Simon i Tarrés, Antoni,

Diposit Digital de Documents de la UAB

TEMESEls historiadors vertebradors de la cultura catalana.Projecte per a la formació d’un diccionari de lahistoriografia catalanaAntoni Simon i TarrésUNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONAEl punt de partida: una necessitat científica i nacional cultural«La història de la història potser seria l’exercici històric més fructíferque hom podria proposar-se».1 Aquesta frase de Pierre Vilar vol posar en relleula significació que la història i, en general, les ciències socials tenen com aobjecte de recerca i reflexió. Avui dia, ningú no nega l’interès de la història deles ciències, car els seus avenços són concebuts com el resultat d’un procésevolutiu complex i resultat d’aportacions múltiples, el qual és necessari i útiltenir present científicament. Tot historiador té la necessitat de conèixer, de lamanera més completa possible, les aportacions empíriques, teòriques imetodològiques dels estudiosos que l’han precedit, i, en conseqüència, elsestudis sobre història de la historiografia haurien de ser una eina de treballimprescindible tant per a la docència com per a la recerca històrica. Malgrataixò, sembla clar que una de les llacunes més importants en la ciència històricacatalana és la manca de la seva pròpia història i, si bé darrerament s’han publicat                                                     1 P. VILAR, Iniciación al vocabulario del análisis histórico, Barcelona, 1980, pàg.28.Els historiadors vertebradors de la cultura catalana 43monografies notables que han reconstruït la trajectòria personal i intel·lectuald’historiadors cabdals de la nostra historiografia com ara Jaume Vicens Vives,Ferran Soldevila, Ramon d’Abadal o Miquel Coll i Alentorn,2 a hores d’aracontinua mancant una obra que, per la seva globalitat i sistematització,constitueixi un referent per a la història de la historiografia catalana.És molt possible que aquest dèficit en l’anàlisi historiogràfica hagicontribuït al desconcert i a la desorientació a l’hora de plantejar-se com s’hade fer —sense complexos, però també sense essencialismes distorsionadors—una història de Catalunya en el sentit d’una història nacional. La Guerra Civili la repressió franquista posterior tallaren en gran manera l’escola històricainiciada pels primers romàntics i continuada pels erudits positivistes i elsdeixebles de Rubió i Lluch. Altrament, la mort prematura de Jaume VicensVives va implicar deixar pendents o inacabats molts reptes formulats pel quifou el gran renovador de la ciència històrica a casa nostra. En aquests talls esperderen molts fils i, potser, una bona manera d’ajudar a recuperar-los éspartir d’una recerca historiogràfica seriosa.D’altra banda, entenem que aquesta mancança té unes implicacions que vanmés enllà de l’àmbit estrictament historiogràfic i acadèmic. Sorprèn molt, enl’àmbit cultural nacional català, que, tot i la significació fonda i constant que aCatalunya, i al conjunt dels Països Catalans, han tingut la història i els historiadorsen la vida política, ideològica i sociocultural de la col·lectivitat nacional, no esdisposi d’un cens de tots aquells que podem considerar historiadors, de la sevaproducció, de les grans polèmiques historiogràfiques, de les institucions ipublicacions que impulsaven i divulgaven els treballs històrics, etc. Per aquestmotiu podem dir que la vertebració i l’exposició ideologicopolítica del complexprojecte nacional català contemporani està mancada del coneixement d’un delsseus principals eixos culturals i, segurament, d’un suport prou poderós que permeti—en un moment com l’actual, de canvis i trasbalsaments profunds— afermar unaidentitat catalana; la qual té en les seves arrels culturals un patrimonifonamentalment i extraordinàriament valuós per bastir el futur.                                                     2 J. M. MUÑOZ i LLORET, Jaume Vicens Vives. Una biografia intel·lectual,Barcelona, 1997; E. PUJOL, Ferran Soldevila. Els fonaments de la historiografiacatalana contemporània,Catarroja-Barcelona, 1995; F. VILANOVA, Ramon d’Abadal: entrela història i la política (1888-1970), Lleida, 1996; A. BALCELLS, Miquel Coll i Alentorn.Historiografia i democràcia (1904-1990), Barcelona, 1999.Antoni Simon i Tarrés44Les característiques del projecteL’objectiu fonamental d’aquest projecte consisteix a elaborar undiccionari de la historiografia que reculli la vida, l’obra i el pensament delshistoriadors catalans —des dels cronistes medievals fins als autors actuals—,que doni a conèixer les tendències historiogràfiques generals que han inciditen la nostra cultura, les aportacions de les grans institucions científiques, lesde les escoles i dels centres d’estudi locals, les revistes i les publicacionscabdals en la producció històrica, les influències exteriors, etc. Una obra que,en definitiva, reflecteixi, valori i contextualitzi les aportacions que hanpossibilitat el desenvolupament de la ciència històrica a casa nostra i que, amés de constituir una eina valuosa per a la docència i la recerca, contribueixidecisivament al reconeixement per part de la comunitat científicainternacional d’una tradició historiogràfica catalana plenament equiparable ales més desenvolupades del món occidental.Aquest projecte, impulsat originàriament per un nucli d’historiadorsformat per Jordi Casassas (Universitat de Barcelona), Enric Pujol(Universitat Autònoma de Barcelona), Josep Termes (Universitat PompeuFabra) i Antoni Simon (Universitat Autònoma de Barcelona), volcaracteritzar-se pel rigor i la seriositat, i, per aquesta raó, s’ha procedit auna planificació prèvia del diccionari per reduir al mínim les insuficiènciesi mancances que solen tenir aquest tipus d’obres. Aquesta planificació s’haconcretat en les actuacions següents:1. S’ha elaborat una base de dades d’història de la historiografia delsPaïsos Catalans que conté cinc tipus d’entrades: a) historiadors; b) revistes ipublicacions; c) institucions; d) obres cabdals i e) conceptes i tendèncieshistoriogràfiques. Aquesta base de dades s’ha fet, en primera instància, apartir del buidatge de les obres i fonts següents: Larousse català; Ictineu.Diccionari de les ciències de la societat als Països Catalans; Diccionaribiogràfic Albertí; Diccionari dels escriptors catalans de F. Torres Amat;Gran enciclopèdia catalana; Gran enciclopèdia de València; Granenciclopèdia de Mallorca; Diccionari d’història de Catalunya d’Edicions62, i la Base de dades d’història local de la Universitat Autònoma de Barcelona.2. Per tal d’afinar, completar i categoritzar aquesta base de dades s’hanfet informes científics territorials i temàtics a càrrec dels especialistessegüents: Joan Becat (Universitat de Perpinyà), sobre la Catalunya del Nord iEls historiadors vertebradors de la cultura catalana 45Andorra; Antoni Furió (Universitat de València), sobre el País Valencià;Antoni Marimon (Universitat de les Illes Balears), sobre les Illes; JoaquimMonclús (Universitat de Barcelona), sobre la Franja; Enric Pujol, sobre elPrincipat; Antoni Riera (Universitat de Barcelona), sobre la historiografiamedieval; Fernando Sánchez Marcos (Universitat de Barcelona), sobre lahistoriografia de l’època moderna, i Josep Termes, sobre l’època contemporània.3. S’ha demanat assessorament científic a la International Commissionsfor the History and Theory of Historiography per resoldre problemesmetodològics i homologar el Diccionari en l’àmbit de la comunitat científicainternacional. El butlletí número 3 (març de 1999) de l’esmentada Comissióva oferir una notícia sobre els treballs d’elaboració del Diccionari.4. S’ha procedit a confeccionar uns criteris força detallats per a laredacció de les veus, els quals prioritzen els elements qualitatius i de judiciper damunt dels merament descriptius. Així mateix, s’han precisat unesnormes d’estil per a l’elaboració dels articles.5. Finalment s’ha procedit a seleccionar les veus del Diccionari, aassignar-los un rang, una extensió i un autor responsable de fer-les. Cal precisarque la nòmina de veus d’historiadors —la més nombrosa del Diccionari—incorpora polítics, literats, arxivers, etc. que, si bé no s’han dedicat de maneraexclusiva o preferent a la tasca d’historiador, sí que han fet aportacionssignificatives com a investigadors, divulgadors, teòrics, mecenes o patronsd’institucions. Altrament, no s’han descuidat els historiadors no originaris delsPaïsos Catalans que han dedicat part o la totalitat de les seves recerques a l’àmbitcatalà, com també els que amb el seu mestratge i les seves propostes teòriques imetodològiques han influït en el desenvolupament de la ciència històrica a casanostra. També, cal dir que, per als historiadors vius, s’ha adoptat el criterid’incloure els nascuts fins l’any 1940, en considerar que aquests ja tenen unatrajectòria suficientment llarga per a ser avaluada convenientment.Aquesta tasca complexa de selecció, categorització i assignació de lesveus del Diccionari s’ha dut a terme mitjançant reunions de treball en lesquals l’equip de direcció ha comptat amb el suport i l’assessorament delsespecialistes temàtics i territorials abans esmentats, com també d’altres quehan orientat l’equip en camps o veus més concretes.De les característiques d’aquest projecte, cal esmentar finalment queel termini previst per a l’execució és l’any 2002 i que, per possibilitar-hoAntoni Simon i Tarrés46econòmicament i editorialment, l’equip de direcció ha signat convenis ambel Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, laDiputació de Girona, l’Ajuntament de Girona, el Vicerectoratd’Investigació de la Universitat Autònoma de Barcelona, la FederacióCatalana de Caixes d’Estalvi i la Gran Enciclopèdia Catalana.Derivacions de futurLa publicació d’aquest diccionari d’història de la historiografia catalanano vol ser, però, el punt final d’aquest projecte; ben al contrari, entenem queha de constituir una plataforma per al desenvolupament d’una sèried’iniciatives i publicacions que permetin afermar una línia de recerca sobre lahistòria de la historiografia catalana. Així, la base de dades disponible ha decontinuar viva i s’ha de completar amb els historiadors més recents, cosa queha de permetre en un futur pròxim elaborar un volum annex al Diccionari quecobreixi els historiadors catalans nascuts amb després de l’any 1940.En segon lloc, un objectiu del grup impulsor d’aquest projecte ésorganitzar un congrés internacional sobre la història de la historiografiacatalana que serveixi de lloc de trobada per als historiadors catalans iinternacionals dedicats a la història de la historiografia; trobada científicaque, a més de presentar l’estat actual de les investigacions de la història dela historiografia, hauria de fixar prioritats, línies fortes de recerca, propostesmetodològiques, etc. per al desenvolupament dels estudis historiogràfics acasa nostra. Altrament, aquest congrés hauria de ser un instrument perestablir lligams científics i institucionals sòlids entre la comunitatd’investigadors catalans dedicats a la història de la historiografia i lesinstitucions i els estudiosos internacionals. A més a més, aquesta xarxad’investigadors catalans, consolidada institucionalment, hauria de promourel’edició d’una revista especialitzada que donés a conèixer la producciópròpia, que servís d’eina per a la crítica i la reflexió historiogràfica i quefomentés l’intercanvi i la relació amb altres comunitats d’estudiosos.Finalment, el desenvolupament d’aquestes iniciatives i línies de treballhauria de portar a l’elaboració d’una història de la historiografia catalana que,d’una manera àmplia i completa, reflectís l’evolució de la nostra historiografia.

Els historiadors vertebradors de la cultura catalana : projecte per a la formació d'un diccionari d'historiografia catalana

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB