L'estudi tracta sobre el ioga entès com una pràctica espiritual, la qual és incorporada per algunes famílies dins del procés de socialització primària, i com aquest fenomen social és interpretat com a mecanisme de reencantament del món, concepte emprat pel sociòleg francès Michel Maffesoli. Metodològicament, es caracteritza per ser una recerca qualitativa la qual s'emmarca al barri de Gràcia de Barcelona, on s'ha realitzat observació participant a diferents centres de ioga especialitzats en ioga per a embarassades i en ioga per a nadons i famílies. També, es basa en fer una anàlisi del discurs a través de l'observació participant al centres de ioga i a partir de diverses entrevistes realitzades a dones i famílies que en practiquen
