El fons Marca és un conjunt de publicacions dedicades bàsicament a les arts i les lletres catalanes, trobat i reunit pel llibreter barceloní Joan Marca i Marc

Camps i Miró, Teresa

Diposit Digital de Documents de la UAB

i el seu destinatari, una universitat catalana, el va compensaràmpliament. Que ara aquest fons sigui conegut pel nom del seucol·leccionista és, al meu entendre, un petit homenatge a laintuïció i professionalitat de Joan Marca. Tanmateix, cal reconèixerla sensibilitat i l’encert de la Universitat Autònoma de Barcelonaen adquirir un fons tan important com significatiu i amb unaclara intenció: la conveniència de dotar les bibliotequeshumanístiques d’eines d’investigació. En paraules del professorAnscari Mundó: «Calia no deixar de banda l’adquisició de llibresantics en el sentit propi i en el de no-recents, ja que per al’investigador no n’hi ha, d’antiquats».Valor del fonsL’any 1971, quan la nostra universitat era encara molt mésjove, Joan Marca i Marca li va oferir un important lot derevistes, fonamentalment d’art, publicades en gran part aCatalunya: un total de 136 títols. Uns anys més tard, el 1979, el llibreter va presentar un altre lot, una mica méspetit: 32 títols que completaven en part el fons existent o erennouvinguts al conjunt de les publicacions ja existents. LaBiblioteca General ha restaurat els exemplars més delicats, haenquadernat i relligat totes les col·leccions, i n’ha fet lacatalogació, realitzada per Montserrat Lamarca i publicada el1988 per la Universitat Autònoma de Barcelona en unaacurada edició.Cal dir també que, tot i ser un fons format bàsicament perrevistes de diferent periodicitat,cal comptar-hi també algunespublicacions periòdiques (per anosaltres és de gran interès la reunióde molts exemplars, quasi tots elsfulls de la «Pàgina Artística» de LaVeu de Catalunya), i alguns set-manaris humorístics, molt popularsa l’època anterior al documentfotogràfic, que per a la història delnostre art permeten conèixer iidentificar l’activitat dels artistesque esdevenien il·lustradors o«ninotaires» per guanyar-se la vida.No se sol pensar en un altre bonconjunt de publicacions, igualmentreunides pel llibreter, que, sumadesa les revistes, constitueixen eines,algunes avui introbables, per a l’estudide l’art català: es tracta d’unimportant nombre de catàlegsd’exposicions, alguns centenaris, iprop de dues-centes monografies illibres d’autors catalans referits a l’artcatalà, escrits bàsicament pels autorsEl fons MarcaTal vegada té un nom més seriós, com li pertoca, però per als seususuaris habituals (que són ben pocs, per ara) i els qui el coneixenbé, i per a aquells que l’estimem de fa molt temps, té aquest nommés sintètic però més familiar.A aquest important fons de revistes que es conserva a laReserva de la Biblioteca General de la Universitat Autònoma, joli dec moltes hores de diàleg i de silenci compartit; li dec tot allòque guarda i que he rebut regirant els fulls de paper que conserva,més vells que jo mateixa, mentre cerco o em deixo endur através d’aquest important conjunt de publicacions dedicadesbàsicament a les arts i les lletres catalanes. Allà hi vaig trobar lesimatges segures reproduïdes en les pàgines de les seves publicacionsque van servir de base a la meva tesi doctoral; les comprovacionsa les meves intuïcions i les seguretats desvetllades en el trajectedel meu treball, de manera que, en algun moment, vaig tenir lacertesa que tot el que necessitava era allà. Li dec, doncs, nol’esforç, però sí la riquesa il’abundància del seu fons, laconfiança i la certesa de la resposta…tan ric és el seu contingut!Aquest fons rep el nom de lapersona que el va trobar i reunir,Joan Marca i Marca, el llibreterbarceloní especialitzat en llibres devell i revistes catalanes, quepacientment va anar recollint icompletant les col·leccions, vetllantde manera especial d’assegurarl’encapçalament de cada títol ambl’exemplar primer, o inicial, «elnúmero 1», aquell que sol manifestarles intencions de la publicació i queen dóna la veritable justificació, elcontext a què es refereix, la nòminade col·laboradors, i que vol ser, endefinitiva, la targeta de presentacióde la revista. Em consta que a ell, coma bon col·leccionista i entès, li vadoldre desprendre’s d’aquest lot tanimportant i únic, però el fet que elseu destí hipotètic fos la investigacióBibl infor. Nm.18  24/4/98 16:58  Pgina 4Biblioteca Informacions 5de major prestigi abans de la guerracivil, i una dotzena de caixes elcontingut de les quals encara no estàcatalogat (només inventariat), quecontenen catàlegs monogràfics demostres realitzades en galeries deBarcelona després de la guerra,col·leccions pràcticament senceres demonografies d’artistes en petit formati alguns opuscles signats per artistes ocrítics.Si bé el gruix principal de lespublicacions correspon a l’art, moltsovint aquestes publicacions, comera costum, incloïen també laproducció literària i poètica, demanera que aquest fons és també unrecurs inestimable per al coneixementde les edicions i publicacions literàriescatalanes escrites en català fins a laguerra civil. De la mateixa manera,és evident que les publicacionssatíriques i les periòdiques doneninformació sobre els esdevenimentshistòrics, de manera que mai no vaanar errada la nostra universitat en adquirir aquest importantconjunt destinat a les investigacions humanístiques.És evident que la qualitat del conjunt està determinada,en primer lloc, per la quantitat i l’abundància dels materials,que permeten afrontar treballs d’investigació sobre art catalàdes de la fi del segle passat fins a la guerra civil amb totaamplitud; en segon lloc, per la coherència, la diversitat, laseqüència temporal i la cobertura global d’aquest períodeampli i matisat. La seva importància la dóna també el bonestat de les publicacions i el fet que una part molt importantde títols, més de seixanta, és completa, i que de la resta, lamajor part inclou el primer exemplar.Les revistes d’art catalàConstitueixen el gruix més notable, tant per la quantitat comper la qualitat. En la seva condició de revistes cultes, la majorpart inclou notícies sobre artistes i exposicions, així comil·lustracions al gust de l’època o reproduccions d’obra d’art.Tanmateix, en el fons hi podem trobar les revistes d’art mésrepresentatives dels breus però significatius períodes del trajectede l’art català que es desenvolupa en el primer terç del segle.Alguns exemplars de la revista Luz (1897-98), la segonaèpoca de L’Avens (1889-1993), la primera època de CatalunyaArtística (1900-03), Hispania (1899-1902), les publicacionsconduïdes pels pintors Ramon Casas i Santiago Rusiñol i elcrític Miquel Utrillo, Quatre Gats (1899), Pèl & Ploma (1899-1903) i Forma (1904-8), Joventut(1900-06), totes elles completes,permeten una clara visió de lesformes i els continguts del nostreModernisme artístic.En l’inici del segle, i a redós delpensament d’alguns poetes iescriptors que es considerenimpulsors del Noucentisme,diverses publicacions en donen nosolament el contingut teòric sinótambé la visió estètica i enreprodueixen dibuixos, esculturesi pintures que contribueixen adefinir els pressupostos de la novatendència: ho trobem a revistescom Empori (1907-8), Revista Nova(1914), El Noucentista (1914), laRevista de l’Escola de Decoracióimpulsada per Joaquim TorresGarcia (1914), El Picarol (1912),Vell i Nou, en les seves dues èpoques(1915-21), L’Instant (1918-19),Terramar (1919-1920), elsmagazins D’Ací-D’allà (1918-36)i Bellaterra (1923-27), i algunes publicacions de curta existènciai petit format, però ben carregades d’intencions, com Garba(1905-6), Futurisme (1907), Panteisme (1911) i el setmanarifeminista Or i Grana (1906), totes elles completes i escrites engran part per les firmes més sensibles del moment, gairebé elsmateixos autors de les cròniques d’art dels diaris de Barcelona:Eugeni d’Ors, Josep M. Junoy, Feliu Elias, Joaquim Folch iTorres, Torres García i d’altres, impulsades les més significativespel coratge de Junoy, Santiago Segura i el pintor Joaquim TorresGarcía.L’inici de l’avantguarda és present també i amb excel·lentrepresentació al nostre fons; les publicacions impulsades pelpoeta Salvat Papasseit, el teòric i pintor Joaquim Torres Garcíai el poeta Josep M. Junoy, Arc Voltaic, (1918), Troços, Un Enemicdel Poble (1917), Proa, (1921), L’Amic de les Arts, (1926), i Hèlix(1929), enllacen amb la sòlida publicació setmanal Mirador(1929-37), que en temps de guerra es transforma en Meridià,(1938). No cal dir que totes aquestes revistes són completes i queal seu costat n’hi ha d’altres, algunes completes, altres no,igualment significatives.Simultàniament als camins polèmics i apassionats de l’art, igràcies al perfeccionament dels mitjans gràfics, com també alprogressiu coneixement, desenvolupament i acceptació i impulsoficial de la pràctica artística a Catalunya, bones revistes il·lustradesreprodueixen nombroses obres d’artistes catalans, la major partdels quals, ara per ara, encara demanen un estudi seriós. Joia (1928),Nou Ambient (1924), Gaseta de les Arts (1924-27), les edicionsBibl infor. Nm.18  24/4/98 16:59  Pgina 56 Biblioteca Informacionsde La Mà Trencada (1924-25), La Ciutat i la Casa (1925-28),La Nova Revista (1927), Art (1933-35), Arquitectura iUrbanisme (1931-32), Art (Lleida, 1933-34), totes ellescompletes, donen imatges de qualitat al costat de les cròniquesde les publicacions periòdiques i dels catàlegs de lesexposicions.Tota aquesta rica i diversa producció escrita bàsicamenten català i rigorosament contemporània al desenvolupamenti producció dels fets artístics, la seva percepció i l’índexsimptomàtic de correspondència amb la sensibilitat delmoment, (o, com deia D’Ors, «la palpitació del temps»), perraons òbvies va estroncar-se amb la desfeta de la guerra civil.L’escassetat és la norma en publicacions catalanes de lapostguerra; tanmateix, el Fons Marca ofereix alguns títols devalor inqualificable per al coneixement de l’art en les gairebéheroiques condicions en què es podia desenvolupar i expressaren català, com l’únic i extraordinari número de la revista Algol,la revista Ariel (1946-51), Cobalto (1947-49), el possible únicnúmero de Joc Net, escrit en català el 1953 per Tàpies,Cirlot, Brossa i Santos Torroella, o La Mosca, una iniciativad’Edicions 62, al costat del diari Tele-Exprés en edició íntegra.Com a cloenda, un desigLa nostra biblioteca valora, preserva i cuida el Fons Marcacom un dels seus tresors.Així mateix, aquest fons és conegut i valorat arreu i, endiverses ocasions, algunes de les seves publicacionsemblemàtiques han estat sol·licitades per ser exposades ireproduïdes com a contribució a l’evidència d’un contexthistòric i cultural.Sembla, doncs, natural per part meva l’entusiasme i el desigque sigui conegut. Crec que la importància d’aquest fonsmereix un ús més sovintejat; per què, si no, el guardem? Ésevident que es tracta d’un material fràgil i no pot ser exposata un ús incontrolat i perillós per a la seva integritat; tenimla responsabilitat de conservar-lo com correspon a un bé preuati irrepetible que ens parla de la nostra història.De tota manera, penso que actualment és possible, gràciesa estratègies tecnològiques, dur a terme un treball sistemàticde buidat d’imatges, fonamentals en el repertori bàsic de laproducció d’art català que encara està per fer, i dels textosque contenen les publicacions, per obtenir-ne una base dedades consultable sense risc material per a les publicacions.Sóc conscient que això demana temps i esforç, però pensoque valdria la pena que aquella tasca de Joan Marca arecopilar, i l’esforç de la nostra universitat a comprar iconservar una eina tan important per a la investigació, nosolament no serien desaprofitats, sinó que accelerarienl’estudi, molt pobre fins ara, del nostre art. Tan de bo!Teresa Camps MiróDepartament d’ArtBibl infor. Nm.18  24/4/98 17:00  Pgina 6

El fons Marca

http://ddd.uab.cat/pub/artpub/1998/128653/bibinf_a1998m5n18p4.pdf

El fons Marca

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB