Obra ressenyada: Laura ZANFRINI, Sociologia delle migrazioni. Bari: Laterza, 2004

Garzón Guillén, Luis

Papers Revista de Sociologia

Reseña de la obra de Laura Zanfrini aparecida en 2004, Sociologia delle migrazioni. Laterza, Bari

Lluís Garzón

Directory of Open Access Journals

Zanfrini, Laura (2004). Sociologia delle migrazioni

Crossref

Garzon, Luis

Diposit Digital de Documents de la UAB

182 Papers 75, 2005 RessenyesPapers 75 001-190  10/1/06  10:57  Página 182políticamente correcto encontraremos elcomponente étnico inherente a todonacionalismo genuino. Este último artícu-lo es, quizás, el que mejor responde a laidea de aplicar el pensamiento connoria-no a un caso real. La siguiente sección, «Applied Con-norian Perspectives», comienza con unartículo de B. O’Leary sobre federalismo,estados plurinacionales, procesos dehomogeneización y relaciones entre mayo-rías y minorías en estados multiétnicos ymultinacionales. Escrito a la luz del pen-samiento de Connor y Gellner, en esteartículo O’Leary considera que, para con-seguir una federación estable, es necesa-rio un Staatsvolk, es decir, un grupo nacio-nal o étnico mayoritario demográfica yelectoralmente. En ese sentido, proponeun método cuantitativo para medir laposible satisfacción de ese tipo de estruc-turas políticas. Más adelante, W. Safrananaliza brillantemente la implicación deterceras partes en la resolución de con-flictos inter-nacionales, desgranando lasdificultades que entrañan esta clase deprocesos de pacificación en el caso de losconflictos entre grupos étnicos. Por últi-mo, J. Coakley explora, en un artículointeresante y bien documentado, la rela-ción entre etnonacionalismo y religión,entendiendo religión como factor «obje-tivo» del fenómeno nacionalista. La última sección del libro está dedi-cada a explorar las vías abiertas por la obrade Connor. El primer artículo, firmadopor R. Kaiser, señala la importancia de laterritorialidad para los grupos étnicos yel modo en el que ésta se desarrolla a par-tir de o en relación con diferentes mitos,ZANFRINI, LauraSociologia delle migrazioniLaterza, Bari, 2004imágenes y símbolos. T. Spira centra suestudio en la relación existente entre etni-cidad y nacionalidad como fuerzas inspi-radoras del nacionalismo. El propioConversi es el encargado de dar fin allibro, con un artículo que pretende expo-ner nuevas vías de investigación dentrode los llamados «estudios sobre el nacio-nalismo». Para ello, cuestiona la necesi-dad académica de reducir aspectos real-mente complejos de estos fenómenos(nacionalismo, etnicidad…) a los dife-rentes -ismos. Evidentemente, esto noimplica que se deba abandonar la nece-saria claridad conceptual. Ésta es, además,la punta de lanza de la obra de WalkerConnor. Este escrito es menos sistemáti-co que el primero y quizás abra demasia-das puertas que quedan sin cerrar. Completa el libro una bibliografía deConnor desde 1967 (año en que publica«Self-Determination: The New Phase»)hasta 2001, que incluye las traduccionesde sus escritos a otras lenguas. Esta biblio-grafía resulta de especial interés para aque-llos investigadores interesados en pro-fundizar en el tema. En definitiva, éste es un buen libro que,alejado de homenajes complacientes,busca analizar a fondo las aportaciones dela obra de Connor, estudiarla con espíri-tu crítico y explorar nuevas potencialida-des del pensamiento de uno de los aca-démicos más importantes en el campo delos estudios sobre nacionalismo. Iñaki Soto Nolasko UPV-EHUDepartamento de Filosofíainsono@euskalerria.org Laura Zanfrini, docent de la UniversitatCatòlica de Milà (Itàlia), ens presenta unmanual de sociologia de les migracionsque recorre els corrents més recents en laRessenyes Papers 75, 2005 183Papers 75 001-190  10/1/06  10:57  Página 183matèria de forma sintètica però completa.El volum planteja la necessitat d’allunyarla reflexió sociològica sobre la immigra-ció del discurs polític i opta pel concepted’incorporació, perquè el considera mésneutre que assimilació o integració. SegonsZanfrini, el fenomen migratori ens remeta les mateixes arrels de l’Estat nació actual.La definició de qui és immigrant no cons-titueix tan sols un problema estadístic,sinó també i sobretot un problema polítici sociològic. El llenguatge amb el qual par-lem de les migracions, per tant, és de totmenys neutre. El llibre s’estructura en cinc capítols.En el primer, s’hi detallen les diferentsconnotacions de les definicions utilit-zades per parlar dels immigrants. En elcapítol 2, s’hi esbossa una història de lesmigracions internacionals. El tercer ésun examen de les teories sobre els flu-xos migratoris. El quart capítol es dedi-ca a l’anàlisi de les polítiques migratò-ries. El darrer capítol està dedicat aanalitzar els processos d’incorporacióeconòmica dels immigrants i posa enevidència les relacions entre el rol queuna determinada societat atorga alsimmigrants i el model de desenvolupa-ment d’aquesta societat. Els anys vuitanta assenyalen el naixe-ment del terme extracomunitari per ferreferència als immigrants. A la base de lesdefinicions de qui és i qui no és un immi-grant es troba sempre una delimitació dela distància social. Es podrien distingirdos tipus de diferències socials: innates oadquirides. La modernització tendeix areduir el pes de les diferències adquirides,però el pes de les diferències adscrites, ien especial d’aquelles relacionades ambl’etnicitat, és cada cop més important. Lesdiferències ètniques, seguint AnthonySmith, esdevindrien el resultat de proces-sos de construcció social i estan relacio-nades amb desigualtats econòmiques. Elvolum també reflexiona sobre el signifi-cat del terme minoria. Es considera queels immigrants tan sols construeixenminories ètniques quan se senten atacatsper la majoria. Les polítiques d’immigració delimitenles oportunitats a les quals poden accedirels estrangers i a la vegada contribueixena establir la definició simbòlica de qui ésestranger. Les diferents opcions de les polí-tiques dirigides a la immigració ens reve-len com es dóna la relació entre individu,societat i estat. Zanfrini insisteix en lesdiferències al respecte entre migracionsinternes i migracions internacionals. A lavegada, també és important tenir encompte com es construeix la distincióentre immigrants regulars i irregulars. Zanfrini distingeix tres fases en l’evo-lució de les migracions internacionalssegons les etapes de desenvolupamenteconòmic a les quals corresponen: (1500-1800) fase mercantil, (segle XIX) fase libe-ral i fase fordista o neoliberal (segle XX).Actualment, estem entrant en la fase deles migracions postindustrials. La faseactual es caracteritza per les contradic-cions entre factors d’atracció i expulsióque tendeixen a mantenir el nombre d’im-migrants en un nivell elevat. Per altra part,la mobilitat humana actual constitueixuna de les principals manifestacions de lainternacionalització de l’economia.Actualment es dóna l’aparició de col·lec-tius immigrants transnacionals, que serienaquells que conserven vincles en el paísd’origen i de destinació. Els immigrantstransnacionals són representants d’unarealitat desterritorialitzada.Segons l’economia neoclàssica, laimmigració és determinada per l’existèn-cia de diferències en el nivell d’oferta i dedemanda de treball entre diferents països.Els treballadors tendirien a moure’s peradaptar-se al mercat laboral. Zanfrini cri-tica el model neoclàssic perquè el consi-dera ahistòric. En contrast, els autors de lanova economia de la immigració analit-zen la inserció dels individus i del siste-ma econòmic en el marc de grups mésamplis. La nova economia de la immi-gració ha introduït el concepte de priva-184 Papers 75, 2005 RessenyesPapers 75 001-190  10/1/06  10:57  Página 184ció relativa. Migrar no deriva de les man-cances de desenvolupament econòmic,sinó del desenvolupament mateix. Zan-frini també tracta breument la teoria delsistema món. Per altra part, la teoria de lesxarxes socials té en compte que tots elsactors socials formen part de diversosgrups. Les xarxes permeten als immigrantsaccedir a recursos cognitius i també nor-matius i garanteixen la connexió entrefenòmens globals i migrants potencials.Cal tenir en compte, però, que les infor-macions proporcionades per les xarxes sónsempre parcials. El volum també s’ocupade la teoria institucionalista i de la teo-ria de la privació relativa.En els darrers anys, s’ha donat uninterès creixent pel marc jurídic de lesmigracions. Les polítiques migratòriescontribueixen a configurar el volum i lacomposició dels fluxos. Zanfrini distin-geix tres models de política immigratò-ria: 1) model d’inserció, que té lloc enpaïsos on existeix una política de plani-ficació de les arribades, com ara els EstatsUnits o Austràlia; 2) model dels treba-lladors temporals, representat perAlemanya, i 3) model de tracte privile-giat als habitants de les excolònies, és elmodel representat per França o Angla-terra. L’autora assenyala com actualmentes dóna un augment de la distància entrela finalitat explícita de les polítiquesmigratòries i l’evolució més recent delfenomen. Les polítiques migratòries tenenels objectius contradictoris de contenirles noves entrades i a la vegada integrarels immigrants que ja resideixen aEuropa.Pel que fa a la política comuna de laUE en matèria d’immigració, ha seguitquatre directrius: 1) establir vincles ambels països d’origen; 2) crear una regiócomunitària comuna en matèria d’asilpolític, i 3) garantir un tractament igualals ciutadans de països tercers. La presèn-cia constant d’un nombre d’estrangersmés elevat del previst condueix a les regu-laritzacions constants. L’èxit econòmic de la immigració totsovint és determinat pel nivell d’instruc-ció i l’experiència professional de l’im-migrant. Seguint Portes, els processosd’incorporació dels immigrants estan rela-cionats amb tres factors: les polítiquesgovernamentals, les variacions en l’opi-nió pública i les característiques pròpiesde la comunitat ètnica. El capital socialpot tenir efectes tant positius com nega-tius pel que a la integració social delsimmigrants. S’han de distingir quatre fun-cions del capital social: 1) exclusió delforà; 2) pressions als membres del grupque limiten les seves possibilitats d’elecció;3) exigència de conformisme, i 4) esta-bliment de normes socials que assimilen ala baixa. Es dóna un fenomen d’etnoes-tratificació pel qual determinades profes-sions són ocupades per certs grups d’es-trangers. Els processos de desqualificaciósón inevitables en grups que han estudiatlletres o dret en la societat d’origen. Elsimmigrants han contribuït a mantenirvives en els països occidentals activitatseconòmiques que semblaven destinadesa desaparèixer. Una limitació de les xar-xes d’immigrants és que difícilment podenacreditar els seus fills per a llocs de treballque exigeixen un alt nivell de qualifica-ció. Aquest fet es veu agreujat per lamanca de capacitat del sistema escolar peratendre les necessitats de nens de pro-cedència cultural molt diversa. El declivide la societat industrial ha estat també eldeclivi de les principals formes d’integra-ció. Econòmicament, la immigració con-tribueix a definir quina és l’especialitatproductiva del país i la imatge d’aquest al’estranger. Zanfrini clou el volum asse-nyalant que, com ens diria Sayad, lesmigracions ens són útils per conèixer elrevers de la societat.En conjunt, es tracta d’un excel·lentrecull dels problemes actuals en sociologiade les migracions, que tracta amb espe-cial atenció les contradiccions causadesper la manca de coordinació entre ladimensió política del fenomen i la dimen-Ressenyes Papers 75, 2005 185Papers 75 001-190  10/1/06  10:57  Página 185sió econòmica. Un altre element que caldestacar-ne és la importància que Zanfriniatorga a les xarxes i al capital social, ele-ments ambivalents que alhora contri-bueixen a afavorir la integració proporcio-nant oportunitats de treball i informaciópràctica sobre qüestions burocràtiques,però que també poden limitar les possi-bilitats dels subjectes d’elaborar novesestratègies d’integració juntament amb lapoblació autòctona. Lluís Garzónlugg@fcee.urv.es

Ressenyes

https://ddd.uab.cat/pub/papers/02102862n75/02102862n75p182.pdf

Ressenyes

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Directory of Open Access Journals

Crossref

Diposit Digital de Documents de la UAB