Leiva Paton, Laia

Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Biociències

Diposit Digital de Documents de la UAB

MÈTODE  DE  DATACIÓ  DE  L’EDAT  PER  RECOMPTE  DE  PERIKYMATA  EN  L’ANTROPOLOGIA  FORENSE  1) Introducció •Actualment, la datació de l’edat  Característiques morfològiques i anàlisis biomètrics.                                       Individus adults  obtenció de rangs d’edat. •Aquest  treball  es basa en l’estudi d’un mètode més precís, per datar l’edat d’un individu.     •Aquest mètode s’utilitza per estudiar el patró de desenvolupament dental d'homínids. •Perikymata estructures superficials que formen part de l’esmalt dentari. Laia Leiva Patón, Universitat  Autònoma de Barcelona 2) Dentició humana •Dents peces anatòmiques dures, sense plasticitat. •Funció de masticació o defensa. •Diferenciem dos tipus de denticions: DECÍDUA i PERMANENT •Estructura:             3) L’esmalt  •Cobreix la dentina donant-li protecció. •Teixit més dur de l’organisme  prismes. •Embriològicament, deriva de l’ òrgan de l’esmalt. •No és un teixit independent. •Constituït per: matriu inorgànica, matriu orgànica i aigua. 3.2) Formacions secundàries •Deriven de les primàries (prismes). •Destaquem, dues línies de creixement importants: •Estriacions transversals. •Estries de Retzius  PERIKYMATA.              4) Recompte de perikymata  •1 línia  perikyma, conjunt  perikymata •Perikymata  només apareixen en la part imbricacional de l’esmalt. •Profunditat 2 a 5 µm. •L’equació per calcular l’edat de mort d’un cos:      IMPORTANT  Requisits: dents permanents(completes), sense hipoplàsia ni desgast.  3.3) Diferencies dentició decídua i permanent              Aquests trets distintius, determinen que només es podrà datar l’edat amb dents permanents.  3.1) Procés Ameloblàstic •Procés de formació de l’esmalt. •Estructura bàsica de l’esmalt  PRISMES.           Formats per cristalls d' hidroxiapatita. •Alteracions en l’esmalt d’origen genètic o ambiental. •Ameloblasts  Cèl·lules secretores  d’esmalt (6 etapes).              5) Conclusions •Mètode de datació més exacte, que els mètodes habituals, però necessitem molts requisits. •Només en dentició permanent  JOVES I ADULTS •Aparells molt cars per obtenir la imatge en 3D. •Més hores de treball. •Possibilitat, d’errors en  el càlcul de cada perikyma. 6) Referències •Alvarado Gonzáles, Felipe (2008) Terapia pulpar en niños. UNIVERSIDAD NACIONAL MAYOR DE SAN MARCOS, FACULTAD DE ODONTOLOGÍA. •Gómez de Ferraris, Mª Elsa; Campos Muñoz, Antonio (1999). Histología, embriología e Ingeniería Tisular  Bucodental. Editorial medica panamericana. 292-310. •Ramirez Rozzi, Fernando V. (1996). Líneas de crecimiento en el esmalte dentario aplicación a los homnínidos del plio-pleistoceno. Revista Argentina de Antropologia Biológica 1 (1): 181-197. •Robles Pérez, Mª Jesús (2010). Estudio y prevalencia de los defectos de desarrollo del esmalte en población infantil granadina.  •.Tanya M. Smith (2008). Incremental dental development: Methods and applications in hominoid evolutionary studies. Journal of Human Evolution 54 (2008) 205-224.  •Tanya M. Smith, Donald J. Reid, Anthony J. Olejniczak, Shara Bailey, Mica Glantz, Bence Viola, and Jean-Jacques Hublin (2011).Dental Development and Age at Death of a Middle Paleolithic Juvenile Hominin from Obi-Rakhmat Grotto, Uzbekistan. Continuity and discontinuity the peoplig of  Europe (Chaper 13). Periodicitat Dentició permanent  periodicitat  de 7-11. Recompte de perikymata Imatge 3D  microscopi electrònic de rastreig o micro-CT. Figura 5: Representació esquemàtica de la secció d’un molar representant les línies de creixement de  l’esmalt. Imatge: Ramirez Rozzi, Fernando V. Figura 4: Procés ameloblàstic Imatge: Gomez de Ferraris, Mº Elsa; Campos Muñoz, Antonio Figura 6: Representació de les principals diferencies en l’esmalt de la dentició permanent (Primer molar) Imatge: Alvarado González, Felipe Figura  2:Estructura dental Imatge:Matrix Salud Figura 3: Esmalt dental Figura 1: A la dreta, línies de creixement de llarg període conservats a la superfície del caní. A l’esquerra,amplificació de perykimata. Imatge: Tanya M. Smith  Edat formació cúspide                Taula 2: Cronologia del desenvolupament de la dentició permanent . Variació de +/- 6 mesos. Informació:Robles Perez, Mª Jesús Taula 1: Operació per datar l’edat de mort d’un cos a partir del recompte de perikymata •NO és un bon mètode per datar l’edat en els laboratoris d'antropologia forense. •SI és una bona tècnica per estudiar el patró de desenvolupament dental. RECOMPTE DE PERIKYMATA   

Mètode de datació de l'edat per recompte de Perikymata en l'antropologia forense

http://ddd.uab.cat/pub/tfg/2014/119444/TFG_laialeivapaton.pdf

Mètode de datació de l'edat per recompte de Perikymata en l'antropologia forense

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB