aquest darrer sen-tit, aquesta mateixa editorial, Quaderns delCercle, té l’experiència prèvia concretadaen dos volums d’un únic epistolari de JaumeVicens Vives.Sempre són oportuns els llibres sobrecorrespondència. I més encara tenint encompte que, a Catalunya, el correu públicva ser una realitat instituïda abans que ad’altres zones de l’occident d’Europa. Calrecordar que, a la Barcelona de 1166, lesnecessitats comercials van menar a la fun-dació d’un servei de troters que s’agruparenen confraria, sota l’advocació de la Mare deDéu de la Guia, a la capella de Marcús.L’organització, que constituiria un modelper a València, va ser protegida pels poderssuperiors, contents de tenir correus regularsa les corts, batllies i vegueries catalanes.D’aquí que Alfons V d’Aragó en reglamen-tés l’ús el 1417 i, igualment, es comprèn que,el 1510, els consellers de Barcelona sol·lici-200 Manuscrits 23, 2005 RessenyesANTÓN PELAYO, Javier (2005). La sociabilitat epistolar de la família Burgués de Girona (1799-1803). Girona: Cercle d’Estudis Històrics i Socials de Girona, 364 p.tessin la conservació del privilegi, queseguien usdefruitant els confrares de Marcús,de nomenar l’hoste de correus del Principati dels regnes d’Aragó i València. Deu anysabans, Isabel la Catòlica havia contractatamb Francesc de Taxis, l’organitzador delcorreu a Alemanya, l’exportació del seu sis-tema en sòl nacional —amb l’evident dis-gust d’alguns senyors feudals que aspiravena controlar la part que els tocava d’aquellmonopoli, discutit també per correus ma-jors de zones específiques i per aquestesmateixes territorialitats—. El fet que FelipV incorporés, el 1717, l’ofici a la Corona—després d’una temptativa infructuosa el1706— permet a Javier Antón centrar-se enuna administració uniformada i eficient deserveis regulars i reglamentats a través deles sòlides ordenances de 1794.Com les cartes de què tracta, aquest ésun llibre fàcil de llegir, en el qual continguti continent es conjugen amb harmonia, tal-ment els primitius diaris que, amb el nomde correus, es publicaven en forma episto-lar per amenitzar la lectura a qui els com-prava. Clar que el fet de contenir aquellainformació més analogitzable amb la queens ocupa els dies ajuda a fer-lo més agra-dable. Cert que, en algunes, s’hi endevinenformulismes de manual a través d’algunad’aquelles cinc parts essencials —salutatio,captatio benevolentiae, narratio, petitio iconclusio— que el diaca Alberic de Monte-cassino establia com a normatives. Aquestés el cas d’algunes missives del militarEnrique O’Donnell, massa compromès enl’empresa de casar-se amb la Ignàsita deBurguès com per poder permetre’s caure endesgràcia a través d’alguna desconvenièn-cia gràfica. Nogensmenys, la major part deles cartes traspua veracitat. Algunes tantaque, llegint certes intimitats familiars, enssentim tafaners més que lectors i intuïml’enrojolament dels seus protagonistes sis’haguessin sabut espiats així —és el cas dela tia Burgués de Mataró, sorpresa en uncomprensible estirabot de despit en veure’spreterida per uns nebots descastats que noeren bons per anar-la a visitar tot i haverrecalat a la seva vila—. Fins i tot, O’Donnell,amb la necessitat de quedar bé i la sevaforma, aleshores tan adient, avui tan alam-binada, d’expressar l’amor que sentia cap ala Ignàsia de Burgués, se’ns presenta comun digne fill de l’època i de l’estament enquè li havia vagat d’allistar-se.Malgrat la distància, hom no pot esqui-var un moviment instintiu d’empatia encopsar certes reaccions que mostren laintemporalitat de l’esperit humà. De les car-tes tractades pel professor Antón Pelayo,se’n podria extreure material per a diversesobres de ficció. Ara bé, qualsevol escriptorcontemporani tindria por de ser titllat defulletonesc si es decidís a novel·lar la vidadel dissortat tinent Benet de Burgués.Políticament incorrectes, però, certes reali-tats foren —són— fulletonesques, encaraque tal constatació sobrepassi la mesura d’al-guns intel·lectuals que associen el senti-mentalisme a la plebs i es neguen, per tant,a deixar-se commoure per passions —a tra-vés dels sentits, és a dir, baixament— des-bordades.D’un volum com aquest, l’únic que se’npot plànyer és que la cronologia delsBurgués abasti un sol quinquenni. La triadel tema és un encert, com també ho és ladecisió de fer públiques unes veus ja extin-gides. Un encert editorial dels Quaderns delCercle, la trajectòria del qual és un exemplede constància i rigor, imputable, sens dubte,a la personalitat dels seus integrants, que handecidit de consagrar aquesta causa i projec-te no a la promoció (ben legítima, d’altrabanda) de cada un dels seus membres, sinóa l’enaltiment de la més professionalitzada icorrecta història vista a través del micros-copi.Montserrat Jiménez SuredaUniversitat Autònoma de BarcelonaRessenyes Manuscrits 23, 2005 201

Ressenyes

https://ddd.uab.cat/pub/manuscrits/02132397n23/02132397n23p200.pdf

Ressenyes

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB