La tesi pretén posar en relleu fins a quin punt la televisió és important actualment en la conformació i difusió dels imaginaris nacionals, en un moment en el qual les transformacions associades a la globalització poden fer pensar que les nacions i els sentiments de pertinença nacional són diluïts en favor d’altres formes d’identitat col•lectiva que no tenen l’element nacional com a marc de referència política i cultural. Un dels objectius principals del treball, per tant, és analitzar la representació televisiva que es fa de les nacions avui en dia. D’una banda, com és la nació que apareix en els diferents continguts de les cadenes de televisió més importants, sobretot a Espanya. De l’altra, quines són les estratègies discursives que prenen part en aquestes representacions i que condicionen, parcialment si més no, el sentit o sentits que aquestes prendran a ulls dels espectadors.
Un dels punts de partida teòrics de la investigació és la condició discursiva i social de les identitats, sobretot a partir de les reflexions produïdes en el marc de la disciplina que s’ha conegut com Estudis culturals. En primer lloc, perquè concedeix a les representacions culturals, en especial les mediàtiques, un lloc prioritari a l’hora de pensar el subjecte. En segon lloc, perquè, a partir de les teories postestructuralistes, el subjecte s’entén com el producte d’una interacció dialògica que no acaba mai, que sempre està en procés. Un relat que pren forma a partir d’un conjunt de textos ben heterogeni que, a més, no és monolític, sinó que adopta sentits molt diversos tenint en compte el moment històric en què ens trobem i les condicions pragmàtiques de recepció. Aquesta perspectiva constructivista i performativa suposa una nova manera d’aproximar-se a la concepció i estudi de les identitats, però també al de les nacions. Des d’aquest punt de vista, la renovació que ha experimentat el concepte de nació des de fa uns quants anys es manifesta tant en la voluntat per destacar la naturalesa discursiva o cultural en la seua gestació com en el fet d’insistir en que la nació, com la identitat, és un fenomen híbrid i fragmentat, bàsicament plural, i no un artefacte homogeni i impermeable als canvis, perenne o immemorial.
A partir de la denominació de la nació com una “comunitat imaginada”, en paraules d’Anderson, o una “narració”, en els termes de Bhabha, la tesi reconeix que la nació és el resultat d’un procés històric, contingent, producte dels relats o discursos que sobre aquesta s’elaboren constantment. Això no vol dir que les nacions s’hagen constituït des del no-res o que siguen inventades o falses, producte de l’enginyeria d’unes elits per a mantenir controlada la població. La utilització política de les nacions ha sigut una constant al llarg de la seua història, i tot apunta a que seguirà així en el futur tenint en compte el material sensible que les alimenta. En tot cas, la tesi detecta que les nacions i els sentiments de pertinença nacional, és a dir, les identitats nacionals, són fenòmens que encara mantenen una extraordinària significació política, cultural i afectiva per a moltes persones. Són motors d’identitat col•lectiva molt poderosos, per a bé i per a mal. En aquest sentit, no s’hauria de tractar els fenòmens nacionals com un virus que es pot extirpar amb facilitat, sinó el que fa la tesi és tractar de conéixer-los amb major profunditat, saber com funcionen i com es despleguen en el món social. La investigació fuig, per tant, d’una visió de la nació en clau essencialista, eterna o immutable, sinó que parteix de la base que els processos de significació cultural, particularment el discurs mediàtic, condicionen les maneres com les societats les formulen en cada moment. Es posa una atenció prioritària en el discurs mediàtic, en tant en quant
Si acceptem que els mèdia són els principals generadors de representacions sobre el món social que hi ha en l’actualitat, conceptes com els “nacions comunicatives” o “nacions mediàtiques” seran fonamentals per al desenvolupament de la tesi. També les categories de “nacionalisme banal”, tal com la formula Michael Billig, i la de “nacionalisme quotidià”, en paraules de Tim Edensor, que són utilitzades per a definir els processos de naturalització de la nació en els Estats estables i consolidats, on els mèdia exerceixen un protagonisme inequívoc. Per a aquests autors, el sentiment nacional està tan assumit per a una part de la població perquè està present en els discursos familiars o rutinaris que donem per descomptats en la nostra vida diària, i no hi ha discursos més quotidians que els mediàtics, en especial els difosos per la televisió. La capacitat de generar representacions socials sobre la realitat, el consum familiar i habitual per a un alt percentatge de la població, la presència inadvertida en la llar i, sobretot, el fet de proporcionar com cap altre mitjà un sentiment de comunitat simbòlica, de cohesió i pertinença social, han sigut determinats per a convertir la televisió en l’objecte d’estudi principal de la tesi, particularment continguts d’entreteniment com la ficció o la telerealitat. Tot i la seua funció com a mer dispositiu d’evasió i la seua aparença innòcua, irrellevant o banal, que poc o res havia de dir sobre la formació de les identitats i menys encara de les nacions, l’entreteniment televisiu s’ha revelat com una ferramenta d’enorme importància en la construcció i difusió de projectes nacionals.
Per altra banda, a la tesi es desenvolupa la idea de que tota cultura de representació és una cultura de poder. Les representacions, per tant, no són neutrals, sinó que sempre són el resultat d’una mirada particular sobre el que ens envolta que és, inevitablement, ideològica. Des d’aquest punt de vista, les representacions sobre les nacions respondran als patrons ideològics i particulars d’aquelles que les elaboren. Això significa que, segurament, les representacions sobre la nació que s’acaben imposat en les diferents cadenes de televisió d’un territori específic coincidiran amb els trets característics de la nació dominant o hegemònica en eixe territori, fet que relega les altres nacions o identitats culturals minoritàries o subordinades a la marginalitat o, directament, a la invisibilitat. Davant d’aquesta circumstància, la tesi explora conceptes clau de la teoria crítica, com ara el d’ideologia i, sobretot, el d’hegemonia, la principal característica del qual és que fa passar per col•lectius interessos que són particulars i ho fa a partir de la naturalització d’aquests interessos, de tal forma que manifestar-se en la seua contra es contempla com un atac al sentit comú o a allò que es considera “normal”. Així, tot un conjunt de símbols, valors i creences, que és profundament ideològic, es dóna per descomptat perquè està més enllà de tota reflexió. En conseqüència, representacions que responen a una concepció ideològica de la nació es perceben com a naturals perquè es reprodueixen en la vida quotidiana, en els detalls mundans de la interacció social, els hàbits o les rutines.
Aquestes reflexions són vàlides per a qualsevol tipus de nació que es pretenga analitzar. La tesi decideix aprofundir en les representacions televisives de les nacions d’Estat per dues raons, fonamentalment. La primera, perquè la pràctica totalitat dels Estats se sustenten en una nació hegemònica per a dotar-se de cohesió cultural i social, tenint en compte que l’autoritat política i policial n’és consubstancial. La segona perquè, tradicionalment, la identificació del subjecte amb l’Estat s’ha produït a través de la cultura nacional, la qual ha permés la formació de consensos i la reconciliació de les diferents classes dins de les estructures estatals. Tot i l’estreta relació entre l’Estat i la nació, aquest s’ha presentat sovint com el representant desinteressat d’una identitat nacional comuna, que no pot ser sinó parcial. És a dir, dins d’un Estat, la nació dominant és percebuda com un marc cultural que tothom ha d’abraçar perquè es presenta com quelcom inequívocament inclusiu i plural. Fins al punt que pràctiques o discursos nacionalistes passen per no ser-ho i, per contra, es reconeixen com a neutrals i de “sentit comú”. Una de les prioritats de la investigació, per tant, és qüestionar les representacions televisives que se’n fan de les nacions d’Estat, demostrar que no hi ha res de normal en aquest sistema representacional. La nació espanyola ha sigut una referència permanent durant la tesi per la singularitat d’Espanya com un Estat nació que conjuga interessos uniformadors i centralistes amb una poderosa contestació interna.
A nivell metodològic, la complexitat de la investigació requeria una aproximació multidimensional, on s’ha maniobrat amb categories i marcs teòrics d’una ample repertori de disciplines i autors. Tanmateix, la tesi parteix, sobretot, d’una teoria oberta de la cultura, en la qual el fet cultural no està aïllat d’altres factors socials, com l’economia o la política, sinó que n’és constitutiu. Això també val per a abordar el fenomen de la representació, com demostra l’estudi de l’Estat nació en relació amb les pressions exercides per la globalització i de les polítiques comunicatives dels Estats, que acaben afectant el tipus de representacions que s’elaboren sobre les nacions i les identitats nacionals. El resultat és una tesi eminentment teòrica, que es completa amb nombrosos exemples del panorama televisiu espanyol i mundial, així com diversos casos pràctics d’anàlisi sobre programes com MasterChef o sèries de ficció com L’Alqueria Blanca que puguen servir d’exemple per a seguir aplicant la perspectiva que proposa la tesi en el futur.
Per acabar, entre les principals conclusions de la tesi podem consignar les següents: els Estats nació continuen sent una peça clau en les relacions globals contemporànies i davant les pressions interiors i exteriors, molts han decidit presentar resistència i replegar-se dins de les seues fronteres; la hibridació global i nacional, especialment en la cultura, és la condició dels nostres dies, però les nacions i les identitats nacionals es mantenen com a sentiments de pertinença molt intensos que no desapareixen d’avui per a demà; l’àmbit de les comunicacions no és alié a aquestes contradiccions, així la televisió global no és decisiva en la conformació d’una cultura i identitat transnacionals ni ens adreça cap a un món al marge dels marcs de referència nacionals, sinó que, per contra, l’adaptació en clau nacional dels formats televisius que s’exporten globalment és la pràctica més habitual en les cadenes de tot el món, públiques i privades; els sistemes de televisió i les polítiques audiovisuals, sobretot les televisives, s’han executat per part dels Estats i els seus governs, en molts casos, des d’una concepció de les infraestructures i les polítiques públiques d’inspiració clarament nacional; la majoria de les representacions televisives que s’han analitzat a la tesi remeten a una concepció de la nació i la identitat nacional que apel•la als factors més tradicionals, culturalistes i eterns, que contribueixen poc a conformar visions més inclusives i plurals del fenomen nacional i, per tant, consoliden les posicions d’hegemonia i poder de les nacions dominants; el poder de la nació dominant es difon pel macrogènere televisiu de la informació i per les grans cites del calendari nacional, però sobretot a través de continguts en aparença no ideologitzats com és l’entreteniment televisiu, i particularment la ficció o la telerealitat; la seua aparent naturalitat no ha sigut obstacle per a l’elaboració d’una representació ideològica dels fenòmens nacionals. Des d’aquest punt de vista, l’entreteniment televisiu seria una mostra excel•lent de nacionalisme banal o nacionalisme quotidià; les nacions imaginades en la televisió actual no són inamovibles i podrien ser diferents sempre que les seues representacions també ho foren.The thesis aims to show how television is currently important in shaping and dissemination of national imaginary, in a time when the transformations associated with globalization may suggest that nations and feelings of national belonging diluted in favor of other forms of collective identity which does not have the national element as a policy framework and culture. One of the main objectives of the work, therefore, is to analyze the television representation becomes of nations today. On the one hand, to investigate how the nation is represented in different television content. On the other, which are the discursive strategies that take part in these representations and condition, partially at least, the meaning or meanings that acquire the eyes of viewers.
One of the theoretical starting points of the research is discursive and social status of identities, particularly from the reflections produced in the framework of the discipline known as Cultural Studies. First, because it gives to cultural performances, especially media, a prominent site at the time of thinking about the subject. Secondly, because, from a poststructuralist theories, the subject is understood as the product of a dialogic interaction that never ends, that is always in progress. A story that takes shape from a very heterogeneous set of texts that also is not monolithic, but takes very different ways if you stick to the historical moment in which we find ourselves and pragmatic delivered. This constructivist and performative perspective is a new way of approaching the design and study of identities, but also to the nations. From this point of view, the renewal experienced by the concept of the nation from a few years ago is manifested in the desire to highlight the discursive nature or culture in its conception and in fact insist that the nation, as the identity it is a hybrid and fragmented phenomenon basically plural, not a homogeneous and impervious to change, perennial or immemorial artifact.
From the name of the nation as an "imagined community," according to Anderson, or "narration" in the terms of Bhabha, the theory recognizes that the nation is the result of a historical process, contingent product stories or speeches that are made on it constantly. That's not to say nations have come out of nowhere or that are fabricated or false, the result of engineering elites to maintain a controlled population. The political use of nations has been a constant throughout its history, and it looks like it will remain so in the future if we stick to the sensitive material that feeds them. In any case, the thesis detected nations and feelings of national relevance, that is, national identities are phenomena that still have extraordinary political, cultural and emotional significance for many people. Engines are very powerful collective identity, for good and for ill. In this sense, we should not try to national events such as a virus that can be removed easily, but what the thesis is to try to know them more deeply, to know how they work and how they are deployed in the social world. Research flees, therefore, a vision of the nation as essentialist, eternal and immutable key, but that assumes that the processes of cultural significance, particularly the media discourse, determine the ways in which societies formulated in each moment.
If we accept that the media are the main generators of representations of the social world that exist today, concepts such as "communicative nations" or "media nations" have been instrumental in the development of the thesis. Also the categories of "banal nationalism" as the formula Michael Billig, and the "everyday nationalism" in the words of Tim Edensor, which are used to define the process of naturalization of the nation stable and consolidated statements, where the media have capital role. For these authors, national sentiment is so taken for a stop of the population because it is present in the family or routine speeches we take for granted in our daily lives, and there is no more everyday that media discourse, especially those released by the TV. The ability to generate social representations of reality, familiar and usual consumption for a high percentage of the population, inadvertent presence in the home and, above all, the fact of providing a feeling like no symbolic community cohesion and relevance social, have been crucial to turn television into the main object of study of the thesis, particularly entertainment content like fiction or reality TV. Despite its role as a mere device evasion and harmless, irrelevant or banal appearance, which had little or nothing to say about the formation of identities, let alone nations, television entertainment has emerged as a huge tool importance in the construction and dissemination of national projects.
Moreover, the thesis suggests the idea that every culture of representation is a culture of power. Representations, therefore, they are not neutral, but are always the result of a particular about what surrounds us is inevitably ideological look. From this point of view, the representations of the nations respond to the ideological patterns of those who develop. That means that, surely, representations of the nation while supplies last imposed in the various television channels of a specific territory will match the characteristics of the dominant or hegemonic nation in that territory, which relegates other nations or minority cultural identities or subordinate to the margins or directly to invisibility. Under this circumstance, the thesis explores key concepts of critical theory, such as ideology and, above all, that of hegemony, whose main characteristic is that it poses as collective interests that are unique and made from naturalization of these interests, so as to demonstrate against an attack is seen as common sense or what is considered "normal". Thus, a set of symbols, values and beliefs, which is profoundly ideological, it is assumed that it is beyond thought. Accordingly, representations corresponding to an ideological conception of the nation is perceived as natural because they play in everyday life, the mundane details of social interaction, habits or routines.
These considerations are valid for any nation to be analyzed. The thesis decides deepen television representations of the nations of State for two reasons primarily. First, because nearly all states are based on a hegemonic nation to equip itself with cultural and social cohesion, whereas the political and police authority is inherent. The second because, traditionally, the identification of the subject with the State has been through the national culture, which has allowed the formation of consensus and reconciliation of different classes within State structures. Despite the close relationship between the State and the nation, this has been presented as selfless representative of a common national identity, which can only be partial. That is, within a State, the dominant nation is perceived as a cultural framework that everyone must embrace because it is presented as something unmistakably inclusive and plural. To the extent practical or nationalist speeches and pass for not being, however, they are recognized as neutral and "common sense". One of the priorities of research, therefore, is to question television representations make nations of State, show that there is nothing normal in its representational system. The Spanish nation has been a permanent reference for the thesis by the uniqueness of Spain as a nation-state that combines uniformers centralist interests with a powerful internal dissent.
A methodological level, the complexity of the investigation required a multidimensional approach, which has maneuvered categories and theoretical frameworks of a wide range of disciplines and authors. However, the argument is based, above all, an open culture theory in which the cultural phenomenon is not isolated from other social factors, such as economics or politics, but is constitutive. This also applies to dealing with the problem of representation as a whole, as evidenced by the parts of the thesis in which he elaborates on the nation-state and its reaction to the pressures of globalization and communication policies of the State, that end up affecting the type of representations that are made over the nations and national identities. The result is an eminently theoretical thesis, complete with numerous examples of Spanish and global television landscape, as well as several analyzes of case studies on shows like MasterChef or drama series as L'Alqueria Blanca that can serve as sample for further implementation of the perspective in the future.
Finally, the main conclusions of the thesis can enter the following: nation-states continue to be a key player in contemporary global relations and to the internal and external pressures, many have decided to offer resistance and retreat within its borders; global and national hybridization, especially in culture, is the condition of our days, but the nations and national identities remain as intense feelings of belonging that do not go away today for tomorrow; the field of communications is no stranger to these contradictions and global television is not decisive in the formation of a transnational culture and identity and brings us closer to a world outside the national frameworks, but on the contrary, adaptation in key national television formats that are exported globally is the most common practice in chains around the world, public and private; television systems and audiovisual policy, particularly in television, have been implemented by the states and their governments, in many cases, from a conception of infrastructure and public policies clearly country-driven; most television representations that have been analyzed in the thesis refers to a conception of the nati
