Riba Miralles, Jordi

Diposit Digital de Documents de la UAB

El paper de l'educacio filosofica en la construcci6 del ciutadi I Jordi Riba 9 ui té por a la filosofia? Era la pregunta que un grup de professors francesos es feien arran del projecte, que l'any 1973 engega el Ministeri dlEducaciÓ, per reduir l'ensenyament de la filosofia del batxillerat. El GREPH1 (Grup de Recerca sobre 1'Ensenyament de la Filosofia) posa en marxa una sPrie d'accions per tal d'obligar a tirar enrere l'esmentat projecte; objectiu que finalment es va aconseguir. Aquesta no fou ni la darrera, ni la més virulenta oposició cap a l'ensenyament filosbfic. Els "temorosos" de la filosofia no s'aturen. Sempre amb objectius pragmatics: l'avenq de les ciencies, la millora dels ensenyaments tecnics, l'eficacia, etc ... Tots aquests objectius, suposadament més acords amb els temps presents, n'amaguen d'altres que veuen l'ensenyament filosbfic com a un obstacle per a la seva con- secució. D'aquesta deriva tecnocratica no se n'han escapat els pocs pai'sos que encara mantenen els estudis filosofics dins dels seus programes de secundaria. Aquestes actituds de minimitzar els estudis filosbfics topen, al mateix temps, amb altres que mostren l'interes, adhuc la 217 GREPH, Qui a peur de la philosophie ? Paris, Flammarion, 1977 - ALOMA I El paper de I'educació filosofica en la c o n s ~ c c i ó  del ciutadi necessitat que avui bona part de la ciutadania té respecte de la filosofia. Des dels cafes filosbfics fins a filosofia per a nens, passant per una certa literatura filosofica, anomenada d'autoajuda. Des de l'assessorament etic en els camps de la comunicació, de l'economia fins als comites de bioPtica en els centres sanitaris. És all6 que, d'una manera seriosa i acadPmica, Jacques Bouveresse ha anomenat la demanda de filosofia. "La demande de philosophie n'a probablement jamais été aussi forte, mais c'est de moins en moins aux producteurs spécialisés de philosophie 'en gros' que l'on s'adresse pour la satisfairen2 Més paradoxal resulta encara, dins d'aquest clima de supressió de la filosofia, llenPsima temptativa d'introduir en els currículums escolars l'educació per a la ciutadania. Les paradoxes de l'educació per a la ciutadania Aquesta qüestió em porta a recordar que realitzant un treball sobre l'ensenyament de la moral civica durant la I11 República francesa, vaig topar amb un llibre, entre els nombrosos escrits que en les primeres aproximacions bibliogrifiques atragueren la meva atenció, amb un titol especialment significatiu: La Morale par l'ktat. El meu treball va arribar a la seva conclusió, sense que el llibre en qüestió, malgrat l'in- terPs amb quP el vaig buscar, aparegués. En aquell moment, més interessat per altres aspectes del tema, no vaig caure en el detall que el titol del llibre, formulat de manera interrogativa, guarda. La resposta a la qüestió la tindríem en la inexistPncia del 1libre.Els problemes que planteja l'educació civica es descobreixen en els seus orígens. De tots és sabuda la importincia que el binomi igualtat-escola tingué per als pares de la Revolució francesa. No es poden oblidar els notables pro- jectes educatius elaborats a llPpoca i la implantació que d'alguns se'n feren durant les diverses etapes després del 17893. Ningú posa en qüestió que darrera d'aquells projectes i d'aquelles realitzacions s'hi troba la idea il.lustrada de donar a l'ésser humi instruments per a la seva emancipació. Emancipació que, en tot cas, segons assenyali Kant, només podia ser aconseguida per un mateix. Paradoxalment, els projectes d'educació cívica neixen d'objectius oposats. No tant de la idea de donar educació al ciutadi, que es mantenia, sinó d'ajudar-10 en la 218 BOUVERESSE, J. La dernande philosophique, l'éclat, Paris, 1996, p. 19. BACKZO, B. Une éducation pour la dérnocratie, Paris, Garnier, 1982 - Jordi Riba I ALOMA seva emancipació. El primer i més important projecte d'educació cívica es deu a Jules Ferry, el qual, des del seu chrrec de ministre d1EducaciÓ, va elaborar un projecte de llei que fou aprovat per llAssemblea i que va estar en vigor durant tot el període que va durar la I11 República. En el projecte de Ferry trobem una serie d'elements que, des de la perspectiva d'aquest escrit, no han de ser menystinguts. En consonancia encara amb les idees revolucionaries, hi ha, en primer lloc, l'intent de con- solidació d'un poder laic. De la idea de l'emancipació es passa a la de reforcament del poder de llEstat. Kant cedeix el seu lloc a Hegel. Per6 el projecte de Ferry no és només l'intent d'apropiació de l'ensenya- ment de la moral -atribulda a l'església en l'antic regim-, sinó que és també, en segon lloc, un projecte de domesticació de la massa obrera emergent que escapa, cada vegada més, al poder de la institució eclesial. Per aixo, també, i de forma fonamental, l'educació civica es deu a la por de la revolució. Així ho corroboren els diversos projectes educatius que, a manera de cura d'urgencia, vingueren a continuació de les crisis polítiques més importants del segle XIX frances: el període immediatament posterior a la revolució del 48, amb l'experiment de Charles Renouvier4; o la commoció nacional que succeeix a la Comuna. Aquest darrer aspecte ve a completar, en la practica política, all6 que representen les idees hegelianes respecte de l'estat: fomentar la unitat política, l'ordre i la cohesió social. El poder burgPs veu la possibilitat de corregir els instints errats dels humans que podrien portar al conjunt de la societat cap a l'abisme. Calia convencer el ciu- ~ tada obrer que el seu treball, efectuat amb ordre i disciplina, contribula al progrés de la nació. El govern devia vetllar per all6 que Robiquet anomena "el patrimoni de les 2nimes"s. Per aquests motius, Ferry entén que s'ha de fer de l'educació moral i civica assumpte d'estat, considerant que la unitat moral i política depen d'un conjunt d'idees i d'aspiracions comunes a tots. En la intervenció del 23 de desembre de 1880, davant la Camera, Ferry afirma que la futura llei no pre- conitzara la neutralitat política, ja que la seva preocupació d'home dlEstat se situava en el manteniment de l'orde social, i el seu deure era apartar de la vida pública qualsevol tipus de dogma divisor, apropar tota la nació als principis morals fonamentals sobre els sentiments naturals i la raó, comuna al conjunt dels homes. Només amb aquests principis positius es podri aconseguir unir a tots els francesos.La ciencia era la clau de la nova societat. Amb la inamovilitat de les seves RENOUVIER, Ch. Manuel Républicain de l'homme et du citoyen, Paris, Garnier, 1981 LEGRAND, L. L'influence du positivisme dans l'oeuvre scolaire de Jules Ferry, 219 Paris, Riviere, 1961, p.143 - ALOMA I El paper de l'educació filosofica en la conshucció del ciutada lleis, s'assegurava l'equilibri i la unitat per garantir el progrés de la nació. L'escola era el lloc elegit per a la difusió i la propagació del nou esperit de l'epoca. La societat republicana essent assentada en el reconeixement de l'home-ciutadi -investit d'una responsabilitat en el funcionament de la ciutat- i articulada sobre la base d' un sistema parlamentari. I amb l'edu- caci6 cívica donant a coneixer l'organització de 1'Estat. El model d'educació cívica de Ferry, com succeeix amb tantes altres coses, es torna en contra d'aquells que han intentat, posteriorment, d'implantar-10. De manera que només s'ha afavorit aquells que no creien en aquest tipus d'educació o aquells que directament es decantaven per l'adoctrinament, tal com va passar en els totalitarismes que sorgiren en 1'Europa d'en- treguenes. Aquesta contradicció porth a les noves democrhcies sorgides després del totalitarisme a considerar innecessaria l'educació per a la ciu- tadania. Marcel Gauchet6 ha assenyalat a aquest respecte que l'articulació que s'estableix entre democracia i accions dels ciutadans es tal que el fun- cionament de la democracia no és independent de les accions ciutadanes i que dites accions estan sotmeses a les decisions dels ciutadans. Per a Gauchet, el primer element de la triada il.lustrada és fonamental, tant per a la construcció de la democracia com per a l'autodestrucció. Per aix6 s'arriba a un carreró sense sortida amb l'intent d'aplicació d'un encsim model d'educació per a la ciutadania semblant als anteriors. En cap cas podem passar de donar un tipus d'educació ciutadana. Aque- st tipus d'educació ciutadana ha d'afavorir l'emancipació, cosa que no succeeix amb els models anteriors, que l'unic que han fet ha estat trans- metre un tipus d'ensenyament allunyat de la vertadera educació per a la democrhcia. Quina podria ser l'alternativa a l'educaci6 cívica sortida del model de Ferry? Educar filos6ficament per a la ciutadania Avui, educar per a l'emancipació no ha de fer por: tot el contrari, només així es podra mantenir la democracia. Aquesta mateixa por ha impedit entendre la democracia més enlla d'un cos estatic que només ofereix sopluig als individus. La democricia, per mantenir-se, necessita, com tot, ser dinimica i aquest dinamisme només s'aconsegueix amb la presencia de ciutadans actius. La