L’article té com a objectiu mostrar la influència de l’obra de Flaubert sobre
l’escriptura cinematogràfica a causa de la voluntat d’aquest art de voler
traslladar al cos dels actors les vivències dels personatges. Segueixen així
la tècnica inaugurada per Flaubert i aquest motiu justifica l’abundància
d’adaptacions basades en l’obra de l’escriptor. L’estudi se centra en quatre
adaptacions d’obres de Flaubert, dues de Madame Bovary, la de Chabrol
(1991) i Val Abraham de Manoel de Oliveira (1993) y dues de L’educació
sentimental, la d’Alexandre Astruc (1962) i Todas las noches de Eugène Green
(2001). Basant-se en el concepte de fidelitat a l’obra original, se’n destaca
les variacions a cada versió i en quina mesura aquestes deixen traspuar la
fascinació i els interessos dels seus adaptadors.Cet article se propose d’analyser l’influence de l’écriture de Flaubert sur
la technique cinématographique visant à projeter sur le corps des acteurs
l’expérience des personnages. Il suit par ce biais la facture flaubertienne, ce
qui justifie les multiples adaptations fondées sur l’oeuvre de l’écrivain. L’étude
prend comme corpus quatre adaptations de Flaubert, deux prenant comme repère Madame Bovary, celle de Chabrol (1991) et Val Abraham de Manoel
de Oliveira (1993) et deux sur L’éducation sentimentale, celle d’Alexandre
Astruc (1962) et Toutes les nuits d’Eugène Green (2001).
En partant du concept de fidélité à l’oeuvre source, l’article décèle les variations
de chaque version. Il souligne à quel point celles-ci permettent de refléter la
fascination et les intérêts des adaptateurs.El artículo tiene como objeto mostrar la influencia de la obra de Flaubert sobre
la escritura cinematográfica a causa de la voluntad de este último medio de
reflejar en el cuerpo de los actores las vivencias de los personajes. Siguen
así la técnica inaugurada por Flaubert y esta causa justifica las abundantes
adaptaciones basadas en la obra del escritor. El estudio se centra en cuatro
adaptaciones de Flaubert, dos de Madame Bovary, la de Chabrol (1991) y Val
Abraham de Manoel de Oliveira (1993) y dos de La educación sentimental,
la de Alexandre Astruc (1962) y Todas las noches de Eugène Green (2001).
Basándose en el concepto de fidelidad a la obra original, el artículo destaca
las variaciones que se producen en cada caso y cómo éstas dejan percibir la
fascinación y los intereses de sus adaptadores.This article proposes to analyze Flaubert’s writing influence on the
cinematographic technique in order to project on the actors’body the
experiences of the characters. The cinema follows by this skew Flaubert’s
writing style. That’s why several adaptations based on the work of the writer
have been produced. The study takes as corpus four versions of Flaubert works,
two based in Madame Bovary, that one by Chabrol (1991) and Valley Abraham
by Manoel de Oliveira (1993) and two more about Sentimental education, that
one by Alexandre Astruc (1962) and Toutes les nuits by Eugène Green (2001). On the basis of the fidelity concept to the original work, this paper highlights
the variations of each version. It underlines at which point those make possible
to reflect the fascination and the adapters’interests
