Fou trobada fa uns quinze anys en terres d'El Mas de Rupert de Baix, en desfer el marge d'un bancal per a obrir un portell. Es una placa d'arenisca ocre ataronjada

Arasa i Gil, Ferran

Barceló Torres, María del Carmen

Repositori d'Objectes Digitals per a l'Ensenyament la Recerca i la Cultura

BoleUn de la Sociedad Caslellonense de Cullura SEPARATA Tomo LIX - Cuaderno 1 Enero - Marzo 1 983 CASTELLONENSE DE CvLTVRA Una inscripció arab apareguda a Benassal 83 L 'ePigrafia arab castellonenca compta amb molt poques inscripcions. La més antiga és una trobada a CuJla de I'any 1033, actualment perduda.' A Castelló de la Plana aparegué I'epitafi d'una musulmana morta el 1061, també perduda avui dia.2 Del 1241 és una inscripció funeraria (mqábrfya) apareguda a Vinaros,a que I'any 1931 es trobava dipositada al Museu Arqueologic del CoJ.Jegi de Santo Domingo a Oriola.· En el morter d'EI Castell de Xivert subsisteix una xicoteta inscripció incisa de data incerta,5 1 SARTHOU CAlulEREs, C., Provincia de Castellón, en Geografla General del Reillo de Valencia, m, Barcelona (s.a.), 529. Es tracIa d'una fotografia sobre clitxe d'En Casimir Metia i Tena. Es una ioscripci6 en cúfic iocis que no ha estal objecte de cap estudio 2 LEVI-PROVEN<;:AL, E., Inscriptions arabes d'Espagne, Paris-Leyde 1931, n.O 88, i GA y ANGOS, P. de, <<Inscripci6n arábiga de Caslell6n de la Plana», Boletln de la Real Academia de la Historia, 3, Madrid, 1883, 48. 3 D6na noticia del seu descobriment al dinteU d'una antiga construcci6 : LLORENTE OLIVARES, T., Valellcia, en España. SIIS monu-mentos y artes, su naturaleza e historia, Barcelona, 1889, II, 1.052. 4 FURGUS, J., «Arte Mahometano», en Razón y Fe, 76 (1907), i LEVI-PROVEN<;:AL, E., op. cit., n.O 89. 5 BAZZANA, A., «Problémes d'arquitecture militaire au Levant espagaol: le chAleau d'A1cala de Chiver!», ChAteau-GaiJIard, Etudes de Castellologie Médiéval, 8, Caen, 1977, 21-46. 84 BoLETIN DE LA SOCIEDAD i en unes covetes del riu Sonella, prop d'Onda, es veuen uns grafits en grollers caracters arabs entre els quals es distingeix la saháda.6 A aquestes poques peces poden afe-gir-se al tres de baixa epoca, coro són les inscripcions de disseny cursiu a les algepseries arabs d'Onda (segles XJJ1-XIV);7 una lauda de llaura incisa datada el 804/1402, de procedencia desconeguda, que es troba al Museu Arqueo-logic de Borriana;8 una lapida conservada en una de les parets de l'actual església d'Artana,9 i altres no estudiades coro la d'Argelita, que es troba en la torre cúbica d'aquesta 10calitat,'O i la trobada en L'Alcora, que fou dipositada a finals del segle passat, segons Chabas, en el Museu de Vilanova i la Geltrú.ll A aquest breu inventari podero afegir avui la lapida de BenassaJ. Fou trobada fa uns quinze anys en terres d'El Mas de Rupert de Baix, en desfer el marge d'un bancal per a obrir un portell. Es una placa d'arenisca ocre ataron-jada, trenca da pels seus costats superior i dret, les mides de la qual són 18/24'5/3'2 cro. En l'actualitat s'esta gestio-nant la seua adquisició per part del Museu Provincial de Belles Arts de Castelló de la Plana. l2 6 MESADO OLIVER, N., «Grafitos árabes en un covacho del Sonella, Onda», Revista programa de las Fiestas Patronales, n.O 7, Onda 197J. 7 BARCELO TORRES, M.a e., (<Las yeserías árabes de Onda», Boletln de la Sociedad Castellonense de Cultura, UTI, Castelló 1977, 356-364. 8 BARCELO TORRES, M.a e., (<Inscripción árabe del Museo Muni-cipal de Borriana», Historia de Borriana (en premsa). 9 Existeix una versió de P. Meneu en SARTHOU eARRERES, e., op. cit., 225, aixl com una reproducció de la inscripció. lO Tant la lapida d'Argelita com la d'Artana són de llaura incisa. JI efr. El Archivo, 3 (1888), 7J. 12 El nostre agraiment a Joan Barreda i Tena, qui ens va pro-porcionar la Dotícia, a Alfredo González Prats per les seues indica-cions, i també a A1var Buch, de qui és la fotografia ací publicada. CASTELLONENSE DE CVLTVRA 85 La lectura de les sis linies d'escriptura cúfica de disseny arcaic que proposem és com segueix: 4.], .. .. úFí=úFD=¡¡¡ úg=Eláú= úí=f?Dxú= ,i I.f] ú=0-? ú=xú=,:.. .JfII. J (aje) ú=(Me) ú=ú=.\;..,. ú=r.+ ] ú=(3") úF=[,J La traducció corresponent és: Basmala. Va morir ... [b]n [ Qá]simI3 AúEmFad=[bn] SaCfd bn Yahya (?) cinca (dies) al mes de setembre de I'any quatre-cents tres (1012). Es tracta, dones, d'una inscripció cúfica de tipus arcruc i lIaura incisa,l' la éÉúa=més antiga trobada a les comarques castellonenques. Al País Valencia, la primera inscripció, per ordre cronológic, és la de la fundació d'una mesquita el 994 en una antiga població próxima a Guardamar (Alacant),'" 13 PO! tractar-se del nom Qasim o HMim. 14 Interlineal. 15 Cfr. O CAÑA JIMENEZ, M., El cúfico hispano y su evolución, Madrid 1970, 22 i ss. 16 L EVI-PROVENC;;AL, B., Loc. cit., n.O 95. L'antiga poblaci6 deu ésser l'al-Mlldawwar citada per al-cUdrl com a lloe on desemboca el riu Segura (cfr. l'edici6 d'AL-AHWÁNl, Fragmentos geográfico-86 BoLETÍN DE LA SOCIEDAD de Benassal l XI procedent 1 Idpida del seg e P" 1" Dibuix de a 19. . CASTEU.ONENSI! DI! CvLTVRA 87 úúúú!lú ggú=I }J F f f úDú=ú=úú = • j llJ¡W.w.UJJJJ r 1m " __ __ Dú= " 11 ,1 -O#Q.p P úú=úNP= 11 JI 21 10 ú=t-=::- e ú=úú¡ IQJ 4- 4 ú=q.¡ k_, .111J '} +- 1'8 úfK= 21 " 17' m 2m 1m lIH __ 2;e--+ Fig. 2 : Alifat de la lapida del segle XI procedent de Benassal 88 BoLETÍN DE LA SOCIEDAD seguida d'un fragment d'epitafi de l'any 1010,17 altre de !'any 1033,'8 el del príncep d'Alpuente Clzz al-Dawla, de I'any 1048,'9 i la lauda d'un xiquet del 1041.2° El camp epigrafic d'aquesta lapida no fou lineat pre-históricos, Madrid 1965, 1). També la cita al-Idr!s!, situant-la abans de la desembocadura del riu Blanco o Segura (cfr. Description de I'Afrique et de I'Espagne, ed. i trad. franco R. Dozy i M. J. DE GOEJE, Leyde, 1866, 196/239). Recentment E. MOUNA rebutja la possibiJitat que tal toponim fa", referencia a una localita t, i es decanta per un apel.1atiu descriptiu (cfr. «La Cora de Tudmir según al-<Udri», en Cuademos de Historia del Islam, 3 (1972), 46, n.O 18). De la mateixa opiDió és R . AZUAR R UIZ, Castell%gra medieval alicantina: área meri-dional, Instituto de Estudios Alicantinos, Alicante 1981 , 121. El topO-nim ha suscitat d istintes interpretacions (cfr. EpALzA, M. de, «Al topónimo Guardamar», en Revista del Instituto de Eslttdios Alicantinos, 29 (1980), 207-210). Guardamar el trobem citat per primera vegada el 1271 (cfr. TORRES FONTES, J. CODOM, r, 59) i el 1288 apareix com a Uoc poblat per cristians i amb notari (cfr. TORRES FONTES, J., CODOM, JI, 87-88). La identificació d'al Mudawwar amb Guardamar ens la proporciona un text arab del 1323 en el qua! es citen Laqant, a/-Mudawwar i al-Malltiha, és dir: Alacant, Guardamar i Salinas (de la Mata o de Torrevieja) (cfr. ALARCON y SANTON, M. et alii, Los documentos árabes diplomáticos del Archivo de la Corona de Aragón, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Madrid-Granada, 1940, n .O 5). No és aquest I'únic cas en que un lIoc va tindre doble denominació - arab/romany - en I'antic regne de Valencia cristia (cfr. BARCELO TORRES, M.a c., Documentos arábigova/encianos, Tesi de Doctorat (inedita), Madrid, 1981-82, els casos de Tavernes de V alldigna/a/-Jibal a/-Kubra, La Llosa (CasteIl6)/,BND, etc.). AI-Mudawwar o «el voltat» pot fer referencia a la poblaci6 o al relleu. Vegeu el tra",t deis dos antics meandres en la desembocadura del Segura, que es van suprimir per efecte de la recent canalització de I'últim tram del riu, en ROSSELLO, V. M. i GONZALVEZ, V., <<La Serra del Molar y sus yacimientos pleistocenos», en Cuadernos de Geografía, 23 (1978), 111 i fig. 14. 17 LEVI-PROVENyAL, E., loe. cít., n.O 91. Actualment al Museu de Prehistoria de Valencia. 18 LEVI-PROVENyAL, E., loc. cit., n.O 92. 19 Ibrdem, n .O 93. 20 BARcELo TORRES, M .a C., «Un epitafio islámico desconocido en Valencia», A/-Andafl/S, 42 (1977), 227-228. <.i <.i .; ,; CASTELLONENSE DE CVLTVRA 89 viament, la qual cosa, amb el desigual trae de les lletres, posa de manifest la poca destresa del lapidario No existeix proporció entre les altures del aliJ (lig. 2) o entre els traeos del Cayn y elJa' {lig. 2, n.O 9 i 10) ; tampoc es dóna el mateix tractament al mím final (lig. 2, n.o 13). Si la nostra inter-pretació és correcta, el hQ' adquireix en aquest epigrafista un disseny anormal en posició medial (lig. 2, n.O 3) i, si bé en el seu trae corb descenent es sembla al que apareix en la inscripció fundacional de la mesquita aljama de Sevilla," l'asta obliqua cap a la dreta difereix en la seu a part superior del tracat normal d'aquesta lletra en altres llaures. Per altra banda, el lapidari que la va gravar no entenia molt bé el text, com pareix senyalar l'ornisió del mím en Ahmad i altres errates gramaticals indicades en la lectura mitjancant sic. M.a DEL CARMEN BARCELO TORRES FERRAN ARASA J GIL 21 OCAÑA JIMENEZ, M., loe. cit., 22. 

Una inscripció àrab apareguda a Benassal

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Repositori d'Objectes Digitals per a l'Ensenyament la Recerca i la Cultura