rellevancia que ha assolit el republicanisme com a model de teoria política explica l'actualitat de l'educació per a la ciutadania. Es tracta d'una filosofia política que clama per una necessiria redefinició del 220 GAUCHET, M., La démocratie contre elle-meme, Paris, Gallimard, 2000 - Jordi Riba I ALOMA tot, en que sigui possible integrar aquells que quedaven exclosos en un univers politic definit previament; és l'aposta dels pensadors que afir- men que es pot pensar altrament l'allb politic, i per tant també pensar altrament l'educació del ciutada. Si all6 politic no pot estar només relacionat amb el poder, sinó que es troba relacionat amb el sentit mateix de la vida, l'alternativa a l'educació cívica sera la filosofia, i el filosofar sera l'acció política per excel.lencia. Si no ensenyem a filosofar al ciutadi no hi haurh política, i si no hi ha política no hi haura democracia. Perque la filosofia pugui ser vista com un assumpte que pertany a tothom, hauríem d'abandonar certes concepcions que han servit per allunyar-la de la gent. Aquestes concepcions, elitistes les unes, escep- tiques les altres, només han servit perque la filosofia sigui vista com aliena al procés vital del que va sorgir. La recuperació de la filosofia capaq d'afrontar els problemes de la ciutadania és l'objectiu primer de tota educació per a la ciutadania. Llavors, quina filosofia cal ensenyar? Aquella que com va dir Feuer- bach prengui com a objectiu els problemes de la humanitat: "una cosa és una filosofia que deu la seva existencia solament a una indigencia filosbfica (...), i tota una altra cosa, una filosofia que es correspon o coincideix amb una indigencia de la humanitat."7. Ensenyar aquella filosofia que fora del jardí faci del filbsof un Socrates modern, capaq de despertar en els ciutadans els neguits que la vida porta en si mateixa i en cada un dels humans. Al10 que Kant primer, i tants altres despres, anomenaren filosofar. Aquesta activitat de l'esperit que des de la perspectiva individual Kant va voler posar en evidencia, quan formula com una de les qüestions fonamentals a les quals ha d'intentar respondre la filosofia : que he de fer? Amb aquesta pregunta neix la concepció moderna del ciutada i tal com Monique Castillo ha assenyalat en el prefaci de l'edició francesa de la Fonamentació de la metafísica del costums8 , l'absencia de resposta és la que fa que ens qüestionem permanentment la qüestió. Una certa ruptura amb el kantisme, prbpia del pensament moral con- temporani, provocari l'aparició d'una renovada concepció del personatge filosbfic del ciutada. Aquesta evolució de la concepció moral es troba en les obres d'autors com Jean Marie Guyaug o Georg FEUERBACH, L., Manifestos AntropolGgics, Barcelona, Laia, 1984, p. 102 KANT, E., Fondements de la métaphysique des mceurs, préface de Monique Casti- 110, Livre de poche, Paris, 2000 GWAU, J-M., Esbozo de una moral sin obligación ni sanción, Gijón, Júcar, 1978 - ALOMA 1 El paper de l'educació filosbfica en la construcció del ciutadh Simmello, entre d'altres, els quals han volgut posar de relleu una certa oposició entre les dues formes oposades, que representen la llei uni- versal i el sentit individualista de l'acció moral. No podem negar que aquest és un element que ha acompanyat els anteriorment esmentats autors, en la crisi de l'ensenyament cívic fon- amentat en els deures. Malgrat aixo, el que sembla inamovible és la idea segons la qual el ciutadi es forja des de l'ensenyament filosofic. En aquest sentit es fa palesa la idea que l'ensenyament de l'activitat filosofica -el filosofar-, entesa com una activitat racional i per tant humana es converteix en un dret que ha d'anar cap a la universal- ització. Aquesta qüestió, ho hem vist anteriorment, topa frontalment amb la progressiva desaparició dels ensenyaments filosofics dels currículums escolars. Sembla que l'indestriable futur de progrés material no sola- ment no fes cas a la dita de Rousseau, sinó que la contradigués. Sem- bla que el progrés moral fa nosa al progrés material. Pero també hem vist que, a mesura que el món es fa més complicat, per dir-ho amb paraules planeres, augmenta la demanda de respostes a les preguntes que els ciutadans es fan permanentment. Mai com ara havia estat tant d'actualitat la qüestió de Kant. Per aixb el ciutadi modern encarna, millor que ningú, l'individu que es pregunta per la manera com ha d'actuar. I, a excepció feta de la raó, no troba elements que li garan- teixin la millor manera de fer-ho. El nostre món sense referents té com alternatives el retrai'ment de l'acció ciutadana o l'exercici racional de l'acció. La primera de les opcions porta cap a la desaparició de la democrhcia. Sense accions lliures no hi ha política, no hi ha democracia. És evident que optar per la democricia és optar per la segona de les alternatives. El ciutadi, a diferencia d'altres personatges filosbfics, és aquell que exerceix la llibertat. No l'ha de reivindicar, la posseeix. Per aquesta raó, més que per altres, es troba proper de l'etica. Per aquest motiu, la ciutadania és un model normatiu oposat, utbpicament oposat, als models deterministes i ideolbgics que predominen tant en l'espai individual com en l'espai públic. En aquest aspecte, el pas d'un model ideoldgic a un model Ptic en que el ciutadi exerceix la propia autonomia, cal cridar l'atenció sobre l'idea de cultura filosofica introdui'da per Jules Barnil1 amb la 222 l0 SIMMEL, G., La ley individual y otros escritos, Barcelona, Paidós, 2003 l1 BARNI, J. La morale dans la Démocratie suivi du Manuel Républicain, Paris, I Kimé, 1992 (la éd. 1868) - Jordi ñiba I ALOMA intenció d'optimitzar la democracia. Per a Barni són tres els ele- ments que intervenen en la constitució de la societat democratica. En primer lloc, l'element economic, que té com a funció donar el benestar als ciutadans. En segon lloc, l'element polític, que té com a funció assegurar la llibertat. Finalment, l'element moral, associat als altres dos. Barni, encara en kantia, fa un llistat de virtuts que exercides pels ciutadans garanteixen la democracia. El més interes- sant de les idees de Barni és que per totes les virtuts cal comengar per les virtuts individuals, que considera indispensables per a la construcció del ciutada. Sense una bona disposició cap a un mateix, difícilment, diu Barni, podrem exercir com a ciutadans. Per Barni, totes les virtuts de la moral individual poden agrupar-se en tres grans blocs: cultura de la humanitat, respecte a la dignitat humana i perfeccionament moral. Aquesta Última s'emparenta més amb la idea d'una ciutadania acti- va que és la base de la construcció de la ciutadania. Construcció que es produeix des de tres perspectives simultinies: la construcció del personatge filoshfic, all6 que han fet, entre d'altres, Gilles Deleuzelz o Patrice Vermerenl3; la construcció del nou ciutada en l'educació dels joves; i, finalment, la construcció del ciutada per si mateix mitjanant les accions ciutadanes. És evident que la filosofia té un paper protagonista en cada una d'elles. En la primera, com l'ele- ment teoric indispensable per a l'assoliment de les altres dues. En la segona, en l'educació filosofica del nou ciutada. I en la tercera, en l'acció ciutadana sorgida de l'exercici racional que atorga la raó. Valguin com a conclusió les paraules del filosof frances Alain Badiou en una entrevista publicada en la revista argentina Ciudadanos14, on manifesta la importancia de la construcció del ciu- tadd que substitueixi el militant pero que en guardi la seva participació activa. l2 DELEUZE, G. GUATTARI, F. Qu'est-ce que philosophie, París, Minuit, 1991 l3 VERMEREN, P. "El ciudadano como personaje filosofico" a Vermeren, P. ed. Filosofias de la ciudadania, Buenos Aires, Homo sapiens ediciones, 1999 l4 Entrevista de Stéphane Douailler et Patrice Vermeren amb Alain Badiou "La 223 resignificación actual de la políticau , Ciudadanos, Revista de Crítica Política y propuesta, any 2, núm. 4, Buenos Aires, 2001 - ALOMA I El paper de l'educació filosbfica en la consmcció del ciutada Bibliografia ABENSOUR, Miguel, Por una filosofia política crítica, Barcelona, Anthro- pos, en premsa ABENSOUR, Miguel, La démocratie contre l'itat. Marx el le moment machiavélien, Paris, Puf, 1997 DERRIDA, Jacques, Du droit 2 la philosophie, Paris, Galilée, 1990 DERRIDA, Jacques, Le droit a la philosophie du point de vue cosmopoli- tique,Paris, Verdier, 1997 LEFORT, Claude, La incertidumbre democrática, Barcelona,Anthropos, 2005 LEGRAND Louis, L'influence du positivisme dans l'oeuvre scolaire de Jules Feny, Paris, Riviere, 1961 GAUCHET, Marcel, La démocratie contre elle-m&me, Paris, Gallimard, 2000 MOUGNIOTTE, Alain, Les débuts de l'instruction civique en France, Lyon, Pul, 1991 RANCIERE, Jacques, 1'Haine de la démocratie, Paris, La Fabrique, 2005 RANCIERE, Jacques, El desacuerdo, Buenos Aires, Nueva Vision, 1996 

El paper de l'educació filosòfica en la construcció del ciutadà

http://ddd.uab.cat/pub/artpub/2006/145271/aloma_a2006n19p217.pdf

El paper de l'educació filosòfica en la construcció del ciutadà

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB