Obra ressenyada: Elena REAL; Dolores JIMÉNEZ; Domingo PUJANTE; Adela CORTIJO (eds.) Écrire, traduire et représenter la fête (obra col·lectiva). València: Servei de Publicacions de la Universitat de València, 2002

Lladó, Ramón

Diposit Digital de Documents de la UAB

A la nota introductòria que encapçala aques-ta copiosa miscel·lània, s’indica que el temaque aplega els participants en el VIIIColoquio Internacional de Profesores deFilología Francesa de la Universidad Es-pañola, és la festa, considerada des de «losdiferentes puntos de vista que interesan alfilólogo: la lingüística, la literatura, la tra-ducción, la didáctica y la cultura» (p. 13).Per raons d’espai abordarem en aquesta res-senya exclusivament aquelles contribucionsque tracten de manera explícita les qüestionsde traducció relacionades directament o indi-recta amb el que en podríem dir àmbit antro-pològic de les manifestacions festives, ambtot el que d’ambigu i d’excessivament genè-ric pugui tenir aquesta classificació a priori,amb alguna excepció tanmateix, com en elcas de la ponència d’Hermes Salceda, quesi bé no tracta de traducció directament,aborda uns problemes literaris que aquestprofessor coneix alhora com a estudiós i coma traductor i que la traducció ha permès decopsar i de contrastar, si més no en part.És evident, doncs, però tot i així escau desubratllar-ho, que l’enfocament global, tanttemàtic com disciplinari, d’aquesta obracol·lectiva ultrapassa la perspectiva quenosaltres hem adoptat i aquest advertimentno hauria de ser interpretat com un pretextper oblidar ni els camps d’estudi ni les àreescientífiques esmentades més amunt, que aquís’han deixat de banda, però que sens dubtetrobaran ressò entre altres comentaristes. La comunicabilitat interlingüística d’a-questa experiència dels sentits que és la festa,transmesa en la majoria de casos a través dela literatura i, per tant, transfigurada per viadiscursiva, i sobretot les modalitats, variants,formes d’enunciació i estratègies textualsque adopta hauria de ser, a priori, el mollde l’os d’allò que se’ns proposa en aquestvolum. I la condició prèvia d’aquesta comu-nicabilitat és que els codis lingüístics de lesinferir que «linguists analyze texts, buttranslators must understand texts». Tambédubta de l’interès de certes assignaturescomplementàries com ara la lingüísticacomputacional i la intel·ligència artificial.Troba que la informació que donen és mar-ginal i que, en canvi, s’hauria de posar mésatenció en la importància dels lectors alsquals van destinades les traduccions.Preocupat per l’ensenyament de la tra-ducció, Nida fa nou recomanacions als pro-fessors. El lector curiós les trobarà a lapàgina 105. Aquí ens servirà de mostranomés la primera, d’altra banda molt pre-visible, tenint en compte tota la seva argu-mentació fins ara. Aconsella «to haveplenty of personal experience in translatingso that advice and help to students will be genuine and realistic. Never try to teacha skill in which you yourself are notcompetent».Tornant als manuals, Nida n’analitza dis-set (entre ells, ens complau que hi incloguiel de Juan Gabriel López Guix i JacquelineMinett Wilkilson de 1997) i en recomanaquatre als principiants (p. 93-103). És curiós,després de tot el que ha dit en contra delsmanuals, que ara dediqui tantes pàgines aanalitzar-ne disset (un de seu inclòs) i elspresenti com a lectures útils. Per acabar, una altra curiositat: a la biblio-grafia final cita 141 autors, el més antic ésdel 1680 (John Dryden) i el més modern, del1998 (Kjell Magne Yri).Joan Fontcuberta i GelUniversitat Autònoma de BarcelonaDepartament de Traducció i d’Interpetació196 Quaderns. Revista de traducció 10, 2003 RessenyesREAL, Elena; JIMÉNEZ, Dolores; PUJANTE, Domingo; CORTIJO, Adela (eds.)Écrire, traduire et représenter la fête (obra col·lectiva)València: Servei de Publicacions de la Universitat de València, 2002, 833 p.Quaderns 10 001-207  18/4/05  10:45  Página 196llengües que la traducció posa contacte per-metin de minimitzar la pèrdua semàntica oexpressiva en reformular els enunciats d’unallengua a l’altra. I aquí trobem una de lesdificultats objectives majors pel que fa allèxic necessari per descriure la festa, atèsque els diccionaris bilingües, fins i tot elsmés excel·lents, ho recullen gairebé tot, tretde l’oralitat, quan aquesta no ha passat a lallengua escrita, com assenyalen de manerapertinent Pedro Mogorrón i Ascensión Sierraen la seva comunicació «Vocabulaire de la fête dans la langue orale: traductionfrançais-espagnol» (p. 711-722). I ho reforçaGuilhem Naro a «La fête dans les diction-naires» (p. 687-698), tot indicant que «lesens de la fête a évolué au long d’un peuplus d’un siècle» (p. 687). Dificultats gaire-bé insalvables pel fet que, des del punt devista lexicosemàntic, cal combinar els eixossincrònics i diacrònics dels sistemes lin-güístics respectius per tal d’elaborar bonestraduccions i tenir en compte la dimensiócultural, però també la retòrica i la pragmà-tica, sobretot en la qüestió essencial delsregistres de llengua utilitzats en cada situa-ció comunicativa.Així doncs, per enfocar correctament larepresentació i la traducció de la festa, calal nostre parer considerar teòricament dosgrans eixos lingüístics o polaritats, a saber,d’una banda, la polaritat diacronia/sincro-nia i, de l’altra, la polaritat oralitat/escriptu-ra. L’articulació d’ambdues és certamentd’una gran dificultat metodològica. Les con-tribucions que ens ocupen només parcial-ment responen a aquestes premisses i enforça casos ni tan sols no les han tingudesen compte. Amb tot, i com a precaucióoratòria, voldríem afirmar, sense cap menade restricció, que l’interès de la majoria delstreballs aplegats desborda àmpliament aques-tes objeccions preliminars, i presenta unrigor i interès científic innegables. I mésenllà de l’interès o de la pertinència de lesbases teòriques ens uns casos i en uns altres,el seu desgranament satisfà moltes curiosi-tats i interrogants del qui ressenya i, en laseva diversitat, prometen moltes hores delectura profitosa per a l’especialista i per allector culte en general. Podríem dividir el volum en dos gransgrups d’estudis, atenent al concepte i a lametodologia de la recerca. D’una banda, elsque s’ocupen genèricament d’aspectes meto-dològics i sistemàtics sobre el llenguatge i lamanera de «parlar la festa i de representar-la», i en aquest epígraf hauríem de situararticles i comunicacions com «Fiesta y fija-ción léxica. Enfoque contrastivo español-francés» signada en comú per Dolors Catalài Josefa Castellví, professores respectiva-ment de la Universitat Autònoma deBarcelona i de la Universitat de València;«Vocabulaire de la fête dans la langue orale:traduction français-espagnol» de PedroMogorrón Huerta i Ascensión Sierra Soriano(Universitat d’Alacant); «La fiesta en lasgramáticas de lengua francesa para españo-les (finales del siglo XVIII-principios delsiglo XIX)» de Josefa Castellví i DolorsCatalà (Universitat de València i UniversitatAutònoma de Barcelona) i «La fête dans lesdictionnaires» de Guilhem Naro Rouquette(Universitat Pompeu Fabra).D’altra banda, els que desenvolupen anà-lisis de traduccions o aspectes més aplicatsde la lingüística contrastiva i la traductologiatal com es manifesten en la narrativa con-temporània i en altres expressions literàries.A aquesta segona sèrie pertanyen les comu-nicacions «Les fêtes au fil des mois: problè-mes de traduction» a càrrec d’AscensiónSierra Soriano (Universitat d’Alacant);«Traducción y espectáculo en Cinenovela»de María Dolores Burdeus (UniversitatJaume I); «Comicidad y enlaces discursi-vos: aproximación traductológica a La viedevant soi» de Montserrat Cunillera Domè-nech (Universitat Pompeu Fabra); «ClaireBrètecher fait la fête aux femmes modernes:ironie et traduction» de Françoise Olmo(Universitat Politècnica de València);«Aspectos culturales y traducción. Latradición literaria» d’Ana Luna Alonso(Universidade de Vigo); «Les enjeux de l’a-daptation en traduction» de LaurenceMalingret (Universidade de Santiago deRessenyes Quaderns. Revista de traducció 10, 2003 197Quaderns 10 001-207  18/4/05  10:45  Página 197Compostela); «Niveles de incidencia exter-na en subordinadas adjetivas y adverbialesen lengua francesa (II). Interferencias en latraducción al español» a càrrec de PilarSarazà Cruz (Universidad de Córdoba); «Elorigen de los errores en traducción» deSusana Cruces Collado (Universidadede Vigo) i «Lecturas de la imagen para unatraducción simbólica de la imaginación» deJosé Yuste Frías, igualment investigadorde la Universidade de Vigo.L’esmentat Guilhem Naro ens proposauna interessant taxonomia dels termes rela-cionats amb la festa en tres diccionaris fran-cesos de diferents èpoques. Tenim, doncs,un tast d’aquesta dimensió sincrònica queproposàvem com a premissa. La polaritatllengua oral versus llengua escrita es mantéirresolta, això sí, atès el caràcter inevitable-ment fred i impersonal dels diccionaris, coml’autor assenyala prudentment a tall de pòr-tic del seu treball. I no podem sinó reconèi-xer amb ell que el diccionari és «un refletde la société dont il décrit la langue… À tra-vers celle-ci, chaque groupe humain mani-feste ses aspirations, ses peurs, ses idéauxet… sa façon de voir et de faire la fête»(p. 687). La investigació es redueix a l’àm-bit lexical però és duta amb diligència i ensaprèn sobretot que la repertorització lexi-cogràfica és un procés complex, amatent al’anar-i-venir de moltes expressions, als can-vis de registre i a d’altres fenòmens evolu-tius i té el mèrit de mostrar empíricamentallò que moltes vegades es dóna com un pos-tulat, a saber, la incidència dels esdeveni-ments històrics i mediàtics damunt d’aquestinstrument subtil que és la llengua, i de l’ússocial que se’n fa. Pedro Mogorrón Huerta i AscensiónSierra Soriano, per la seva banda, ens pro-posen un buidatge bilingüe dels termes invo-lucrats en l’expressió oral de la festa. La sevaòptica no és tan sols sociolingüística sinóque, a més, dibuixa una oportuna categorit-zació lingüisticoformal on apareix el que elsautors anomenen procediments a nivell delsignificant, com ara la composició, els prés-tecs, els neologismes sintàctics i un seguitd’operacions retòriques. A més, analitzendes d’un punt de vista contrastiu les possi-bilitats expressives dels argots juvenils ialtres registres informals, partint de catego-ries lingüístiques que es revelen de moltautilitat pragmàtica a l’hora d’analitzar tra-duccions i també, és clar, en l’organitzaciód’una didàctica de la traducció. Menysinterès hauríem d’atribuir a les seves con-clusions, per massa òbvies.Cal esmentar també el treball de Mont-serrat Cunillera, ja citat, que s’enfronta ambuna traducció castellana de La vie devant soide Romain Gary deguda a Ana Maria de laFuente (La vida ante sí, Barcelona, 1997)obra fortament marcada per la dimensió dela comicitat i en què destaquen un seguitde trets recurrents de tipus genèric i estilísticque la posen de relleu tant en el pla pura-ment lingüístic com en la dimensió estètica.Cunillera argumenta ben proveïda amb elsatuells conceptuals de la lingüística discur-siva, si bé el seu enfocament se centraexclusivament en els connectors causals iconsecutius, per la manera com aquestsconstrueixen un tipus de coherència argu-mentativa i restitueixen els componentssobretot humorístics i col·loquials de lanovel·la. Tot confrontant amb l’original dife-rents passatges de la traducció, l’autora insis-teix en la funció estructural d’aquestsconnectors. L’omissió o la recuperació ina-dequada dels connectors en l’operació detraduir, no com a simples defectes o inad-vertències de traducció sinó com l’oblitd’una dimensió literària essencial és unexemple més d’allò que Berman va fustigarincansablement i que anomenava sistema dedeformació de les traduccions. Aquestatendència afecta tota mena de textos sus-ceptibles d’ésser traduïts, independentmentdel seu propòsit estètic, del seu grau d’ela-boració formal i de les consignes retòriqueso narratives a les quals respongui. I potdonar-se perfectament en traductors detalent. No és tant funció del coneixement ode l’habilitat sinó d’una postura prèvia queassumeixi o no el caràcter singular de cadaprojecte literari. Berman defineix més enda-198 Quaderns. Revista de traducció 10, 2003 RessenyesQuaderns 10 001-207  18/4/05  10:45  Página 198vant la noció d’ètica traductora, que no ésaquí el lloc de desenvolupar però quees desprèn estrictament de les considera-cions anteriors i que valora en el procés tra-ductor sobretot el projecte que el sustenta ino tant el seu balanç de defectivitat. El rigord’aquesta ponència, amb les anàlisis minu-cioses que efectua des d’una òptica lingüís-tica i pragmàtica, i sobretot el missatge clarde la conclusió, advoquen sense ambagesper una crítica de traduccions que no privi-legiï desmesuradament el component semàn-tic en perjudici de les altres instàncies invo-lucrades en el procés global de significació.I caldria treure’n els ensenyaments neces-saris no solament per a la teoria traductolò-gica sinó en la pràctica i en la didàctica dela traducció.Suggeridor i ric és també el treball queFrançoise Olmo dedica a la traducció de tiresde còmic de la sèrie de Claire Brètechersobre les «dones modernes». Si bé en aquestcas la investigadora no fa declaracions deprincipis ni postula cap model explícit, laseva ponència té el valor d’aixecar acta d’u-nes maneres de traduir rutinàries, poc ama-tents a retre la complexitat expressiva.L’anàlisi enfoca correctament el problemade la interpretació dels enunciats ambigus.Així, la ironia de la cèlebre humorista isociòloga francesa, força difosa i llegida enel nostre àmbit cultural, disseca i ridiculit-za àcidament un cert discurs il·lustrat i pro-gressista. Per al traductor que vulgui «inter-pretar» els diferents nivells expressius ques’hi barregen i que, al capdavall, hagi detraslladar-ne el màxim nombre possible enllengua d’arribada, s’imposa un càlcul afi-nat dels factors socioculturals i discursius,especialment referits al nivell de llengua oals registres socials. La nòmina de mancan-ces observades no queda tancada però heus-ne ací unes quantes: a) la no utilització decerts mots inspirats de la publicitat i quesubratllen la influència dels mitjans en elllenguatge parlat, tal com es fa en l’original;b) la negligència dels valors i connotacionsafegides de certes paraules; c) la falta demarcatge de certs sinònims observada en elsfragments estudiats, passivitat que acabariad’esmussar el relleu semàntic que Brètecherha volgut donar, a to amb el caràcter irònicde la tira. Com a nota negativa, assenyaleml’excessiva rigidesa de certes solucions pro-posades per la ponent.Acabarem amb dues contribucions demés abast teòric. En la primera, José YusteFrías fa un recorregut per les lectures que laimatge simbòlica ha rebut en les diferentsdisciplines i proposa algunes implicacionsdel concepte d’imaginació en el camp delsestudis traductològics. Yuste és deutor d’unconcepte antropològic i psicològic d’imagi-nari, que si bé res no exclou que pugui ser-vir per explicar una part dels processos dela traducció, certament contribueix a obrirun camp especulatiu complex per obtenir, alcapdavall, una collita molt exigua d’obvie-tats, com les que s’apunten en la ponència.Això no vol dir que en molts casos no hi esti-guem d’acord. Com, per exemple, en una deles tres conclusions amb què tanca l’estudi:«El traductor intérprete debe saber recono-cer que el significado no es una entidad esta-ble independiente del momento y del lugar,sino todo lo contrario.» O aquesta altra: «elaspecto simbólico de la imaginación permi-te descubrir al traductor todo un horizontede sentido a la vez cercano y lejano, presentey ausente, inmanente y trascendente. En estesentido, la traducción simbólica de la ima-ginación sería aquella que, ante todo, con-sidera la actividad de traducir como unaauténtica estrategia interpretativa del ima-ginario presente en el texto literario». Enacabar ens domina la impressió que l’autornomés s’ha dedicat a formular uns interro-gants que ja teníem plantejades a l’inici, totrepassant, això sí, un sector importantíssimde la teoria hermenèutica contemporània. I esfa difícil d’obrir més interrogants que noho fa ell, sense encarar-ne cap a fons.La segona d’aquestes aportacions decaire més reflexiu és el treball «La recons-trucción de la memoria en La Disparitionde Georges Perec» on Hermes Salceda, tra-ductor i autoritat reconeguda en l’estudi delque alguns anomenen literatura amb tra-Ressenyes Quaderns. Revista de traducció 10, 2003 199Quaderns 10 001-207  18/4/05  10:45  Página 199ves (del francès contrainte), s’aplica a ava-luar la productivitat de l’escriptura a partirde regles constructives, agafant com apedra de toc la famosa novel·la lipogramà-tica de Perec. Els mecanismes que articu-len tant el pla material com ficcional d’a-quest relat són revelats al lector per mitjàd’una dissecció implacable que posa al des-cobert com el «formalisme» en algunsautors no respon a una experimentació gra-tuïta o circumstancial sinó que n’estructu-ra la creació de sentit i també, d’algunamanera, la comunicació. La supressió d’unavocal de l’alfabet, que fa de transsumpte del’anècdota principal, si bé d’una banda, ensve a dir Salceda, empobreix els recursos dela dicció, precipitant la narració cap a unessonoritats abruptes i poc acollidores i ambella, una gran part del seu suport sin-tagmàtic, per un retop sorprenent, no fa sinópoblar l’imaginari i representar una figurade la buidor existencial en què es mouenels personatges.Pel mètode d’acostament utilitzat i per lapenetració de què fa gala en tot moment,aquest text ens aporta implícitament, entred’altres, un ensenyament capital, que l’obracol·lectiva Écrire la fête no desmenteix encap moment, i és que l’exercici rigorós iconscient de la traducció és una de les viesamb més futur per revelar els secrets de laliteratura.Ramon LladóUniversitat Autònoma de BarcelonaFacultat de Traducció i d’Interpretació200 Quaderns. Revista de traducció 10, 2003 RessenyesQuaderns 10 001-207  18/4/05  10:45  Página 200

Ressenyes

http://ddd.uab.cat/pub/quaderns/11385790n10/11385790n10p196.pdf

Ressenyes

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB