La relació de viatge de l’època romàntica fa més que acceptar el revolt, el
reivindica. Aquesta llibertat donada al viatger (i a qui relata) autoritza que
es prenguin múltiples direccions, no sotmeses a una planificació prèvia i
susceptibles com a conseqüència de provocar sorpreses de tots els ordres. Fan
del viatger un ésser sacsejat per l’onada dels esdeveniments o les fluctuacions
dels seus pensaments i humors que el relat acollirà de bona gana. Per poc que
estigui completament ocupat pel seu jo, cec per un sofriment intens o per un
excés de joia, l’homo viator pot experimentar la temptació de negar el món
que l’envolta. De la mateixa manera, el més egotista o el més etnocentrista
dels viatgers no aconseguirà mai abstreure’s totalment de les informacions que
li arriben de l’exterior i que l’obliguen, per intermitències, a descentrar-se a
desgrat seu. Les falles son múltiples que el porten al país dels llibres, del jo
o dels somnis però, per evadir-se del món, cal sens dubte, tenir-lo davant dels
ulls i a l’abast de la mà.La relation de voyage de l’époque romantique fait plus qu’accepter le détour,
elle le revendique. Cette liberté accordée au voyageur (et au relateur) autorise
que soient empruntées des directions multiples, non soumises à une planification préalable et susceptibles par conséquent de provoquer des surprises de tous
ordres. Elles font du voyageur un être ballotté par le flot des événements ou les
fluctuations de ses pensées et humeurs que le récit accueillera volontiers. Pour
peu qu’il soit entièrement occupé de son moi, aveuglé par une intense souffrance
ou un trop-plein de joie, l’homo viator peut éprouver la tentation de nier le
monde qui l’entoure. Pour autant, le plus égotiste ou le plus ethnocentriste des
voyageurs ne parviendra jamais à s’abstraire totalement des informations qui
lui parviennent de l’extérieur et qui l’obligent, par intermittence, à se décentrer
malgré lui. Les failles sont multiples qui mènent aux pays des livres, du moi
ou des songes mais, pour s’évader du monde, il faut sans doute l’avoir sous les
yeux et à portée de main.La relación de viaje de la época romántica hace algo más que aceptar el
rodeo, lo reivindica. Esta libertad dada al viajero (y al que relata) autoriza
que se tomen múltiples direcciones, no sometidas a una planificación previa y
susceptibles como consecuencia de provocar sorpresas de todos los órdenes.
Hacen del viajero un ser sacudido por el oleaje de los acontecimientos o las
fluctuaciones de sus pensamientos y humores que el relato acogerá de buena
gana. Por poco que se encuentre completamente preocupado por su yo, ciego
por un sufrimiento intenso o por un exceso de alegría, el homo viator puede
experimentar la tentación de negar el mundo que le rodea. De la misma manera,
el más egotista o el más etnocentrista de los viajeros no conseguirá nunca
abstraerse totalmente de las informaciones que le llegan del exterior y que lo
obligan, a intervalos, a descentrarse a pesar suyo. Las fallas son múltiples que
lo conducen al país de los libros, del yo o de los sueños, pero, para evadirse del
mundo, es necesario sin lugar a dudas, tenerlo delante de los ojos y al alcance
de la mano.Travel narratives in the Romantic era do not just tolerate detours —they claim
their right to make as many of them as they wish. This freedom granted to the traveller (and the narrator) allows for his taking multiple directions, subject
to no prior planning and therefore likely to cause all sorts of surprises. They
transform the traveller into a being carried along by exterior events, or else by
fluctuations in his own thoughts and moods which his narrative in turn gladly
welcomes. If he is entirely wrapped up in his own self, blinded by intense
suffering or unbounded joy, the homo viator may very well feel tempted to
forget about the world around him. But even the most egotist or ethnocentrist
of travellers can never shield himself completely from the information which
reaches him from the outside, forcing him at intervals to open up in spite of
himself. There are multiple breaches leading to the lands of books, of the self,
or of dreams, but, in escaping from the world, one is likely to keep it before
one’s eyes and within reach
