Manresa ha afirmat diverses vegades la seva voluntat d'exercir un paper vertebrador en relació al conjunt de les terres de la Catalunya central. Aquest desig coincideix avui amb la progressiva integració de la ciutat en les dinàmiques de la regió metropolitana de Barcelona. A primera vista aquestes dues tendències semblen contradictòries. Ho són realment? No hi hauria manera que poguessin esdevenir complementàries i es reforcessin mútuament

Nel·lo, Oriol,

Diposit Digital de Documents de la UAB

Marc territorial Manresa, capital de la Catalunya central o ciutat metropolitana? Manresa ha afirmat diverses vega-des la seva voluntat d'exercir un paper vertebrador en relació al conjunt de les terres de la Catalunya central. Aquest desig coincideix avui amb la progressiva integració de la ciutat en les dinà-miques de la regió metropolitana de Barcelona. A primera vista aquestes dues tendències semblen contradictòries. Ho són realment? No hi hauria manera que pogues-sin esdevenir complementàries i es reforcessin mútuament? Oriol Nel ·lo i Colom Barcelona (@) Capitals de província @ Capitals de comarca o Eixos principals i de relació externa -+ Eixos de la regió metropolitana -+ Eix transversal .. Altres eixos Xarxa intercomarcal ~ Eixos est ructuradors de l territori català. Font: Mancomu nitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barce lona. Dinàmiques metropolitanes a l'àrea i la regió de Barcelona, Barce lona , MMAMB, 1995. Als anys t renta Pau Vila veia ja prefigurar-se e l fenò men metropo li tà barcelo ní «en les te rres compre-ses dins l'anome nat 'vuit fe rroviari' ( .. . ) amb l'additament de les línies del Vall ès occidental fins a Terrassa». De llavors ençà les di nà miques metropolitanes s'han aprofundit i estès i avu i condicionen la d is pos ició i l'ús del conju nt d 'eixos es tructu rado rs del te rritori cata là, tot altera nt de manera asse-nyalada les potencia litats de la ci utat de Manresa. H IVERN 1996 · P RIMAVERA 1997 - D OVELLA - 57 Figura 1: Mob~litatobligada per motiu treball 1991. 6 Desplaçaments interns al Bages: 50.308 (90,44%) Per començar: què volem dir quan parlem de dinàmiques metropolitanes? Fa ja molt temps que l'àrea urbana barcelonina, empesa pel creixement demogràfic i econòmic, superà eIs escassos 100 Km2 del terme municipal de Barcelona. La taca urbana s'esten-gué així cap a l'Hospitalet de Llobre" gat, Badalona, Santa Coloma de Gra-menet,el Prat de Llobregat, ... : fou el creixement "en taca d'oli" dels anys seixanta i primers setanta. De llavors ençà, el territori de l'entorn barceloní que manté vincles quotidians de rela-ció i dependència mútua s'ha estès encara molt més, tot abastant pobla-cions que no mantenen entre elles con-tinuïtat física. Així, la realitat metropo-litana barce(lonina supera avui ja de molt allò que en els anys setanta s' a-nomenà l' «àrea metropolitana» i inclou poblacions com Sitges, Sant Sadurní d'Anoia, Martorell, Terrassa, Sabadell, Mollet, Granollers o Mataró. En aquest territori, on viuen més de 4 milions d'habitants (dos terços de la població de Catalunya), l'organització, l'especialització, el creixement o decreixement de cada localitat està estretament condicionada per la seva relació amb el conjunt. El resultat és que els ciutadans (i les empreses) que hi resideixen utilitzen cada vegada més aquest territori com una única gran ciutat: avui hom viu a l 'Hospitalet, tre-balla a Abrera, compra a Barcelona, a Cornellà o a Gavà, envia la filla a estu-diar a Cerdanyola del Vallès i vetlla tot esperant que el noi torni de la discote-ca de Mataró. L'extensió territorial d'aquestes Figura 2: Mobilitat obligada per motiu treball 1991. Procedència de la població ocu ada als llocs de treballlocalilzats al Bages Desplaçaments interns al Bages: 50.308 (94,83'%) dinàmiques és ràpida i es troba a les portes de Manresa. L'afirmació pot semblar tal vegada exagerada. Vegem, però, algunes dades i reflexionem sobre uns quants fets. Les relacions quotidianes del Bages amb el conjunt de comarques de la regió metropolita-na de Barcelona L són encara, en ter-mes relatius, no molt elevades. Les darreres dades disposem (1991) mos-tren que la comarca hi adreçava el 6,8% dels seus desplaçaments per motius laborals i el 7,7% dels des-plaçaments per raons d'estudi; seríem doncs encara lluny del llindar del 15% de la mobilitat laboral que els stan-dards internacionals prenen com a indicadors d'integració en un mateix àmbit metropolità. Si ens fixem, però, més de prop en les dades, veurem que la tendència cap a una major interrela-ció és clara: entre 1986 i 1991 els des-plaçaments per raons de treball entre el Bages i la regió metropolitana més que es doblaren en nombre (de 1.807 a 3.795 desplaçaments) i passaren en termes relatius de representar el 3,8 del total al 6,8, amb un creixement d'un 110% en cinc anys. La projecció mecànica d'aquestes tendències és arriscada, però fixem-nos en que, si es mantenen immutades (i les dades del padró de 1996 ens trauran aviat de dubtes), l'esmentat llindar del 15% d'atracció de la regió metropolitana s'assoliria a l'entorn de l'any 1998. Demà passat, doncs. Pel que fa a les relacions entre les ciutats de Manresa i Barcelona, segueixen de prop la dinàmica general: la mobilitat per treball de la primera HIVERN 1996 - PRIMAVERA 1997 - DOVELLA - 58 cap a la segona passà de representar un 2% a un 3,4% del total, amb un creixe-ment del 100,7% en cinc anys. Aques-ta atracció és superior en termes abso-luts i relatius a la que Barcelona exer-ceix en termes de mobilitat laboral sobre les ciutats de Vic i Igualada (2,9 i 2,8% del total dels seus respectius ocupats. Encara són més espectaculars les dades relatives a la mobilitat per estu-di: 1 de cada 10 estudiants residents a Manresa (el 9,4%) cursava els seus estudis a les comarques de la regió metropolitana, tot superant clarament també el pes relatiu que en les respec-tives ciutats tenien els fluxos que s'hi adreçaven des de Vic (el 7,9%) o des d'Igualada (el 8,0%). I si en comptes de considerar els moviments quoti-dians per treball o per estudi, tingués-sim presents els desplaçaments per raons de compra o els desplaçaments (tant de la població resident com de la població visitant) de cap de setmana, els vincles, no ja de Manresa o el Bages, sinó de tota la Catalunya cen-tral amb la regió metropolitana resulta-rien encara molt més evidents: la recent polèmica sobre l'eventual incorporació de la Cerdanya a la demarcació provincial de Barcelona és un símptoma prou clar de fins a quin punt són irriportants aquestes dinàmi-ques i com afecten cada vegada més el conjunt del territori català. Aquesta interacció amb la regió metropolitana s'ha vist i es veurà afa-vorida per la millora de les comunica-cions. Manresa és avui capçalera· de dos serveis ferroviaris de qualitat i alta Figura 3: Mobilitat obligada per motiu estudi 1991. ea Desplaçaments interns al Bages: 28.464 (90,28%) e capacitat que l'enllacen amb la regió metropolitana: la línia dels Catalans i la línia de RENFE (significativament integrada en la xarxa de "rodalies"). D'altra banda, la millora de comunica-cions per carretera ha estat ben evi-dent, gràcies a la millora de l'eix del Llobregat i a la construcció de l'auto-pista Terrassa-Manresa (tot i el peatge que n'impedeix, en molts casos l'ús per als desplaçaments diaris). Aquesta situació encara millorarà en un futur proper gràcies, per un costat, a les inversions que s'estan realitzant a la línia dels Catalans i a la construcció de l'autovia del marge dret del Llobregat, que permetrà enllaçar per una via segregada i sense peatges amb Barce-lona i amb la plataforma logística del delta del Llobregat (port, aeroport i centres d'intercanvis de mercaderies). Aquestes dades contrasten amb la relativament baixa interacció entre el Bages i la resta de la Catalunya cen-tral'. Els fluxos de sortida per motius laborals entre el Bages i aquestes comarques representaven tot just un 1,7% del total de la comarca l'any 1986 i havien passat al 2,1% el 1991. AI mateix temps, els fluxos entre Man-resa i les ciutats de Vic o Igualada eren en ambdues dates molt poc significa-tius. Ara bé, si ens mirem la qüestió no des del punt de vista dels desplaça-ments generats al Bages sino d'aquells que la comarca atreu, les coses són diferents. El nombre de llocs de treball radicats al Bages ocupats per residents fora de la comarca és exigu: la comar-ca forneix treballadors per al 94,8% dels llocs de treball que hi estan loca-Figura 4: Mobilitat obligada per motiu estudi 1991. Procedència de la oblació discent a les places localitzades al Bages Desplaçaments interns at Bages: 28.464 (94,88%) litzats (1991). Així, aquells llocs de treball ocupats per gent vinguda de fora són tot just el 5,2%. D'aquests el 3,1% són exercits per persones proce-dents de la regió metropolitana de Bar-celona i 1'1,7% per treballadors resi-dents a la resta de la Catalunya central. Tanmateix, i aquesta és la dada inte-ressant, en termes relatius aquests darrers creixen més de pressa que la resta. Això podria indicar una certa tendència per part del Bages a incre-mentar la seva capacitat d'atracció res-pecte la resta de la Catalunya central, de la mateixa manera que la regió metropolitana de Barcelona atreu cada vegada més el Bages. Veiem doncs que, en casde perllon-gar-se les tendències actuals, la inte-racció del Bages en general, i de Man-resa en particular amb la regió metro-politana de Barcelona s'incrementarà de manera assenyalada en els propers anys. Sembla que (tot i els matisos que fa un momel1t s'introduïen) aquestes relacions tendeixen a prevaldre en ter-mes absoluts i relatius sobre els vin-cles entre el Bages i la resta de les comarques de la Catalunya central. Això és contradictori amb la capacitat de la ciutat de jugar un paper vertebra-dor envers el conjunt de la Catalunya central? Potser no necessàriament. Vegem el perquè. TAULA 1: Localització per àmbits territorials dels llocs de treball de la població ocupada resident al Bages. 1986·1991 Regió Resta de metropolitana comarques Resta de Bages de Barcelona" centrals"" Catalunya TOTAL 1986 44.582 1.807 795 265 47.449 % 93,96 3,81 1,68 0,56 100,00 1991 50.308 3.795 1.144 380 55.627 % 90,44 6,82 2,06 0,68 100,00 Diferència 5.726 1.988 349 115 8.178 % 12,84 110,02 43,90 43,40 17,24 '. , . L Alt Penedès, el BaIX Llobregat, el Barcelonès, el Garral, el Maresme, el Vallès OccIdental I el Vallès Ortental ": l'Anoia, Osona, el Berguedà I el Solsonès FONT: Elaboració prOpla a partir de dades de l'Institut d'Estadlstlca de Catalunya HIVERN 1996 - PRIMAVERA 1997 - DOVElLA _ 59 TAULA 2: Localització per àmbits territorials dels llocs d'estudi de la població estudiant resident al Bages 1986.1991 , Regió Resta de metropolitana comarques Resta de Bages de Barcelona' centrals" Catalunya TOTAL 1986 30.346 1.879 285 94 32.604 % 93,07 5,76 0,87 0,29 100,00 1991 28.464 2.440 446 177 31.527 % 90,28 7,74 1,41 0,56 100,00 Diferència -1.882 561 161 83 -1.077 % -6,20 29,86 56,49 88,30 -3,30 ' .. . L Alt Penedès, el Ba,x Llobregat, el Barcelonès, el Garraf, el Maresme, el Vallès Occ,dental I el Vallès Onental ": l'Anoia, Osona, el Berguedà I el Solsonès FONT: Elaboració pròpia a partir de dades de l'Institut d'Estadlstica de Catalunya Dèiem més amunt que les dinàmi-ques metropolitanes fan que cada ciu-tat, cada territori que s'hi incorpora tendeixi a organitzar-se i a especialit-zar-se en funció del conjunt. Així, les ciutats de la segona corona, ja integra-des a les xarxes de relació metropolita-na que han aconseguit treure més pro-fit de la seva nova posició són aquelles que, en comptes d'acceptar-la de manera passiva, s'han dotat d'una estratègia per esdevenir centres metro-politans, localitats amb capacitat de vertebració i atracció envers el territo-ri que les envolta i, en alguns apectes, envers el conjunt de la regió metropo-litana. En el context metropolità, deia fa poc l'alcalde d'una d'aquestes ciu-tats, "no és bo ser segon en tot", cal ser primer en alguna cosa. Operacions com la ja consolidada de l'Eix Macià, a Sabadell, a l'encara incipient de l'A-vinguda d'Europa, a Mataró, van cla-rament en aquest sentit. I les seves beneficiàries potencials no són única-ment les ciutats directament concerni-des, sinó el conjunt de la regió urbana, la qual, si es consoliden aquestes ope-racions i d'altres de complementàries, veuria com es va configurant una estructura policèntrica, un espai verte-brat que escapa a la dispersió informe i esdevé cada vegada més una ciutat de ciutats. Manresa té molts elements a favor per tal de desenvolupar una estratègia d'aquest tipus, una estratègia que li ha de permetre treure profit de la seva posició i jugar un paper de ròtula o xarnera entre la regió metropolitana i la Catalunya central: les actuals dinà-miques econòmiques que semblen favorables als medis amb una presèn-cia important de petita i mitjana empresa industrial, l'existència d'una tradició comercial consolidada, l' e-xistència d'institucions financeres prò-pies, l'atractivitat del mercat de treball del Bages envers el seu entorn comen-tada suara, l'experiència de dinàmi-ques de reflexió com la del pla estratè-gic Bages cap a l'any 2000, són actius que la ciutat pot desenvolupar per tal d'afermar i ampliar la seva capacitat d'irradiació sobre el territori. No és aquest el lloc per estendre's en consideracions sobre aquests temes. Permeteu-me, tanmateix, afegir-hi dues consideracions sobre la forma com la provisió i gestió d'infraestruc-tures de comunicació, per una banda, i el planejament territorial, per l'altra, podrien ser utilitzades per tal d'enfor-tir la capacitat vertebradora de Manre-sa envers el conjunt de la Catalunya central. Pel que fa a les infraestructures és evident el paper fonamental que l'Eix HIVERN 1996 - PRIMAVERA 1997 - DOVELLA - 60 del Llobregat ha de tenir èn la relació de Manresà amb la seva comarca i el Berguedà; Tot i la persistència d'algun punt difícil (com cal Rosal, a les portes de Berga) i les cues d'alguns caps de setmana de tardor i hivern, l'eix en el tram Manresa-Bagà compleix raona-blement la seva funció. Les grans assignatures pendents són doncs les comunicacions transversals i el trans-port públic. En relació a les comunicacions est-oest la peça clau és l'Eix Transversal que, quan estigui en ple funcionament, creuarà les comarques de la Catalunya central entre Espinelves i Calaf. Dei-xem ara de banda les peculiarietats del seu traçat i l'impacte ecològic i paisat-gístic d'aquesta actuació, sobre les que hi hauria molt a dir. La qüestió princi-pal és la seva particular secció (una via en cada sentit en molts trams) que farà, com ha escrit Ernest Lluch, que si la via és un èxit resulti un fracàs i si és un fracàs resulti un èxit. És a dir, que si acompleix la seva funció de via de trànsit interregional es col.lapsi, i si no atreu aquest tipus de fluxos resulti un èxit en termes de comunicacions in ter-comarcals. L'escenari més probable és, al nostre entendre, aquest darrer i, amb una mica de cinisme, podem afir-mar que això no és dolent per a les comunicacions entre la Plana de Vic, el Lluçanès, la Gavarresa i la rodalia de Calaf, per una banda, i el Pla de Ba&.es, per l'altra. Re'cordem que la nova via no resol pas, tanmateix, el tema dels enllaços, avui deficients, entre Manresa i Igualada i entre Man-resa i el Solsonès. L'altra qüestió no resolta és la del transport públic en relació amb la Catalunya central mentre que, com hem vist, aquest és ja ara un element que permet reforçar clarament els vin-cles entre Manresa i les comarques de la regió metropolitana de Barcelona. No hi ha, després del desmantellament del carrilet Manresa-Guardiola de Ber-guedà, cap lligam directe en ferrocarril entre Manresa i les quatre altres capi-tals de comarca de la Catalunya cen-tral. Pel seu costat, el transport col.lec-tiu per carretera és clarament insufi-cient en termes de freqüència i quali-tat. Finalment, la implantació de les noves connexions en Tren d'Alta Velo-citat, (si es realitza d'acord amb la traça i les actuacions actualment pre-vistes) reforçarà encara la dependència de la Catalunya central envers la xarxa de transport de la regió metropolitana de Barcelona. Si Manresa vol afermar el seu paper vertebrador envers el con-junt de la Catalunya central (i si la Catalunya central vol vertebrar-se) ha de plantejar-se de superar aquestes mancances en matèria de transports i comunicacions. Hi ha finalment el tema del plane-jament. És aquest, al nostre entendre, un tema d'extraordinària rellevància perquè, com hem vist, el paper verte-brador de Manresa és només parcial-ment suggerit per les tendències en curs. La qüestió es planteja a dos nivells d'escala: urbana i territorial. A escala urbana les coses semblen ja ben encarrilades; Manresa té 'endegada una ambiciosa reconsideració del seu pla-nejament urbanístic que es proposa, com un dels seus objectius explícits, requalificar la ciutat per tal d'aprofitar les potencialitats ofertes per là cons-trucció de l'Eix Transversal i l'Eix del Llobregat. D'altra banda, la dinàmica de les transformacions urbanes i infra-estructurals evidencia cada vegada més la necessitat de consideracions supralocals en el planejament del Pla del Bages. En aquest sentit, la recent concessió del primer Premi Fundació Caixa de Manresa a un treball que es proposa d'establir "les bases tècniques per a uns acords territorials necessaris" en l'ordenació urbanística i ambiental dels municipis del Pla de Bages és alhora un símptoma i un element enco-ratjador. Menys clara és; en canvi, la situa~ ció pel que fa al planejament territo-rial. El Pla Territorial General de Cata-lunya, aprovat el mes de març de 1995, ha establert un "Àmbit de les Comar-ques Centrals", en el què, a més del Bages, s'apleguen l'Anoia, el Ber-guedà, la Cerdanya, Osona i el Sol-sonès. Aquest àmbit haurà de ser objecte d'un Pla Territorial Parcial específic que, d'acord amb els princi-pis que dicta la Llei, establirà les bases per al' ordenació del seu territori. Aquest Pla (en el nostre coneixement) no ha estat encara iniciat. El que sí es troba en una fase avançada d'elabora-ció, en canvi, és el Pla Territorial Par-cial per a l'àmbit metropolità barcelo-ní. Al nostre entendre, cal reclamar l'acceleració d'aquests processos de planejament en una doble direcció: en primer lloc, tot exigint que el Pla Terri-torial Metropolità de Barcelona tingui en compte la seva contigüitat amb el Bages, tal com estableix, en una de les seves escasses disposicions normati-ves, la Llei d'aprovació del Pla Terri-torial General de Catalunya ("en la redacció dels plans territorials parcials cal tenir en compte llur continuïtat amb el territori de les comarques d'àmbits contigus amb un grau més alt d'interrelació", Art. 5.2.); d'altra ban-da, cal reclamar l'inici immediat de l'elaboració, amb la participació de totes les institucions concernides, del Pla Territorial per a l'àmbit de les comarques centrals, un pla flexible i HIVERN 1996 - PRIMAVER.A 1997 - DOVElLA - 61 operatiu que ha de contenir previsions clares de finançament i una estratègia d'implantació. Acabem. Per tal de fer compatible la seva vocació vertebradora envers la Catalunya central amb la progressiva integració en les dinàmiques metropo-litanes, Manresa necessita disposar d'un projecte (o un conjunt de projec-tes) en matèria d'infraestructures, de comunicacions, de promoció econòmi-ca, de requalificació industrial, d'espai comercial, d'equipaments educatius i universitaris, de polítiques socials. Molts es troben ja en elaboració i apli-cació, alguns altres encara manquen. L'èxit que tingui el disseny i l'aplica-ció d'aquestes determinacions afectarà no només l'esdevenidor de la ciutat sinó l'articulació futura de tot el terri-tori de Catalunya. Notes I. Comarques del Barcelonès; er Baix Llobregat, ci Vallès Oriental, el Vallès Occidental, 'el Maresme, l'Alt Penedès i el Garraf 2, Comarques del Berguedà, l'Anoia, Osona i el Sol-sonès Oriol NeHo Geògraf Universitat Autònoma de Barcelona 

Manresa, capital de la Catalunya central o ciutat metropolitana?

http://ddd.uab.cat/pub/artpub/1996/118442/dovella_a1997n54p51.pdf

Manresa, capital de la Catalunya central o ciutat metropolitana?

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB