Tresserras, Joan Manuel,

Diposit Digital de Documents de la UAB

28debatDIJOUS, 27 DE FEBRER DEL 2014 ara  Autonomia en suspensióEl debat espanyol de po-lítica general ha corro-borat les expectatives i ha resultat previsible però il·lustratiu. L’únic dret d’autodeterminació que el PP i el PSOE reconeixen és el seu. L’únic dret a decidir que tenen en compte és el que poden exercir “tots els espanyols” sobre les qües-tions que l’Estat determini. L’Estat actual –el seu– és la unitat bàsica i la mesura de totes les coses. No cal donar-hi més voltes. Han constitu-ït un bucle polític i jurídic. I, cons-cients que en el moment decisiu comptaran amb el suport de molts estats europeus, estan convençuts que, en aquest bucle, les aspiraci-ons catalanes s’encallaran.  Mentre els tecnogurus ens anunciaven els beneficis de reno-var el pacte amb el diable i cedir les dades personals a les seves compa-nyies, hem rebut la visita de la Sra. Viviane Reding. La vicepresidenta de la Comissió Europea i Creu de Sant Jordi ha instat el govern espa-nyol a negociar amb les autoritats catalanes i, per compensar la gosa-dia, ha declarat aquí que hauríem de trobar una solució dins d’Espa-nya. No ens ha explicat, però, per quina raó ella i els seus veïns poden formar part d’Europa des de la se-va condició luxemburguesa i, en canvi, nosaltres no ho podem fer –ni que vulguem– des de la catala-na, sinó només des de la que l’es-tat espanyol ens adjudica i ens obli-ga a compartir. Més o menys com si els austríacs només poguessin ser europeus si assumissin la condició de súbdits alemanys. No hem de renunciar a la nostra devoció europeista. Però tampoc no podem supeditar la nostra po-lítica a l’atracció d’uns hipotètics suports euro-peus que en el passat mai no s’han produït. L’Europa elogiada pels nostres poetes i polítics és la mateixa que s’ha mantingut impassible mentre l’Estat ens for-çava a un tracte fiscal abusiu, o mentre menystenia la nostra llengua i cultura, en di-ficultava la projecció internacional o n’obstruïa l’homologació euro-pea. Aquesta Europa del pragma-tisme dels estats no pot ser qui marqui el trajecte a seguir per les reivindicacions catalanes.  De fet, amb l’ofec econòmic de la Generalitat i el manteniment del desequilibri fiscal amb Catalunya, i amb la devaluació de l’Estatut i la recentralització operada a través de tota l’acció legislativa, les políti-podran canviar. Determina els as-pectes que queden, literalment, fo-ra del procés històric. Aquells sobre els quals no hi ha diàleg possible. L’Estat ja s’ha sentit desafiat: per la ciutadania catalana, pel Par-lament, pel Govern i pel president. La seva lògica només concep dos desenllaços possibles: la victòria o la derrota. I només té en compte la primera. En justa correspondèn-cia, nosaltres també. Hem de saber que no serà possible tornar a cap posició anterior. Que guanyarem o perdrem. I que, si perdem, l’Estat serà implacable.  Disposem d’un pacte polític am-pli per fer un referèndum el 9 de novembre. No votar el 9-N seria encaixar una derrota transcenden-tal. Caure en el primer assalt debi-litaria el pacte i el moviment. Per això cal posar tota l’energia, tota la intel·ligència i tota la capacitat mo-bilitzadora en l’exigència del refe-rèndum. Volem decidir. Volem vo-tar. Volem una democràcia autèn-tica. I volem saber que si l’Estat im-possibilita la celebració ordinària del referèndum, el farem efectiu per un altre procediment. El 9-N els catalans i catalanes votarem el nostre futur. Li agradi a l’Estat o no. No ens podem permetre no fer-ho. Ha costat molt arribar fins aquí. El 2014 és l’any i el 9 de no-vembre la data acordada. Aquest és el ritme i el calendari establert. La nostra màxima prioritat, ara ma-teix, és garantir que aquell dia tri-omfi la democràcia. I tenir la con-vicció que, si cal, aquell dia podrem imposar els nostres drets demo-cràtics a qui ens els vulgui negar. Si ho fem, haurem avançat molt en el camí de les nostres llibertats i l’Es-tat tindrà un genoll fregant la lona.ques de l’Estat i del PP han aconseguit la pràcti-ca suspensió de l’auto-nomia. L’autonomia s’ha acabat. Ni Catalu-nya ni cap polític català que en volgués assumir la representació poden legítimament participar en una negociació amb el govern de l’Estat que no parteixi del reconei-xement de la sobirania catalana i que, en conseqüència, permeti l’establiment d’un diàleg entre parts iguals. Quan el Sr. Rajoy circumscriu la democràcia “dentro de la Constitución y la ley” i afirma que “los españoles no hemos cono-cido otra condición que la unidad” està exposant la seva particular proposta de la fi de la història: fixa els aspectes de la realitat social i po-lítica que es mantindran per sem-pre més immutables, que mai no JOAN M. TRESSERRASCOMUNICÒLEG, UABEl PP  i el PSOE  han constituït un bucle polític  i jurídic JAVIER LIZÓN / EFEJo tampoc no en tinc  M’ha sorprès agradablement que el bis-be de Roma, Francesc, no tingui mòbil. I a més sembla que està en contra d’aquests aparells. Que no vivíem fa uns pocs anys sense? A la capital catalana s’ha organitzat una important fira d’estris nous, dels que ens va administrant el progrés desenfre-nat en què es desenvolupen les nostres vides. Fins on es vol arribar? Amb la utilització cada cop més gene-ralitzada de ginys com aquests, els no gaire joves aviat quedaran desplaçats i no entendran res. D’altra banda, la inti-mitat de les persones estarà, sovint, agredida. I jo em pregunto: ¿tot aquest enrenou de novetats disminuirà la pobresa arreu del món? ¿Bandejarà les guerres cada ve-gada més nombroses? ¿Farà retornar als ciutadans totes les riqueses rampinya-des pels corruptes? ¿Tancarà presons i obrirà centres de rehabilitació perquè els que han delinquit per falta de subsis-tència pugin millorar les seves condici-ons de vida i no tornin a recaure? ¿Ne-tejarà l’atmosfera i els rius i mars de tots els atemptats procedents de l’home? En la meva opinió, els esforços intel·lec-tuals que no s’esmercin a solucionar aquestes necessitats peremptòries –enca-ra que es dediquin a tenir més mòbils so-fisticats, més ordinadors i més ginys elec-trònics– són esforços malaguanyats. ROSER BERMUDO 

Autonomia en suspensió

http://ddd.uab.cat/pub/artpub/2014/128210/ara_a2014n1177p28.pdf

Autonomia en suspensió

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB