Obra ressenyada: Gill VALENTINE, Public space and the culture of childhood. Hants: Ashgate, 2004

Ortiz Guitart, Anna

Diposit Digital de Documents de la UAB

En els darrers anys, han augmentat elnombre d’articles i llibres publicats sobrel’anomenada «geografia dels infants», inte-ressada, especialment, en l’anàlisi de lavida quotidiana, el comportament ila presència als espais públics dels nensi les nenes. Des de la geografia social,cultural i del gènere, s’han anat produintnombroses recerques preocupades per visi-bilitzar la diversitat d’experiències, neces-sitats i moviments dels col·lectius de per-sones que, per qüestions de gènere, edat,sexualitat i condició social, cultural i ètni-ca, han quedat tradicionalment exclososdels estudis urbans. El llibre que es pre-senta, escrit per la geògrafa Gill Valentine,de la Universitat de Sheffield (Gran Bre-tanya), és un excel·lent exemple d’aquestrecent interès per l’estudi de la infànciaals entorns urbans i rurals.Public space and the culture of childhoodconsta de set capítols i d’una extensabibliografia, tota en anglès, imprescindi-ble per a aquelles persones interessades enla temàtica. El llibre és el resultat de dosanys de recerca i s’estructura al voltant detres conceptes teòrics clau: espai públic,espai privat i comunitat. Els objectiusprincipals de la recerca han estat l’estudi,des d’una perspectiva de gènere, 1) de laconstrucció de l’imaginari de les pors quepares i mares configuren al voltant delsseus fills i filles als espais públics; 2) deles responsabilitats que pares i mares tenensobre la formació de les geografies perso-nals dels seus fills i filles (establiment delimitacions espacials, temporals, etc.);3) de les negociacions, competències iresistències que els infants desenvolupenper contrarestar el control dels seus pro-genitors, i 4) de les conseqüències que lesrestriccions imposades per aquests tenensobre la vida dels infants.El treball de camp es desenvolupa apartir d’una combinació de tècniques qua-litatives i quantitatives, encara que, val adir, les primeres tenen un pes específicmés gran en l’obtenció d’informació i enla interpretació final dels resultats. Larecerca etnogràfica es configura, doncs,amb setanta entrevistes en profunditat apares i mares d’infants d’entre vuit i onzeanys; amb entrevistes informatives aagents socials (personal docent i policialdedicat a l’educació infantil per a la segu-retat personal) i, finalment, amb grups dediscussió on els protagonistes són nens inenes i nois i noies d’entre set i setze anys.Referent a les dades estadístiques, aques-tes s’obtenen a partir d’un qüestionari fetal voltant de quatre-cents pares i maresamb preguntes relacionades amb els jocsdels infants i la seva mobilitat, entre d’al-tres. La diversitat d’àrees d’estudi (repar-tides en àrees rurals i urbanes) i les per-sones seleccionades per participar en larecerca (procedents de diferents tipus defamílies de diferents condicions socials iculturals) pretenen captar al màxim ladiversitat d’experiències, opinions i vivèn-cies sobre els diversos temes tractats.Aquest interès per englobar la multipli-citat d’experiències segons les diversesidentitats individuals és present al llargdel llibre, ja que l’experiència de la infàn-cia no és universal, sinó, més aviat, unainvenció social. Així doncs, l’autora con-textualitza el seu treball i insisteix que elsresultats de la recerca s’han d’entendredins el context de les societats occiden-tals, on la infància és vista com un tempsd’innocència, vulnerabilitat i dependèn-cia, molt diferent del tipus d’infància ima-ginada en unes altres societats, on les expe-riències de pobresa, indigència o malaltiadels progenitors obliguen els infants a186 Doc. Anàl. Geogr. 45, 2005 RessenyesVALENTINE, Gill Public space and the culture of childhoodHants: Ashgate, 2004, 133 p. ISBN 0 7546 4254 2DAG 45 001-198  31/5/06  17:00  Página 186entrar, sense contemplacions, al món delsadults.Al llarg dels set capítols esmentats, s’hifan reflexions teòriques ben interessants,fruit del treball empíric i la constant com-plementació i comparació amb altres estu-dis sobre el tema. Algunes de les principalsconclusions s’exposen a continuació.En primer lloc, val a dir que mentre laidentitat dels infants es construeix sobrel’imaginari de la seva «vulnerabilitat» alsespais públics, estadísticament es demos-tra com aquests (de la mateixa maneraque els adults) pateixen més agressions al’espai privat i que aquestes són, alhora,paradoxalment, provocades per personesdel seu mateix àmbit familiar. Segons l’au-tora, les pors que els pares i les mares sen-ten per la seguretat dels seus fills i filles al’espai públic són construïdes i mediatit-zades, en bona mesura, pels mitjans decomunicació, les campanyes educatives ila comunitat on viuen. Els missatges queaquests sectors generen, contribueixen apressuposar que l’espai públic sigui, «natu-ralment» i «certament», un espai per alsadults i, consegüentment, un espai on elsinfants viuen permanentment sota el riscde caure en mans de persones estranyes.Aquests «estranys» són demonitzats a tra-vés del cos masculí, que passa a ser con-cebut com un cos potencialment perillósi desafiant, mentre que el cos femení con-tinua sent concebut com un cos trans-missor de seguretat i confiança.En segon lloc, els pares i les mares deter-minen les geografies personals dels infants(o la mobilitat espacial d’aquests sense lasupervisió d’una mirada adulta); això nonomés depèn del gènere, l’edat i la posicióque aquests ocupin en la família, sinó quetambé estan influïts per les decisionsque pren el seu cercle d’amistats o els mem-bres de la seva comunitat. També, els resul-tats empírics de la recerca mostren com lesnegociacions espacials que els pares iles mares estableixen amb els seus fills i fillesestan fortament generitzats. S’observa commentre les mares es responsabilitzen diarere dia de la seguretat dels infants i nego-cien i renegocien amb les fronteres de laseva mobilitat pels espais públics —per-metent-los, algunes vegades, una certatransgressió espacial—; els pares, ambmenys presència a la llar, desenvolupen unpaper més autoritari i són els encarregatsd’establir la disciplina a casa seva.Una altra qüestió interessant té a veureamb les visions que pares i mares tenensobre les diferents habilitats dels seusinfants i adolescents per protegir-se ellsmateixos. Contràriament al que es diutradicionalment, els pares i les maresentrevistats consideren que les seves fillestenen més capacitat que els seus fills pernegociar la seva seguretat als espaispúblics, ja que aquestes són percebudescom a persones més responsables, mésmadures i amb més consciència d’ellesmateixes. Pel que fa als tipus d’agressionsque nens i nenes poden patir als espaispúblics, aquestes també poden ser dife-renciades per gènere. Així, mentre que elsprogenitors pensen que les seves filles sónmés vulnerables a les agressions sexuals,els seus fills ho són més a qualsevol tipusde violència masculina (baralles a les esco-les, al carrer, etc.).Tenint en compte tot el que s’ha con-siderat anteriorment, l’autora reflexionasobre les conseqüències que tenen lesextremes actituds protectores dels proge-nitors en relació amb l’ús que fan els seusinfants dels espais públics. S’observa com,cada vegada més, el temps lliure de lescriatures transcorre en espais privats isemipúblics (centre d’esports, ludoteques,etc.) i com, consegüentment, les activi-tats que desenvolupen aquests estan cadavegada més privatitzades, institucionalit-zades i organitzades pels adults. Algunsestudis mostren com el fet que els nens iles nenes no puguin accedir sols a l’espaiurbà que els rodeja o jugar als espaispúblics oberts sense la mirada atenta d’unadult té repercussions en el seu desenvo-lupament de l’autoestima, la responsabi-litat i la independència.Ressenyes Doc. Anàl. Geogr. 45, 2005 187DAG 45 001-198  31/5/06  17:00  Página 187Finalment, cal assenyalar que un delsdebats més estesos en els darrers anys enla literatura generada al voltant del feturbà en les societats occidentals és la pèr-dua de protagonisme dels espais públicsoberts tradicionals (places, parcs…) coma llocs de proximitat. Els canvis polítics,econòmics i tecnològics reflectits en lessocietats de consum a través de la priva-tització del lleure (centres comercials), larevolució tecnològica (Internet), les novestipologies residencials (suburbanització),els nous espais característics de la sobre-modernitat (nusos d’intercanvi, espaisrelacionats amb el transport ràpid: esta-cions de trens, aeroports…) han anattransformant el concepte de sociabilitat ipotenciant una fragmentació espaciali social, fins al punt d’excloure els col·lec-tius de persones sense capacitat de con-sum (joves, homes i dones immigrats,pobres…). L’autora dedica una bona partdel llibre a reflexionar sobre aquestes qües-tions i sobre les repercussions que aques-tes tenen no només en la vida quotidia-na dels infants, sinó també en la delsadolescents. Aquests darrers, davant l’ex-clusió i la manca d’espais pensats per aells, estableixen una sèrie de resistènciesals carrers i als espais públics (marques alterritori a través de grafits; apropiació deplaces, de bancs, etc.) que poden esdeve-nir agressives i desafiants per a uns altresgrups de persones (dones, gent gran,infants, etc.). En aquests casos, els espaispúblics definits com a indrets de relaciói d’identificació, de contacte entre les per-sones, d’animació urbana i d’expressiócomunitària, arriben a perdre la sevaessència. És així, doncs, com els governslocals haurien d’aprofitar els coneixementsque dóna l’experiència de viure quotidia-nament en un lloc concret per tal depotenciar la participació ciutadana (nonomés dels adults, sinó també dels infantsi dels joves) en la pràctica de la planifica-ció urbanística.Anna Ortiz GuitartDepartament de GeografiaUniversitat Autònoma de Barcelonaanna.ortiz@uab.es188 Doc. Anàl. Geogr. 45, 2005 RessenyesLos sistemas de información geográficase han ido incorporado a los planes deestudio de muchas licenciaturas univer-sitarias, como Geografía, CienciasAmbientales, etc., hasta el punto queactualmente resulta raro que un estudiantede dichas licenciaturas no pueda o debacursar al menos una asignatura dedicadaa esta materia. En el fondo, es tambiénuna consecuencia natural del hecho quelos contenidos de esta disciplina son cadadía más necesarios para las más variadastareas relacionadas con el conocimiento,la planificación o la gestión territorial o,simplemente, con la investigación en nue-vos métodos y técnicas en geografía. Elcarácter moderadamente nuevo de estamateria impulsó, hace algunos años, laaparición de un buen número de manua-les que, naturalmente, es necesario reno-var en sucesivas actualizaciones o con nue-vas aportaciones, como es el caso de estenuevo libro del profesor José Miguel San-tos Preciado, de la Universidad Nacionalde Educación a Distancia (UNED), enEspaña. Naturalmente que existen otros bue-nos manuales de SIG, pero el que el pro-fesor Santos nos ofrece tiene, entre otrasvirtudes, el de la actualidad y el de la com-SANTOS PRECIADO, José MiguelSistemas de información geográfica. Unidad didácticaMadrid: Universidad Nacional de Educación a Distancia, 2004, 460 p.ISBN 84-362-2006-4 (código UNED: 60105UD01A01)DAG 45 001-198  31/5/06  17:00  Página 188

Ressenyes

http://ddd.uab.cat/pub/dag/02121573n45/02121573n45p186.pdf

Ressenyes

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB