Moreno, Sara,

Moreno Colom, Sara,

Diposit Digital de Documents de la UAB

29ara DIMARTS, 10 DE MAIG DEL 2016  debatEquitat i autonomia a la universitatDurant el mes d’abril es van discutir dues mo-cions sobre la univer-sitat al Parlament de Catalunya. El dia 7 d’abril es va votar una moció pre-sentada per Catalunya Sí que es Pot sobre la disminució d’inscrip-cions d’estudiants a les universi-tats i la precarietat laboral del per-sonal docent investigador i del per-sonal d’administració i serveis. L’aprovació d’alguns apartats in-clou reduir un 30% les taxes uni-versitàries per al curs 2016-2017, així com recuperar en els pressu-postos del 2016 el finançament a universitats públiques en com a mínim el que s’hi va destinar l’any 2011. El dia 21 d’abril es va votar una moció presentada per la CUP sobre l’aplicació del 3+2. En aquest cas, l’aprovació d’alguns apartats inclou garantir la moratòria de l’aplicació del decret que preveu la creació de graus de 180 crèdits, tres anys, en substitució de graus de 240 crèdits, quatre anys. La garan-tia d’aquesta moratòria està sub-jecta a un procés de reflexió con-junta sobre el model universitari. Totes dues mocions toquen de ple el centre dels debats interns que avui hi ha a les universitats catala-nes. Alguns d’aquests debats tenen a veure amb la governança univer-sitària i l’accessibilitat als estudis superiors. D’una banda, el sistema de go-vern de la universitat és un tema complex i de màxima importància perquè en depenen, en bona mesu-ra, els objectius de la institució. L’Observatori del Siste-ma Universitari (OSU) va elaborar un estudi sobre aquesta qüestió en què es recullen les principals propostes que hi ha sobre la taula. Sense entrar en la dis-cussió oberta, hi ha du-es qüestions que n’hau-rien de quedar al marge. En primer lloc, l’auto-nomia universitària com a dret constitucional que es va concebre per garantir la indepen-dència de la universitat respecte al poder polític. La independència és una condició necessària per al pensament lliure i crític que ha de fomentar la institució università-ria. En segon lloc, la consideració del professorat, l’alumnat i el per-sonal d’administració i serveis com a subjectes actius de la uni-versitat. En aquest sentit, és im-portant reconèixer el paper que el moviment estudiantil ha tingut els darrers 6 anys, l’efecte combinat dels plans d’estudi i de les successi-ves modificacions del sistema de preus ha encarit entre un 69% i un 291% el preu dels estudis universi-taris”. En aquest sentit, cal recor-dar que Catalunya és la comunitat autònoma més cara per estudiar una carrera universitària (i la sise-na d’Europa) d’ençà de l’aplicació del decret 14/2012. En aquesta apli-cació, en el cas català, s’hauria po-gut optar per no augmentar els preus perquè ja estaven dins dels lí-mits marcats, però el Govern va de-cidir apujar-los. En relació a les previsions de cost de les famílies, és important considerar que les estra-tègies condicionen l’elecció dels es-tudis segons el risc de cost (beques, segones matrícules, durada dels es-tudis...) i el fracàs acadèmic. Les da-des evidencien que l’alumnat d’ori-gen social baix persisteix en la tria de titulacions més barates, una re-alitat que posa de manifest la im-portància d’analitzar conjunta-ment la durada i el cost dels estudis universitaris. Per aquesta raó, una de les principals crítiques a l’ano-menat 3+2 és l’encariment que pot suposar l’accés als graus i els màs-ters en detriment de la igualtat d’oportunitats. Per abordar el de-bat de fons, l’estructura de les titu-lacions acadèmiques, cal garantir el mateix preu del crèdit universita-ri durant un cicle formatiu de cinc anys.  La governança universitària i l’accessibilitat als estudis superi-ors són temes que preocupen dins la universitat i, en part, han arribat al Parlament de la mà de l’alum-nat. Un alumnat que massa sovint s’ha considerat simple usuari de la universitat quan n’és una de les principals raons de ser. Defensar la universitat pública és apostar per una ciutadania activa en una societat que es vol democràtica, justa i lliure. per impulsar el debat parlamentari en les du-es mocions esmenta-des. La participació ac-tiva de tots els col·lec-tius és condició impres-cindible i fonamental per a una universitat més democràtica.  D’altra banda, l’ac-cessibilitat als estudis superiors implica parlar de les condicions per en-trar i mantenir-se a la universitat. L’estudi Equitat en l’accés i en la in-serció professional dels graduats universitaris, dirigit per Helena Troiano, conclou que la taxa d’ac-cés universitari s’ha desaccelerat i ha baixat durant el període 2011-2014. Entre els factors que ho po-drien explicar hi ha la pujada del preu de les taxes i les previsions de cost que fan les famílies. En relació a les taxes universitàries, un altre estudi de l’OSU sobre el preu de les carreres a Catalunya conclou: “En ARIANNE FABER SOCIÒLOGASARA MORENOAl 3+2 se li critica  que pot encarir l’accés  als graus i els màsters  en detriment de  la igualtat d’oportunitats   

Equitat i autonomia a la universitat

http://ddd.uab.cat/pub/artpub/2016/150804/ara_a2016n1973p29.pdf

Equitat i autonomia a la universitat

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB