Índex de l'obra ressenyada: Heike VAN LAWICK ; Brigitte E. JIRKU (ed.), Übersetzen als Performanz. Translation und Translationswissenschaft in performativem Licht. Viena ; Berlín: Lit Verlag, 2012

Farrés, Ramon,

Diposit Digital de Documents de la UAB

298 Quaderns. Revista de Traducció 21, 2014 RessenyesVan Lawick, Heike; Jirku, Brigitte E. (ed.) Übersetzen als Performanz. Translation und Translationswissenschaft in perfor-mativem Licht Viena, Berlín: Lit Verlag, 2012, 316 p. ISBN 978-3-643-50451-7El primer que cal dir d’aquest volum, el vuitè d’una sèrie anomenada «Representa-tion-Transformation. Translating across Cultures and Societies», que dirigeix la professora Michaela Wolf, de la Universi-tat de Graz (Àustria), és que el títol pot induir a l’equívoc. Perquè no es tracta de cap manera d’un recull de textos que trac-ten, tots, de la traducció com a performan-ce, que és el que ens anuncia el títol i rebla el subtítol, sinó d’una miscel·lània a l’ús d’articles molt diversos que aborden qüestions relacionades amb la traducció des dels més variats plantejaments. De fet, el concepte de performance —o de «per-formativitat», o de «performatiu»— apa-reix tan sols en la introducció de les dues editores —professores, respectivament, de la Universitat Jaume I i de la Universitat de València— i en els dos primers articles del volum, un dels quals és degut a Mic-haela Wolf mateixa i l’altre a Ulrike Oster, professora també de la Jaume I, a banda de la seva presència en els títols dels capítols en què ha estat dividit el volum, encara que després els articles que inclouen aquests capítols no hi facin cap referència.Jirku i van Lawick signen un text in troductori —que es titula exactament igual que el subtítol del volum, «Translati-on und Translationswissenschaft in perfor-mativem Licht», en què expliquen amb pèls i senyals què és això de la performan-ce aplicat no tan sols a l’àmbit de la tra-ducció, sinó de les ciències humanes en general. Perquè, en paraules seves, la per-formance o performativitat —que és el neologisme que la majoria de llengües han encunyat a partir del concepte anglès— seria «l’expressió d’un canvi de paradigma que es va produir a les acaballes del segle xx»1 i que té els orígens en les teories for-mulades pel lingüista John L. Austin als anys cinquanta, en què es qualificaven de performatives les formulacions destinades no tant a descriure situacions, sinó a crear realitats socials. El concepte va ser utilitzat posteriorment, i amb matisos diferents, per altres l ingüistes com Benveniste i Chomsky, fins que «als anys vuitanta es va convertir en un terme que abastava totes les ciències de la cultura» i va provocar el que s’ha anomenat performative turn —el canvi de paradigma esmentat—, que impli-ca bàsicament que el focus d’atenció deixi de posar-se en significats i estructures està-tics i passi a concentrar-se en els processos dinàmics. Aplicat al camp de la literatura —i consegüentment al de la traducció—, això vol dir que el centre d’interès ja no és el text com a artefacte tancat, sinó els pro-cessos de creació i de recepció en què es veu involucrat. Tanmateix, Jirku i van Lawick consideren que fins ara en l’àmbit dels estudis de traducció aquest performa-tive turn ha tingut encara molt poca inci-dència —esmenten tan sols alguns treballs centrats en la didàctica de la traducció de Krings, Gile, Kußmaul o el grup PACTE, entre altres— i expressen la seva intenció de col·laborar amb aquest volum a fer un pas en aquesta direcció.També Michaela Wolf, en l’article que inaugura el volum, «Der performative turn in der Übersetzungswissenschaft: Eine Spurensuche», fa una revisió del que ha donat fins ara de si aquest concepte en els estudis de traducció, i tot i que coincideix amb Jirku i van Lawick que «el canvi per-formatiu (...) encara no ha assolit del tot la traductologia», afirma que ja es comencen 1. Les traduccions són meves.Ressenyes Quaderns. Revista de Traducció 21, 2014 299a dibuixar certes tendències en aquesta direcció, principalment en l’àmbit de la sociologia de la traducció. Naturalment la performativitat també s’adiu molt amb la interpretació, i això és el que analitza l’article d’Ulrike Oster, «Performanz zwischen Kulturen: Die Rolle(n) des Dol-metschers», a partir de tres situacions dife-rents d’interpretació: la de comunitat, la simultània i la de tribunals. I aquí s’acaba la contribució d’aquest volum a la intro-ducció dels performative studies en l’àmbit de la traductologia. Els dos articles que completen el primer bloc del llibre, titulat genèricament «Performanz als Re-zitati-on», ja no fan cap més esment als concep-tes de performance o performativitat, com tampoc no ho fan els onze articles restants, malgrat que estan agrupats en capítols que es titulen «PerformerInnen und performati-ves Handeln», «Translatorische Perfor-manz und System» i «Probleme des performativen Handelns».El que dóna unitat al volum, en reali-tat, és que la gran majoria de les aportaci-ons que inclou, després d’aquests primers textos més introductoris i genèrics, se cen-tren en transvasaments entre el món ger-mànic i el món hispànic, i de fet els diversos articles estan escrits o bé en ale-many, o bé en castellà. Així, per exemple, Jordi Jané-Lligé, de la Universitat Autò-noma de Barcelona, analitza les caracterís-tiques específiques de la traducció de la narrativitat a partir d’exemples d’obres d’autors de llengua alemanya, com Elfrie-de Jelinek o Gerhard Meier, traduïdes per ell mateix al castellà o al català; Pilar Estelrich, de la Universitat Pompeu Fabra, compara quatre traduccions diferents al castellà d’una novel·la de Stefan Zweig; Isabel García Adánez, de la Universidad Complutense, se centra en la reproducció del llenguatge no verbal en les traduccions al castellà, català, italià, francès i anglès de La muntanya màgica, de Thomas Mann; Juan Antonio Albadalejo, de la Universitat d’Alacant, es fixa en la traduc-ció al castellà d’algunes obres de l’anome-nada «literatura migratòria» escrita en alemany (per autors originaris d’altres cul-tures, com ara la turca); Ibon Uribarri, de la Universitat del País Basc, tracta de les traduccions censurades d’obres filosòfi-ques alemanyes publicades a l’Estat espa-nyol, i Aina Torrent, de l’Escola Superior Tècnica de Colònia, estudia la traducció de les locucions entre el castellà i l’ale-many. També hi ha excepcions: Nathalie Mälzer, de la Universitat de Hildesheim, parla de la traducció teatral a partir de ver-sions alemanyes d’obres escrites originàri-ament en francès, i Juliane Schöneich, de la Universitat d’Osnabrück, se submergeix en la traducció a l’alemany d’una obra poètica de Gertrude Stein a càrrec de Bar-bara Köhler.Com veiem, doncs, la varietat de temes, i d’enfocaments, és gran, encara que hi pre-domini la traducció literària, i com sempre en aquests casos hi ha articles que fan aportaci-ons interessants, elaborades, i d’altres que ens satisfan menys. Mentrestant, el «canvi performatiu» haurà de continuar esperant.Ramon FarrésUniversitat Autònoma de BarcelonaFacultat de Traducció i d’Interpretació

Ressenyes

http://ddd.uab.cat/pub/quaderns/quaderns_a2014n21/quaderns_a2014n21p298.pdf

Ressenyes

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB