Obra ressenyada: Arcadi OLIVERES, Contra la fam i la guerra. Barcelona: Angle Editorial, 2004

Serra i Salvi, Anna

Diposit Digital de Documents de la UAB

El nom d’Arcadi Oliveres va associat alsconceptes de la pau i la justícia, ja que ésun lluitador nat pels valors en què creu.No en va és ben conegut arreu de l’Estatespanyol per les nombroses conferènciesque imparteix per denunciar els interes-sos que s’amaguen darrere el sistema capi-talista que, avui per avui, s’imposa i quegenera desigualtats socials, i proposa sem-pre alternatives viables per aconseguir unmón més solidari. Amb un llarg currículum, Arcadi Oli-veres (professor d’Economia Aplicada ala Universitat Autònoma de Barcelona,president de Justícia i Pau, presidenthonorari de l’Associació FETS i vicepre-sident de la Federació Catalana d’ONGper a la Pau) és un nom molt consideratentre els moviments socials i és fàcil tro-bar-lo impartint classes en diversos post-graus i màsters sobre temes de desenvo-lupament com a especialista en relacionsentre el Nord i el Sud, deute extern,comerç internacional, banca ètica i eco-nomia de defensa. Tot i que aquest llibre és la seva pri-mera publicació en solitari, té una biblio-grafia notable entorn d’aquestes qüestions:Nord-Sud, diagnòstic i perspectives (Barce-lona, 1988); El ciclo armamentista enEspaña (Barcelona, 2000), amb Pere Orte-ga; Aldea global, justícia parcial (Barcelo-na, 2003), i ¿Quién debe a quién? Deudaecológica y deuda externa (Barcelona,2003), amb J.M. Alier.Contra la fam i la guerra analitza l’es-tat actual del món i és, sobretot, molt crí-tic en les relacions de poder que s’esta-bleixen entre uns estats i uns altres, i enles conseqüències injustes que els interes-sos del sistema capitalista tenen sobre lespersones. Amb un to de denúncia que esdado que éstos últimos ni siquiera estánincluidos en la propuesta española deEstrategia de Desarrollo Sostenible de2002, parece que esta propuesta tieneescasas posibilidades de éxito.A mi juicio, este volumen tiene antetodo una extraordinaria utilidad poten-cial para los gestores públicos y a uno yale gustaría disponer de una informaciónsemejante en cantidad y calidad para supropia comunidad autónoma. La con-clusión puede extenderse a otras áreas dellitoral mediterráneo peninsular: el riesgode inundación ha aumentado en Alican-te y el hombre (sic) es el principal res-ponsable. Sin embargo, es probable quetodo este acervo de conocimiento cientí-ficamente muy riguroso y socialmentemuy necesario, sea criticado o ignoradoen los niveles de toma de decisiones. Parasuperar este estadio, quizás los autores entrabajos futuros sobre el tema deban abor-dar otras cuestiones fundamentales en elanálisis de los riesgos, como, por ejem-plo, la comparación entre beneficio yriesgo (en todas sus dimensiones); la capa-cidad de la sociedad alicantina (y espa-ñola, en general) para resistir y recuperarsecon relativa rapidez de las inundacionesy una más profunda implicación de la ciu-dadanía en la gestión de éste y otros ries-gos. Estas cuestiones no se limitan al últi-mo volumen reseñado, sino que, en lalínea de lo planteado por el libro del pro-fesor Calvo García-Tornel, podrían guiarlas futuras aportaciones de la geografíaespañola sobre esta temática.David Saurí PujolUniversitat Autònoma de BarcelonaDepartament de GeografiaDavid.Sauri@uab.es204 Doc. Anàl. Geogr. 44, 2004 RessenyesOLIVERES, ArcadiContra la fam i la guerraBarcelona: Angle Editorial, 2004, 146 p.DAG 44 001-216  23/11/05  17:29  Página 204manté des de l’inici del text, Oliveres va al’arrel dels problemes i posa de manifestl’entramat que hi ha al darrere de lapobresa, les desigualtats socials i els con-flictes que assetgen la població mundiala diferents nivells. El llibre es troba estruc-turat en quatre parts que, de forma inte-rrelacionada, desgranen les relacions polí-tiques, econòmiques i territorials ques’estableixen a nivell mundial, i ajuden aentendre el funcionament global del pla-neta. És justament aquesta interdiscipli-narietat el que el configura com un llibresummament interessant en l’àmbit de lageografia. La primera part del volum es fixa enles relacions entre el Nord i el Sud, en elfenomen de la globalització i en com esgenera la injustícia. Parteix del colonia-lisme com a invenció del territori que vaposar les bases d’unes implicacions histò-riques de caire econòmic i polític que esmantindran fins als nostres dies. Malgratque la fam i els conflictes existeixen desde l’inici de la història de la humanitat,totes dues realitats s’accentuen a partird’aquest moment històric. D’una banda,el desmantellament general del sistemaagrari de les colònies significà el trenca-ment de la base alimentària de la poblacióautòctona, que, a partir de ser colonitza-da, haurà de produir per a l’economia delsproductors i per a l’autoconsum. D’unaaltra, la creació de fronteres artificials par-teix grups ètnics i agrupa poblacions queabans pertanyien a diferents territoris, laqual cosa genera algunes de les guerresarmades més sagnants i llargues de lahistòria del poble africà; un exemple il·lus-tratiu n’és la guerra del Sudan. També enaquesta primera part es fa atenció a la crei-xent globalització econòmica des de laSegona Guerra Mundial i en com es gene-ra un comerç internacional en què els paï-sos del Nord juguen amb un clar avan-tatge. Les dependències econòmiques nos’acaben aquí, perquè el concepte deldeute extern ens remet a una sèrie dediners deixats en forma de crèdits als paï-sos de l’hemisferi sud a mesura que acon-seguien la independència, amb la idea quepoguessin iniciar per compte propi el seuprocés de creixement. Diverses cir-cumstàncies (la poca experiència de ges-tionar, actuacions corruptes per part d’al-guns governants o la mala inversiód’aquests diners) van provocar un procésd’endeutament generalitzat que es va volerarranjar demanant més crèdits. Bona partd’aquests crèdits s’han cobert a còpia devendre béns públics (com és el cas de lesAerolínies Argentines, per tal que l’Ar-gentina pogués pagar un deute que teniaamb la banca nord-americana). Altresdeutes estan pendents de pagament, i aixògenera unes relacions de dependència queno ajuden gens perquè aquests països espuguin desenvolupar econòmicament.L’autor apunta encara dos aspectes mésque contribueixen a crear desigualtats: queel govern de la tecnologia estigui en mansdels països rics, i la lliure circulació decapital que facilita l’especulació finance-ra. Com a resultat d’aquest sistema dedesigualtats, han començat a aparèixer unseguit de moviments migratoris des delsud cap al nord a la recerca d’un futurmillor. Com que la societat receptora veuperillar el seu benestar, mira amb recel lespersones nouvingudes i no és conscientde la riquesa que aquest fenomen potcomportar. Oliveres aporta un seguit dedades i teories per combatre aquestes inèr-cies injustes i insisteix en la consideracióque eradicar la pobresa no és un problemade xifres, sinó més aviat de voluntats,alhora que apunta a la redistribució de lariquesa com a solució per afavorir condi-cions de vida més dignes i òptimes per alsciutadans del món. Com a primer pas,proposa que els governs aportin com amínim el 3,5% del seu producte interiorbrut als països més empobrits, i no el0,7% que fa uns quants anys que es recla-ma i que, a part que encara no tots elsestats l’aporten, ja ha quedat desfasat. Amés, ens recorda que els països empobritspaguen, en concepte de deute, set vega-Ressenyes Doc. Anàl. Geogr. 44, 2004 205DAG 44 001-216  23/11/05  17:29  Página 205des més del que reben com a ajuda per alseu desenvolupament. Oliveres clouaquesta primera part fent atenció a lanecessitat d’establir un compromís per-sonal alhora que un canvi d’actitud i d’hà-bits com a consumidors, en la construcciód’un món més just. A la segona part del llibre, s’hi encarenels temes de l’armament, la guerra i elcontrol social, tots els quals són el resultatmajoritàriament d’un rerefons d’interessoseconòmics (i no tant territorials i políticscom sovint ens mostren els mitjans decomunicació, encara que també existei-xin). Com a exemple, ens remet a la gue-rra dels Estats Units contra l’Afganistan,o a la Guerra del Golf, uns quants anysabans, on si les bones intencions prete-nien alliberar el país del règim talibà enel primer cas, i retornar la sobirania aKuwait en l’altre, poc després s’ha fet pale-sa la relació d’aquests conflictes amb l’ex-tracció de recursos naturals, i més con-cretament de petroli. L’autor explica queles guerres es preparen i es mantenen peruna extensa indústria armamentística quedisposa d’importants partides pressu-postàries, amb la presència dels exèrcits,amb investigació científica i amb unaxarxa organitzada de comerç d’armes. Oli-veres desemmascara l’argument que enshàgim de defensar de l’amenaça de l’ene-mic, i que la investigació militar signifi-qui un avenç per al progrés científic engeneral, perquè és molt costosa i té moltpoques aplicacions a la societat civil. Ésmés, diversos cops s’ha pogut observarque algunes d’aquestes investigacions por-ten a la creació d’artefactes encara mésperversos, com ara les armes no directa-ment letals, o la construcció d’un avió decombat i atac com el que està duent aterme el Ministeri de Defensa espanyol.El tercer mite que trenca és que la fabri-cació d’armament ofereixi llocs de treball,atès que el requeriment d’una maquinàriaespecialitzada i altament costosa, fa quesigui molt més rendible invertir en laindústria convencional, que a la vegada,comparativament, donaria feina a moltesmés persones. Curiosament, destaquenels noms d’alguns caps d’estat i secretarisde defensa darrere l’administració de mol-tes d’aquestes empreses armamentistes, i,contràriament al que es diu a l’opiniópública, la fabricació d’armament es con-verteix en una operació de mercat que volser competitiva, perquè el que hi està enjoc són els diners d’algunes persones. Lafigura de venedor d’armes no la vol adme-tre ningú com a pròpia, de manera queperquè el producte arribi al lloc de desti-nació, sovint es produeixen operacionstriangulars amb la mediació de tercers paï-sos. En aquest entramat de transaccionscomercials poc ètiques, l’Estat espanyolhi desenvolupa un paper ben actiu, ja queuns vuitanta-cinc països del Tercer Móntenen armes espanyoles. Oliveres diu queles guerres sempre són evitables i apuntala via de la pacificació, l’acabament de laindústria armamentista, l’educació perla pau, el suport al pacifisme i la pràcticade l’objecció de consciència com a caminsalternatius per aconseguir-ho. En el tercer apartat, s’hi apunta la rela-ció dels Estats Units amb el món, i s’hifa palesa la importància del petroli en elsconflictes històrics que tenen lloc des del’11 de setembre. Les guerres de Bush pareal Golf i de Bush fill a l’Iraq porten implí-cites un seguit d’intencions no donadesa conèixer a l’opinió pública, com sónpoder controlar els pous de petroli de lazona. Arcadi Oliveres explica alguns fetsque envolten l’11-S, com ara la implica-ció de la família del president dels EstatsUnits en negocis obscurs i alguns delsinterrogants que s’obren entorn de l’a-temptat. En el quart i darrer capítol, l’au-tor hi aborda la construcció d’una Euro-pa comunitària, que, després de la SegonaGuerra Mundial, tenia la voluntat d’o-cupar un lloc entre els Estats Units i l’an-tiga Unió Soviètica. La constitució d’unmercat únic no esdevé una realitat fins al1993 amb el Tractat de Maastricht, onels objectius es concreten en la unió206 Doc. Anàl. Geogr. 44, 2004 RessenyesDAG 44 001-216  23/11/05  17:29  Página 206monetària i econòmica i la unió política.L’autor es manifesta molt crític en l’evo-lució de la construcció d’Europa, perquèconsidera que no és prou democràtica enel seu funcionament i en les seves insti-tucions, ja que obliga els països membresa tenir formes democràtiques que lamateixa Unió Europea no té; com ara unparlament europeu que legisli, un banccentral europeu amb un cert control polí-tic, unes persones que aprovin les políti-ques econòmiques que cal seguir. Sí quehi ha, però, diu Oliveres, un conjunt degrans coorporacions que actuen com alobbies de pressió i que fan que nopuguem parlar d’una Europa plural idemocràtica. Apunta també la mancad’una política social comuna, la pro-blemàtica d’una Europa dels estats i nodels pobles, la mala gestió de les políti-ques migratòries, i el paper d’una Europamilitaritzada amiga dels Estats Units quevol imposar dures polítiques de comerçexterior, lluny de perseguir un món ambharmonia. Des del meu punt de vista, una de lesgrans virtuds d’aquest llibre és la sevaclaredat en la transmissió de la informació.Conceptes econòmics i relacions inter-nacionals que, d’entrada, podrien ser con-fusos, són explicats d’una forma benpedagògica i comprensible per a tot tipusde lectors. Amb tot, aquest és un llibreque, per la seva exposició d’una realitatparadoxal, a voltes posa el lector en unasituació difícil. És a dir, atesa la quanti-tat de dades que aporta l’autor, no és gensdifícil estar d’acord amb ell. Al mateixtemps, però, com que no explica la pro-cedència de la informació que dóna, plan-teja al lector alguns dubtes sobre els seuspropis mètodes. Acompanyar el text ambtotes les fonts que empra podria conver-tir-lo en un llibre feixuc de llegir, peròmés rigorós, fet que li podria ocasionar lapèrdua de part de la popularitat que volaconseguir. I és que més enllà de volerescriure un llibre acadèmic, el que li inte-ressa a l’autor és arribar al gran públic, jaque només des del coneixement i la infor-mació es pot crear consciència i provocarun canvi en les voluntats. Aquest és un dilema que comparteixenmoltes d’aquestes obres de caire divulga-tiu. Es tracta d’un llibre que s’ha de lle-gir perquè aporta un tipus de debat queconstantment s’evita als mitjans de comu-nicació de massa, i fa qüestionar al lectorel paper d’alguns personatges que formenpart de la nostra vida política més imme-diata. El control que exerceixen els governssobre els mitjans de comunicació és tangran que bona part de la informació ensarriba manipulada o disfressada, i els ciu-tadans difícilment poden ser-ne crítics.Contra la fam i la guerra es configura,doncs, com un assaig coherent i ben travatque posa el seu punt i final amb una bonaselecció bibliogràfica pels qui vulguinaprofundir més el tema.Anna Serra i SalviUniversitat de GironaUnitat de GeografiaRessenyes Doc. Anàl. Geogr. 44, 2004 207DAG 44 001-216  23/11/05  17:29  Página 207

Ressenyes

http://ddd.uab.cat/pub/dag/02121573n44/02121573n44p204.pdf

Ressenyes

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB