Sunyer, Jordi, 1978-

Diposit Digital de Documents de la UAB

35esportsfutbolara DILLUNS, 30 DEGENERDEL 2012SEGONADIVISIÓUngold’unexjugador lo-cal, AleixVidal, quan fal-tavendosminutspera lafi va suposar la derrotadelNàstic davantde l’Al-meria (1-2). Així doncs,l’equip de Jorge D’Ales-sandro segueix en l’últi-maposició a sis puntsdela zona de salvació. L’Al-meria es vaavançar ambun golàs de Verza, peròPowel vaempatardepe-nal ja entrada la segonapart ambel seu novè golaquesta temporada. Alfinal,AleixVidalvadictarsentència.No van complicar-se elsanglesos per definir ellloconcal allotjar lapi-lota en el joc del futbolque ells van inventar:goal (objectiu,meta).Arabé,almar-ge de les traduccions oficials, exis-teixen en català i en anglès algunssinònimsreveladors.Woodwork (enuna traducció lliure, treball en fus-ta) i barraca són dues paraules queindiquenqueunaporteriaésalgunacosamés que una utilitat, que té untreball, un significat i una litúrgiaquel’acompanyen.Els fundadorsdelaGazzettadelloSport, enel seupri-mer editorial el 1896, ja afirmavendonar lamateixa importànciaalsas-pectes competitiu i estètic de l’es-port.Enel futbol, ungol téunsaboro un altre en funció de la trajectò-ria i els moviments que dibuixa lapilota en les dècimes de segon enquè frega la xarxa.“Besar las mallas, deien els co-mentaristesrancis”.JosepTubauésun company de feina, corrector,ambunconeixement taxonòmicdelesconstruccionsquehanallotjat lapilota en els campsde futbol. I, sor-prenentment,noésqueelsmisterisde la porteria el captivessinmentreguardava lameta del Càstic, al Gui-nardó. “Vaig començar a dibuixardesdepetitperquèlamevamareerapintora. Ens vam traslladar d’Hor-ta, on vivíem, a un pis situat davantd’undels córners del vell Sardenya,al carrer Secretari Coloma, quanl’Europa jugavaaSegona.Amblavi-sió que tenia de les porteries delcamp, vaig aprendre a dibuixar enperspectiva. Però el que mésm’agradava era veure com l’encar-regat del camp despenjava les xar-xes amb aquella mena de ganxo iDe cara a barracacol·locavael tensorsotael travesserperquè aquest, que era de fusta, noes bombés”.“Permi, el gol estèticament per-fecte va lligat amb els gols al CampNou. Jo en sóc, del Barça. Peròabans, les xarxes de les porteries del’estadinoerendeniló, sinódecotó,ode lli.Tenienmoltpes, iquanlapi-lota tocava laxarxa,quedavaesmor-teïda. Ni rebotava ni rebentava laxarxa”.L’homologacióde lesporte-ries, pals amb secció rodona i xarxasostinguda exteriorment i no perestructuresmetàl·liques, no esbor-ra lamemòriad’untempsenquèunrecinteespodia identificarper lase-va porteria. “La porteria per anto-nomàsia és la deWembley, amb lacorba de l’estructura lleugeramentarrodonida i les xarxes molt bencol·locades, fetes a mida. A Wem-bley, a més, mai van pintar el pamnegreperquèelsporterss’espolses-sin el fang de les botes, perquè aWembley no hi havia mai el fangarque se sol fer al sector que ocupa elporter.Lesprimeresporteriesde laNovaCreuAlta,quevaigveureeldiade la inauguració, eren semblants;en canvi, l’estructura de les delCamp Nou gairebé no tenien cor-ba”.Ambprecisió,Tubaurecorda lasegona corbaque feien lesmetesdel’estadiblaugrana i lesdeSarrià,queconvertien els últims centímetresde l’estructura en perpendiculars ala gespa. “Les porteries del Berna-EL GERMÀ PETITLes velles porteries del camp de futbol de la Unió Esportiva Olot evoquen imatges d’altres temps d’aquestesport en blanc i negre. JORDI SUNYERbéu,ambunaestructuratotaarque-jada que també tenien les del’Helmántico, en canvi, les trobavahorroroses. I al vell Luis Casanovahihavia tanpocespaientre laporte-ria i la tancapublicitàriaquequalse-vol pilota que entrés amitja alçadarebotava a la tanca... un gol marrà,gairebé. Hi havia, també, porteriessenseestructuraavant la lettre, coma la Romareda, Balaídos o la vellaCreuAlta,on labellesadelgoldepe-nia sovint de l’espai entre xarxa itanca”.L’interèsperaquestelementclauen el joc és escàs, però Tubau sapque qui el cultiva ho fa amb inten-sitat. I per un motiu tan simple icomplex com l’estètica. “Em fixomolt en l’escenografia dels estadis.Tot i serdelBarça,elCampNou,perfora,emsemblaespantós,emrecor-da l’edifici de Telefónica del carrerAragó.Tampocentencqueespuguijugar bé en un terreny amb pistad’atletisme al voltant. En canvi, emvasemblarprecióselcampdelBinè-far.Tancat, i encaraquenohiploguigaire, amb totes quatre graderiescobertes, ben anglès. Semblava unSubbuteo”.Tubau, culminant el culte a l’es-tètica futbolística,va ferdegrounds-man, de cuidador, d’alguns campsde barri. No somgaires els que par-lem amb ell dels dibuixos amb lainscripcióBUTdelesxarxes france-ses, del dibuixhexagonal de lesma-lles del Calcio, d’estructures solda-des en espadats comva veure enuncampaVallvidrera.Peròquanelde-bat sobreel continent i el continguten el futbol està en unmoment àl-gid, per què no anar de cara a bar-raca i fer justícia a la construccióque plasma l’objectiu del futbol.JORDI SUNYERPERIODISTATradicióLaporteriaperantonomàsiaés ladeWembley,amblacorballeugeramentarrodonida

De cara a barraca

http://ddd.uab.cat/pub/artpub/2012/133022/ara_a2012n424p35.pdf

De cara a barraca

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB