Moreno, Sara,

Moreno Colom, Sara,

Diposit Digital de Documents de la UAB

29ara DIMARTS, 17 DE FEBRER DEL 2015  debatFílies i fòbies al canviEl 2007 era molt difícil imaginar moltes de les coses que s’han succeït al llarg de vuit anys de triple crisi –econòmica, social i institucional–. Des de les alarmants tendències dels princi-pals indicadors macroeconòmics fins a les esgarrifoses xifres d’atur, precarietat laboral, desigualtat so-cial i pobresa. Des dels indignants casos de corrupció fins a l’emergèn-cia de noves cares en l’escenari po-lític i institucional. Des dels intents de control de la informació fins a l’eclosió de les xarxes socials amb el seu potencial mobilitzador. Des de l’estrepitós fracàs del discurs de l’austeritat fins a nous governs d’es-querres construïts al marge de la so-cialdemocràcia europea. La intensi-tat amb què s’han succeït les coses durant aquest període fa prioritzar l’acció davant de la reflexió, la im-mediatesa davant l’estratègia i el discurs davant de la pràctica. L’im-previsible escenari emergent ha descol·locat els actors tradicionals alhora que ha col·locat nous actors. Enmig de tot plegat, ressona una pa-raula que desperta fílies i fòbies: canvi. Algunes veus parlen del can-vi d’època; totes les forces políti-ques es reivindiquen, d’una manera o altra, portadores del canvi, i bona part de la ciutadania ha vist com les seves condicions materials d’exis-tència canviaven en pocs anys. Da-vant d’un intens any electoral, la pa-trimonialització de la bandera del canvi esdevé fonamental. Per això és important preguntar-se sobre quin pot ser l’abast del canvi. Des d’una perspecti-va sociològica, s’entén el canvi com tota varia-ció de les estructures bàsiques de la societat. A partir d’aquesta defi-nició genèrica, Norbert Elias recorda que el concepte de canvi social com a instrument analí-tic ha de diferenciar el canvi de les estructures del canvi que afecta les estructures. Una diferència clau per explicar el context actual, en què la crisi és conjuntural, però les seves conseqüències són estructu-rals. Fins al moment, s’acumulen els canvis que afecten les estructu-res, però aquestes persisteixen in-tactes. Una mirada a l’escenari po-lític i a les condicions de vida de la ciutadania permet evidenciar aquesta afirmació. D’una banda, la triple crisi que s’inicia el 2007 ha provocat canvis en el discurs, les cares visibles i les de la major part de la ciutadania, que ha vist com li canviaven les con-dicions de vida amb la davallada del seu poder adquisitiu. En aquest cas, els canvis s’han donat en forma de més pobresa i més desigualtat. És a dir, hi ha més persones que viuen per sota del llindar que es considera mínim i creix la distància entre els que tenen més i els que tenen menys. Sense entrar a debatre si aquests canvis han suposat la des-aparició de la classe mitjana (cosa que és discutible empíricament), l’estructura de classes ha canviat de tendència i les generacions joves ja no aspiren a millorar la situació dels seus progenitors. Tanmateix, les re-lacions socials segueixen enquadra-des en un sistema d’estratificació de classes apuntalat, també, en l’hege-monia capitalista. Com explica Norbert Elias, cal perspectiva històrica per poder analitzar els processos de canvi so-cial. Tot i així, és possible afirmar que els canvis que s’han succeït fins al moment han afectat l’estructu-ra i amenacen el sistema. Les reac-cions davant d’aquesta amenaça (la del canvi estructural) desperten fí-lies i fòbies. Les fílies vénen de veus progressistes favorables al canvi de sistema. Proposen explorar noves formes adaptades a l’escenari actu-al que permetin el canvi hegemònic en sentit gramscià. Les fòbies vé-nen de veus conservadores contrà-ries al canvi de sistema. Proposen continuar amb la gestualitat políti-ca a fi de conservar l’hegemonia ac-tual. En definitiva, fílies rupturis-tes i fòbies reformistes.formes de la dinàmica política. Els termes amb què es planteja el debat polític han incor-porat, entre altres, pa-raules com sobirania (popular i nacional), re-tallades i casta. La ma-joria de forces políti-ques han impulsat un relleu generacional, i alhora han emergit no-ves forces liderades per cares fins ara alienes a la vida polí-tica. Paraules i cares que es trans-meten a través de nous canals de comunicació, en què les xarxes so-cials esdevenen centrals perquè són un altaveu perfecte malgrat que obliguin a simplificar el mis-satge. Tanmateix, el contingut po-lític persisteix perquè l’estructura segueix apuntalada en l’hegemo-nia capitalista.  D’altra banda, la crisi econòmi-ca ha impactat agressivament en les condicions materials d’existència ARIANNE FABER SOCIÒLOGASARA MORENODes de l’inici de la crisi s’acumulen els canvis que afecten les estructures socials, però aquestes  persisteixen intactesLes relacions socials segueixen enquadrades en un sistema d’estratificació de classes apuntalat  en l’hegemonia capitalista       

Fílies i fòbies al canvi

https://ddd.uab.cat/pub/artpub/2015/148455/ara_a2015n1529p29.pdf

Fílies i fòbies al canvi

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB