Moreno, Sara,

Moreno Colom, Sara,

Diposit Digital de Documents de la UAB

29ara DIMARTS, 13 DE MAIG DEL 2014  debatNo es pot abaixar la guàrdiaL’actualitat de la setma-na passada va deixar dues imatges ben dife-rents però que servei-xen per recordar que no es pot abaixar la guàrdia: la foto-grafia de dones nigerianes plorant el segrest de les seves filles en mans del grup jihadista armat Boko Haram, que té la intenció de vendre-les com a esclaves, i la fotografia de dinou ho-mes vestits de negre amb corbata a propòsit de la reunió que Mariano Rajoy va mantenir amb el Consell Empresarial per a la Competitivitat (CEC), els principals representants empresarials de l’Íbex-35.  D’una banda, el segrest de les 223 adolescents nigerianes que es va produir el 14 d’abril ha mobilit-zat, per fi, la comunitat internaci-onal. Des de fa una setmana, els EUA, França i el Regne Unit han anunciat accions per contribuir a posar fi al segrest, i moltes persones de reconegut prestigi mundial s’han sumat a les campanyes Bring back our girls i Real men don’t buy girls, impulsades a través de les xar-xes socials. D’altra banda, el dinar del president Rajoy amb l’elit del món empresarial tenia com a objec-tiu escenificar la seva complicitat amb el discurs de la recuperació econòmica. En aquest sentit, el re-sultat va ser positiu, ja que els re-presentants del CEC van constatar els indicis de creixement de l’eco-nomia espanyola que defensa el go-vern, ignorant les evidències sobre el creixement de les desigualtats i de la pobresa en l’estructura soci-al espanyola.  Posar de costat les du-es fotografies, el segrest de 223 adolescents nige-rianes i el dinar entre di-nou homes amb corbata, permet evidenciar la po-larització social d’un món en què les desigualtats, en lloc de tendir a desaparèi-xer, no cessen de repro-duir-se i créixer. En aquest cas, cal recordar que les desigualtats entre els homes i les dones persisteixen tant a escala mundial com a escala na-cional. Malgrat que es manifesten i s’expressen de manera ben diferent, responen a uns mateixos mecanis-mes explicatius. Les desigualtats socials són fruit de la manca d’igualtat d’oportunitats per accedir als recursos. Des de la pers-pectiva sociològica, s’explica que aquesta manca d’igualtat s’origina en les relacions socials a partir de tres mecanismes: l’explotació que té lloc quan un grup de persones organitza el la fotografia oficial del dinar mostra la manca de representació femenina que existeix, encara avui, en determi-nats espais de poder polític i econò-mic. La segregació vertical explica els obstacles que les dones es troben, a diferència dels homes, per accedir al poder i promocionar-se laboralment. La causa dels obstacles és la discrimi-nació per raó de gènere i la conse-qüència és la nul·la o escassa presèn-cia de dones en espais de decisió on es manté impermeable la mirada mas-culina del món. Una mirada que s’ocupa de l’economia productiva sense reconèixer el caràcter impres-cindible de la producció domèstica.   La vulneració dels drets humans de les nenes de Nigèria i l’ostentació masculina del poder que es desprèn de la fotografia oficial del dinar de Ra-joy alerten, a nivells molt diferents i no comparables, que no es pot abai-xar la guàrdia pel que fa a les desigual-tats de gènere. Així ho recorda l’Infor-me Sombra 2008-2013 que acaba de fer públic la plataforma espanyola CEDAW (Convenció per l’Elimina-ció de tota Forma de Discriminació contra les Dones). Es tracta d’un in-forme elaborat per un comitè de per-sones independents a partir de la convenció aprovada el 1979 per les Nacions Unides. Entre altres resul-tats, la plataforma CEDAW ha de-nunciat a l’OIT que des de la refor-ma laboral del 2012 s’han destruït 308.000 llocs de treball ocupats per dones i 282.300 per homes. L’activis-me de les organitzacions que defen-sen i lluiten pels drets de les dones i la igualtat de gènere és imprescindible tant a escala internacional com a es-cala nacional. Sovint, el context de pseudoigualtat del nostre entorn més proper emmascara les discrimi-nacions que conviuen quotidiana-ment amb nosaltres. La no percepció d’algunes desigualtats no implica la seva desaparició: el que no es veu també persisteix. Per aquesta raó no es pot abaixar la guàrdia.treball d’altri i se n’aprofi-ta, la dominació o imposi-ció dels interessos d’un grup sobre els altres i l’opressió quan un col·lec-tiu fa ús del seu poder per subordinar-ne un altre i limitar-ne la llibertat, els drets i el reconeixement. El segrest de les adoles-cents nigerianes és un clar exemple de discriminació resultat d’unes relacions socials d’explotació i d’opressió. La in-humanitat de les condicions i amena-ces del rapte protagonitzat pel grup Boko Haram suposa l’explotació de la vida i el cos de les joves nigerianes i l’opressió dels seus drets com a perso-nes. La triple condició de dones, ado-lescents i negres es converteix en una triple raó de discriminació.  La trobada de Rajoy amb els repre-sentats del CEC es pot analitzar en termes de dominació, com una clara escenificació de l’hegemonia mascu-lina del poder. L’absència de dones en SUSANA SUBIRANA SOCIÒLOGASARA MORENODes de la reforma laboral del 2012 s’han destruït 308.000 llocs de treball ocupats per dones i 282.300 per homes 

No es pot abaixar la guàrdia

https://ddd.uab.cat/pub/artpub/2014/147601/ara_a2014n1251p29.pdf

No es pot abaixar la guàrdia

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB