Sáez Masa, Míriam

Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Biociències

Diposit Digital de Documents de la UAB

                                                             L’educació poblacional  Abans no es creessin lleis que prohibissin matrimonis de persones de característiques no desitjables, i s’apliquessin esterilitzacions i eutanàsies, els científics i altres il·lustres del moment tenien clar que la millor eina per a intervenir sobre la població era l’educació.                                                                       Eugenèsia: la millora de la raça Sáez Masa, Míriam Grau de Ciències Biomèdiques, Universitat Autònoma de Barcelona Introducció Metodologia Resultats Revisió bibliogràfica i estudi de fonts primàries consistents en les publicacions dels principals defensors de l’eugenèsia dels segles XIX i XX.  Conclusions 1866 1859 1900 1914 1918 1933 Primera Guerra Mundial Molts homes físicament més “aptes” van morir al front. Els eugenistes germànics estaven preocupats perquè la regeneració d’Alemanya estava en mans de qui havia estat exclòs del servei militar pels seus defectes.   Soldats de la Primera Guerra Mundial. Europeana 1914-1918  Adolf Hitler. www.biografiasyvidas.com  Charles Darwin. www.biografiasyvidas.com  Francis Galton. www.biografiasyvidas.com  Charles Darwin publicà l’Origen de les Espècies. Francis Galton publicà Hereditary Genious. Adolf Hitler va guanyar les eleccions d’Alemanya • Llei d’Esterilitzacions (1933) • Llei de Protecció de la Sang (1935) • Llei de la Salut Marital (1935) • Llei d’Eutanàsia (1939) Període Entreguerres a Alemanya • Augmentaren les diferències entre les classes socials per l’endeutament de la guerra. • La societat es va recolzar en el racisme per buscar culpables de la situació que s’estava vivint.  • L’eugenèsia es percebé com el motor de renaixement del país. Segona Guerra Mundial Camps d’extermini nazis. 1939 1945 La comunitat científica  va redescobrir Mendel • No s’heretaven els caràcters adquirits. • Els defectes dominants passarien als fills encara que l’altre progenitor no tingués el defecte. • Obria la possibilitat de prendre mesures sobre la població, intervenint en reproducció.  Problemes de la industrialització • La dona s’havia incorporat al món laboral i es tenien menys fills de famílies benestants. Objectius • Explicar com va néixer i evolucionar el concepte d’eugenèsia. • Comprendre com el context històric i social pot influir en la ciència. • Comprendre com la ciència pot ser utilitzada per nodrir certes ideologies. • Explicar les mesures d’educació en higiene racial en l’Alemanya del segle XX. L’Origen de les Espècies de Charles Darwin presentava la teoria de la selecció natural: • Els individus més adaptats al medi sobreviuen i es reprodueixen. • Els individus menys adaptats al medi moren abans de tenir fills.   Això va obrir el debat sobre si les vacunes, les ajudes socials, etc. estaven interrompent el procés de la selecció natural i, per tant, s’afavoria la supervivència i reproducció dels menys adequats. A partir d’aquí va aparèixer l’eugenèsia, la branca de la medicina que estudia com millorar l’espècie humana mitjançant el control d’aspectes socials: • ↑ individus de caràcters desitjables (eugenèsia positiva). • ↓ individus de caràcters indesitjables (eugenèsia negativa).  L’eugenèsia va néixer quan l’existència d’una raça superior i vàries inferiors era una creença àmpliament acceptada. A més, els diferents avenços en bacteriologia i herència del moment van causar el desig social de trobar una cura per absolutament tot. Aquest propòsit va seduir a molts científics, que pressionaren als diferents governs d’arreu del món per aplicar mesures eugèniques i invertir en les seves investigacions. Ara bé, el lloc on la pràctica eugenèsica es va portar a l’extrem va ser Alemanya, utilitzant-se per defensar un seguit de tesis racistes i culminant en l’Holocaust.  Evolució de l’espècie s. XX s. XIX Hereditary Genious  • S’establien els diferents rànquings de races: la superior era la de l’Antiga Grècia. • Només els blancs podien encarnar la bellesa que es representava en les obres d’art gregues. • Només aquella raça (blanca) que no s’hagués barrejat mai amb altres races era pura.  Proposava que l’home intervingués en  seleccionar els millors individus per a tenir descendència, imitant el què faria la selecció natural si no hi hagués sanitat pública.  Calia fer exàmens mèdics i aplicar noves polítiques per impedir la reproducció dels no aptes i promoure la dels aptes.  1 2 3 5 4 6 Alguns autors publicaren articles amb tendències racistes emmascarant-ho sota el concepte d’eugenèsia, “demostrant” la inferioritat d’altres races mitjançant mesures de les proporcions corporals tot i tenir resultats plens d’incoherències.  • Al segle XIX i principis del segle XX, molts científics van defensar l’eugenèsia com a mètode per millorar l’espècie humana. Ara bé, quan aquestes tesis, degut al context històric del període d’entreguerres, van passar del marc teòric al polític van degenerar en postulats manifestament racistes que portaren a les greus conseqüències que tots coneixem durant la Segona Guerra Mundial.  Portada del llibre People in Danger. Deutsches Hygiene-museum Dresden La higiene racial era percebuda com l’opció correcta  Gràcies a la tasca de conscienciació, els eugenistes van tenir el recolzament social  que necessitaven per a:  • Defensar que les esterilitzacions serien una inversió de futur, estalviant recursos en sanitat i ajudes socials.  • Pressionar a l’Estat per aplicar polítiques socials amb la finalitat de controlar la qualitat de la població.  • Famílies de baix nivell social no havien reduït la seva fecunditat. • Això es considerava la causa de la degeneració de la població. Higiene racial La higiene és la ciència de la salut i la prevenció de malalties, i la degeneració de la raça era la malaltia del moment. La incorporació de l’eugenèsia en les polítiques del govern alemany va rebre el suport d’un ampli sector de la població.  Assignatura de biologia: implantava ideologies racistes. Jocs en grup: per aprendre a renunciar a desitjos personals pel bé comú. S’inculcava als  alumnes que havien d’escollir bé amb qui casar-se per tenir fills sans.  Educació sexual: preparava per fer el sacrifici, si calia, de no tenir fills pel bé de la raça. Educació a les escoles Importància de portar un estil de vida saludable. Importància de la higiene: mostraven microorganismes i fotografies de les malalties que causaven. Rellevància de la higiene racial per prevenir la degeneració biològica de les famílies: les races no s’havien de barrejar.  Necessitat de gestionar els matrimonis: era el deure de tot ciutadà casar-se amb persones biològicament afins a ells en raça i salut. Exposicions dirigides a un públic no científic              • L’educació que la població va rebre en higiene va propiciar que l’opinió pública veiés amb bons ulls pràctiques com l’eutanàsia o les esterilitzacions forçoses, ja que la societat havia estat rebent el missatge que la preservació de la puresa de la raça era transcendental i per tant, aquesta fi justificava qualsevol medi aplicat per aconseguir-ho.             

Eugenèsia : la millora de la raça

http://ddd.uab.cat/pub/tfg/2015/143505/TFG_miriamsaezmasa.pdf

Eugenèsia : la millora de la raça

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB