Les dues personalitats fora del comú que estan aquí reunides, Isabelle
Eberhardt francòfona nascuda a Ginebra i morta a Algèria (1877-1904) i
Lafcadio Hearn (1850-1904) anglòfon nascut a l’illa greca de Leucade i mort
al Japó, foren durant molt de temps viatgers errants però finalment es van
fixar fins a la seva mort en els seus països de predilecció. Per a ella era el sud
d’Algèria, oasis i desert, per a ell, una ciutat petita fidel al Japó antic. Malgrat
que van descobrir el “seu” lloc per casualitat, molt ràpidament van experiment
respecte a ell afinitats múltiples, personals i afectives (comportant la trobada
amb l’Esser estimat) però també filosòfiques i religioses, ja sigui per a ella de
l’Islam magrebí (a les antípodes del salafisme) o ja sigui per a ell d’un budisme
repensat a través de la doctrina de l’ evolució. A l’un com a l’altre, aquestes
trobades de diferents tipus els hi van produir el sentiment de que potser, sens
dubte, trobarien, per fi, la pau.Les deux personnalités hors du commun qui sont ici réunies, Isabelle Eberhardt
francophone née à Genève et morte en Algérie (1877-1904) et Lafcadio Hearn
(1850-1904) anglophone né dans l’île grecque de Leucade et mort au Japon, ont été longtemps des voyageurs errants mais se sont finalement fixés jusqu’à
leur mort dans leur pays de prédilection. Pour elle c’était le sud de l’Algérie,
oasis et désert, pour lui, une petite ville restée fidèle au Japon ancien. Bien
qu’ils aient découvert leur lieu par hasard, ils ont très vite éprouvé à son égard
des affinités multiples, personnelles et affectives (comportant la rencontre avec
l’Être aimé) mais aussi philosophiques et religieuses, qu’il s’agisse pour elle de
l’Islam maghrébin (aux antipodes du salafisme) ou pour lui d’un bouddhisme
repensé à travers la doctrine de l’évolution. À l’un comme à l’autre, ces
rencontres de différents types donnent le sentiment qu’ils vont peut-être, sans
doute, trouver enfin l’apaisement.Las dos personalidades fuera de lo común que están aquí reunidas, Isabelle
Eberhardt francófona nacida en Ginebra y muerta en Argelia (1877-1904) y
Lafcadio Hearn (1850-1904) anglófono nacido en la isla griega de Leucade
y muerto en el Japón, fueron durante mucho tiempo viajeros errantes pero
finalmente se instalaron hasta su muerte en sus países de predilección. Para ella
se trataba del sur de Argelia, oasis y desierto, para él, de una pequeña ciudad
que había permanecido fiel al Japón antiguo. A pesar de que descubrieron
“su” lugar por azar, muy rápidamente experimentaron a su respecto afinidades
múltiples, personales y afectivas (comportando el encuentro don el Ser amado)
pero también filosóficas y religiosas, ya sea para ella a propósito del Islam
magrebí (a las antípodas del salafismo) o ya sea para él a propósito de un
budismo repensado a través de la doctrina de la evolución. Al uno como al otro,
estos encuentros de diferentes tipos les produjeron el sentimiento de que quizá,
sin duda, encontrarían al fin la paz.Those two people are certainly not ordinary ones. The french speaking Isabel
Eberhardt was born in Geneva and died in Algeria (1877-1904). The english
speaking Lafcadio Hearn born in the grecian island of Lefcadia died in Japan. Both of them were wandering during a part of their life but finally were fond
enough of one country to settle there till they died.
For her, it was South Algeria, as well oasis as desert; for him an
unchanged small town of ancient Japan. Though they discovered their place by
chance, they quickly felt in harmony with it in different ways, concerning as
well their personal feelings (here they met the Beloved One) as their ideas and
faith. Hers was the Maghrebian islam (the opposite of salafism), his a special
kind of bouddhism mixed with evolutionism. And both of them had the same
feeling that this could be, may be, the way for their so wanted inside peace