Roca i Torras, Jaume

Diposit Digital de Documents de la UAB

, .. , .... • • LA RAMADERIA I LA VETERINÀRIA A MANRESA I LA COMARCA (1718-1975) INTRODUCCIÓ Dr. Jaume Roca i Torras Veterinari President de A.C.H.V. El Bages ha estat el centre geogràfic de Catalunya i Manresa el seu centre aglutinador i organitzador. El segle XIV és brillant a Barcelona i a Manresa es construeixen la Sèquia, I' església gòtica de la Seu, la del Carme, el Pont Nou i el creixement urbà. I en el segle XVIII a Manresa descobrim una indústria sedera de gran importància i que a l'entrar en el segle XIX es transformarà en cotonera, etc. L'agricultura era, com hom pot suposar, la base econòmica principal dels primers segles medievals. Els conrreus eren els mediterranis (cereals primordialment ordi, vinya i olivera). L'expansió de la vinya i la seva conversió en vins, anava preferentment al mercat barceloní. La ramaderia, centrada principalment a l'autoconsum, amb engreix d'ovelles, cabres i porcs juntament amb les aus (gallines, pollastres i oques). Gairebé no hi havia vaques i cavalls com a animals de cria. L'activitat industrial, junt amb l'elaboració del vi, era la dels intercanvis, amb els seus corresponents mercats. Els dilluns i els dijous des del segle IX. En les festivitats de I' Ascensió (des de 1283) i en la de Sant Andreu (del de 1311 ) . LA RAMADERIA A LA CATALUNYA CENTRAL (BAGES) La ramaderia al llarg del segle XVIII i XIX va disminuir, a causa de l'augment de plantació de vinyes. Es produeix en el segle XVII la quasi desaparició del cabrum i una forta disminució de l'oví. Els boscos bastants d'ells, es transformaren en vinyes. La producció de llana quasi va desaparèixer, i la de carn també va disminuir; més la carn va ésser substituïda per la de porc. Ja que els pagesos mataven com a mínim un porc a l'any, el salaven i era la carn bàsica. Quedava però un bestiar que no es podia substituir: el de llaurar (muls i bous) i el de transport (mules, cavalls i ases) . Aquest bestiar no podia disminuir. ELS CENSOS DEL BESTIAR Les dades estadístiques que posseïm sobre el bestiar son escasses i d'una fiabilitat molt relativa. Tenim les dades globals de la vegueria de Manresa, estretes del "Vezindario" de 1718, i els totals de bestiar estrets dels milloraments de mitjans del segle XIX. Si . , , • ...> ' ; o • • 1' ocultació de terres era difícil, no ho era el bestiar sotmès a canvi de mans, malalties, canvi de lloc, etc. Però cal fer una distinció entre el bestiar de tir (èquids, bous), molt més estable en 1' explotació, i el bestiar de llana o cabrum. Existirà més ocultació en aquest darrer, que en el de tir. El porcí que era molt escàs, però quasi m'hi havia un o dos a cada casa de pagès (i que estava destinat a la matança anyal, a principi d'hivern) . Al setembre de 1864, I' Ajuntament de Manresa, a requeriment del Govern de Madrid, obtingué el següent cens de bestiar: Cavalls 37, Mules 296, Ases 133, Vaques 29, Ovelles 87, Cabres 97 i porcs 123. Totes les estadístiques, dels censos de bestiar, són poc fiables, degut a la variabilitat de · propietaris, malalties i ocultació (per evitar impostos, etc.). Hem de recordar que existeixen tres classes de mentides, petita, grossa i estadística. Malgrat que entre els 2 censos (de 1718 a 1860) hi vaguin quasi 150 anys i malgrat un creixement important de la població, el nombre de bestiar varia poc en xifres absolutes. No obstant s'observa una disminució dels bous i un augment dels équids, més útils pel transport. En quan als petits remugants disminueixen les cabres i augmenten les ovelles. · I també sorprèn la disminució de porcs . CONCLUSIONS DELS SEGLES XVIII i XIX AL BAGES 1. Tendència progressiva al monocultiu vitícola a costa de la rompuda de boscos. 2. Reducció del cultiu dels cereals. 3. A conseqüència de la reducció dels boscos, disminució de caps de bestiar. Resumin, per una banda, la substitució dels bous per les mules (aquestes pel seu pas més ràpid, podeu millor llaurar i transportar), disminució dels ramats de cabres i quelcom de l'oví. Escàs adob animal, i es va consolidà la cria del porc, que s'alimentava de les sobres de l'alimentació humana i aliments vegetals, i que era la base de la producció càmica i de greix per la família. També solien tenir les masies, algunes gallines i poca cosa més. L'important era l'agricultura, primer els ceps al que seguiren, les oliveres i els cereals. I en el regadiu proper a la ciutat, fruites, verdures i hortalisses que venien a Manresa. És francament difícil creure que a Manresa hi havia poc més d'un centenar de muls. Hi ha d'haver ocultació per força. Tot i així, es posa de manifest l'escassetat de bestiar, que es reduïa al que es necessitava per al transport, a les cabres i les vaques per proveir de llet la ciutat i als porcs casolans que engreixaven a casa seva, per al consum propi. En aquest periode, gairebé tota la ramaderia, explotava en règim extensiu, és a dir en pastures. I en aquests anys ja eren conegudes les malalties contagioses del bestiar (pestes) i que es transrnitien d'un animal malalt als altres . Es senyalaven llavors com a causes, el clima, alguns pastos, els pantans, l'estabulació viciosa i els aliments i aigües dolentes. També es parlava de miasmes, efluvis, etc. Es coneixien els símptomes i les lesions, però no els tractaments. També es sabia que algunes malalties podien passar a les persones. Luis Pasteur en Pouilly le Fort (França) va suposar un canvi decissiu en 1881; logrà la vacuna contra el Carbuncle, bacteri de les ovelles, i uns anys més tard contra la Ràbia. 2 . ' , ,./ • ¡¡ • • En els primers anys del 1900, els sérums i vacunes aplicades al bestiar a Catalunya i a la comarca del Bages, es tinguè que recòrrer a les franceses de l 'Institut Pasteur de Paris, a Toulouse i a Alemanya (sérums GANS) . PERIODE DE 1905 A 1936 En 1905 es fundà a Manresa la Cambra Oficial Agrícola del Plà de Bages, amb caràcter agrícola i poc ramader, junt amb la revista LA PAGESIA, de caràcter principalment agrícola (especialment vinícola) i també poc ramadera. A Catalunya, a partir de 1919, que donà un fort impuls a la ramaderia fou el veterinari RoseU i Vilà, Cap dels Serveis de Ramaderia de Catalunya, amb els seus Concursos de Ramaderia, (així a Manresa en 1922 es celebrà el de porcs). També 1 'Escola d'A vi cultura d'Arenys de Mar en aquesta època divulgà molt la criança d'aus, especialment la de gallines. En les primeres décades del segle XX, la clínica d'èquids era fonamental pel veterinari en el seu exercici clínic, ja que les espècies bovina, ovina i petits animals eren molt secundàries, a excepció de les vaques de llet. Es prodigaven les sangries, les purgues, els focs, les embrocacions, els emplastos, els el.lectuaris amb 1 'imprescindible quermes, els antitèrmics, 1 'ús del cauteri, etc. Alguns medicaments d'aplicaven per via tópica o oral. Els injectables que s'emplearen, a més dels sérums i vacunes, en la seva majoria bacterianes, eren les següents: arecolina, clorur de bari, cafeïna, eserina, pilorcarpina, veratrina, ergotina, qumma, cocaïna, morfina, codeïna i balsàmics (eucaliptol, gomenol i guayacol) . Els veterinaris que treballaven en la patologia de gossos eren molt escasos, només hi havia alguns a Barcelona i a Madrid. Tant la criança de porcs com de gallines, començaren a estendre' s pel Bages, encara que lentament. En quant a la clínica veterinària, la que predominava era la d'equids, amb tres grups de malalties les digestives (còlics), trastorns locomotors (caixeres) i les respiratòries (asma, pneumònia, etc.). L'alimentació animal es comença a despertar des dels anys trenta. Exemples els tenim a la Casa Pinós de Girona amb els seus Polvos Pinos a base de calci i fòsfor, i els pinsos Ravés de Barcelona amb el seu Energil-Fosfat. Encara no s'havien descobert les vitamines. 3 ,./ o • • • A la ramaderia, als veterinaris els preocupava més les malalties contagioses que tractaven amb vacunes i sérums. Els injectables, a part dels sèrums i vacunes (bacterianes) existien: l'arecolina, bari (clorur), cafeïna, exerina, pilocarpina, veratrina, quinina, morfina, codeïna, balsàmics, etc. PERIODE 1939-55 Finalitzada la guerra civil 1936-39, tant Manresa com la seva comarca, quedaren desfetes en molts aspectes de la vida, i per tant també en la ramaderia i en la gent que la tenia i tenia cura . Es va haver de tomar a refer, amb una avantatge pel ramader, que era la dels preus sobre valorats de qualsevol aliment que estava a la venda. Per alguns altres, malauradament, començà l'exili. Va sér un període de reconstrucció, tant de l'agricultura, com de la ramaderia; la producció podria ser escassa, però venuda molt fàcilment i més, si s'hagués produït en més quantitat millor. Molts productes alimentaris estaven controlats e intervinguts per 1' autoritat corresponent. Els primers temps, foren de reconstrucció, i més tard, en moltes d'elles d'ampliació en quantitat i qualitat. Els serveis Veterinaris poc a poc és normalitzaren, però amb un regim anàrquic degut a l'ai1lament del país. Fins als anys 40, el veterina feia fòrmules magistrals que li preparaven les farmàcies. Des dels anys 40, al sortir al mercat especialitats farmacològiques per Laboratoris Veterinàris ja minvaren ràpidament les fórmules magistrals. Entre aquests laboratoris en tenim alguns d'Humana els quals crearen les seves Divisions de Veterinària com ara: NEOSAN de Laboratoris Rocador; ANDREU; LAFI; UNISOL; URIACH; ESTEVE, etc. Degut a l ' aparició de les Especialitats Veterinàries, les fórmules magistrals caigueren ~- en píceJ , PERIODE DE 1950 A 1975 A la dècada dels anys 50, pràcticament varen desaparèixer els équids (cavalls, mules i ases) en l'àmbit rural i foren substituïts, principalment, pels tractors i les furgonetes . 4 I I I b S 'inicià amb una millora i modernització de la ramaderia amb 1 'ús dels pmsos compostos, primer en avicultura i continuar pel porcí, conills i vedells. Tot això acompanyat de races mes productives, maneig i instal lacions més adequades i higièniques, etc. L'actuació dels veterinaris d'aquella època fou decisiva en la modernització de la ramaderia i la seva especialització. Però a continuació, l'any 1955 a la professió veterinària continuà l'evolució molt ràpida en la producció animal (zootècnia i en diverses espècies animals domèstiques). Ens referim principalment, a la Nutrició Animal i per aquest ordre cronològic: aus i porcs en primer terme i seguidament conills i vedells. En els anys 60, s'inicià la criança del porc en règim intensiu, a la qual seguirà el boví de carn i la cunicultura. S 'inicien els tractaments preventius col.lectius amb 1' aigua de beguda en avicultura i a través del pinso en ramaderia ja que s'ha presentat la "Patologia • de les col.lectivitats en ramaderia." • En els anys 70, s'intensifica tot el que s'ha esmentat. Grans empresses ramaderes i Cooperatives funden els seus propis Laboratoris de diagnòstic de patologia veterinària i conten ja amb veterinaris especialistes. Els congressos científics nacionals i internacionalS Veteril)ariS també S 'incremepten. n" r) '" . . , .. J , ,. J . ·· ·, LlA rl n n ,.> " ~I\ ~Cf.l.L ,.eL c.e.vv1 ,11..-a,¡,vUif.JlR.>i.....- (;v_ JJ:L. l-V~t.Vl.re--P._. (.~..,¿ ~z.::-'.$'"t ¡ ~v-x.. , ·~ QQ,Í k ~J {¿..() Çi) t:ti-jO~ / ~·O/V'.;_ tL:_ c.BJl.M/ .f ::n2 ~' ~ e-401 I \r'W'U.::.j 2.5 o ".&~.0 DE LA FARMACIA DR. ESTEVE DE MANRESA, ALS LABORATORIS DR. ~Z.~uj¡ ESTEVE S.A. DE BARCELONA EN 1942 D'HUMANA I EN 1964 LA DIVISIÓ ~. , ¿_/)~,; - vt)v . DE VETERINARIA. -;,, ,00 . :._uJt.·' .. ~ ,1) v. (. a· ... ~-En 1929, el Dr. Antoni Esteve i Subirana, farmacèutic manresà, irradià en la seva fannàcia l'ergosterol. En 1932 fa un nou procediment de síntesi del neoarsenobenzè que és el primer quimioteràpic antisifilític . En juliol de 1936, es constitueix a Manresa la raó social: "Laboratoris del Dr. Esteve S.A." i en ell, la síntesi del neoarsenobenzè. L'any 1942, els Laboratoris es traslladen a Barcelona amb bastants medicaments nous i vitamines, entre els quals es troba l'IOl-Esteve Antihemorràgic que més tard fou perfeccinat pel 141-Esteve. La Divisió d'Humana seguí creixent. Al 1975 va passar a ésser el n° 10 de l'Estat Espanyol en vendes i en 1983 va passar a ésser el n° 1. Vingueren les relacions científiques amb altres importants laboratoris europeus, començant per l'OM de Suissa, Delalande de França, Jaussen de Bélgica, d'entre altres. Respecta a la veterinària, 1 'any 1963 es comença a crear la Divisió Veterinària i el que ho subscriu va tenir l'honor d'ésser el primer veterinari. 5 l I • Es treballà amb els nitrofurans fins aconseguir que es transformessin en hidrosolubles, cosa que va permetre una més fàcil administració en els animals. A partir de la furaltadona es va obtenir 1 'Altabactina i 1 'Altabactina-Cloranfenicol productes antiinfecciosos d'ampli espectre dels quals es van fer diverses presentacions. Altres novetats foren les sulfamides potenciades, 1 'Hemostàtic 141 i la Carnitina estimulant de la gana i de l'augment de pes. Altres novetats van ser: la Suxibuzona, antiinflamatori no hormonal amb acció analgèsica i antipirètica; tranquilitzants i anestèsics específics pels porcs a base d' Azaperona i Metomidato. Laboratoris Esteve va ésser pionera dels tractaments preventius i curatius per resoldre la patologia de les "col.lectivitats del bestià" que és la que es produïa com a conseqüència de les explotacions ramaderes intensives. Aquesta patologia es tractava subministrant ferents substàncies en l'aigua de beguda o en els pinsos. S'establiren contactes i col.laboracions tècniques amb empreses de Tecnologia punta. En la seva plantilla tècnica hi havia bastants veterinaris de gran prestigi com els Drs . Pere Boncompte, Emili Gil, etc. v te-~t r_e}/, h')-' ,&j ;; wk~Ji:mJ J¿ Ft{lWj ' P .v~ P~u-u>~~ lv e~ 8&..-~ (_,~ 1\{¿uuuu~~.-- / ~ i~-~J ~J ~ An11:J , A -~j k ~ ~!J /IAA.vv<i..~w1 5_.u.uct.:e&-u Arúw/!eJ . L iJ - - ;?,Jw 1 ÍA- c.e.zvU.c&L tiútd a/~V(;yVf).>{, ~..:l) ~ co~~ a.. \llM- 'r~.- d&l ¿7 6 ,, ;::"ELI:= E GCNzALEZ ROJA31 :':DiïOR ENCI0LDPEDU VETERJNARIA PATOLOG!A GEN""ERAL ; ANATOlVIIA PATOLóGICA GENERAL . . ! E..'l LOS ANÚ.tlALES DOMÉSTICOS POR O. OA.D"ÉAO n ·aFE.soa DE . CLÍN:rCA .BN' . U EBCOE'L4. DR 'VE'l'lmlN..lRLi DB LYÓN . CON LA COLABORACIÓN DE J.BOURNAY ' Fró.fesor.'àe Olínica en la Escuela Yeterinaria ae Lyón · TRADUCC!ÓN DEM. ARCINIEGA · Veterinario e CON 46 FIGÜRAS INTERCALADAS EN EL TEXTO TOMO I MAI:lRID . . . EniTORLU.; ·!]dPRENTA ~ LITOGR.l.B'ÍA,_ S.U'! Rg~ j} TELÉFONO NÚMERO 3118 ' · 1903 . IV ASAlV\BLEA Ni\CIONAL === VETERil~ARIA --.Celebrada .en Barcelona -· . · los días 21, 22, 2a, .24, 25, 26,_ 27 y 2"8 de Octitb~ de 1917 BAJO EL ALTO PATRONATO .DE •' . ... . - . . \ . S. M: ei Rey D. :Al_foi:!~o· ~I . ' - : ~ -: ·-~ -· ... . . · -~ í>Ríisrnrn~ POR ÏJ.ELEGA.cr:óN. "' l'OR EL ·· · Exc~o: ·sr .. o; ·. Edu~í-~o ·_sà~7:_. Escartrn ·. ; t;p~firlinòR CIVIL Illt B.AR~ONA · · · · . : . . .. : . ·. . . NT~CIONEs ci: LOS MnrrsT.Érubs . y CON ASISTENCIÀ . DE R.?:!'RES]::J; ' ': · .. •.. · e-: · • · DE INSTRtrç:ÇróN PÚBLICA, FOi'.!L'ITO, Y G~RRA . ;· · • · , .. · . , ,· ... .. ·. ,;" ' . .. . ·:: · .. ~--Trab~jos _-p~ep_~a.Nri~s ·. · · . · :-:· .  , • :dictamen~~~:· 'di8¿ilsioile"s::;·-~p~i~9~!,~i:~~s, y 'nçu~:1:tiv8 ndÜJ)tnrln37 ... ; . ·,:_: B1iw.'ZCELONA- ... ru~~~;;t DE.]- a~G~i,:T;._s~dEs~~ :;¡, nr~~Arl_~- 7 e?~: ~·-;- or!.L~,¿i '?· ' SIS ·· ·-· ·:~-~ ·-:-::. : ~ ' . lTtJEVO TRAT ~tUJO ~ItDIGINA VETEHINAHIA POR LOS SEÑORES D . Franciseo gugrañes Bardag.í PROüSOR VETIR!NAl!IO, ALUMNO rnn:R.'IO QUE roÉ POR OPOSIC!ÓN EN LA !Scm:LA DE VETIR!NAlUA Dl! ZAltAGOZA CON MATIÚCUI.A Y l'ÍTlJI.O PROFESIONAL COS'l'l!ADOS POR El. ESTADO; C:-PRESIDFXn: Y SOC!O FlniDADOR .DEL. 'CCE:Nn.O V'E:I1::RINARIO· ESC0I.AR)) DE ZARA.GOZA., EX-VE'IL!UNARIO MUNICIPAL OR OLESA DE MONTSERR.A1"1 l'ETER,DU . ..RÍO MCNIÇJPAI: DE BAltCELON'A D. Jo~é Mas Alemany ~.ROFESOR VE'I'ZRINA..R!O, . PREMIADO CON' .. JmDAI.I.À. DE PUTA,_ SOCIO DE MÉRrrO T DE N'Ú'Ml:RO DE LA AC!.DEMIA DE HIGIEN'R DE CAT..UtlitA, VOCAL DE LA SECCI.ÓN PROFESIQNAL DE U MISMA. CORPOR.ACIÓN, SOCIO FUNDADOR 'y ElC-SECllETAl!IO DE LA Ac.\DOOA Da MEiliCINA vnER!NAlUA ESCOLAR DE . Z.UUGOZA1 "VEE"ElUNA.B.IO MUNICIPAL Q.UB FUÉ DE L.A. ti: -YILLA. DE GR.AaA1 vnER!NAlUO lrUN¡CIPAL DB BARCl!LONA. BARÇELONA F. SEI.X, E_D!TOR 1899 SfMANA NACIONAl VfTtRiNARIA (INSPECCiON Cia AJ.iMENTOS) BARCELONA 26 ScPT!IEM!R:E - 1 OCiUBR!e 1960 ( !JJ. ~; ;tJ Q;.¡c_u D~ Ei: :n.>J!D~ ;:~ ,; ~-l !.1:'/::JCJ.l D ~ J .i .: :: ~. 3:1.\ :· .. . ;_ ·--.:~ . .. · ELEiVlENTOS DE DIAGr·IÓSTJCO CLÍNICO . DE LAS ENFERMEDADES INTERNA S DE LOS ANIMALES DOMÉSTICOS .. ' t , PO R i!L Dr-<.. B . MAL1'\:J\IlUS Profesor ordinario de PiUologia p Director de la Clínica M.édica deIa Escue!: Superior · de Medicina Veterinaria de Hilnnover .. NQVENA EDICIÓN ALEMANA TRAOUCJDA Y CONSIDBR.ABLEMRNTB AMPLIADA· POR PEDRO FARRERAS. MêtUco .mliltar y·_ veterlnario r. C. SANZ EGA ÑA clnspector provincial de Higiene Pecuaria e. ., ... _·_ Ilustrada con 73 grabados ··~~•;.h B A R CEL ON A REVISTA ; VETERINA:RIA DE ESPAÑA Apartado de eo,.eos núm. 483 1 9 2 4 . tA lr~SPECCJON VETERINARJA EN lri.S .MúADEROS, ~fERCADOS Y VAQUERIAS ANY I DE LA VETERINARIA ESPAROLA ALBEITERÍA MARISCALERÍA VETERINARIA POR C. SANZ EGANA DI:R.ZCl'o<t. D:t:r. lU.!rJJ)D.O rltOVESOR DB L.A. .!Sctn!t.L DD Vl;Tl:llnf.UU.L . DB ll'AD:R.ID ESP ASA-CALPE, S. A. MADRID % 9 4 I DESEMBRE 1934 Núm. 2 PRI&IERA EDIOÓN, por la Veterinària Catalana t J. Fa:i:'r~ras Samp~ra y C. Sa:nz Ega:ña Fwt.dador de la IàJ.nsrA. ·Vl!Tmtco:.uw. DE ESPAÑA. y Veterinario Mun:icipal de Barcelona uummumuu tuu Inspector provincial de Higiene y Sanidad pecuarias EDICIÓN ilustrnda con 262 g rabados y 8 Iaminas reformada y ampliada por C. San:.: lEgai!a Director del Mntadero y Mercado de Ganadosr de i\i od.rid Inspector provincial de Higiene pecuari::~. :!:tceèente REv isT A VETER!NA.RL-\ DE Esp_~¡~f."l.. Apartada nú¡n. 463 : : BARCEL0!'-1.:1.. .! 9-25 BUTLLETÍ DEL COL·I.EGI OFICIAL DE VETERINARIS DE CATALUNYA Director: EL PRESIDENT DEL COL' LEGJ DE YmRINARIS DE CATALUNYA Col'laboradon : TOTS ELS COMPANYS QUE ENS HONORIN AMB ELS SEUS TREBALLS --Secretari· de Redacció: RAMON YILARÓ I GALCERAN (Rubi) Portaie:r:rissa, 10- l.•r És repartit gratuitament a tots els cot·tegiats BARCELONA Telèion 21202 •• ASSOCIACIONS CIENTÍFIQUES VETERINÀRIES RESIDENTS A BARCELONA Asociación Nacional de Porcinocultura Científica ··~ Joan Nogareda i Gz/ré if li a na porc ~ AVEEC, Associació de Veterinaris Beecialistes en Èquids de Catalunya Esteban Comamala Lana • Saló Internacional de la Tècnica Avícola i Ramadera- Expoaviga Albert Sant Gabriel Closas t'" ·:: AVEPA i el Col·legi de Veterinaris de Barcelona ~ Francesc Florit i Cordero A.V. E. P.A L'Associació de Veterinaris Higienistes de Catalunya (AVHIC) Daniel Giménez Roig ~ av/fi c ACHV, Associació Catalana d'Història de la Veterinària Martí Fumarola i Batlle 

La ramaderia i la veterinària a Manresa i la Comarca (1718-1975)

http://ddd.uab.cat/pub/jroca/jrocaapu/jrocaapu_119.pdf

La ramaderia i la veterinària a Manresa i la Comarca (1718-1975)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB