Presentació del volum 52/2, Investigació en educació universitària

Gairín Sallán, Joaquín

Educar

Joaquín Gairín Sallán

Crossref

Presentation

Presentación del volumen 52/2, Investigación en educación universitaria

Joaquín Gairín

Directory of Open Access Journals

Educar 2016, vol. 52/2 223-224ISSN 0211-819X (paper), ISSN 2014-8801 (digital) http://dx.doi.org/10.5565/rev/educar.912PresentaciónCuando hablamos de universidad o de educación superior, nos referimos a las instituciones que gestionan la formación después de los estudios secunda-rios. Si bien es verdad que las universidades tienen una trayectoria histórica en lo que afecta a la docencia y la investigación, no podemos obviar los avances que muestran otras instituciones docentes de nivel terciario o insti-tutos, centros independientes o no que se dedican a la investigación fuera del sistema universitario.Lo que caracteriza la realidad es la diversidad institucional y la diversidad de programas y desarrollos, como corresponde a una sociedad compleja y en constante transformación. No obstante, se mantienen con mayor o menor presencia las tres funciones básicas que se atribuyen a este nivel educativo: la docencia, la investigación y la transferencia.El informe de la Comisión Europea (Declaración mundial sobre la educación superior en el s. xxi: visión y acción) revisaba el papel de la universidad en un contexto de globalización y de la sociedad del conocimiento, y renovaba y actualizaba sus compromisos. Hace referencia a facilitar a la población una educación superior de calidad y especializada; a promover y difundir el cono-cimiento legitimándolo con la investigación y la transmisión crítica; a contri-buir al desarrollo crítico del territorio donde se ubica; a transformarse en un centro de conocimiento crítico, orientado a la creación de espacios de diálogo de saberes con distintos sectores sociales, a la resolución de problemas especí-ficos y a la apertura de canales vinculados a la construcción de formas alterna-tivas de vida, más humanas, más justas y más equitativas. No se puede obviar en la descripción anterior, por la relación que tiene con su misión, la actividad de estimular la generación de redes, la internacionalización de sus relaciones y la cooperación internacional, que han de asegurar mayores niveles de inter-cambio de conocimiento y de progreso.A la amplitud y complejidad de las actuaciones señaladas, se unen las difi-cultades propias de la gestión de todo ese capital. Si bien hay un reconocimien-to explícito de la autonomía universitaria, también existe en cuanto al hecho de que la excesiva vinculación de su funcionamiento a los recursos externos y 224 Educar 2016, vol. 52/2 Presentaciónla aparición de ciertos modelos de universidad (universidades corporativas) pueden promover la excesiva focalización de su actividad en demandas exter-nas del mercado social, industrial o financiero, con lo que se pierde indepen-dencia y se actúa en detrimento de procesos formativos no instrumentales o de la investigación básica. La complejidad universitaria de la que hablamos, a la que no son ajenas la fragmentación y la dispersión espacial y temporal que genera la globalización y la incidencia de las tecnologías de la información y la comunicación, lejos de un problema debe considerarse una oportunidad para la innovación y la mejora permanente. La investigación tiene en este contexto el papel funda-mental de ayudar a realizar diagnósticos adecuados, facilitar la compresión de la realidad y aportar sistemas y modelos de funcionamiento validados.El presente número de Educar recoge investigaciones variadas sobre la realidad y las problemáticas de la educación superior. Por una parte, incorpora estudios sobre el diseño de la intervención que hacen referencia a factores como el género, la competencia digital, la sostenibilidad o el abandono; por otra, aporta investigaciones sobre el desarrollo de la intervención, con menciones a temas tan actuales como la formación en alternancia, el desarrollo de un pro-yecto formativo intergeneracional, los procesos de coordinación interuniversi-taria o la tutoría universitaria.Este número incorpora, además y como siempre, dos temas de investiga-ción relacionados, en este caso, con la gestión del conocimiento en revistas de educación y con la contribución de la evaluación socioformativa al rendimien-to educativo. El apartado de puntos de vista presenta una aportación sobre la intervención del educador social en los centros de personas mayores y ofrece posibles respuestas socioeducativas para la generación de personas mayores.Siendo todas ellas aportaciones directas y no vinculadas inicialmente a ningún monográfico preestablecido, mantienen entre sí la relación con la rea-lidad de los estudios superiores. Asimismo, son estudios avalados positivamen-te por el sistema de calidad interna de la revista y que creemos que aportan nuevos elementos para la innovación y la mejora de esa etapa educativa.Joaquín Gairín SallánUniversitat Autònoma de BarcelonaDirector de Educar

Presentación

Diposit Digital de Documents de la UAB

Educar 2016, vol. 52/2 221-222ISSN 0211-819X (paper), ISSN 2014-8801 (digital) http://dx.doi.org/10.5565/rev/educar.912PresentacióQuan parlem d’universitat o d’educació superior, ens referim a les institucions que gestionen la formació després dels estudis secundaris. Si bé és cert que les universitats tenen una trajectòria històrica pel que fa a la docència i la recerca, no podem obviar els avenços que mostren altres institucions docents de nivell terciari o instituts, centres independents o no que es dediquen a la investigació fora del sistema universitari.El que caracteritza la realitat és la diversitat institucional i la diversitat de programes i desenvolupaments, com correspon a una societat complexa i en transformació constant. No obstant això, es mantenen amb major o menor presència les tres funcions bàsiques que s’atribueixen a aquest nivell educatiu: la docència, la investigació i la transferència.L’informe de la Comissió Europea (Declaració mundial sobre l’educació superior en el s. xxi: visió i acció) revisava el paper de la universitat en un con-text de globalització i de la societat del coneixement i en renovava i actualit-zava els compromisos. Fa referència a facilitar a la població una educació superior de qualitat i especialitzada; a promoure i difondre el coneixement legitimant-lo amb la recerca i la transmissió crítica; a contribuir al desenvolu-pament crític del territori on s’ubica; a transformar-se en un centre de conei-xement crític, orientat a la creació d’espais de diàleg de sabers amb diversos sectors socials, a la resolució de problemes específics i a l’obertura de canals vinculats a la construcció de formes alternatives de vida, més humanes, més justes i més equitatives. No es pot obviar en la descripció anterior, per la rela-ció que té amb la seva missió, l’activitat d’estimular la generació de xarxes, la internacionalització de les seves relacions i la cooperació internacional, que han d’assegurar majors nivells d’intercanvi de coneixement i de progrés.A l’amplitud i complexitat de les actuacions assenyalades, s’uneixen les dificultats pròpies de la gestió de tot aquell capital. Si bé hi ha un reconeixe-ment explícit de l’autonomia universitària, també hi és quant al fet que l’ex-cessiva vinculació del seu funcionament als recursos externs i l’aparició de certs models d’universitat (universitats corporatives) poden promoure la focalització excessiva de la seva activitat en demandes externes del mercat social, industri-222 Educar 2016, vol. 52/2 Presentacióal o financer, amb la qual cosa es perd independència i s’actua en detriment de processos formatius no instrumentals o de la investigació bàsica. La complexitat universitària de què parlem, a la qual no són alienes la fragmentació i la dispersió espacial i temporal que genera la globalització i la incidència de les tecnologies de la informació i la comunicació, lluny d’un problema s’ha de considerar una oportunitat per a la innovació i la millora permanent. La investigació té en aquest context el paper fonamental d’ajudar a realitzar diagnòstics adequats, facilitar la comprensió de la realitat i aportar sistemes i models de funcionament validats.El present número d’Educar recull investigacions variades sobre la realitat i les problemàtiques de l’educació superior. D’una banda, incorpora estudis sobre el disseny de la intervenció que fan referència a factors com ara el gène-re, la competència digital, la sostenibilitat o l’abandonament; de l’altra, apor-ta investigacions sobre el desenvolupament de la intervenció, amb mencions a temes tan actuals com la formació en alternança, el desenvolupament d’un projecte formatiu intergeneracional, els processos de coordinació interuniver-sitària o la tutoria universitària.Aquest número incorpora, a més i com sempre, dos temes d’investigació relacionats, en aquest cas, amb la gestió del coneixement en revistes d’educació i amb la contribució de l’avaluació socioformativa al rendiment educatiu. L’apartat de punts de vista presenta una aportació sobre la intervenció de l’educador social en els centres de persones grans i ofereix possibles respostes socioeducatives per a la generació de la gent gran.Totes les aportacions són directes i no estan vinculades inicialment a cap monogràfic preestablert, però mantenen entre si una relació amb la realitat dels estudis superiors. Així mateix, són estudis avalats positivament pel sistema de qualitat interna de la revista i que creiem que aporten nous elements per a la innovació i la millora d’aquesta etapa educativa.Joaquín Gairín SallánUniversitat Autònoma de BarcelonaDirector d’Educar

https://ddd.uab.cat/pub/educar/educar_a2016v52n2/educar_a2016v52n2p221.pdf

Presentación

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Crossref

Directory of Open Access Journals

Diposit Digital de Documents de la UAB