Mcguire, Randall

Rodríguez, Artur

Diposit Digital de Documents de la UAB

9Entrevista a Randall McguireBarcelona 2014Entrevista a càrrec d’Artur Rodríguez (Estrat Jove)  En aquest exemplar d’Estrat Jove usproposem l’entrevista a RandallMcguire, professor d’Antropologia aBinghamton , EEUU, activista polí-tic pels drets dels nadius-americansen la gestió del seu patrimoni històrici arqueòleg marxista.Proposem una succinta explicaciódels seus camps de treball per tot se-guit abordar l’entrevista realitzada al’autor de Rethinking Social Powerand Inequality in the AboriginalSouthwest/Northwest, Between Mo-torcycles and Rifles: Anglo-Ameri-Estrat Crític 7-8. (2014): 9-17can and Latin American Radical Ar-chaeologies o Llegint I Malinterpre-tant V. Gordon Childe a l’America delNord entre d’altres.Arqueologia dels Nadius Americans:Un dels camps on el treball deMcguire troba la seva major signifi-cança es l’Arqueologia Prehistòricad’Amèrica. En efecte, Mcguire es undels exponents mes actius en l’ar-queologia actual a fi de lliurar a laciència arqueològica indígena de cai-res colonialistes que, fins avui dia, en-cara integren els discursos de lesuniversitats i grups d’investigació.<< Això significa que l’Arqueologiaa Nord-Amèrica tradicionalment haestat l’estudi dels ancestres d’aquellsque foren conquerits pels descendentsdels conqueridors.>> (Mcguire,2010:87)Es un fet destacat el paper de RandallMcguire, Bruce Trigger i altres acadè-mics marxistes en els grups de pressióde nadius americans per aconseguir lasobirania indígena respecte el seuestrat critic_2015_7_8:Maquetación 1  21/10/2014  12:45  Página 910Estrat Crític 7-8 (2014): 9-17Entrevista a Randall Mcguire propi patrimoni històric a la actual le-gislació Nord-Americana. Aquest fitaha suposa una victòria contra la WhiteMan Story i una transferència d’auto-gestió indígena en termes d’identitat ipatrimoni històric cultural.A l’estat Espanyol, on tenim sufi-cients evidencies de la necessitat decrear Memòria Històrica, no nomesuna sort d’indemnitzacions, comme-moracions, Foro por la Memoria alsseus manifests expressa una inquietudmolt similar a les declaracions deprincipis dels nadius americans pelcontrol i gestió de la seva historia. Lallei NAGPRA Native AmericanGraves Protection and Repatria-tion Act de 1990 és un dels seustriomfs més reconeguts entorn la lluitacol·lectiva per la conscienciació his-tòrica (Mcguire, 2010:89).L’Estat de la qüestió de la Arqueolo-gia a Nord AmèricaCaldria destacar la rellevància deMcguire en la seva tasca, difosa fa al-guns anys a Cotazero sobre l’state ofart de la Arqueologia als EEUU. Coma arqueòlegs marxistes resulta inte-ressantíssim els comentaris deMcguire al voltant de la mercantilit-zació de la arqueologia i del seu bui-datge de contingut teòric i l’apostaferma tant a EEUU com a Europa peruna “Arqueologia Pragmàtica” i des-lligada de la filosofia i la historia, quetenen com a paradigma més significa-tiu el Grau d’Arqueologia.Randall Mcguire, així com la majoriade la secció marxista i feminista del’Arqueologia aposta per les tesis pre-sentades a l’article l’Arqueologia comAcció Política als Estats Units. Enresum la seva critica al Postproces-sualisme i al Marxisme Estructuralistacreix entorn de la negació conceptualde l’Arqueologia com a fruit mera-ment de la consciencia o intel·lectua-litat de l’acadèmic. Per els marxistesamericans afins a les tesis de Mcguireentenen que la hiperintelectualitat dela arqueologia perd de vista la signifi-cació de militància, d’activisme polí-tic i de treball i activisme social queforça al posicionament ideològic dequalsevol científic social.El Marxisme a l’ArqueologiaUna de les contribucions més impor-tant de la escola marxista arqueolò-gica dels EEUU, es la seva notòriarepercussió i contesta, dins el mon an-glosaxó, a la postmodernia de RegneUnit-Stanford. Així doncs, bona partde la producció acadèmica de RandallMcguire es basa en la elaboraciód’una ontologia i epistemologia del’arqueologia i un discurs de que sig-nifica el terme “Marxist Archaeo-logy”. Per al professor deBinghamton, la clau rau en la concep-ció del marxisme com un espai de tre-estrat critic_2015_7_8:Maquetación 1  21/10/2014  12:45  Página 1011 Estrat Crític 7-8. (2014): 9-17Estrat Joveball intel·lectual capaç d’incorporaruna gran variat d’objectius. <<Es al-hora una forma de conèixer el mon,una critica del mon i una eina percanviar el mon. La tensin entreaquests tres objectius ens permet dei-xar de banda l’escolasticisme estèrilque sovint trobem en la historia cul-tural, l’escepticisme nihilista queveiem en l’arqueologia postmoderna,i d’insolència del coneixement objec-tiu que adopten els arqueòlegs positi-vistes. El marxisme cerc la integraciód’aquests tres objectius dins d’unapraxi unificada, dins una practica te-òricament informada>>.En aquest sentit, Mcguire refusa l’or-todòxia del materialisme històric mes“economicisme” o de l’escola soviè-tica i escull entendre el marxisme comun sistema generador de teoria que haproduït i en produirà moltes més.Aquestes, compartiran una tradició ,una historia i un procés de desenvolu-pament més que esdevenir una teoriadoctrinària unificadaA nivell dialèctic, Mcguire proposauna critica constructiva al positivisme.Segons l’autor de A Marxist Archaeo-logy , el positivisme entén la realitatmitjançant el seu coneixement persegments separats p.e.: Ceràmica, ri-tuals funeraris, economia etc…Aquesta forma de coneixement generauna visió de la totalitat on les parts in-tegrants de la materialitat social exis-teixen abans i de forma separada dela seva interconnexió amb altres en-titats socials. La dialèctica materia-lista en aquesta línea, cercaria mésaviat una visió centrada en les rela-cions internes entre categories: Nopodem estudiar una aula, estudiant elsprofessors separadament dels estu-diant. Cada entitat social existeix acausa de les relacions responsables dela seva existència. Si aquesta relacióes trenca, l’entitat desapareix o estransforma. Les variables no es podenestudiar de forma independent.Sintèticament, Mcguire apologitza peruna arqueologia dialèctica que no posiel focus en les unitats categòriques sino en la relació entre elles, així comen la quotidianitat i les seves dimen-sions socials posant especial marca enles contradiccions internes que es pu-guin dilucidar.Lluita de Classes i ArqueologiaLes investigacions arqueològiques deldepartament de la Universitat de Bing-hamton, d’ on Mcguire es membre aixímateix demostra una resposta mate-rialista històrica de fer i divulgar l’ar-queologia que ens resulta moltpropera. El Colorado Coal Field Pro-ject sobre les vagues mineres de 1912o el conflicte a Sonora entre IndisYaqui i rurales mexicans per l’allibe-rament dels Yaqui esclavitzats sonexemples de la temàtica associada alestrat critic_2015_7_8:Maquetación 1  21/10/2014  12:45  Página 1112Estrat Crític 7-8 (2014): 9-17Entrevista a Randall Mcguire concepte marxià del Class Struggleque desenvolupen els treballs deMcguire.En Darrer terme Mcguire enfoca lamajor proporció del seu corpus d’in-vestigació en l’origen i natura delpoder i la desigualtat a les societatsamericanes prehispàniques. Especial-ment el desenvolupament històric i lamaterialitat dels Grups Hohokam iWestern Pueblo així com els grups so-cioètnics de la Prehistòria del Nord-Oest Americà.Entrevista:P: En Critical Archaeology andPraxis, menciona una deliberadairrelevancia de l’arqueologia en lessocietats occidentals ¿Per que creuque ha esdevingut aquesta suposadairrellevància?R: A l’imaginari popular d’occident,l’arqueologia es relaciona encara amb“aventura” , amb el descobriment deun passat perdut o oblidat. Nosaltres,com arqueòlegs, sabem que la disci-plina que ens ocupa es capaç de moltmés que això encara que hi hagi unaproducció minoritària d’arqueologiaque es declari obertament política. Siun economista calcula erròniament lainflació i els bancs centrals utilitzenels seus esquemes imperfectes per ferpolítica hi haurà problemes econò-mics. Si un periodista revela trames decorrupció en un govern, una revoluciópodria esdevenir. D’altra banda, els ar-queòlegs no tenim el poder per em-presonar o alliberar gent de la presó.Nosaltres no prenem decisions quetinguin com a conseqüència l’acomia-dament directe de les persones etc.. Elpoder de l’arqueologia com a eina ide-ològica recau en la seva aparent irre-llevància per l’acció política quan , enrealitat, es part de l’aparat que confi-gura allò que la gent creu del mon enel qual viu i de les accions que ellsprenen basades en aquestes creences.P: D’acord amb els seus criteris,Com pot l’arqueologia esser d’utili-tat a les clases populars?R: L’arqueologia pot ajudar a les fa-mílies de classe treballadora de nom-broses formes. La més elemental esressaltar que les assumpcions i reali-tats del Capitalisme no son fet univer-sals o naturals si no més aviatcreacions humanes que poden essercanviades per agents Humans treba-llant conjuntament. En la nostra re-cerca de la massacres de Ludlow,nosaltres hem treballat amb el sindicatUnited Mine Worker’s Union per por-tar consciencia publica de com elsdrets de la classe obrera es van guan-yar amb sang i per ajudar a construirsolidaritat en els conflictes laboral delsEstats Units. Nosaltres així mateix emde reconèixer que dins de l’arqueolo-gia, tant d’empresa com acadèmica,estrat critic_2015_7_8:Maquetación 1  21/10/2014  12:45  Página 1213 Estrat Crític 7-8. (2014): 9-17Estrat Joveexisteix una working-class precàriad’arqueòlegs que son explotats usual-ment en benefici d’aquells arqueòlegsdirectors d’empreses o catedràtics.Hem de reconèixer aquesta explotaciói canviar-la.P: A articles com “Another Way oftelling Marxist, Arqueologia delOrigen del Estado o “Yo tampocosoy marxista” es prova una plurali-tat dels significats que es refereixena la definició de que és un arqueò-leg marxista actualment. Que signi-fica per vostè ser un ArqueòlegMarxista?R: Per mi esser un Arqueòleg Marxistasignifica que el meu coneixement, te-oria i praxis comença i acaba amb lesidees de Karl Marx. La meva interpre-tació i us d’aquestes idees pot no coin-cidir, i no sempre ho fa amb les de unaltre Marxista però ambdós estem d’a-cord que el propòsit de la erudició esconèixer, criticar i canviar el Capita-lisme. A més a més als Estats Units,identificar-se un mateix com a Mar-xista es una declaració de principis po-tent que desafia el Capitalismeimperant.P: Quines contribucions i limitsatribueix al Postprocessualisme al’Arqueología?R: Part del tercer capítol del llibre Ar-queologia com acció política s’adreçaamb aquest tema. Breument, la ar-queologia post processual es conformaentorn un relativisme radical. Radicalen el sentit que ells expressen que ne-cessitem una multivocalitat que per-meti a totes les veus expressar-se i dirla seva i radical en el sentit que ells as-sumeixen que si nosaltres acomplimaixò el canvi radical social esdevindràper si mateix. El problema es que hiha moltes veus que no haurien de par-lar perquè oprimeixen i alienen els po-bles. Per exemple els feixistes.Nosaltres hem de desafiar aquestesveus i evidenciar les proves de la sevamaldat. Tanmateix, la multivocalitatradical no resultarà en canvi radicalperquè el discurs dels poderosos iopressors es sempre dominant.P: Que li diria vostè a aquells estu-diants i acadèmics que no són acti-vistes en partits polítics, ni sindicatsi que pensen que política/activisme iarqueología no están relacionats?R: Aquesta es la situació general delsarqueòlegs dels Estats Units. En partes un reflex de la ideologia dels EEUUon la política es quelcom apart dels al-tres aspectes de la vida i l’acadèmia.No es aplicable als meus estudiantsperquè els estudiants que volen treba-llar amb mi son estudiants que reco-neixen les fal·làcies implícites enaquesta ideologia i volen participar enarqueologia política.estrat critic_2015_7_8:Maquetación 1  21/10/2014  12:45  Página 1314Estrat Crític 7-8 (2014): 9-17Entrevista a Randall Mcguire P: Part de les seves investigacionss’han enfocat en societat de NadiusAmericans del Sud-oest dels EstatsUnits I el Nord de Mèxic. Existeixenpatrons colonials encara l’Arqueo-logia Prehistòrica Americana?Quina es la visió de la societat na-diua de l’arqueologia?R: Als EEUU la situació actual ambels Nadius-Americans es molt menyscolonial del que ho era fa 20 o 30anys. Això es així en part per lleis comla NAGPRA de 1990 que explicitaque els Arqueòlegs han de establir dià-legs amb els Nadius Americans. Pucavançar que tinc un article pel 25 ani-versari de Cota Zero on parlaré deforma específica sobre aquest tema.Generalment l’actitud dels NadiusAmericans respecte l’investigació ar-queològica es encara bastant negativa.Tot i així les relacions han milloratconsiderablement. Això es en part perl’increment substancial de NadiusAmericans que es poden formar comarqueòlegs i l’increment de programesarqueològics dirigits per les Nacionsdels Nadius Americans.P: Vostè parla en el seu article a Co-tazero 2010 de la utilització de la ar-queologia contemporània a EEUUen assumptes de gran actualitat coml’efecte PostKatrina o la situaciódels immigrants indocumentats a lafrontera de Mèxic amb els EstatsUnits. Podria oferir-nos la seva opi-nió de que aportacions es desenvo-lupen d’aquests nous plantejamentsi de si es corresponen a un nou plan-tejament radical de la arqueologia?R: Realment, he estat molt involucraten el treball de cooperació humanità-ria amb els deportats de la fronteramexicana al pobla de Nogales a So-nora, Mèxic. Això m’ha portat a rea-litzar un estudi d’arqueologiacontemporània sobre els efectes de lesestructures defensives, les barreresque els EEUU van construir van cons-truir a través de la comunitat de No-gales a Arizona. En aquest estudi, hepostulat com el mur com a elementfísic de delimitació politico-social,fracassa en els seus objectius primaris,essent els seus principals efectesl’augment de la violència i la destruc-ció dels teixits de comunitat a Noga-les. Aquesta crítica s’agrupa a tot uncorpus creixent als EEUU que demanala destrucció dels murs fronterers. Elmeu col-lega Jason de Leon ha realit-zat estudis dels campaments i residusque els immigrants indocumentats dei-xen al desert d’Arizona. Aquests es-forços humanitzen els immigrants i elshi confereix un millor entenimentsdels perills i patiments que suporten.Ambdues línies de treball arqueològi-ques suposen una crítica a la actualpolítica de fronteres.P: Vostè planteja que, les comuni-tats tenen pocs motius per col·labo-estrat critic_2015_7_8:Maquetación 1  21/10/2014  12:45  Página 14aquest tipus de d’arqueologia i laque defensa el marxisme, tal i coml’entenem?R: Aquesta es una altra qüestió sobrela que he treballat exhaustivament ique no puc resoldre completament enun resum. La clau, no obstant, és re-conèixer que feminisme i marxismerepresenten diferents vies de recerca iactivisme. EL marxisme es centra enla classe i el feminisme en el gènere.UN cop ens endinsem en la discussióperò, s’han de considerar les interac-ciones, interseccions i efectes d’unasèrie de factors incloent-hi classe, gè-nere, sexualitat, raça, etnicitat etc. En-tendre la classe social o el gènere coma perspectiva d’estudi i no com allòque defineix o determina que estudiempermet desenvolupar raonamentscomplementaris combinats a l’acciópolítica, Per exemple al ColoradoCoal Field Project, ens hem qüestio-nat les relacions entre gènere i vidadomèstica amb la formació de la cons-ciència política i de classe que va mo-bilitzar als miners i les seves famíliesa la vaga.P: A nivell de patrimoni històric i le-gislació, troba diferències significa-tives en quan a les relacions ambl’Estat i l’Administració amb la ela-boració de discursos i projectes his-tòrics i arqueològics durant lespresidències Bush-Obama?15 Estrat Crític 7-8. (2014): 9-17Estrat Joverar amb l’Acadèmia si no veuen al-guna utilitat en l’Arqueologia i queaquesta implica una acció sostin-guda, sorgint d’un compromís allarg termini amb la comunitat. Po-dria donar un exemple il·lustratiud’aquest fet?R: El millor exemple que puc oferir esel nostre Colorado Coal Field Projecton hem treballat amb la United MineWorkers durant una dècada excavantel lloc on va ocórrer la Massacra deLudlow. La Guàrdia Nacional de Co-lorado va arribar al campament de mi-ners en vaga i va assassinar 21persones incloent-hi dues dones i deuinfants. Nosaltres ens vam aliar ambla UMW per investigar els fets i di-vulgar com els drets laborals als EstatsUnit van esser guanyats amb sang i nosimplement van esdevindre com a ca-ritats dels capitalistes. Això es moltimportants quan les elits financeresdels nostres països divulguen la irre-llevància dels sindicats com quelcomobsolet, i el seu desig exprés de des-activar-los i destruir-los.P: El nostres col·lectiu, Estrat Jove,es defineix, com feminista i mar-xista. Tot i així, vostè sol diferenciaruna escola feminista no inclosa dinsde les arqueologies radicals com laque per exemple postula Gilchrist,que situa el centre de la arqueologiaen el gènere. Podria definir deforma breu les diferencies entreestrat critic_2015_7_8:Maquetación 1  21/10/2014  12:45  Página 1516R: Les diferències entre Bush i Obamason minses i sovint quasi retòriques.Per exemple un fet paradigmàtic esque Obama ha deportat més immi-grants indocumentats per any queBush. Així doncs podriem parlar quehi ha potser un 5 % o un 10% de dife-rència entre ambdues línies política.Els projectes històrics i arqueològicsperò, donen compte que aquest 5%-10% mostra diferències significativesper nosaltres.P: Finalment ens interessa la sevaapologia envers una arqueologiadialèctica que necessariament ha deexaminar i revisar qui té la propie-tat del passat. Segons el seu criteri,qui es el propietari del passat a Oc-cident?R: No hi ha un propietari del passat.El passat consisteix en la conjunció deexperiències molt diverses de grupsamb interessos molt diferents, contra-posats. Estan enfrontats i així hauriade ser. La Arqueologia ens dona leseines i el mètode per estudia el passatperò aquesta eina no fa els arqueòlegsamos del passat.Bibliografía:McGUIRE, R.H. (1982): Hohokamand Patayan: prehistory of southwes-tern Arizona. Academic Pr.McGUIRE , R.H. (198): Breakingdown cultural complexity: inequalityand heterogeneity. Advances in ar-chaeological method and theory 6,91–142.McGUIRE , R.H. (1992.): Archeo-logy and the first Americans. Ameri-can anthropologist 94, 816–836.McGUIRE , R.H. (2008): Archaeo-logy as political action. University ofCalifornia Pr.McGUIRE , R.H (1992): A Marxistarchaeology. Academic Press NewYork.McGUIRE , R.H., PAYNTER, R.(1991): The archaeology of inequality.B. Blackwell.McGUIRE , R.H., RECKNER, P.(2002): The unromantic West: Labor,capital, and struggle. Historical Ar-chaeology 36, 44–58.McGUIRE , R.H., SCHIFFER,M.B. (198): A theory of architecturaldesign. Journal of AnthropologicalArchaeology 2, 277–303.Estrat Crític 7-8 (2014): 9-17Entrevista a Randall Mcguire estrat critic_2015_7_8:Maquetación 1  21/10/2014  12:45  Página 16McGUIRE , R.H., WALTER, M.(1999): Class confrontations in ar-chaeology. Historical Archaeology 33,159–183.SHANK, M., McGUIRE, R.H.,(1996): The craft of archaeology.American antiquity 75–88.17 Estrat Crític 7-8. (2014): 9-17Estrat Joveestrat critic_2015_7_8:Maquetación 1  21/10/2014  12:45  Página 17

Entrevista a Randall Mcguire : Barcelona 2014

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB

DIALNET