Moreno, Sara,

Moreno Colom, Sara,

Diposit Digital de Documents de la UAB

29ara DIMARTS, 17 DE MARÇ DEL 2015  debatUn informe mèdic per a l’escola?La setmana passada la consellera d’Ensenya-ment va anunciar que la matriculació dels alum-nes de P-3 a les escoles situades en entorns socioeconò-mics complexos, també anomenats centres d’alta complexitat, haurà d’anar acompanyada d’un informe mèdic dels infants. Segons la con-sellera, l’objectiu d’aquesta mesu-ra és lluitar contra la desigualtat escolar perquè la informació mèdi-ca permet la prevenció dels tras-torns d’aprenentatge. Com era d’esperar, l’anunci va despertar immediatament les crítiques de la Federació d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes (Fapac). Des de la Fapac es considera que la polè-mica mesura és discriminatòria, injustificada i estigmatitzadora. Com a resposta a aquestes críti-ques, Irene Rigau va defensar que la decisió d’introduir-la a les esco-les dels entorns més desafavorits es basa en dos criteris: és on es de-tecten més trastorns d’aprenentat-ge i és on existeix més risc de cro-nificar la desigualtat. Si s’accepta la certesa d’aquests arguments, cal superar el nivell de la constatació per buscar les causes originals del problema sempre que l’objectiu fi-nal sigui intervenir per eradicar les desigualtats. Per què a les escoles situades en entorns socioeconò-mics complexos hi ha més alumnat amb trastorns d’aprenentatge i més risc de cronificar la desigual-tat? Les desigualtats socials en sa-lut i la segregació escolar apunten algunes respostes. D’una banda, pel que fa a la presència de tras-torns d’aprenentatge, cal recordar que la salut és una qüestió mèdica, però, sobretot, que la sa-lut és una qüestió social. Com explica Carme Bor-rell, al marge dels condi-cionants biològics o psi-cològics, la salut de les persones es veu afectada per factors polítics, eco-nòmics, ecològics, socials, demo-gràfics i històrics. Les desigualtats socials en salut responen a diferèn-cies injustes i evitables. Aquestes diferències depenen de les condici-ons materials d’existència dels grups de població, és a dir, de la classe social, el gènere, l’edat i el territori. Les dades empíriques mostren que les persones amb menys recursos tenen més mala sa-lut i més mortalitat. Des d’aquesta perspectiva, s’entén que els tras-torns d’aprenentatge formin part El darrer informe de la Fundació Jaume Bofill, Equitat i resultats educatius a Catalunya. Una mirada a partir del PISA 2012, dirigit per Xavier Bonal, evidencia el pes que l’escola té en els resultats de l’alumnat. A partir de l’anàlisi esta-dística de les dades, els autors con-clouen que “assistir a un centre amb elevada concentració d’alum-nat desafavorit penalitza amb una davallada de més de 30 punts a la prova de matemàtiques (equiva-lent a mig any d’escolaritat)”. Des d’aquesta perspectiva, s’entén que el risc de reproduir les desigualtats en els centres on hi ha més concen-tració d’alumnat amb dificultats socioeconòmiques també és injust i evitable. Davant d’aquesta reali-tat, el més efectiu seria lluitar con-tra la segregació escolar i, en cap cas, estigmatitzar les escoles on hi ha més alumnat desafavorit. Con-tràriament, la nova mesura de la conselleria, en cas que s’apliqués, reforçaria les dinàmiques de segre-gació escolar, que a Catalunya ten-deixen a créixer. Quin atractiu pot tenir per a una família benestant anar a una escola d’alta complexi-tat que a més és fàcil d’indentificar perquè sol·licitarà l’informe mèdic de l’infant? ¿No existeixen prou prejudicis sobre aquestes escoles perquè n’hi afegim de nous?  L’informe mèdic és un estigma per a l’alumne, una etiqueta nega-tiva per a l’escola i un nefast reclam per a les famílies de nova matricula-ció. La mesura no és una bona idea perquè obvia la dimensió social de les desigualtats en salut i reforça la segregació escolar. Si l’objectiu és lluitar contra la desigualtat escolar el que és prioritari són més recursos i no més informació. I, per des-comptat, apostar per una escola pú-blica de qualitat que treballi per ga-rantir l’equitat educativa trencant amb les dinàmiques guetitzadores del territori.d’aquest conjunt de di-ferències injustes i evi-tables fruit de la desi-gualtat social i no de l’in-natisme biològic. És a dir, les dificultats socio-econòmiques són una de les principals causes de les dificultats en l’apre-nentatge. Així doncs, el més efectiu per a la llui-ta contra el fracàs esco-lar a llarg termini seria la lluita contra les desigualtats so-cials de partida. Sol·licitar informa-ció mèdica no permet actuar sobre la causa del problema perquè no-més es fixa en la seva conseqüèn-cia amb el risc afegit de naturalitzar la diferència. D’altra banda, pel que fa al risc de cronificar les desigualtats en els centres d’alta complexitat, cal re-cordar els problemes associats a la segregació escolar entesa com la separació d’escoles segons origen i nivell socioeconòmic de l’alumnat. LAMARTARILE SOCIÒLOGASARA MORENOLes dificultats socioeconòmiques són  una de les principals causes de les dificultats  en l’aprenentatge

Un informe mèdic per a l'escola?

https://ddd.uab.cat/pub/artpub/2015/148635/ara_a2015n1557p29.pdf

Un informe mèdic per a l'escola?

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB