Toro Rodríguez, Eduardo de

Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Biociències

Diposit Digital de Documents de la UAB

Itinerari naturalista – Plantes invasores més representatives de la UAB Eduardo de Toro Rodríguez Mapa Tendeix a formar grans poblacions gai rebé monoespecífiques i amb poca fauna. Es solen trobar en llocs pertorbats com dunes de sorra aiguamolls i r i b e s  d e  r i u s  i  t o r r e n t s . Està inclosa a la llista de les 100 espècies invasores més nocives del món de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura. A més, en aquestes comunitats vegetals impenetrables hi ha molts pocs animals i tampoc permeten la supervivència d’insectes herbívors generalistes ja que Arundo donax conté una varietat de substàncies químiques tòxiques que les protegeixen.  Arundo donax L.  En català s’anomena canya. Es troba en rieres i llocs humits. Normalment l’origen és la plantació d’aquesta planta. És de la família Poaceae (gramínies) i de la classe Lilliopsida (monocotiledònies). [3]Presenta un rizoma llenyós, gruixut i llarg (veure imatge). D’aquest broten tiges lignificades d’un a dos cm de diàmetre i persisteixen més d’un any i que el segon any poden produir ramificacions laterals. És originaria de l’est i del sud de l’Àsia i probablement també del sud de la península Aràbica i d’algunes zones d’Àfrica.  Referències Fotografies facilitades per Ramon Pérez Obiol. [1]: M Sánchez. Real Jardín Botánico – Consejo Superior de Investigaciones Científicas: http://www.rjb.csic.es/jardinbotanico/ficheros/documentos/pdf/pubinv/MSG/Ailanthus_altissima.pdf  [2]: Efectos de la especie invasora Ailanthus altissima (Mill.) Swingle sobre la diversidad vegetal en bosques de ribera del LIC Serra de Mariola y carrascal de la Font Roja – S. C. Nava, A. B. Jornet y L. S. Laliga [3]: Institució catalana d’història natural (ICHN): http://ichn.iec.cat/bages/planes/Imatges%20grans/Arundo%20donax.htm [4]: Flora ornamental de la Universidad de Jaén (p.  434) – Carlos Salazar Mendías i Francisco José Guerrero Ruiz – Universidad de Jaén [5]: El carrizo de la Pampa (Cortaderia Selloana) en Bizkaia - Mercedes Herrera Gallastegui y Juan A. Campos Prieto - Laboratorio de Botánica Dpto. Biología Vegetal y Ecología (Universidad del País Vasco) [6]: Flora iberica – Real Jardín Botánico, CSIC:http://www.floraiberica.es/floraiberica/texto/pdfs/03_062_02_Morus.pdf [7]: Plan de control y eliminación de especies vegatales invasoras de sistemas dunares – Ministerio de medio ambiente y medio rural y marino: http://www.magrama.gob.es/es/costas/temas/el-litoral-zonas-costeras/15_Opuntia_sp_tcm7-187398.pdf [8]: GEIB (2006) TOP 20: Las 20 especies exóticas invasoras más dañinas presentes en España. GEIB, Serie Técnica N.2. Pp.: 116.   Ailanthus altíssima (Mill.) Swingle  [1]En català ailant o vernís del Japó. És de la família Simaroubaceae i és una eudicotiledònia (subclasse Ròsides). És originari del nord de Xina i el trobem en facilitat a la Península des del segle XIX. És un arbre de fulla caduca d’uns 20 - 25m d’alçada i de 10 - 12m de dià-metre de copa. Té l’escorça llisa i d’un color gris o bru. Té les fulles alternes, compostes, pinnades i grans de 40 a 70 cm. El fruit és en sàmara el que vol dir que es desenvolupa una ala aplanada de teixit fibrós al voltant de la llavor.  [2]Es tracta d’una espècie amb un creixement juvenil ràpid, rebrotadora, amb un sistema radicular potent i amb la capacitat de produir substàncies al·lelopàtiques i herbicides.  Phytolacca americana L.  [6]És una planta herbàcia d’1-3m d’alçada, de vegades llenyosa a la base. És glabra i té un olor desagradable. Té una tija quadrangular de color verd o vermellós. Les fulles són de 12-25cm de llarg i són ovado-lanceolades. Forma uns raïms de fins a 30 cm. És originària de Nord-Amèrica i  competeix amb les plantes de ribera, fins al punt de desplaçar-les ja que por arribar a formar poblacions molt denses. Robinia pseudoacacia L.  [6]En català es diu falsa acàcia o càcia. És un arbre de fins a 25m d’alçada de la família de les Fabàcies. Fulles pinnaticompostes amb folíols ovats de fins a 6 cm de llargada. Inflorescències amb 11 a 35 flors i fruit en llegum. La trobem a marges de camins i de carreteres i també a boscos de ribera. És originària de Nord-Amèrica. [8]Té un creixement molt ràpid, fins a 1m per any. Es pot reproduir sexualment o vegetativament, però la forma de dispersió més eficient és vegetati-vament per esqueixos de tiges. És per aquesta elevada capacitat de repro-duir-se que pot suposar una amenaça per a les plantes autòctones. Opuntia màxima Mill. = O .ficus-indica L.  [6]És un arbust suculent de la família de les Cactàcies de fins a 5m d’alçada. Té el tronc robust. Les tiges estan formades per fragments de 30 - 60 cm de llarg per 10 - 25 cm d’amplada, són unes tiges aplanades i oblongues de color verd. Les fulles són efímeres. Conté espines variables en mida i densitat. El fruit és carnós i en baia.  [7]És una planta que tolera bé la sequera i que necessita exposicions llargues al Sol. És una planta que es pot reproduir sexual i asexualment i té una elevada propa-gació a zones àrides, on desplaça la vegetació autòctona. A la Península té una distribució clarament mediterrània i el seu origen és Mèxic. Morus nigra L.  [6]És conegut amb el nom de morera o morera negra. És un arbre de fins a 25 metres d’alçada amb un tronc recte i robust. És originària d’Àsia Menor i àmpliament cultivada a Europa. La raó principal pel que és cultivat és perquè el fruit és comestible i dolç i de major qualitat que el de Morus alba L. Pittosporum tobira (Thunb.) W. T. Aiton  [6]En català se l’anomena pitospor japonès. És un arbust de 2 a 6 metres d’alçada amb moltes ramificacions. Les fulles són oblong-ovades i mesuren fins a 10 cm de llarg per 4 d’ample. És ornamental i molt comú en jardineria. És procedent del sud de Japó, sud de Corea i de la costa oriental de Xina. Cortaderia selloana (Schult. & Schult.F) Asch. & Graebn.  [4]En català se l’anomena herba de la Pampa, gineri o plomalls. És una planta herbàcia perenne que pot arribar fins als 3m d’alçada. És cespitosa i sense tija. Té unes fulles llargues de 1 – 3m de longitud però estretes (fins a 1cm d’ample). Aquestes estan disposades en una roseta basal de manera alterna, són linears, dures i arquejades amb un marge tallant. Té una inflorescència en panícula de 30 a 100cm d’alçada, normalment blanca o lleugerament rosada. Té un fruit sec  que és dispersat pel vent. [5]És originari de certes regions extratropicals de Sudamèrica, entre els paral·lels 30º i 40º de latitud sud. Més concretament veiem que s’estén per diversos territoris de clima temperat d’Argentina, Uruguay, Xile i del sud de Brasil. Va ser introduïda a principis del segle XIX a Europa i la seva comercialització com a planta ornamental ha contribuït a la seva dispersió. La distribució al llarg de la Península és limitada degut a que necessita aigua per a poder suportar la sequera estival. Catalunya, Galicia i el País Basc són els territoris on hi ha més perill de la invasió per aquesta planta i hi ha parcs naturals on ja està sent un problema. Introducció:  Una planta invasora és una planta que  té uns mecanismes de competència i de reproducció molt eficients i que, quan es troba en un hàbitat aliè al seu, té la capacitat de desplaçar les plantes autòctones. A la UAB hi ha moltes plantes invasores distribuïdes per tot el campus. Per tal de conèixer-les i observar els seus impactes, es proposa un itinerari d’uns 3km que  permet tenir una idea general de  les plantes invasores que podem trobar. Colonitza sobretot boscos de ribera i s’han fet estudis en els que s’ha vist que la diversitat minvava en aquelles zones envaïdes per A. al-tissima respecte a zones no envaïdes.  Ailanthus altissima Arundo donax Cortaderia selloana Morus nigra Opuntia maxima Phytolacca americana Pittosporum tobira Robinia pseudoacacia 

Itinerari naturalista-Plantes invasores més representatives de la UAB

http://ddd.uab.cat/pub/tfg/2014/123514/TFG_eduardodetororodriguez.pdf

Itinerari naturalista-Plantes invasores més representatives de la UAB

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB