Obra ressenyada: Bernard JOUVE; Philip BOOTH (dirs.), Démocraties métropolitaines. Québec: Presses de l'Université du Québec, 2004

Tomàs Fornés, Mariona

Papers Revista de Sociologia

Reseña de la obra de Bernard Jouve y Philip BOOTH (dirs.) aparecida en 2004, Démocraties métropolitaines. Québec: Presses de l’Université du Québec. 335 p

Mariona Tomàs

Directory of Open Access Journals

Jouve, Bernard; Booth, Philip (dirs.) (2004). Démocraties métropolitaines

Diposit Digital de Documents de la UAB

vats, mecanisme impulsat i coordinat228 Papers 77, 2005 RessenyesJOUVE, Bernard; BOOTH, Philip (dirs.)Démocraties métropolitaines Québec: Presses de l’Université du Québec, 2004, 335 p.Papers 77 001-240  23/3/06  16:04  Página 228Amb una perspectiva pluridisciplinar,aquest llibre col·lectiu aprofundeix en ladimensió democràtica de la gestió metro-politana. A part de la introducció i la con-clusió, escrites pel politòleg francèsBernard Jouve, l’obra conté dotze capí-tols signats per sociòlegs, politòlegs, geò-grafs i economistes. A més a més, elsexemples triats provenen de tres països:el Canadà, França i el Regne Unit.Els autors parteixen de la hipòtesi queactualment existeixen dos processos simul-tanis que afecten l’elaboració de les polí-tiques urbanes i la concepció de lademocràcia. D’una banda, la reestructu-ració de les relacions entre els diferentsàmbits territorials que situa les ciutats coma espais de regulació social i econòmica.En altres paraules, el paper de les ciutatsa l’interior dels estats i a escala interna-cional esdevé reforçat. De l’altra, la rede-finició del model de gouvernance (gover-nança), o les relacions entre l’Estat, elsactors del sector privat i els actors de lasocietat civil. A continuació desenvolu-parem les característiques principals d’a-quests dos fenòmens.Els autors es pregunten si la globalit-zació afecta l’elaboració de les polítiquesurbanes. Com a resposta afirmativa, tro-bem diversos casos de «l’adaptació» deles ciutats a la nova fase del capitalisme.En primer lloc, les iniciatives impulsa-des pels actors locals, sense implicar-hicanvis institucionals. Per exemple, elcapítol consagrat a les corporations dedéveloppement économique communau-taire de Montreal, signat per J.-M. Fon-tan, J.-L. Klein i B. Lévesque. Aquestscentres de desenvolupament econòmiccomunitari van néixer i ràpidament esvan estendre als anys vuitanta als dis-trictes de la ciutat amb l’objectiu de crearocupació en cooperació amb el teixitassociatiu. En segon lloc, els autors ana-litzen els casos Londres (P. Newman iA. Thornley), Toronto (J.-A. Boudreau)i Montreal (A. Lattendresse). En totss’han produït reformes que han trans-format llur estructura institucional ennom de la competitivitat econòmica,independentment de l’orientació políti-ca dels governs promotors del canvi (elgovern central i els governs provincials,respectivament). Així, aquests exemplessemblen demostrar que la governançaurbana és imposada pels dictats del capi-talisme (competitivitat, desenvolupamenteconòmic) i que alhora és dirigida pelsgoverns d’àmbit superior (l’Estat o elsgoverns subnacionals). Davant d’aquestfet, ens podem preguntar on resideix lasuposada capacitat de regulació social ieconòmica de les ciutats, qüestionant lavalidesa de la hipòtesi de partida.Trobem la resposta en el segon procésde canvi analitzat en el llibre: les transfor-macions de la natura de l’Estat. La fi del’estat del benestar comporta, entre altresefectes, la pèrdua del monopoli estatald’integració i coordinació de les institu-cions i dels actors. Per B. Jouve, aquestacrise du politique modifica el procés d’ela-boració de les polítiques públiques, i afa-voreix la participació dels actors del sec-tor privat i de la societat civil. Lapluralització del sistema polític adopta for-mes diverses: partenariat, concertació, deli-beració. Diferents factors n’influencien elgrau d’obertura: la cultura política, l’es-tructura institucional, la conjuntura polí-tica i socioeconòmica, el sistema d’actors. En el llibre trobem diversos exemples,centrats en l’espai urbà, que confirmenl’existència de diferents fórmules de coo-peració entre els actors. Al Regne Unit,mitjançant els partenariats públics/pri-Ressenyes Papers 77, 2005 229Papers 77 001-240  23/3/06  16:04  Página 229pel govern central, segons G. Dabinett iP. Booth. En el cas francès, podemextreure dues lliçons de les experiènciesde concertació amb les associacions debarri. Primer, les tensions existents entreels municipis i les associacions per talde monopolitzar el control i la legiti-mitat del procés, com expliquenP. Warin i D. Chabanet. Segon, un graud’obertura a la ciutadania molt limitata causa del caràcter consultiu i forta-ment tècnic del procés (J.-Y. Toussaint,S. Vareilles, M. Zepf i M. Zimmer-mann). En el cas de Montreal, tal comexplica A. Latendresse, ha estat la novareforma municipal que ha modificat elmodel de governança existent. Així, l’ac-tual estructura municipal (una ciutatcreada a partir de la fusió de 28 muni-cipis i descentralitzada en districtes) hapermès introduir diverses experiènciesde concertació, més o menys innovado-res segons els casos. Aquesta relativainnovació contrasta amb el cas dels dis-trictes francesos, que foren creats l’any1982 en les tres grans ciutats a imatgede l’estructura municipal tradicional.Segons M. Houk, els arrondissementsfrancesos pateixen un fort procés d’ins-titucionalització des dels darrers deuanys i les experiències de democràciaparticipativa són excepcionals. L’anàliside Toronto de J.-A. Boudreau ens mos-tra com la cultura política participativano és immutable. En efecte, en aquestaciutat, afectada també per una fusiómunicipal l’any 1998, s’ha produït enels darrers 30 anys el pas d’un règimreformista a un règim neoliberal. En definitiva, aquests exemples evi-dencien l’existència d’una varietat de for-mes de relacions entre els actors en el marcde les polítiques urbanes. Alhora, però,els autors són escèptics davant les expe-riències analitzades i qüestionen la supo-sada obertura del sistema polític. Tal comafirma B. Jouve, els mecanismes de par-ticipació creen una falsa il·lusió ja que enlloc d’ampliar les opcions de participacióde la ciutadania contribueixen a la repro-ducció social i econòmica. Contràriamenta aquesta visió, una lectura més optimis-ta dels canvis actuals ho interpretaria comuna oportunitat d’obertura del sistema ala ciutadania i d’enfortiment de lademocràcia. Finalment, com a balanç de la lectu-ra, pensem que el llibre combina per-fectament la teoria amb els exemplespràctics, que són, en la majoria delscasos, força pertinents. Tanmateix, l’o-bra ens ha decebut en un punt, precisa-ment en les expectatives generades pelseu títol, démocraties métropolitaines. Enefecte, la dimensió metropolitana ésabsent: d’entre tots els temes tractats enaquest llibre, hi ha una supremacia d’es-tudis de cas basats en els àmbits local iinfralocal. Hem de deduir, doncs, queuna democràcia participativa a escalametropolitana no és possible? Pocs capí-tols tracten aquesta qüestió, i els resul-tats que se’n desprenen tendeixen efec-tivament cap a una visió escèptica. Talcom afirma P. Hamel, en la majoria delscasos la democràcia representativa és ine-xistent en l’àmbit metropolità, i en casque hi hagi formes de representació,aquestes són clàssiques. En conseqüèn-cia, la lectura d’aquest llibre ens inclinaa concloure que la creació d’una identi-tat i d’una ciutadania metropolitanes ésencara una utopia. Mariona TomàsINRS-Urbanisation, Culture et Société. Canadàmariona_tomas@inrs-ucs.uquebec.ca

Ressenyes

Crossref

https://ddd.uab.cat/pub/papers/02102862n77/02102862n77p228.pdf

Ressenyes

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Directory of Open Access Journals

Diposit Digital de Documents de la UAB

Crossref