Sunyer, Jordi, 1978-

Diposit Digital de Documents de la UAB

35esportsfutbolara DILLUNS, 12 DEMARÇDEL 2012LLIGA ITALIANAEl Milan es va refermarahir en el lideratge de laSerie A italiana desprésde superar 2-0 el Lecce,amb gols d’Antonio No-cerino i de Zlatan Ibrahi-movic. Els tres punts su-mats permeten als ros-soneros ampliar distàn-cies al capdavant de laclassificaciórespectealaJuve,elsegonclassificat,que ara està a quatrepuntsdesprésd’empatara zero a domicili amb elGènova.Els quioscos i les botiguesde premsa dels raconsturístics del nostre país,més o menys concorre-guts, sónunabenediccióper als amants del futbol. Sobretotenelsmesosdemésafluència,noésdifícil trobar-hipublicacionsreferi-des al futbol de nord enllà, comFrance Football, Kicker i GuerinSportivo,aramensual,percert.Sicer-queu informació referida al campio-nat espanyol a la publicació gal·la,veureu que el tercer classificat de laLliga és elValence.Noésque l’equipde laValença occitana s’hagi adherita la Federació Espanyola, esclar: ésque la capital del Túria rep aquestadenominació en la llengua de Jean-Jacques Goldman. Des del seu des-censaSegonaB, s’hanacabatels riu-res sotaelnasenveureelTeneriffa ales classificacions dels periòdics ale-manys.El rejovenitGuerines fixaenelBarcellona,iensevocaaquellspar-tits depallacanestro al PalaDozzadeBolonya,ambLucioDallasempreen-treels tifosi i lesdueseles semprealsrètols televisiusperreferir-sealvisi-tantcatalà.Iperembolicarlatroca,laciutat seu de l’Alemannia, Aquisgrà,és en la llenguadel seuestatAachen,enitaliàAquisgrana ienfrancèsAix-la-Chapelle,desqueCarlemanys’hiva establir i hi va fer erigir un palauamb capella a finals del segle VIII.Que se sàpiga, cap d’aquests clubsha demanat, com ha fet l’Osca, quese’ls anomeni arreu en la llenguaamb la qual es van fundar.La traducció dels noms de clubsesportiusésunapràcticaquees faatotelmón.Consultatsels lingüistesTroia i la Creu de Sant JordideTelevisió deCatalunya, que res-ponensovint amissatgesquesol·li-citenqueaTV3esdigui elHuescaoelTeruel, ens remeten a l’einaÉsa-dir (esadir.cat), el llibre d’estil,d’accés lliure.Hidiu: “D’acordambl’ús popular, com a norma generales tradueixen els noms d’equipsque contenen un topònim o genti-lici que té forma tradicional en ca-talà”. I posa els exemples del Sara-gossa, l’Alabès, l’Hamburg o el Nà-pols, però cal aplicar-ho també aclubs registratsoficialmentencas-tellà dins del domini lingüístic ca-talà, comelCastelló, elVila-real i elPoble-sec.L’ús popularPerò, aleshores, per què parlemdelDeportivo i el Recreativo, però encanvihofemdelaReialSocietat?Laresposta,marcadaa l’Ésadir i avala-dapels lingüistes, ésbasar-seen l’úspopular, en el qual l’aficionat cata-lanoparlant acostuma a traduir elnom de l’entitat donostiarra peròno els altres, com, de fet, marca lanorma general: “La resta de nomsd’equips i els seus espònsors no estradueixen, tretquehihagiunatra-ducció de fer-ho consolidada”. Vi-olar aquesta norma i usar traducci-ons no consolidades, apunten elslingüistes,potentendre’scomla in-EL GERMÀ PETITJORDI SUNYERPERIODISTAEl nom de l’equip de Nàpols es catalanitza, igual que Saragossa oHamburg. CARLOHERMANN / AFPtroducciód’unargotquenoésreco-manable en espais dirigits a un pú-blic ampli. En tot cas, els lingüistesdefensen l’observació de l’ús popu-lar en el català oral per explicar elmarasme d’excepcions que té totanorma i que segur que en aquestsinstantsse lipodenpresentaral lec-tor, com per exemple el fet que totiexistirelgentilici florentinaensre-ferimalclubvioletacomaFiorenti-na, o si és consolidada la formaMuntanyesaper al clubdel barri delaProsperitat.Emdiuendesd’Alcoique, a la ciutat, els valencianopar-lantsutilitzen,per tradició, la formal’Alcoyano.Coincidim, però, amb els com-panys lingüistesquehihaqüestionsque interfereixen enel quehauriende ser debats estrictament lingüís-tics, iquederivenenel fetquemoltscops, diuen, estiguem perversa-ment condicionats i lligats al cata-là normatiu i no tinguem en prouconsideració l’ús i l’evolució de lallengua oral. “El català s’ha de con-cedir els espais d’espontaneïtat itradició derivats de la parla, enca-ra que això col·lisioni amb les nor-mes, perquè això no trenca el co-di comú, el reforça”, afirmen. I, sí,quanelGironavisitidissabte l’Alco-raz,elsqueoperinelmarcadorelec-trònic tenen tot el dret del món dereflectir-hi “Huesca-Gerona”, igualque els informadors locals podenusar aquesta forma (i Lérida quans’escaigui), comja faelDiariodelAl-to Aragón, per exemple. La resta ésvoler fer entrar un cavall de Troia,que tampoc és l’objectiu d’aquestarticle.OscaElclubaragonèshademanatquese l’anomenien la llenguaamblaqualesvafundar

Troia i la Creu de Sant Jordi

http://ddd.uab.cat/pub/artpub/2012/133029/ara_a2012n466p35.pdf

Troia i la Creu de Sant Jordi

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB